'Amics Wikiloc 4x4' Matinal 4x4 Igualada - Castell Boixadors - Sant Joan Vilatorrada (Anoia / Bages)

Inici ruta. Igualada, Avda. Països Catalans (337 m)

Girem cap a l'esquerra (489 m)

Barraca de Pedra Seca en la Feixa Llarga (554 m)

Camí de Rubió (637 m)

Continuem per la dreta (783 m)

Girem cap a la dreta (710 m)

Ca l'Escolà, continuem per l'esquerra (641 m)

Masia Ca l'Escolà, transformada en Vila Caelius Masia Boutique. Visiteu la seva web https://goo.gl/maps/JGswbn1Y94iJNr4F6

Girem cap l'esquerra, pel Camí de Maçana (581 m)

Girem cap a l'esquerra (738 m)

Camps de colza en el Pla Gran (746 m)

Arribem a la BV-1031, per la dreta (762 m)

Pàrquing Torre de la Manresana (662 m)

Torre de la Manresana (664 m)

> Documentació: "Torre de la Manresana. La Torre de la Manresana és una torre de guaita situada al nucli de la Manresana al municipi dels Prats de Rei a la comarca d'Anoia. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Apareix documentada des de cap al 1034,[1] però la construcció actual és del segle xii, per la qual cosa se suposa que degué substituir una edificació anterior més senzilla.[2] La terrassa es troba a 21 metres d'altura.[3] Durant la Guerra de Successió a Catalunya va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbons per tal de controlar la zona de Calaf i es va convertir en un observatori estratègic del comandament aliat encapçalat pel General Guido von Starhemberg. Es tracta d'una torre de guaita cilíndrica d'origen romànic i únic element en bon estat que es conserva de l'antic castell medieval de frontera. La seva privilegiada ubicació permetia controlar visualment una bona part del paisatge de la zona i era clau en les funcions de vigilància del territori. La seva alçada i el seu enclavament permeten gaudir d'una esplèndida vista i d'una espectacular panoràmica de la comarca de l'Anoia, amb els campanars dels Prats de rei, Calaf i les torres del Castell de Boixadors destacant en l'horitzó. S'ha de tenir en compte que la porta d'accés es troba a 11 metres d'alçada i s'hi accedeix per una escala exterior.[4] Història: "Una plataforma a la part superior permetia de fer senyals de fum o de foc per tal comunicar-se a les altres torres del veïnatge d'algun perill observat. El sistema era antic... Les torres a les quals ens referim tenien una característica especial: eren dites Torres manresanes i eren totes dins del perímetre d'aquell comtat aparentment acèfal" (Duran i Sanpere).[5] Les Torres Manresanes han estat localitzades als Prats de Rei, a prop de Sant Ramon del Portell, a Linyola i a Juneda. La torre de la Manresana té a la vora l'esglesiola romànica de Sant Andreu i hom sap que el paratge té precedències remotes. Ambdues es varen integrar en castell durant l'època medieval.[5] Les primeres notícies d'aquest són de l'any 945, i corresponen a un indret proper: el comte Soler i la seva muller Riquilda van donar al monestir de Santa Cecília de Montserrat béns situats «in campo Sagarrensis». Aquests béns serien: les esglésies de «Santa Maria dels Prats», amb els altars i la vila antiga, els prats i vint parellades de terra erma. El nom de la Manresana no apareix fins a l'any 1012, quan Oliba vengué a Malafred unes terres situades en el lloc anomenat «Segarra» a prop de la Torre Manresana. L'any 1034 apareix ja organitzada com a castell, testimoni que ha arribat a l'actualitat gràcies al document d'una venda de terres del comtat de Manresa en el castell de la Manresana. Inicialment, el castell en mans de la família Balsareny que el posseïa en alou perquè l'havia aprisiat. L'aprisió la degué fer Guifred de Balsareny, o un avantpassat seu. Aquest fet es confirma l'any 1045 quan Bernat Guifred de Balsareny fa constar en el seu testament que el castell passarà a mans de la seva muller Guasca i aquesta l'havia de deixar a qui volgués. De les vicissituds posteriors no se'n sap gaire. És possible que fos adquirit pel comte de Barcelona, directament o indirecta. En formar-se el terme de la vila dels Prats de Rei, sembla que el castell hi va quedar integrat i va canviar el nom pel de castell de Prats o Prats de la Manresana, tal com es coneix per uns documents del 1276: el rei Pere el Gran reclamà a Galceran de Pinós la potestat de diversos castells, entre els quals figura el de Prats de la Manresana. L'any 1313, Sauria de Pinos, tutora de Pere Galceran de Pinós en reclamava la potestat al rei Jaume II. La darrera notícia dels Pinós com a propietaris la trobem l'any 1351 quan Gueraua, vídua d'Eiximèn de Peguera, donzell, feu homenatge a Galceran de Pinós per la castlania de la vila de Prats i el castell de La Manresana. Més tard, no se sap quan, el rei recuperaria el domini del castell però no hi ha cap informació dels feudataris posteriors.[6] La Torre de la Manresana va ser l'escenari d'un episodi destacable de la Guerra de Successió a Catalunya: Durant la guerra de successió espanyola el comandant Guido von Starhemberg va dirigir les seves tropes des d'aquesta torre a la Batalla dels Prats de Rei.[7] Arquitectura: La resta més destacable del castell és la imposant torre mestra, que s'ha conservat íntegra i sencera. S'alça envoltada per unes restes, descobertes no fa gaire, que corresponen a fragments de la muralla, un conjunt de murs d'antigues dependències annexes a la torre, i una petita edificació coberta amb volta de pedra a plec de llibre. La torre, d'uns 21 m d'alçària, té un pla circular d'uns 7 m de diàmetre extern, i es dividia en tres compartiments. El gruix del mur a la base és d'uns 215 cm, però va perdent amplària en cada pis, de manera que es guanya espai intern. Els dos primers compartiments devien quedar separats per uns trespols de fusta fets amb bigues i llates.[5] El tercer, que encara es conserva, és cobert per una cúpula de pedra sobre la qual recolza un terrat protegit per un ampit que corona la torre. El gruix del mur del primer nivell és d'uns 215 cm; el del segon, d'uns 195 cm i el gruix del tercer nivell és de 160 cm. En contraposició, els respectius diàmetres interns són de 300, 340 i 410 cm. La porta d'entrada, acabada en un arc de mig punt adovellat, és oberta al primer pis, a uns 11 m del nivell del sòl. Tret de la porta, no hi ha cap altra obertura. La cúpula que cobreix el nivell 3 és obrada amb blocs de pedra només desbastats, col·locats en filades concèntriques que van tancant la volta. En un costat hi ha una obertura que permet accedir al terrat. L'aparell de la torre s'ha fet amb carreus ben encarats i relativament polits, que es disposen en filades horitzontals. L'aparell de les altres restes a part de la torre és fet amb carreus ben tallats i ordenats en filades horitzontals. Segons l'estructura de l'edifici i les característiques de l'aparell constructiu, la torre es dataria a finals del segle xi o principis del segle xii. Les altres restes, muralles i estances, no s'allunyarien cronològicament gaire de la torre mestra." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Manresana

Arribem a la BV-1031, continuem recte (663 m)

Arribant a els Prats de Rei (610 m)

[CAT] Una curiositat que crida l'atenció i més en aquest indret rural tan apartat... Una mica abans d'arribar a Calaf, passareu pel costat d'un solar amb una llarga tanca. Darrera d'aquest tancat s'amaga un impressionant dipòsit de cotxes nous. No els veureu, la tanca i els avisos de càmeres de seguretat us ho impediran. Per a fer-vos una idea de la magnitud, mireu la foto-satèl.lit adjunta. [ES] Una curiosidad que llama la atención y más en este lugar rural tan apartado... Un poco antes de llegar a Calaf, pasaréis por el lado de un solar con una larga valla. Detrás de este cercado se esconde un impresionante depósito de coches nuevos. No los veréis, la valla y los avisos de cámaras de seguridad os lo impedirán. Para haceros una idea de la magnitud, mirad la foto-satélite adjunta.

Calaf. Benzinera bonÀrea (676 m)

Les Bassetes (675 m)

A continuació de la segona foto trobarem un camí cimentat amb una fota pendent de pujada

Parada en el Coll del Castell (806 m)

Pàrquing de visites del Castell de Boixadors (832 m)

Castell de Boixadors (838 m)

< Documentació: "Castell de Boixadors. El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de conquesta.[1] És una obra declarada Bé cultural d'interès nacional. Com a cim de 848 m, esta inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. Ubicació: El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa. El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d'un turó en el qual s'emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m².[2] Descripció: Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle.[3] Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors.[3] A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta).[3] L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d'haver estat una torre).[3] Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.[3] Història: El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l'any 1014[3] o 1015[1] segons la font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors.[3] Al segle xiv, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX. El document més antic referent a l'església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren branques secundàries com els Foixà-Boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.[3] Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l'església i del castell de Boixadors va ser declarat Bé d'interès cultural el 1949. Cedit a l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.[1][4][5]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Boixadors

Sant Pere o Santa Maria de Boixadors (838 m)

Església romànica documentada en el segle XI.

Coll del Castell, per la dreta (806 m)

Castell de Boixadors des del Clot del Pou (815 m)

Cal Lluc i Cal Trullàs (700 m)

Arribem a la BV-3008, per la dreta (640 m)

Serra de la Vall, per l'esquerra (663 m)

Arribem al Camí de Centelles (515 m)

Per l'esquerra, visita opcional a la població de Fonollosa. Si no voleu fer aquesta visita, continueu per la dreta.

Camí en la Costa de Cal Xemal (575 m)

Bifurcació, per l'esquerra (491 m)

Panoràmica del Camp de Cal Joan de la Creu (407 m)

Panoràmica en el Camí de Montconill (455 m)

Final ruta. Sant Joan de Vilatorrada (217 m)

Final de ruta en l'aparcament del Restaurant Bonaplata. Continuant per la C-55, 1 Km. més endavant trobareu l'enllaç amb la C-25.