Les Planes d'Hostoles Excursió pels gorgs del Brugent

Per avui que la calor apreta de debó l'amic Manel Vila del Olmo, company de tantes excursions ens ha proposat una ruta ombrívola i refrescant que ressegueix l'espai protegit del Brugent. El Brugent és un riu que transcorre pels municipis de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.

Funciona com a corredor biològic entre la Zona Volcànica de la Garrotxa i la part baixa del riu Ter gràcies al bon estat de conservació de la biodiversitat que alberga.

A causa del seu alt valor natural, forma part de la xarxa d'Espais Naturals Protegits de Catalunya i és considerat una Zona Especial de Conservació (ZEC) dins la xarxa europea Natura 2000.

El projecte de gestió de l'Espai Natural Protegit del Brugent ha estat pioner a Catalunya pel que fa a la regulació dels espais fluvials de conques internes.

Catalunya està experimentant un augment significatiu d'afluència als espais naturals i el cas dels gorgs de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols és un cas d'èxit i innovació en la gestió d'aquest impacte.

Els ajuntaments d'ambdós municipis, conjuntament amb la Fundació Emys, han tractat aquesta problemàtica de manera holística, valorant l'espai natural protegit i compatabilitzant la conservació de la natura amb la visita de l'espai i la convivència ciutadana.

A l'Espai Natural Protegit del Brugent hi habiten espècies d'alt interès natural, peces clau en l'ecosistema fluvial i l'ecosistema del bosc de ribera. Algunes d'elles es troben en perill d'extinció, com ara la llúdriga (Lutra lutra), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), l'anguila europea (Anguilla anguilla) o el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes).

Aquest projecte de gestió busca mitigar els impactes generats pels humans en aquests espais per preservar els seus valors naturals. Els impactes més destacables són la sobrefreqüentació de les gorgues i la introducció d'espècies exòtiques i invasores com ara la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) o la canya americana (Arundo donax).

La regulació de l’accés a l’espai natural es fa mitjançant la venda de tiquets. El número de persones que poden accedir a l’espai diàriament rep el nom de capacitat de càrrega, Aquest número es determina tenint en compte factors ecològics, econòmics i socials.

Els diners recaptats de la venda de tiquets van íntegrament destinats a dues accions. La primera, cobrir el cost d'informadors ambientals i guardes rurals encarregats d’oferir informació als visitants i de fer efectives les regulacions d’accés i la normativa d’ús de l’Espai Natural del Brugent. L’altre destí dels diners recaptats és realitzar accions de manteniment, neteja i conservació d’aquest Espai Natural Protegit.

La ruta comença al punt d’informació dels Gorgs, situat a l’inici de la ctra de Cogolls, al municipi de les Planes d’Hostoles.
En el pàrquing del punt d’informació hi veureu l’encreuament d’Itinerànnia
anirem en direcció al gorg del Molí dels Murris, refem de nou aquest petit tram fins arribar a l’encreuament PH2 Bosc d’en Llober i seguim sempre, cap al molí dels Murris.

L’encreuament que trobarem seguidament, és el PH7 carretera de Cogolls2, fem un petit tram per aquesta carretera, anant a l’esquerra i al cap de pocs metres trobem un altre encreuament PH4 Vista Alegre, tornem anar a l’esquerra.

No hem de perdre de vista, les marques grogues de la xarxa de senders Itinerànnia, tot caminant pel voral esquerre de la carretera anirem pujant, fins a trobar el pal PH3 Carretera de Cogolls, on girem a la dreta, passem per una pista forestal que creua la riera de Cogolls i anem caminant paral•lels a aquesta riera fins que a l’esquerra trobem unes escales de fusta que ens porten de dret al gorg del Molí dels Murris.
La riera de Cogolls és afluent, per la dreta, del riu Brugent, riu de les comarques de la Garrotxa i la Selva i un dels principals afluents, al seu torn, del riu Ter.

La riera neix al vessant occidental del Puig Rodó, contrafort meridional de la Serra de Finestres i drena la Vall de Cogolls, on hi trobem el municipi de Les Planes d'Hostoles.

Aquesta riera té nombrosos salts d'aigua, amb unes característiques plantes petrificades, la fisonomia dels quals es deu a nombroses falles que enfonsem o aixequen els blocs de roca que controlen l'existència de nombroses fonts d'aigües subterrànies, que porten una gran abundància d'hidrogencarbonat de calci dissolt. Aquest va petrificant lentament les plantes i formant els travertins. El salt del Gorg del Molí dels Murris n'és el més conegut i popular.

Ara que som aquí anem una mica més amunt per visitar l'ermita de sant Pelegrí. i Sant Grau del poble de Cogolls i les Planes d'Hostoles.
Llegia com a tota informació que l’ermita de Sant Pelegrí gaudeix d’un ampli prat al seu davant on se celebra un aplec centenari, quan la retratava em costava evitar la tanca de la finca propera que hores d’ara deu ser la propietària de ‘l’ampli prat’.

L’any 1862 el rector de Cogolls, mossen Josep Arrey demana permís per erigir la capella de sant Pelegrí, i a la que poc després s’hi afegí una segona advocació de molta tradició a la contrada, Sant Grau.

No hi ha dades de l’autor material de la capella, que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ el 16 d'octubre de 1765 Carlos III , havia signat el decret pel qual s'autoritzava als ports de Barcelona, dels Alfacs, de Mallorca i d'Alacant a traficar directament amb Amèrica. El decret de lliure comerç amb Amèrica és de 1778.

La mesura es prenia perquè malgrat Carlos III odiava als catalans , ‘signava el 1768 una reial cèdula que prohibia el català a les escoles primàries, i l’any 1772 signava l'obligació dels comerciants de dur els llibres de comptes en castellà’, advertia que els resultats econòmics del tràfic amb les colònies, atesa la ‘tradicional corrupció’ de les Administracions de la Corona Española, era manifestament paupèrrim. Carlos III, es va adonar que els catalans, eren – i son en la seva majoria – treballadors i honrats.

Tornem per la carretera i anem en direcció el gorg de Can Poeti. Trobarem al final d’aquest camí un nou encreuament G82 La Casica, anirem a la dreta. El camí ens porta de nou a la via verda i l’encreuament G83. Ara anirem cap a l’esquerra, sense deixar la via verda, fins que trobem a la nostra dreta l’encreuament PH1 baixem per unes escales fins a arribar al riu, on trobem el gorg de can Poeti. Es el gorg més proper al poble, al nucli, molt a prop de la Sala Polivalent, havent passat l’antiga estació de tren, a peu de la Via Verda del Carrilet. Una gorga bonica les aigües de la qual havien servit en temps passats per a alimentar un molí.
Molt a prop de Can Poeti trobem Can Garay, un mas modernista que funciona com a hostalatge, restaurant i bar.
Reculem pel mateix camí i tornem a sortir a la via verda que seguirem cap a la dreta.

Arribem a l’espai polivalent, on hi ha un pàrquing, hi trobem l’encreuament G156, per continuar cap al gorg de Santa Margarida, hem de creuar amb compte la carretera i seguir novament per la via verda. Passem pel costat de la zona de pícnic del Jonquer i continuem sempre per la via verda. Passarem per sota del pont de la torre, on l’encreuament G153, ja ens indica que queda poc pel gorg de Santa Margarida.

Al cap de pocs metres a l’esquerra trobem l’encreuament PH8, que indica el camí que baixa cap al gorg. El camí fins al gorg de Santa Margarida és un corriol que baixa per un bosc, és important que no perdeu de vista les marques de pintura de color groc. El saltant de Santa Margarida es troba amagat en un racó ben màgic amb un microclima humit i verd creat pel riu Brugent. L’aigua cau d’un petit gorg de basalt per una balma natural creant un salt espectacular.

El gorg de Santa Margarida és potser el més espectacular de tot el riu Brugent (o antigament dit riu Amera). És el límit natural on comença la Vall d’Amer, ja que a partir d’aquí, el riu baixa amb les aigües més ‘amerades’ deixant aigües amunt els bonics gorgs del municipi de Les Planes d’Hostoles. També podríem dir que fa de separació entre les comarques de La Selva i la Garrotxa.
Aquest preciós saltant queda just a sota la fàbrica d’embotits Monter, que antigament aprofitava el mateix desnivell d’aigua per a fer funcionar les seves màquines.

És un lloc d’imprescindible visita durant tot l’any però especialment a l’estiu, ja que el bany està permès tot i que darrerament i amb la popularització d’aquest indret, l’Ajuntament de les Planes, que és qui ho gestiona, n’ha regulat l’accés durant els mesos de més afluència.

Una de les peculiaritats del Sallent de Santa Margarida és que podeu caminar per darrera de la cortina d’aigua, una sensació impressionant (tot i que no recomanem fer-ho amb nens petits). Tornem enrere i arribem de nou a la carretera davant de l’espai polivalent.
La nostra proposta és que torneu al punt d’informació de la ruta seguint la via verda fins a l’encreuament PH7 Ctra. de Cogolls, és una mica més llarg, però tindreu molta més ombra.
Podeu fer una altra opció que és seguir per la vorera de la carretera fins a arribar al punt d’informació, a l’inici de la ctra. de Cogolls.

Informació extreta de la Viquipèdia, Espai protegit del Brugent, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gorgs-planes-dhostoles-poeti-murris-sta-margarida-la-garrotxa-40936300