Marxa Nòrdica per la Vall de Sant Daniel

Pont de la Font del Bisbe

La Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües del torrent de Campdorà, de la riera de Sant Miquel, del torrent Estela, de la riera de can Llinàs, de la riera de la Torre, i d'altres, com la riera del Polvorí, el torrent del Calvari, el torrent de Santa Margarida... Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts.El més antic d'aquests, tot i no saber-ne la data exacte, és l'anomenat de la font del Bisbe, l'únic pont medieval que queda dret a Girona. Alguns estudiosos opinen que es podria tractar de la primera via romana d'accés a la Vall; d'altres són partidaris de considerar que es tracta del camí natural entre el monestir de Sant Daniel i la Catedral de Girona. A l'edat mitjana La vall de Sant Daniel era a l’inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l’Empordà travessant el massís de les Gavarres. D’altra banda, el camí d’accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont. Font: Pedres de Girona

Art Gavarres

Art Gavarres és un festival internacional d'art i paisatge a les Gavarres, on es relaciona art i natura per donar a conèixer aquest espai natural que abasta un total de 20 municipis. Aquest festival, que enguany cel·lebra la 2a edició, proposa als visitants descobrir intervencions artísitques efímeres d'una forma tranquil.la tot passejant per les Gavarres. En aquest punt, podeu observar una de les intervencions de la primera edició i que en l'actualitat, encara es manté.

Mirador

Punt des del qual es té una bonica vista de la Catedral de Girona

Restaurant El Cul del Món

Un bon restaurant per carregar energia després d'una passejada per la Vall

Font d'en Fita

La font d'en Fita és una de les fonts més populars de la vall, tant pel seu bon accés com per la gent que encara avui s'hi acosta a buscar-hi aigua. Està enclavada al marge dret de la riera del Polvorí, en un indret molt fresc per l'ombra que generen els arbres de ribera. S'anomena així des de principis de segle per estar situada als terrenys de Daniel Fita.

Font dels Lleons

El nom de la font té a veure amb un escut que la presidia i que pertanyia a un antic bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón, que va nèixer a Lleó l'any 1728. En aquest escut apareixien dos lleons que simbolitzaven els orígens del prelat i que van servir per batejar popularment el recinte. Avui es pot apreciar l'indret on se situava l'escut que té forma de casulla. Font: Pedres de Girona

Pou de glaç

Fins al segle passat, en moltes zones rurals on nevava o on les temperatures baixaven i l'aigua dels torrents es glaçava, a l'hivern s'agafava neu o gel i es guardava als pous, i a l'estiu, de nit, es carregava en carros i es repartia per les cases o es venia en els mercats. En aquest indret es pot observar les restes d'un petit pou de glaç.

Plaça de les Sardanes

Es pot considerar l'antic centre cívic i social de la vall. Antigament hi havia una construcció senzilla anomenada la Rarraqueta i que feia d'escola i ajuntament. Amb la proclamació de la Constitució de 1869 es col·locà la placa commemorativa. Al 1901 es traslladen les escoles i l'ajuntament i resta com a plaça per a ballar-hi les sardanes durant la Festa Major. Aquest mateix any, es van construir les grades pels músics. La mateixa estructura de grades la podem trobar a la plaça de l'església de Campdorà. Aquest bell espai, situat a la confluència de les rieres de Sant Miquel i de la Torre, també és important per ser el punt de naixement del riu Galligants.

Mirador Puig de Can Garcia

El mirador de Can Garcia ofereix unes boniques vistes sobre la vall de Sant Daniel i els boscos del massís de les Gavarres. T'aconsellem que facis una petita parada en aquest punt i contemplis la bellesa de la Vall.

Font del Ferro

La Font del Ferro és una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica l'inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862" a peu de l'antic llit del torrent Estela. La situació de la font va obligar a desviar el torrent i ara passa per sota del pont d'accés al recinte. Utillada amb diverses barbacoes fixes, els excursionistes poden preparar-s'hi els àpats utilitzant aquestes instal·lacions i les taules i bancs que hi han disposats, després de la restauració de l'indret efectuada l'any 1980.

Mas Miralles

Monestir de Sant Daniel

Segons la tradició, Sant Daniel, monjo eremita armeni, morí decapitat a Arles de Provença l’any 888, durant el domini àrab. Els seus seguidors portaren el seu cos cap al sud per evitar que fos profanat. Arribats prop de Girona, l’enterraren en la solitud de l’aleshores anomenada vall Tenebrosa on aviat començà la veneració de les seves despulles i s’hi edificà una petita església i Sant Daniel fou ben aviat la parròquia dels pocs habitants que comptava la vall. Una ara romana i alguna altra resta de la mateixa època que conserva el monestir donen peu a pensar que aquesta església fou bastida sobre les ruïnes d’un antic temple pagà. La Fundació: L’arxiu del monestir conserva dos pergamins que es consideren els documents fundacionals del monestir. El primer, del 18 de juny del 1015, és l’escriptura de venda de l’alou de Sant Daniel que el bisbe Pere Rotger, germà de la comtessa Ermessenda, i els seus canonges feren a aquesta i al seu marit, Ramon Borrell. En pagaren cent unces d’or pur amb les quals el bisbat projectava reparar la catedral de Girona, tan malparada que els dies de pluja no s’hi podia celebrar el culte -diu el document. L’objectiu de la compra per part de Ramon Borrell i Ermessenda era molt probablement la fundació d’un monestir femení ja que tres anys després es produeix la dotació del cenobi, tal com detalla el segon document, que data del 15 de març del 1018 en el qual Ermessenda, aleshores vídua, fa donació de tots els alous que posseïa arreu del comtat de Girona per compra personal o per donació del seu difunt marit, i que el document detalla minuciosament, a la comunitat que viu a la casa i capella de Sant Daniel. Signa també la donació el seu fill Berenguer Ramon I. Aquesta escriptura demostra l’existència del monestir amb una comunitat ja consolidada. El monestir de Sant Daniel es va fundar en algun moment situat entre els anys 1015 i 1018 i la comtessa Ermessenda i va tenir un paper determinant. D’aleshores ençà s’hi ha viscut la vida monàstica segons la regla de Sant Benet i encara hi continua. És l’única comunitat benedictina femenina de Catalunya que resideix en el mateix lloc on va néixer. El monestir prengué per patró el màrtir Sant Daniel, titular de l’església, aquesta, passà a ser monàstica sense deixar el servei parroquial, servei que encara avui continua prestant al poble que nasqué a l’entorn del monestir, i la vall s’anomena també des d’aleshores vall de Sant Daniel. Font: Monestir de Sant Daniel

Monestir Sant Pere de Galligants

El monestir de Sant Pere de Galligants, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, és una de les mostres més notables de romànic català. No es coneix la data de la seva fundació, però ja existia a la primera meitat del s. X. La construcció de l’edifici actual s’inicà a la primera meitat del segle XII, vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres.

Riu Galligants

Aquest afluent del riu Onyar transcorre per la vall de Sant Daniel i es forma per la confluència de diverses rieres de les Gavarres, com la riera de la Torre i de Sant Miquel. L'any 1843 aquest riu fou el causant d'una de les pitjors inundacions de la ciutat, en negar els barris de Sant Pere i de la Barca.