Les Ermites de la Plana

Per avui en Manel Vila del Olmo amic i company de tantes excursions ens ha fet la proposta de fer una ruta planera i senzilla per la comarca d'Osona . Aquesta ruta te l'alicient de que va enfilant durant l'itinerari diverses ermites de la Plana, es per tant una ruta carregada d'història .

Es tracta d'una ruta circular des de Creu de Mitjavia passant per:
- Ermita de Palau (1.2 km)
- Ermita de Sant Julià de Vilamirosa (3.6 km)
- Castell de Vilagelans (6.4 km)
- Església de Sant Esteve de Granollers de la Plana (8.0 km)

Comencem a caminar davant mateix de la creu de Mitjavia. Sembla ser que per aquí passava la segona via romana que, sortint de la ciutat pel nord, comunicava Osona amb la Cerdanya a través del Ripollès. Si bé hi ha molt poques troballes arqueològiques i documentals que en permetin afirmar amb certesa la seva existència (MOLAS, MD:1989:75).

Hi ha un monument que ens fa pensar tot el contrari. Entre el Mas Puigllonch i la Torre d'en Bosch, a prop de l'ermita de Palau, hi ha un indret anomenta la Creu de Mitjavia. Pel nom, podria correspondre fàcilment a un dels mil.liaris anteriorment esmentats que marcaven les distàncies des de la ciutat més important. Aquest monument es va cristianitzar posteriorment: s'hi va instal.lar una creu que hi va romandre fins al 1936. En aquest moment seguint l'ambient anticlerical de l'època, uns veïns la van tirar a terra i s'hi va deixar només in situ la base del monument (CODINACHS, M.D.1988). L'any 1988 es va restaurar, donant-li l'aspecte actual."

Seguirem el camí fins a divisar l'ermita de la Mare de Déu de Palau, un edifici religiós amb una Capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort. Segons la Viquipèdia Palau és documentat des del 930 i fou cedida a Ripoll pel comte Borrell vers el 950. Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835. La capella conserva una bona part de la nau romànica, amb la capçalera molt modificada al segle XVIII i ampliada amb un atri i una sagristia.

Passem per davant de la Griera, creuem la via del tren i arribem a Sant Julià de Vilamirosa que segons la diputació de Barcelona originàriament depenia de la parròquia de Manlleu, de la qual es va separar per formar una parròquia independent al s. Xll. Es té notícia que l'any 1301 el poble de Vilamirosa comptava amb un petit nucli de set cases i un edifici que pertanyia als Hospitalers de Sant Joan. Uns anys més tard, el 1348, la repoblació que des de final de la Reconquesta havia sofert la comarca, es va veure minvada en una tercera part de la població total a causa de la famosa pesta negra que assolà Europa. Des del s. XV la parròquia ja apareix unida a Granollers, si bé conserva atribucions parroquials pròpies, que perdrà definitivament I'any 1870.

Desfem el camí i anem cap a la Rierola per accedir al camí de Malars per anar directament al Castell de Vilagelans i a la capella romànica dedicada a Santa Fe, existent ja al 1248. Per bé que l'església conservi la planta romànica ha sofert moltes transformacions. Al davant de la capella hi ha una taula d'altar abandonada. Les vistes a 360ª són excepcionals des d'aquí.

El castell de Vilagelans dona l'origen del llinatge Vilagelans. Els Vilagelans foren castlans del castell de Sant Llorenç, a Sant Julià de Vilatorta, i del castell de Gurb, i tingueren una gran participació en la història comarcal, als segles XII i XIII. El 1059 el castell era sota l'alt domini dels bisbes de Vic, que l'infeudaren als vescomtes de Cabrera; el pacte inicial es repetí els anys 1080 i 1106. Res queda de l'antic castell. Al damunt s'edificà un gran casal amb torrelles el segle XVI, ampliat amb una torre i un cos annex amb torre central vers el 1920.

Des d'aquí ens dirigim a Sant Esteve de Granollers de la Plana, situada dalt d'un turonet acompanyada de tres edificacions. L'edifici romànic d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, i absis semicircular s'ha vist molt transformat per les modificacions i afegits de que va ser objecte posteriorment. A l'exterior mostra decoració d'arcuacions entre lesenes que emmarquen finestres cegades, sota un fris de dents de serra. A la part superior dels murs de tramuntana i de migdia perviuen trams d'ornamentació de tipus llombard entre les construccions modernes. A partir del segle XVII s'hi afegiren capelles la laterals que han desfigurat l'estructura original. Tot l'interior ha estat reformat en estil neoclàssic i l'absis mostra pintures murals modernes. L'accés es manté per la façana de migjorn però la portalada ha estat substituïda per una de neoclàssica. La façana de ponent també ha sofert transformacions i té adossat el campanar de torre de planta quadrada barroc coronat per una balustrada.

Des d'aquí creuem la carretera i posteriorment la via del tren per anar cap a Pradell on amb l'excusa de raons sanitàries hi ha un rètol que barra el pas . Com que actualment no hi ha cap raó sanitària o veterinària per restringir l'accés , continuem la ruta sense fer-ne cas. Després de les granges del bestiar s'arriba davant la masia. Pradell és una masia de Gurb (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Edifici de planta rectangular cobert a quatre vessants i que consta de planta baixa i dos pisos. La façana és orientada a migdia. En aquesta part la teulada presenta un ràfec molt ampli, ja que cobreix els cossos de galeries ubicats a banda i banda del portal central. Aquest està format per grosses dovelles que formen un arc rebaixat i amb un escut al damunt. A sobre hi ha una finestra goticitzant curulla de decoracions. Adossada a la part dreta de l'edificació hi ha una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos, a la part superior s'hi obren badius. A la part de tramuntana s'obre un balcó a nivell del primer pis amb un portal, la llinda del qual és decorada amb motllures, al centre hi ha un escut sostingut per lleons, i als costats els rostres d'uns reis. La casa està envoltada per un ampli jardí.
Conserva una imatge de la Mare de Déu gòtica procedent de Santa Maria de Palau.

Capella
Edifici religiós adossat al mas Pradell. És de nau única i la façana es troba orientada a migdia, té un portal que forma una mena de gablet amb pinacles adossats a la façana i un ull de bou amb vitralls a sobre. És coberta a dues vessants i a la part de migdia hi ha un petit campanar d'espadanya sense campanes. A l'interior es formen nerviacions goticitzants i l'absis té una finestra ogival decorada amb vitralls. L'interior és decorat amb pintures, que no estan gaire ben conservades. Actualment s'utilitza com a magatzem.
Durant la guerra civil fou saquejada i vers els anys 1940 es va restaurar.

Història
Mas d'antiga tradició ampliat i reformat al segle xviii i XIX i la última reforma es realitzà després de la Guerra Civil degut als grans desperfectes que sofrí.
Està registrat al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Granollers de l'any 1553. Habitava el mas Joan Pradell.

Finalment continuem fins al punt de sortida fent així una ruta circular d'allò més agradable i planera en un matí sense la popular pubilla de la plana, tot i que l'ambient era lleugerament perfumat pels purins de les granges osonenques.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/ermites-de-la-plana-de-vic-22753905