Viladrau Rosquelles El Noguer Font de l'Oreneta i font dels Enamorats

Per avui amb el Grup d'Idees Diferents en Joan Pedrissa ens ha proposat un itinerari per l'entorn de Viladrau que ens portarà a veure diverses masies importants de la zona així com enfilar tot un seguit de fonts i alhora veure també informació detallada dels Bandolers, en sentit de bàndols, de Nyerros i Cadells que tanta importància van tenir a l'època del Barroc.

Farem doncs una ruta circular des de Viladrau passant per:
- Font dels Vernets (0.4 km)
- Font de l'Oreneta (0.6 km)
- Pont del Noguer (2.7 km)
- Font del Sot de Can Rosell (4.7 km)
- Font de Miquel (5.4 km)
- Font de l'Erola (5.7 km)
- Font dels Enamorats (6.0 km)
- Capella de la Pietat (6.6 km)
- Font de la Plaça Major (6.9 km)

Sortim de l'aparcament que hi ha ben a prop del centre i baixem cap al molí del Torrent.
El Torrent és una masia de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Masia de planta rectangular (12x8) coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a ponent, presentant petits ràfecs amb rajoleta i teula. Consta de planta, primer pis i golfes. La façana principal presenta a la planta un portal rectangular central de gres vermell motllurat amb llinda datada (1750), un portal estret sota el cos de porxos, i dues finestres amb forjat. Al primer pis tres finestres amb ampit motllurat, la central escripturada i els laterals motllurats; el cos de porxos presenta una finestra d'arc escarser de totxo. A les golfes hi ha una finestra. La façana S presenta a la planta, dues finestretes, i al primer pis, dos portals que donen al porxo; entre el cos del porxo i el contrafort situat en l'escaire de la casa, hi ha dues finestres tapiades a la planta, una de gres treballat al primer pis, i una altra a les golfes. La façana E presenta a la planta dos contraforts, un al centre i l'altre desplaçat a l'escaire nord, i dues finestretes al primer pis de gres groc i llinda de totxo. La façana N presenta una finestreta amb llangardaix a la planta, i dues finestres tapiades a les golfes.

Història
Masia del segle XIII pertanyent a l'antic mas Rosquelles que probablement formava part dels 82 masos que existien en els municipis pels volts de 1340, segons consta en els documents de l'època. El trobem registrat en els fogatges de la "Parròquia i terme de Viladrau fogajat a 6 de octubre 1553 per Joan Masmiguell balle apar en cartes 230", juntament amb altres 32 que continuaven habitats després del període de pestes, on consta un tal "Joan Rosquelles". Els actuals propietaris no mantenen la cognominació d'origen

Rosquelles és un mas a uns pocs centenars de metres al sud del nucli de Viladrau (Osona) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia
Masia de planta rectangular (15x11) coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana situada a tramuntana. Consta de planta i dos pisos. La façana principal presenta un portal rectangular amb arc escarser de gres ros i llinda escripturada (1888 amb xifres romanes), i cinc finestrals amb forjat a la planta, i cinc més al primer pis (segon). Tots els emmarcaments de les obertures són decorats amb estuc. La façana O. presenta a la planta un portal i dues finestres laterals amb forjat, i al primer pis un porxo amb tres pilars de gres vermell motllurats; al segon pis hi trobem tres finestres. La façana S. presenta quatre finestres a la planta, i cinc al primer pis, totes amb els emmarcaments d'estuc; i al segon pis, cinc de gres ros i vermell, una de les quals té una llinda d'estil goticitzant molt bonica, segurament provinent d'una altra construcció. Tot el teulat presenta ràfecs de fusta adornats.

Història
Edifici del segle xix relacionat amb l'antic mas Rusquelles que probablement formava part dels 82 masos que existien en el municipi pels volts de 1340, segons consta en els documents de l'època. El trobem registrat en els fogatges de la "Parròquia i terme de Viladrau fogajat a 6 de octubre 1553 per Joan Masmiguell balle com apar en cartes 230", juntament amb altres 32 que continuaven habitats després del període de pestes, on consta un tal "Joan Rosquelles". Els actuals propietaris no mantenen el cognom d'origen.

El mas és documentat el segle xiii i pertanyé al llinatge Rusquelles fins que l'adquirí Joaquim Bofill i Noguer, germà petit de l'hereu del Noguer i pare de Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost hi reuní destacats poetes i intel·lectuals noucentistes, entre ells Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Ferro, Pompeu Fabra i Marià Manent. Molt a prop del mas es troba la font de l'Oreneta, arranjada el 1936, en memòria de Guerau de Liost.

La Font de l'Oreneta és una font prop del Mas Rosquelles, al terme municipal de Viladrau. La font fou arranjada el 1936, en memòria de Guerau de Liost. Joan Mirambell i Ferran, mestre de jardins, ordenà l'aspecte del paratge i l'escultor Joan Rebull hi esculpí dues esteles. En la primera s'hi llegeix un poema de Guerau de Liost que acaba:
Vora la teva font, fes, oreneta, niu: faràs, demà, companyia al poeta.
En la segona estela hi ha un dístic del poeta Josep Carner:
Filla del cel jo so la Font de l'Oreneta, em descobrí l'ocell i em coronà un poeta.
Es creu que era un dels llocs de pas d'en Joan Serrallonga.

Totes les grans masies com Rusquelles, situades prop del corrent d'aigua de la riera Major, si podien, tenien el propi molí per moldre les collites de cereals diversos. Per sota la casa, agafant un camí que baixa fins a la riera, hi trobarem l'antic molí de Rusquelles, prop del saltant d'aigua i amb tota la maquinària, espatllada, a la vista. Guerau de Liost va dedicar tres sonets a cantar la vida que s'hi feia, el primer dels quals reproduïm a continuació. Una nota de dietari de Marià Manent ens en descriu la idíl·lica situació.

Autor: Marià Manent i Cisa
Obra: El vel de maia , 1975
14 maig. Al matí anem a Rusquelles. L'hereu de Jaume Bofill i Mates cull tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i lluent. Em poso al trau les campanetes blanques, i tot el matí m'acompanya la fina aroma. Hi ha un mar de ginesta d'or sota els castanyers, i la segona florida de l'arç blanqueja entre les fulles estilitzades. Després de reposar un moment a la Font de l'Oreneta -que coses han passat d'ençà que, ara fa un any, s'inaugurava!-, ens arribem al Molí de Rusquelles, abrigat de pollancres. Veiem el gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d'ombres menudes, sota els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona.

Seguim la ruta , ara de pujada cap el Noguer. Masia de planta rectangular (20x15) coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. S'observa un afegit més nou a la façana nord. Consta de planta i tres pisos. La façana principal presenta un portal rectangular central d'arc escarser datat (1802), d'emmarcaments de granit gris, i un lateral, que dona accés a l'habitatge actual dels masovers, també de granit, i una finestra rectangular amb reixa de forja; les obertures d'aquesta façana estan disposades simètricament i són de gres; el primer pis presenta un balcó central amb peanya escripturada, barana de ferro i portal rectangular (a sobre del qual hi ha un rellotge de sol) i dues finestres laterals amb ampit motllurat; al segon pis, tres finestres rectangulars amb ampit motllurat, i dues bessones sota el carener a les golfes. La façana E presenta a la planta sis finestres amb forjat, una de les quals està situada sota el pont que comunica el mur lateral amb el primer pis; aquest presenta un portal rectangular datat (1800) davant del pont i cinc finestres, una d'elles tapiada; el segon presenta tres finestres quadrades (una de tapiada) un òcul rodó d'estuc sobre el portal, i un finestral d'arc escarser amb emmarcaments d'estuc simulant totxos. La façana N presenta un cos de porxos de dos metres adossat a tota la façana que està tota ella, igual que les obertures, emmarcada amb totxo i presenta a la planta cinc finestrals rectangulars amb forjat; al primer pis cinc arcades (d'arc carpanell) sostingudes per pilars de totxo que emmarquen sis finestres rectangulars entre les arcades, i que en conjunt formen un porxo-galeria; el segon pis distribuït idènticament al primer exceptuant la barana de ferro i la manca de les dues finestretes laterals formant un porxo; sota el carener tres petites arcades, de les que la central és la més gran. La façana O presenta a la planta sis finestres rectangulars; al primer pis sis més, una d'elles més petita i quadrada, i cinc finestres rectangulars a les golfes. A l'angle S-O hi ha un safareig.

Història
Masia del segle xix relacionada amb l'antic mas el Noguer, que probablement formava part dels 82 masos que existien en el municipi pels volts de 1340, segons consta en els documents de l'època. El trobem registrat en els fogatges de la "Parròquia i terme de Viladrau fogajat a 6 de octubre 1553 per Joan Masmiguell balle com apar en cartes 230" juntament amb altres 32 que continuaven habitats després del període de pestes, on consta un tal "Joan Noguera". Els actuals propietaris no mantenen el cognom d'origen.

El mas és documentat el segle xiii. Pertanyé primer al llinatge de cognom Noguer, però passà als Martí i als Bofill per enllaços matrimonials.

Ara ja tornem al punt d'inici, però abans d'acabar amb l'amic Manel Vila del Olmo, una persona inquieta i amant de la cultura i el patrimoni de casa nostra ens desviem uns minuts per veure diverses fonts d'aquest entorn, la font del sot del Rossell, font d'en Jep Sabater, font de l'Erola i font dels Enamorats. Tot just vora el torrent hi trobem dos brocs d'aigua que arrenquen directament d'un mur de pedra. Uns bancs ens conviden a descansar-hi.

L'any 1992 va ser arranjada amb motiu del XLII aplec del Matagalls i dedicada al pare Francesc Coll i Guitart (1812-1875), fundador de les Dominiques de l’Anunciata, beatificat al 1979 i proclamat sant al 2009. Un pedró adossat al mur ho commemora.

Els romàntics defensen que l’enamorament és la situació ideal, perquè entenen que res al món mereix ser comparat amb aquesta felicitat que genera la passió amorosa. Els escèptics expliquen que l'amor és una malaltia passatgera que deixa seqüeles però que es pot superar dedicant el temps a les coses realment essencials a la vida: la família, la feina, els amics...

Informació extreta de la Viquipèdia i Turisme de Viladrau