Santuari de Puiggraciós a Turó de les Onze Hores

Per avui el Grup Sortim que lidera la Raquel ens ha proposat de fer ruta de Puiggraciós fins el Turó de les Onze Hores i tornar al lloc de sortida. I fer la ruta en Marxa Nòrdica . La marxa nòrdica (en anglès, nordic walking; en finès sauvakävely) és un esport que consisteix en caminar amb dos bastons. Va néixer a Finlàndia com una forma d'entrenament per als esquiadors de fons a l'estiu.

Història
La marxa nòrdica -Nordic Walking- té els seus orígens als anys 30 del segle passat, quan els esquiadors d'esquí de fons de Finlàndia, utilitzaven la tècnica de l'esquí de fons, a l'estiu, per a entrenar i arribar en millor forma a la temporada d'hivern.

El fundador de la marxa nòrdica va ser el finlandès Mauri Repo (1945-2002). Mauri Repo va ser entrenador d'esportistes olímpics finlandesos i responsable de la Suomen Työväen Urheiluliitto (TUL), la Federació d'Esports dels Treballadors Finlandesos. Mauri Repo va definir per primera vegada el Nordic Walking en la seva obra Hiihdon lajiosa (TUL, 1979).

Beneficis per a la salut
La correcta utilització dels bastons implica activament a la part alta del cos en l'acte de caminar, projectant-lo cap endavant. L'esforç físic es distribueix de forma versàtil, equilibrada i apropiada, sobre diversos grups musculars de tot el cos. L'aplicació correcta de la tècnica de l'ús del pal ofereix la possibilitat d'intensificar, de manera significativa, la progressió de la gambada, augmentant el treball muscular de la part alta del cos. Tanmateix, dona la possibilitat d'implicar altres músculs de la resta del cos.

L'Hospital de Sant Rafael de Barcelona va ser l'entitat pionera a Catalunya en introduir la marxa nòrdica en un centre de salut.

Tècnica i material
La marxa nòrdica és una modalitat d'activitat física, on a la caminada natural se li afegeix l'ús actiu d'uns pals específics, dissenyats per a la pràctica de la marxa nòrdica. Tanmateix, les característiques de la caminada natural i biomecànicament correcta es mantenen en tots els seus aspectes.

L'amplitud i el moviment del braç, en una correcta tècnica de marxa nòrdica, respecta la traça del moviment de la caminada natural.

Per tant avui fem una ruta circular des de l'aparcament del santuari de Puiggraciós passant per:
- Coll de Can Tripeta (1.2 km)
- Cova de la Guilla (2.5 km)
- Turó de les Onze Hores (4.4 km)
- Mirador Cinglera (6.8 km)
- Santuari de Puiggraciós (8.5 km)
- Tornar al lloc d'inici (8.6 km)
Es una excursió que ens permet conèixer una mica aquest sector dels Cingles de Bertí i alguns dels seus turons, especialment la roca de les Onze Hores, un indret especialment atractiu per la singularitat del lloc, amb espadats per tots costats, menys pel que permet arribar-hi.

Contrasta la proximitat de grans urbs com Granollers, Canovelles, La Garriga, l'Ametlla, etc amb la gran massa boscosa que ens acompanya molta estona en diversos trams del camí.
La vista va variant segons l'indret on ens trobem, ja que veurem des del Pirineu al mar, passant per Montjuïc, les torres de la tèrmica de Sant Adrià, Tibidabo, el Farell, la Mola, el Montcau, la Mola de Gallifa, la Trona, el Tagamanent, pràcticament totes les muntanyes de l'entorn
La sortida comença al Monestir de la Mare de Déu de Puiggraciós, indret molt proper a l'Ametlla del Vallés, però en un racó on ja impera la tranquil·litat i la pau, que sembla trobar-se molt lluny de les grans ciutats.

Just al costat del Santuari hi ha una torre de telègraf òptic molt ben conservada.
Del darrera del Santuari surt una pista que seguirem, fins arribar al coll d'en Tripeta, aquí comença una pujada pel grau Mercader fins a prop de cal Mestret. Si girem la vista a l'esquerra veurem el cim de Puiggraciós, on hi ha una torre de vigilància d'incendis i les malmeses restes d'un poblat ibèric.

Som en un coll on destaca el mas de Cal Mestret, que queda una mica a la dreta. Ara
seguirem la pista de l'esquerra i ens aproparem a l'indret de can Traver, abans d'arribar-hi passem pel costat d'un antic i mig enderrocat mas, es can Borra.
A cal Traver no és necessari anar-hi, ja que la pista no hi passa. De cal Traver tornarem a la pista fins el seu final, d'allí surt un corriol que ens porta fins la punta de les Onze Hores.

El Turó de les Onze Hores, també anomenat Castell d'en Bes, és un turó de 666,2 metres d'altitud dels Cingles de Bertí situat als termes municipals de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.

El cim del turó pertany a Sant Quirze Safaja, però part dels vessants nord, oest i sud un cop davallats els cingles són en terme de Bigues i Riells. És a llevant del poble de Riells del Fai, a l'extrem nord del terme biguetà i al del sud-est del de Sant Quirze Safaja. Es troba a l'esquerra del torrent de Llòbrega i del torrent del Traver, al sud-est i davant del Sot de l'Ullar i a migdia del Salt de Llòbrega i del Gorg de les Donzelles.

Tornarem per on hem vingut fins a cal Mestret, grau Mercader, coll de can Tripeta i novament a Puiggraciós

Informació extreta de la Viquipèdia.