4x4 Castells de la Segarra.

Castells de la Segarra en 4x4.
Fem un petit tram de la Ruta dels Castells de la Segarra. Sortida de La Cardosa i agafem pista en direcció N..ermita de les Santes Masses i després Castell de Montcortés... castell de lÁranyó i d'Hostafrancs. Passem pel poble de Sisteró i el Castell de les Pallargues. Fem parada al Castell de Florejacs per fer-hi una visita guiada...molt interessant !!! ...cotxe en direcció a Guisona doncs ja es fa tard i volem dinar...molt bona ruta!!!
Deixo descripcció dels castells visitats treta de la Wikipèdia bàsicament.
Castell de l'Aranyó:
Està documentat des del segle XIV. La seva rodalia fou conquerida als andalusins a la primera meitat del segle XI i s'incorporà al comtat d'Urgell. El lloc de l'Aranyó és documentat ja l'any 1045 (1044) en què, entre les afrontacions del castell de Llor s'esmenta «ipsa Parada de ipso Aranno». El terme Aranyó apareix en la documentació l'any 1120. A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l'Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el 1175. L'any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar. En el fogatjament del 1381 encara consta que Aranyó era dels Montsuar de Lleida. El domini passà a Arnau d'Alta-riba l'any 1424, i successivament, als Burguès i als Agulló, senyors de Bellver, a la fi del segle XVI.
L'edifici actual és el resultat de les reformes endegades cap al 1569 i que van canviar-ne la fesomia, car es va tractar d'una reforma que va donar lloc a un castell-residència.
Com a curiositat, cal destacar que en època de l'extinció dels senyorius (amortització), al segle XIX (1831), el castell de l'Aranyó era propietat dels Pedrolo-Gomar, família del cèlebre escriptor català Manuel de Pedrolo, nascut al mateix castell l'any 1918.
Castell d'Hostafrancs:
Es tracta d'una casa senyorial situada a la part més alta del nucli, actualment envoltada per altres habitatges. Es divideix en tres plantes, la planta baixa que presenta la porta principal allindada i sense cap tipus de decoració, la primera planta, planta noble, que presenta tres obertures, un balcó i dues finestres amb els brancals motllurats i finalment la tercera planta o golfes amb una sèrie de finestres de dimensions més reduïdes. El mur està format per carreus irregulars de pedra rejuntats entre ells per morter.
El castell apareix documentat l'any 1073.
Castell de les Pallargues:
El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del segle XI com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers"). Actualment és un casal o palau quan, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar el castell. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
La primera referència d'aquesta fortalesa es remunta al 1040 amb motiu de la segona consagració de la Seu d’Urgell en què es fa esment de la possessió, per part de l'església del castell de Guissona, del «castellum Espalargi» esmentat abans, que formava part del seu territori. Diversos documents del s. XI esmenten el castell de les Pallargues. L'any 1061 Bernat bisbe d'Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues.
El 1315 era senyor de les Pallargues Berenguer de Rajadell. Segons els fogatjaments de la segona meitat del segle XIV, era senyor de les Pallargues Joan de Concabella. El 1590 el terme havia passat als Argençola que conservaren el domini sobre el terme fins a l'abolició dels senyorius al s. XIX.
Castell de Florejacs (visita guiada):
A 10 km per carretera a l'oest de Guissona, s'alça sobre un petit turó, el poble de Florejacs, antic cap de municipi que va ser unit en època moderna al de Torrefeta. La silueta del poble, emmarcada per la torre del castell i pel campanar de l'església, destacant contra el cel sobre un típic paisatge segarrenc, constitueix una de les perspectives més fascinadores de la comarca. Malgrat trobar-se pròxima a la transitada carretera que parteix de l'N-II, prop de Cervera en direcció Ponts/Andorra, la localitat és un oasi de pau, ja que el seu accés és mitjançant una petita carretera d'uns 4 km, pròxim al poble de Palou, que mor en arribar a Florejacs. Històricament, el castell de Florejacs, juntament amb el veí castell de les Sitges, va formar part de la línia fronterera entre el món àrab i el món cristià a l'època de la Reconquesta i el repoblament de les terres de la zona.
Les primeres mencions documentals del castell de Florejacs són del s.XI, si bé probablement existia una fortificació més antiga, sobre la qual es va construir el castell medieval. No tan sols s'han trobat algun vestigi ibèric, sinó que el mateix nom de la fortalesa podria molt bé, ser derivat de Loreac, que en llengua ibèrica voldria significar "elevació fortificada de les flors". El nom va ser llatinitzat pels romans, com Floriacus, i d'aquí va passar a Florejacs. Durant la reconquesta de Catalunya de mans dels sarraïns, el gran cabdill de la zona, Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger, va construir o consolidar, amb tota probabilitat, el castell medieval de Florejacs, a la fi de les seves campanyes, cap a l'any 1063.
A l'edat mitjana, no existia el poble, i tan sols vivien al lloc els habitants del castell i un reduït nombre de persones del seu servei. Segons dades de l'any 1380, Florejacs només constava de 4 focs. Després de moltes modificacions, com la prosperitat econòmica del senyor, l'any 1715, Florejacs ja constava d'unes 18 cases, i al principi d'aquest segle, una cinquantena de cases, i prop de 200 habitants (nombre què a hores d'ara, ha minvat considerablement).
Parada final a Guisona que mereix 1 dia per la seva visita particular.