'Amics Wikiloc 4x4' Ruta 4x4 Vilanova de Sau - Pantà de Sau - Pantà de Susqueda - Agullola de Rupit - Rupit (Osona)

Inici ruta. Vilanova de Sau (572 m)

Punt de trobada en el Restaurant Ferrer de Tall (recomanable), prenem un cafè i sortim de ruta!

Les Cases dels Enginyers (530 m)

> Documentació: "Aquestes cases formaven foren construïdes i habitades pels enginyers que formaven part de la construcció del Pantà de Sau a mitjans del segle XX. Conjunt de construccions o xalets situats al capdamunt d'un turó que mira al Pantà. Està format per un conjunt de més de 6 cases amb la coberta a doble vessant i construïdes a la vora del camí. Són construccions relativament modernes que foren utilitzades pels enginyers que treballaren a la construcció del pantà. Al seu voltant s'hi troben altres equipaments com la nova església de Sant Romà i una caserna de la guàrdia civil abandonada. Àmbit: Patrimoni immoble. Tipologia: Conjunt arquitectònic. Estil / època: Contemporani. Segle: XX. Any: 1951. Estat de conservació: Regular. Notes de conservació: El seu estat d'abandó fa que hagi crescut vegetació en algunes parts i els finestres i portes estiguin deteriorades. Protecció: Inexistent. Accés: Sense accés. Ús actual: Sense ús. Titularitat: Privada. Autor de la fitxa: Joan Casas Blasi." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-dels-enginyers

Sant Romà de Sau, per l'esquerra (525 m)

Pàrquing Presa de Sau (427 m)

Aquest aparcament convida deixar el cotxe i fer una caminada per la Presa de Sau i l'entorn, les vistes són impressionants!

Bifurcació, per la dreta (358 m)

Creuem el pont sobre el Ter i continuem pel Camí de Susqueda, ara per la dreta del riu i del pantà i fins arribar a la Presa de Susqueda.

Bifurcació, per la dreta (423 m)

[CAT] Per aquest camí de l'esquerra es baixa al meandre del riu. Hi ha una àmplia platja de sorra i zona de bany quan el nivell del pantà és baix, lloc freqüentat també per pescadors. Quan el nivell del pantà és alt o està ple, aquesta platja desapareix. En aquest indret es va perpetrar el Crim de Susqueda, a l'agost de 2017 (https://es.wikipedia.org/wiki/Crimen_de_Susqueda). [ES] Por este camino de la izquierda se baja al meandro del río. Hay una amplia playa de arena y zona de baño cuando el nivel del pantano es bajo, lugar frecuentado también por pescadores. Cuando el nivel del pantano es alto o está lleno, esta playa desaparece. En este lugar se perpetró el Crimen de Susqueda, en agosto de 2017 (https://es.wikipedia.org/wiki/Crimen_de_Susqueda).

Panoràmica del meandre del Ter (425 m)

Panoràmica del Pantà de Susqueda (363 m)

Primera foto vista enrere amb els Cingles de Tavertet de fons. Segona foto vista endavant seguint el camí, amb la Serra de Cabrerola de fons.

Riera de Querós i Pla del Castanyer (389 m)

Vall de Querós (375 m)

[CAT] En aquesta panoràmica podem contemplar a la dreta la capella de Sant Martí de Querós (romànic s. XI). Com pot apreciar-se, el límit de nivell del pantà arriba fins a tocar els peus de la capella. En el centre de la foto veiem un petit illot, el Serrat del Molí. Quan el nivell és alt, només apunta el cap de l'illot, la zona verda que es veu a la foto. Darrera de l'illot veiem el final del Serrat de la Roqueta, que forma un meandre en el riu presidit amb el Turó del Mal Sopar (396 m). En èpoques de continuades sequeres, tot allò que es veu en la foto es queda sense aigua, completament sec, deixant al descobert l'antic pont que creuava el riu, a l'alçada del Turó del Mal Sopar (veure fotos d'arxiu). [ES] En esta panorámica podemos contemplar a la derecha la capilla de Sant Martí de Querós (románico s. XI). Cómo puede apreciarse, el límite de nivel del pantano llega hasta tocar los pies de la capilla. En el centro de la foto vemos un pequeño islote, el Serrat del Molí. Cuando el nivel es alto, solo asoma la cabeza del islote, la zona verde que se ve en la foto. Detrás del islote vemos el final del Serrat de la Roqueta, que forma un meandro en el río presidido por el Turó del Mal Sopar (396 m). En épocas de continuadas sequías, todo lo que se ve en la foto se queda sin agua, completamente seco, dejando al descubierto el antiguo puente que cruzaba el río, a la altura del Turó del Mal Sopar (ver fotos de archivo). > Documentació: "Sant Martí de Querós. Sant Martí de Querós és una església romànica del municipi de Sant Hilari Sacalm, documentada des de principis del segle xii i protegida com a bé cultural d'interès local. Era l'església parroquial del poble de Querós i fou abandonada el 1966 després de la construcció del pantà de Susqueda. Està ubicada just al límit de les aigües de l'embassament. La primer referència documental de l'església és de 1104 però es creu que l'edifici romànic fou construït a finals del segle xi.[1] En fou rector Antoni Serrallonga, fill del bandoler Joan de Serrallonga. Descripció: Antiga església parroquial del poble de Querós abandonada des de l'any 1966, situada al nord de Sant Hilari Sacalm, al costat de les aigües del pantà de Susqueda. L'edifici, té una única nau rectangular amb la coberta de volta de canó, amb tres arcs torals, i un absis semicircular a la capçalera amb una finestra de doble esqueixada al centre, en arc de mig punt en gradació. A migdia hi ha la porta d'entrada original, en arc de mig punt, i dues finestres. L'exterior de l'absis presenta decoració d'arcuacions entre lesenes i els murs de les naus fris d'arcuacions. El campanar-torre del segle XV està adossat al costat de migdia de l'absis. El teulat del campanar és a doble vessant, de teula àrab.[2] En els murs, de carreus de pedra, en destaca el coronament superior d'arcuacions cegues.[2] A l'interior de l'absis es conserven fragments de pintura mural d'època romànica.[2] Història: L'església apareix documentada per primer cop el 1104, encara que segurament és una mica anterior, de finals del segle xi. Va estar vinculada des del principi al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.[2] Els terratrèmols del segle xv, que tantes destrosses provocaren a la comarca, van malmetre sobretot el campanar que va haver de ser alçat de nou el mateix segle i reforçat el següent. Gran part de la rectoria fou enderrocada.[2] A la segona meitat del segle xvii, Antoni de Serrallonga, fill del bandoler Joan Sala de Serrallonga, fou rector de la parròquia.[2] Del poble de Querós en resten dempeus l'església i algunes cases situades a les muntanyes, ja que la resta estan sota les aigües de l'embassament de Susqueda.[2] L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva i la Diputació de Girona ha iniciat (quan?) un projecte de restauració per poder incorporar l'església a les rutes turístiques del romànic català. Una de les primeres tasques endegades ha estat assentar les bases de l'edifici i fer diverses excavacions.[2] Actualment ( Març 2021) no s'ha fet cap actuació i l'esglèsia comença a caure, la teulada del campanar va caure el 2015 i l'entorn s'està degradant, el xiprer i el llorer que creixien al costat s'han mort i una alzina que hi havia al costat ha caigut cap al pantà i una del costat s'està descalçant i morint." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Querós

Panoràmica amb la Presa de Susqueda (410 m)

Estem en la Carretera de Querós

Panoràmica del pantà amb el Collsacabra de fons (357 m)

[CAT] A l'esquerra de la foto i al fons veiem l'Agullola de Rupit (922 m), per la que més tard passarem. En el centre, el solitari Turó del Llamp (705 m). A la dreta de la foto i al fons, els Cingles de Pujolràs, Cingles de Castellet, Cingles de Casadavall i Cingles del Goleró, en el territori de Collsacabra. [ES] A la izquierda de la foto y al fondo vemos la Agullola de Rupit (922 m), por la que más tarde pasaremos. En el centro, el solitario Turó del Llamp (705 m). A la derecha de la foto y al fondo, los Cingles de Pujolràs, Cingles de Castellet, Cingles de Casadavall y Cingles del Goleró, en el territorio de Collsacabra.

Ens topem amb una tanca (357 m)

[CAT] Aquest camí pel que anem és de sentit únic de circulació i aquesta tanca impedeix el pas en el sentit contrari. L'hem trobat com la veieu a la foto però pot obrir-se manualment. Deixeu-la tancada després del vostre pas. Consulteu els comentaris dels usuaris kakotes13 i simontrekker4x4 en relació amb aquesta tanca. [ES] Este camino por el que vamos es de sentido único de circulación y esta valla impide el paso en el sentido contrario. La hemos encontrado como la veis en la foto pero puede abrirse manualmente. Dejadla cerrada después de vuestro paso. Consultad los comentarios de los usuarios kakotes13 y simontrekker4x4 en relación con esta valla.

Mirador i Presa de Susqueda (357 m)

> Documentació: "Presa de Susqueda. La Presa de Susqueda és una obra d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La presa de Susqueda està situada al nord del terme a uns 7 quilòmetres d'Osor passant per Coll de Nafré.[1] Descripció: Es tracta d'una obra d'ingenieria de dimensions faraòniques de 135 metres d'alçada i 360 de longitud de volta de coronació que té forma de clova d'ou.[1] Per la seva banda l'obertura angular de l'arc és de 97 graus; l'espessor màxima de la volta és de 21 metres i mig; l'alçada màxima dels estreps és de 33 metres; la capacitat total de desguàs és de 3.000 metres cúbics per segon; el volum total de formigó és de 650.000 metres cúbics; el volum total és 233 mil milions de litres d'aigua.[1] L'estructura de la presa està formada per 34 blocs.[1] La presa entre altres finalitats, té com a tasca principal tancar l'embassament de Susqueda, el més gran del sistema del Ter amb dotze quilòmetres de llargada i tres i mig d'amplada.[1] Una de les parts més importants de la presa de Susqueda és el safareig esmorteïdor el qual té la funció d'esmorteir l'energia potencial de l'aigua quan salti per l'abocador lliure a la coronació.[1] Està format per: una contrapresa, que embassarà un determinat nivell d'aigua, uns murs laterals que puguin aguantar les forces que el terreny li produeixen i finalment una solera que protegirà el desgast per l'erosió mecànica tant en la seva pròpia superfície com a l'estructura interior de la roca de recolzament. Les dimensions del safareig esmorteïdor són: 100 metres de longitud i 40 metres d'amplada.[1] Actualment la funció del pantà és recollir l'aigua destinada a Barcelona i enviar aigua a la central hidroelèctrica per produir electricitat, però també regula el riu Ter i assegura la dotació d'aigua a les zones de regadiu de la província de Girona que són unes 50.000 hectàrees. També s'ha de dir que amb la construcció del pantà el perill dels aiguats a Girona ha disminuït notablement, fins al punt que es pot dir que no hi ha hagut cap més aiguat des de la seva construcció.[1] Per realitzar una de les seves funcions, produir energia elèctrica, s'utilitza una central hidroelèctrica situada a quatre quilòmetres de la presa aigües avall aproximadament i és subterrània. Les dimensions de la central són: 54 metres de longitud, 20 metres d'amplada i 30 metres d'altura. Les turbines que s'utilitzen a la central de Susqueda són del tipus Francis, és a dir, turbines de reacció que estan totalment submergides en l'aigua d'impulsió. Les turbines tenen una potència total instal·lada de 75.660 KW. Els alternadors tenen una potència de 92.500 KVA i la producció anual és de 180.000.000 KWH.[1] Història: El 1962, Hidroelèctrica de Catalunya S.A., va convocar un concurs entre diverses empreses de construcció espanyoles per a l'execució de l'obra de la presa. Dragados Construccions S.A. es van adjudicar l'obra. Un equip tècnic organitzat per Hidroelèctrica de Catalunya i encapçalat per l'enginyer Arturo Rebollo, van dur a terme la direcció tècnica de l'obra.[1] El 1963 van començar l'execució dels accessos generals, les instal·lacions auxiliars i la preparació de la pedrera, la construcció d'una petita presa per la desviació del riu amb el túnel de desviació.[1] Per poder construir la presa va caldre el treball de 1.600 persones, el moviment de dos milions de metres cúbics de terres, la utilització de 2.500 tones d'acer i 250.000 tones de ciment, i la inversió de 550 milions de pessetes.[1] El 1964 es van finalitzar els treballs d'excavació. El 1965 es va abocar la primera tongada de formigó. El 1967 es va tancar el túnel de desviament i es va posar en marxa el funcionament de la central hidroelèctrica. Entre el 1966-1968 es va iniciar el tractament de formigó, es va finalitzar el cosit de la base de la presa i es va executar la pantalla d'impermeabilització i les pantalles de control i drenatge, i en el 1968 es van injectar les juntes de construcció.[1] La construcció de la presa va estar envoltada de molta polèmica, tant per les manifestacions en contra de la població, com per les males condicions de treball dels operaris.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Presa_de_Susqueda

Creuem el Ter per el pont (236 m)

Després del pont continuarem per l'esquerra. Al fons veiem els edificis de la Comunitat terapèutica Sant Miquel de Maifré.

Creuem la Riera de Rupit (357 m)

Intersecció en el Llomà, per la dreta (391 m)

[CAT] A l'esquerra la Masia el Llomà. Continuem per la dreta, pel Camí Costa del Pedrer, una pista més estreta, força costeruda, amb pedra i revolts tancats (i una trialera opcional que veureu en el següent waypoint) [ES] A la izquierda la Masía el Llomà. Continuamos por la derecha, por el Camí Costa del Pedrer, una pista más estrecha, bastante empinada, con piedra y curvas cerradas (y una trialera opcional que veréis en el siguiente waypoint)

Intersecció, dues opcions (490 m)

[CAT] Per l'esquerra, la ruta normal que segueix el track. Si anem recte és per la trialera. Té un tram difícil amb esglaons de roca. Aconsello baixar del cotxe i inspeccionar-la abans de ficar-se en un ensurt amb el cotxe [ES] Por la izquierda, la ruta normal que sigue el track. Si vamos recto es por la trialera. Tiene un tramo difícil con peldaños de roca. Aconsejo bajar del coche e inspeccionarla antes de meterse en un mal trago con el coche

Parada en la cruïlla del Puig (637 m)

Avituallament

L'Agullola de Rupit des del Pla dels Joncs (645 m)

Panoràmica des del Camí de Paderneres (755 m)

En primer terme, la Masia Fàbregues. Al fons esquerra, els Cingles de l'Avenc i en el centre, el Cingle de Pla Boixer

Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues (822 m)

Aquest també és el Camí de Vilanova de Sau (punt de sortida d'aquesta ruta), a Rupit.

Final ruta. Rupit (842 m)

> Documentació: "Rupit i Pruit. Guia de Municipis. Situada a la zona del Collsacabra, l'antiga vila medieval de Rupit ofereix espectaculars vistes de les Guilleries, el Montseny i els cingles veïns de Tavertet, l'Avenc i el Far. Els abruptes tallants naturals descobreixen al visitant la bonica església romànica de Sant Joan de Fàbregues, el salt d'aigua de Sallent o el monument natural de l'Agullola. A la part nord Pruit, amb un conjunt de masies disseminades, evoca els temps en què la riquesa anava lligada a la terra. Imprescindibles: - Passejar pels carrers de Rupit. - Creuar-ne els ponts. - Fer la ruta del salt de Sallent. Suggeriments: Comarca: Osona Província: Barcelona Localitat: Pruit, Rupit Extensió: 48 Habitants: 339 Situació geogràfica: El municipi de Rupit i Pruit, resultat de l'annexió el 1977 de Pruit a Rupit, es troba al centre geogràfic de les muntanyes de Collsacabra. El territori s'estén pel pla de Montdois, a l'esquerra de la vall del Ter: cal destacar el pla d’Aiats, voltat de precipicis. La riera de Rupit o de Sallent, afluent del Ter, drena el terme. També hi desemboca el torrent del Gravet. Clima: El clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental es caracteritza per uns estius no gaire càlids i uns hiverns freds i amb boires que poden persistir durant dies. La humitat està present bona part de l’any. Activitats econòmiques: L’economia del municipi se centra actualment en el turisme i les empreses de serveis: hi ha una bona xarxa d’establiments hotelers i de comerços. Pel que fa a les feines del camp, la ramaderia encara manté una certa activitat, sobretot la bovina i la porcina, mentre que l'agricultura es redueix a petites extensions de cereals, farratge i patates. Història L'origen de la vila el trobem en el castell que es va construir pels voltants de l'any 1000, substituint l’originari de Fàbregues. Al seu entorn es van anar construint les cases dels pobladors. Al segle XIV la població va patir un decreixement important, però es recuperà. Als segles XVII i XVIII arribà a la màxima esplendor que recorda la vila. Pruit, el nucli veí, s’esmenta ja el 955, quan pertanyia als vescomtes d'Osona. Sempre ha estat unit al castell i a la jurisdicció de Rupit. El 1860 eren dos municipis independents, però a les darreries del segle XX tornaren a formar una unitat administrativa. Què veure-hi: Al nucli antic de Rupit trobem vells casals de pedra del segle XVI al XVIII, molts dels quals conserven encara la data i els noms dels fundadors. Tenen bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts. Destaquen les dels carrer del Fossar i de l’Església. Al número 12 del carrer del Palau es troba la Notaria Soler, un palau notarial del qual es tenen notícies des del segle XIV. Té la porta principal adovellada amb l'escut de la família Soler. Al mateix nucli es troba l’església de Sant Miquel Arcàngel (segle XVII). És d’estil barroc amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de pedra, amb cinc columnetes còniques. En destaca el retaule, adquirit a Olot el 1878, i el campanar de pedra, construït entre 1786 i 1869. L’antiga església parroquial, situada al camí de Rupit a mas del Pendís, era la de Sant Joan de Fàbregues. Originària del segle XI, és un edifici romànic d’una sola nau amb tres absis de disposició trevolada i el cimbori octogonal rematat amb lluerna. Fou restaurada el 1976. Dalt un cim roquer, en un meandre de la riera de Rupit, es troba l’església de Santa Magdalena (segle XVIII), amb porta adovellada i nau de volta de canó. A Pruit destaca l’església de Sant Andreu. Té un cos romànic, del segle XII, amb un gran portal adovellat, i un campanar renaixentista del segle XVIII fet de pedra picada. Una altra església destacable és la de Sant Llorenç Dosmunts. Envoltada pel cros del cementiri, prop de camps de conreu, és un edifici romànic del segle XII fet en pedra daurada i amb un ampli campanar d’espadanya. El frontal romànic, amb un pantocràtor central, es conserva al Museu Episcopal de Vic. A més del nucli històric i les esglésies, els altres elements arquitectònics importants són els ponts i les masies. Entre els ponts destaca el de Can Badaire: situat sobre la riera de Rupit. servia de pas al camí de Rupit a Susqueda i fou reconstruït el 1983. També cal veure el pont Penjant, construït el 1945 i restaurat el 1994, i el pont de la Sala, medieval, sobre la riera de Rupit i situat sota el mas del mateox nom, al camí entre Rupit i Cantonigròs. Entre els masos destaca el Bac de Collsacabra, situat al peu de la carretera C-153 i de noble arquitectura. Esmentat ja al segle XIII, té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser. També són dignes de menció els masos de l’Aulet, la Fontana, el Coll, les Viles o Comajoan. Què fer-hi: A Rupit s’organitzen, per primavera i estiu, rutes guiades per conèixer el municipi, com la dels boscos, que permet veure coníferes a la zona de Corriol, fagedes al Soler i al puig d’en Bac i rouredes a Rupit. Una altra ruta imprescindible és la que porta fins al salt de Sallent per un paisatge on es barregen antics molins abandonats (com el de Patrones o el del Tornall) amb gorgs, saltants i fonts. Alguns d’aquests són la balma d’en Pedretes, a sota mateix del poble de Rupit; el salt del Molí Rodó, amb una caiguda de 25 metres, i finalment el salt del Sallent, on la riera de Rupit es precipita al buit en una caiguda de 100 metres. A la balma dels Llims, sota el pont penjant de Rupit i al camí de Sant Joan de Fàbregues hi ha instal·lades fogueres, taules i bancs de pedra. Hi ha dos miradors destacables: el que es troba a Rupit mateix, al passatge del mas del Soler, que ofereix vistes del poble, dels masos dels voltants i de l’Agullola (una enorme roca despresa del cingle que alguns anomenen, per la seva forma, el mugró de Catalunya), i el mirador de la carretera de Pruit a Falgars, que brinda vistes dels Pirineus i dels cingles d’Aiats. Quant a la gastronomia, a Rupit es poden tastar plats típics d’Osona, com les faves, les escudelles o els estofats fets amb carn de caça." Font: https://www.catalunya.com/rupit-i-pruit-2-1-89019?language=ca