Parc del Corredor del Montnegre - Dolmen

Parc del Corredor del Montnegre - Dolmen de Pedra Gentil

El Dolmen de Pedra Gentil es el nom del qual es resegueix el sender local SL-C71 un dels molts itineraris promoguts i cuidats per la xarxa de senders homologats de la FEEC.
Una agradable passejada pel cor del Parc del Montnegre i el Corredor apta per a tota la familia.

L'itinerari:
Al final del carrer Montseny, just després de travessar un pont que creua la riera de Vallgorguina, un plafó amb les característiques técniques de la ruta ens asenyala l'inici del sender. Un camí força ample ens condueix a una zona boscosa. En poca estona passem pel costat del pla del Forn, una antiga horta de regadiu avui convertida en un viver d'arbres monumentals. Deixem a l'esquerra la depuradora de Vallgorguina i coincidim durant una estona amb el GR-92. Just en el punt on abandonem la coincidència amb el sender de gran recorregut de la Mediterrania, la ruta, fins ara absolutament plana, inicia un suau ascens. El camí voreja una torrentera amb una vegetació extraordinariament frondosa. A l'altra banda del camí, a la dreta, la presència d'un bosc que conbina el pi amb l'alzina suposa un contrast paisatgístic remarcable. Passa un collet on la vista s'eixampla d'una manera notable -el massis del Montseny destaca especialment-, el sender davalla fins al pla del Duran, on hi ha una enorme surera, un xic amagada. En aquest trobem una pista ampla, que si la seguissim a l'esquerra ens portaria a santuari del Corredor.
Nosaltres virem a la dreta per encarar la breu pujada al turó de Pedra Gentil, al capdamunt del qual hi ha l'espectacular dolmen homònim. Set pedres verticals sostenen una gran llosa horitzontal. Diu la tradició que el dolmen era llocs de trobada de les bruixes de la costa. Des d'aquesta magnifica talaia cap a ponen sobresurt el campanar de l'esglèsia de Sta. Eulalia de Tapioles. Desfem el camí retrobar el camí de la pista ampla i pugem fins a la senyorial masia de Can Pradell de la Serra. Seguim la pista en direcció al Corredor i l'abandonem en poca estona. Ens desviem a ma esquerra per agafar un altre camí. El sender continua per l'obaga que s'obre practicament quan arribem a la carena. La seguim una breu estona fins que el camí tomba a la dreta. Al fons veiem la masia de Can Clarens, datada de 1776 i avui esdevinguda casa de colonies i residència canina. Deixem enrera la masia per un camí carreter força ample que baixa entre alzines sureres i pins. Al pont de la riera de Can Vilar, tombem a l'esquerra per tornar al punt d'inici de l'excursió, en un tram absolutament planer.