'Amics Wikiloc 4x4' Matinal 4x4 al Puig de la Balma, Mura i els Tres Salts del Llobregat (Bages)

El Pont de Vilomara. Inici ruta (218 m)

Carrer d'Àngel Guimerà cantonada Carrer del Farell, punt de trobada del grup, cafè de benvinguda i ens anem de ruta! La ruta comença al costat mateix d'aquest punt, en el Camí de la casa Nova.

Camí de Can Padre, vadeo Riera de Santa Creu (262 m)

Vadeo Riera de Santa Creu en la Vinya Rodona (274 m)

Camí rocós en Can Padre (343 m)

Hi ha un camí alternatiu molt més fàcil si voleu evitar aquest més trencat (per l'esquerra), però ens agrada més aquest!

Intersecció, continuem per la dreta (372 m)

Ens incorporem al Camí de Can Padre de Nou

Vadeo Riera de Santa Creu (365 m)

Al costat dret es troba la Pedrera del Farell, continuem recte

Intersecció, continuem per l'esquerra (380 m)

El camí de la dreta va a la Masia el Farell i es troba tallat al pas en el pla de l'Alzina dels Penitents. En una variant cap a l'esquerra va a Santa Creu de Palou (ruïnes), Pantà de Santa Creu de Palou i finalitza en la Font del Regal, al costat de les Tines del Martinet i de la Font del Regal (camí no inspeccionat)

Torrent del Còdol Llarg (454 m)

En aquesta ocasió completament sec, fa molts dies que no plou!

Pujada al Coll de la Creueta (563 m)

Fem una parada per a estirar les cames. Estem a 2º C i amb molta humitat, quin fred!!!

Corba molt tancada amb poc espai (605 m)

No cal fer maniobres, continueu recte uns 50 metres i trobareu un espai habilitat per a donar la volta i així encarar la pujada evitant fer maniobres

Panoràmica des del camí (632 m)

Amb la silueta de la Muntanya de Montserrat de fons

Coll de la Creueta, vistes panoràmiques (653 m)

Vistes des d'el Castelló (652 m)

Al fons la silueta del Pic del Montcau (1056 m)

Detall del camí amb el Pirineu nevat de fons (567 m)

Intersecció, continuem per la dreta (498 m)

A la nostra esquerra es troba la Barraca del Camí de la Cabeca (mig derruïda)

Arribant al Puig de la Balma (538 m)

Petit aparcament del Puig de la Balma (547 m)

El Puig de la Balma (565 m)

> Documentació: "El Puig de la Balma. És a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura. És a llevant del paratge de la Quebeca i al nord-est del de la font del Puig, al sud-est dels Corrals de la Quebeca. Es troba també al sud-est, a prop, de la masia de la Vila, a l'esquerra del torrent del Puig, al sud-est del cim del Castelló. Descripció: Els murs d'aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d'un cingle, tot aprofitant les cornises naturals. La part més antiga es podria considerar d'època preromànica, però s'hi han fet afegits al llarg dels segles. El casal és força irregular en tots els sentits: en alçada, amplària i profunditat. És destacable el caràcter defensiu i fortificat que aquesta construcció tindria anteriorment, aspecte que es pot deduir per la presència d'una espitllera tocant el sostre de la roca, des d'on es pot vigilar tot el camí d'accés a la casa. A la part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó. Al peu del camí, hi ha una altra balma amb un tancament de pedra seca. El sector més arcaic queda completat per unes arcades de caràcter medieval.[2] Història: Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l'entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l'arxiu de la casa i data de l'any 1278, quan Ermengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l'Espluga de la Vila Mancada.[2] L'època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles xiv i xv. Es pot considerar que l'edificació actual és d'època altmedieval amb elements preromànics, tot i que s'han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle xiii i algunes parts construïdes amb pedra tallada.[2] Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del xix, foren anys d'expansió a causa de l'explotació de les vinyes, i fou quan s'amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.[2] Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.[2] Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig. Actualment, aquesta família viu en una altra casa de construcció més moderna, situada al costat mateix de l'antiga balma.[2] El mas acull un museu i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Puig_de_la_Balma

En aquest espai parem a dinar (537 m)

Es troba una mica més a baix de l'aparcament, un lloc ideal per a fer pícnic

Intersecció, continuem per la dreta (392 m)

Ens trobem en el Pont del Puig i continuarem pel Camí de Mura a Rocafort, per la dreta

Aparcament improvisat en el Camp de futbol (445 m)

Ens trobem amb una gran afluència de visitants per motiu de l'Exposició de Tiós de Mura

El Trullàs, per l'esquerra (565 m)

Collet de la Teuleria (555 m)

Foto del forn de la Teuleria en el Camí del Trullàs, a pocs metres del collet

Detall del camí en la Riera de Mura (332 m)

Gorgs de la Riera de Sant Esteve (267 m)

Vadeo Riera de Sant Esteve (262 m)

Tina Transformada (240 m)

Tines de les Solanes (210 m)

> Documentació: "Tines de la Vall del Flequer. ... Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya. El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes. La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda. Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort. Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi. ..." Font: extracte del article publicat en https://muntanya.planasantich.org/flequer/

Vadeo Riera de Mura (210 m)

Els Tres Salts del Llobregat (200 m)

Passera dels Tres Salts (200 m)

Aquest pas és nomenat també els Ulls del Llobregat

Viladordis. Final de ruta (257 m)

A la dreta de la foto, accés a l'Autopista C-16 (peatge). Continuant recte, a la segona rotonda, accés a l'Autovia C-55