Congost de Fraguerau - lo Bolet. 010217

Fraguerau - El Bolet. 010217

Excepcional excursió per anar a visitar lo Bolet fent una ruta circular per l'espectacular Congost de Fraguerau. Es una ruta que, en llocs, hi ha uns importants desnivells, no apta per pesones amb vertigen, no gaire transitada i el camí no està marcat per lo que, en bastans trams, es dificil seguir-lo sense desviar-se del sender, cal estar atent i retornar al sender correcte per no trobar-nos en llocs sense sortida. L'itinerari passa pels següents llocs: cova del Lladre, mas de l'Esclauet, cova del Boronat, barranc de St. Bartomeu, en aquest lloc cal agafar un sender a l'esquerra, el lloc no es gaire visible degut a la vegatació i cal anar amb molta cura de no desviarse del sender. Arribem a l'altura de l'ermita de St. Bartomeu on la vista des de a dalt es única, anant seguint el sender entre cingleres amb important desnivell, anem trobant algunes fites de pedra seca que ens indiquen el camí correcte a seguir, passem pel pas de les Barretes i, des de lluny, ja divisem lo Bolet a la part mes alta. Despres de visitar-lo i fer les corresponets fotografies agafem un sender que, anant pujant per la part més alta de la carena ens porta altra vegada al lloc de sortida.


PARC NATURAL DEL MONTSANT

La serra de Montsant és un dels espais més singulars de Catalunya. El seu peculiar relleu, l’abrupta orografia, la important biodiversitat, i l’escàs grau de desnaturalització configuren un paisatge únic i de gran valor que conté un nombre elevat d’espècies d’interès, i esdevé alhora una de les principals reserves de flora i fauna de les serres litorals mediterrànies.

El territori del Parc Natural és eminentment rocós, i s’estén en el sector occidental de la serralada Prelitoral catalana, dins de la comarca del Priorat. La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc abrupte orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, dins del sector occidental de la Serralada Prelitoral
Catalana. El modelat del paisatge es deu a l’erosió diferencial del vent i de l’aigua sobre els materials calcaris i d’altres de més tous intercalats, junt amb el fenomen de la carstificació. Els cims tornejats destaquen amb enclotats barrancs i prominents
cingles. La naturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics
del seu relleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves.
Al vessant sud destaquen les imposants parets rocoses del Cingle Major, format per conglomerats calcaris de l’oligocè (de 38 a 24,6 milions d’anys).
Per damunt d’aquest, la muntanya continua ascendint suaument fins a arribar a la Serra Major. Aquesta cresta presenta contorns arrodonits i sinuosos, que, juntament amb els comellars, li donen una aparença ondulada.