Jornada de Marxa Nòrdica en memòria dels exiliats.

Al matí només arribar a la Vajol deixem el cotxe a laparcament que hi ha a lentrada del poble. Ens dirigim en direcció a Monument de l'Exili, on esmorzem i comencem les nostres vivències de la jornada. Aquest monument està inspirat amb una fotografia de refugiats dirigint-se a Prats de Molló, representa un pare amb la seva filla petita amb una cama amputada, caminant amb crosses dirigint-se a un futur incert, ple dincògnites.
Després de passar per un dels bars de poble a fer un cafè o infusió per tirar avall lesmorzar i les magdalenes casolanes de la Carme.
Sortim de la Vajol per la carretera GI-505 en direcció al coll de la Manrella, poc després de deixar una pista a la dreta amb un indicador de Can Quera, que és per on arribarem a la tornada, agafem un desviament asfaltat a lesquerra. Als poc metres daquest carrer o carretera prenem un corriol que surt a la dreta. Entre blocs de pedra, alzines, roures i sotabosc divers transcorre el camí que en portarà fins al Restaurant la Manrella, allí tornem a sortir a la GI-505, que seguim uns metres fins trobar un pal indicador del Santuari de les Salines, que uns portarà, per una ampla pista amb sureres, roures, i alguna maduixera amb petits fruïts, passant per la font del Cucut, fins a trobar un altre pal indicador senyalant el corriol que en pocs metres ens porta al Coll de Lli. És el camí per on va marxar el president de Catalunya, Lluís Companys, acompanyat del president Aguirre. També hi varen passar els polítics espanyols: Azaña i Negrín, el 5 de febrer de 1939.
El coll de Lli és per on van arribar a França els presidents. De totes maneres hi hagué altres passos fronterers molt més coneguts per lenorme quantitats de republicans que hi marxaren. Els tres llocs de pas més importants varen ser el de la Jonquera (El Portús), Puigcerdà i Portbou. Però nhi hagué molts daltres, de menor rellevància: Coll dAres (Camprodon), Coll de Malrem (Beget), Custoja, Maçanet de Cabrenys, Coll de la Manrella, Coll de Banyuls, etc.
Comencem a baixar pel vessant del Vallespí, deixant enrere lEmpordà. Caminem per una pista ample envoltada de castanyers. Ja trobem les primeres vaques amb els petits vedells acabats de néixer, mes endavant trobem una porta que ens barra el pas, prenem el corriol de lesquerra que entre mig dels castanyers, ens portarà fins a lHostal dels Trabucaires, primer edifici que trobem al poble de les Illes. Fins aquí hem seguit la primera ruta utilitzada per la fugida dels republicans en direcció a la Catalunya Nord.
De tornada prenem el camí de la Vajol a les Illes pel coll de la Manrella, en aquest cas el farem a la inversa per utilitzar-lo com a retorn a la Vajol. Ens dirigim ver el monument als exiliats que hi ha a les Illes, on començarem la pujada al coll de la Manrella, que ens hi portarà, amb forta pujada pels carrers de les Illes, això si, ben indicat vers la Vajol. Després de passar lúltim habitatge del poble i per un camí flanquejat per uns cedres imponents arribem a la pista que porta al coll de la Manrellla.
Una volta arribats al Coll de la Manrella, allí hi trobem el monument a Lluís Companys, tot i no ser per un va passar vers el seu exili. Seguim uns metres la carretera GI-505 i prenem una pista que entre roures, alzines, sureres i altre vegetació, i sobre tot, moltes papallones, sempre baixant fins arribar a Can Quera. Habitatge convertit en allotjament rural. On ara els propietaris viuen a lantic paller habilitat en habitatge. Lantiga casa de can Quera sha habilitat en 5 apartaments totalment equipats. Separant el terme dAgullana on hi ha el mas i e terme de la Vajol on hi ha lantic paller, hom ha col·locat una creu de terme gallega, en record de part dels avantpassats materns de lactual propietari.
Passem per la font de Can Quera, don sabastia antigament daigua el mas, observem la petita resclosa del corrent daigua del barranc, la bassa amb les seves funcions antigues de safareig i la pròpiament dita Font. Per la pista daccés a Can Quera la seguim fins el següent barranc, on la deixem per prendre un corriol, ven senyalitzat, això si, si mirem enlaire. Per aquest corriol com la totalitat pels que hem passat, exuberant de vegetació, ens portarà de retorn a la Vajol just al punt on lhem iniciat.
Com era desperar hem arribat a la Vajol a lhora de dinar.
Ja dinats hem continuat la jornada dedicada a lexili dirigint-nos al la Maternitat dElna, abans dentrar a fer la visita, per casualitat ens hem trobat una coneguda duna participant a la ruta davui. Ens ha explicat la història moderna de la recuperació de la Maternitat, per part de la municipalitat dElna.
Maternitat dElna (Elna) A Elna es va establir, entre 1939 i 1944, una maternitat gestionada per la Creu Roja Suïssa a través de la Sra. Elisabeth Eidenbenz (1913-2012). Va significar una gran ajuda per les dones embarassades dels camps de concentració, un veritable oasi de pau enmig del context de guerra i confinament dels camps. Lactual edifici, de propietat municipal, és el testimoni de vida en un espai de mort i penalitats i una gran aposta de la municipalitat, encapçalada per lalcalde Nicolas García, nét de republicans exiliats. La història de la maternitat, ja coneguda, ha estat revalorada els darrers anys gràcies a lèxit de difusió de lescriptora Assumpta Montellà, que va escriure sobre el tema. A nivell de publicacions científiques, cal destacar el llibre de Tristan Castanier: Elisabeth Eidenbenz i la maternitat dElna (1939-1944), dEdicions trabucaire (2009). El febrer de 2013 sha reobert al públic la maternitat després dunes obres dagençament.
Ja que estàvem aquí, hem aprofitat per passejar pels voltants de la Catedral dElna, queda per una altra vegada la visita al seu monumental claustre.
Continuem la nostra jornada de lexili amb la visita al poble dArgelers començant pel Cementiri dels espanyols (Avinguda de la Retirada, actualment) del camp de concentració de 1939-1942.
Ja que som de Terrassa i Sabadell us posem aquestes paraules dAgustí Bartra, un escriptor de Terrassa internat a Argelers, que ens deixà aquesta descripció: «Ciutat de derrota. Haver estat vençut no era prou. No hi ha fusta. Però cal fer quelcom contra els dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si els canyissars no han estat arrasats. Què hi fa que les xaboles hagin désser tan baixes de sostre que només sigui possible de romandrehi estès o assegut! Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de manta deixen passar aviat laigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà de dents. El llit de cada home és lempremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra... Al nord, filferrades; al sud, filferrades; a lest, filferrades. Ah, però a lest hi ha el mar! (...) Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates. Avui, llenties. Hom va brut. Demà, llenties. Pols de sorra i de suor. Demà passat, llenties. Polls, sarna, disenteria. Sempre llenties. França és dolça en algun lloc.»
Ja de retorn a Terrassa, decidim passar per la platja dArgelers i en cotxe fem la ruta de Portbou a Cotlliure. Daquí cal recordar que el fort medieval de Cotlliure va ser la presó de càstig dels refugiats considerats més perillosos. S'hi tancava especialment refugiats vinculats a les organitzacions comunistes. Seguint la tortuosa carretera arriem a Portbou, sens ha fet tard deixem la visita al monument a Walter Benjamin per una altra ocasió, sopem i tornem per la carretera que ens portarà a Figueres acompanyats per la imponent lluna plena i els meravellosos reflexos que fa a les diferents cales fins a Llançà.
Descripció de la jornada duna de les nostres participants de Sabadell: Molt maca i alhora colpidora pels llocs on hem estat, amb històries tristes i daltres de generositat i amor... com la vida mateixa.
Itinerari: La Vajol Restaurant la Manrella Coll de Lli Hostal Trabucaire de les Illes Coll de la Manrella Can Quera La Vajol.