'Amics Wikiloc 4x4' Ruta circular 4x4 per les muntanyes de Montmell i Marmellar (Alt i Baix Penedès)

Inici ruta. Vilafranca del Penedès, Ronda de Mar (204 m)

Girem cap a la dreta (252 m)

Deixem la BV-2128 en les Cases Noves de la Riera i després de creuar el pont de la Riera de Marmellar, girem cap a la dreta. Entrem en pista.

Reagrupació i divisió en grups de cotxes (260 m)

Hi ha moltes ganes de ruta, ja es veu en el ambient!

Vadeo Riera de Marmellar (268 m)

Vadeo Riera de Marmellar (296 m)

Vadeo Riera de Marmellar (300 m)

Vadeo Riera de Marmellar (310 m)

Vadeo Riera de Marmellar (315 m)

Girem a la dreta pel Camí de la Roca de Vidal (377 m)

Farem un curt tram asfaltat, en no res girarem cap a l'esquerra i ens enfilarem per una pujada força costeruda

Girem cap a l'esquerra (376 m)

Entrem en pista de nou, ara per un camí força costerut. Reductora i cap amunt!

Detall del camí, vista enrere (426 m)

Parada per a estirar les cames (430 m)

La canalla s'ho van passar en gran campant amunt i avall. Un bon lloc amb bones vistes per a fer una pausa en el camí.

Continuem ruta, ara una altra pujadeta (435 m)

Un camí molt bonic!

Panoràmica del camí (455 m)

Tram final, darrera pujada (463 m)

Intersecció, per l'esquerra (480 m)

Aquest encreuament de camins es diu Fita dels Tres Batlles. Continuem pel Camí de Cal Mossèn Joan, per l'esquerra i cap avall.

Camí de la Riera... gebrat! (370 m)

Portem uns dies de temps anticiclònic, amb inversió tèrmica i temperatures molt sota zero a les fondalades. Això si, la temperatura diürna i al sol, de primavera!

Girem cap a la dreta (420 m)

Deixem el Camí de la Talaia per a endinsar-nos per aquest camí de baixada i retrobar-nos amb la Riera de Marmellar, amb uns quants vadeos de diferent dificultat

Arribant a la Riera de Marmellar (390 m)

Aquest vadeo i els següents poden ser complicats de creuar si els trobeu plens de pedres i roques que són arrossegades pels forts temporals que patim de tant en tant.

Vadeo de la riera (382 m)

Vadeo, vista enrere (386 m)

Riera de Marmellar gebrada (389 m)

Bifurcació, per l'esquerra (408 m)

Vadeo Riera de Marmellar (405 m)

Darrer vadeo de la Riera de Marmellar (411 m)

Arribant a Marmellar, Cal Vell Manso (515 m)

Marmellar, el maleït poble despoblat (521 m)

> Documentació: "Marmellar. Marmellar és un despoblat localitzat al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis del Marmellar daten de l'any 1023 on també s'esmenta el castell de Marmellar.[1] El poble feia servir l'aigua que corria de la riera de Marmellar, actualment seca. Segons l'arxiu parroquial, la població del Marmellar l'any 1717 era de 65 habitants i de 59 l'any 1787. A partir del cens de 1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 figuraven 26 habitants.[2] Segons les cròniques, l'any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.[3] L'any 1993 la troballa d'una noia morta va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.[4]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Marmellar ------------------------------------------------------------------------- La leyenda maldita de Marmellar. Este pueblo abandonado, con la imponente estampa de su iglesia en ruinas, es uno de los lugares más frecuentados por aficionados al esoterismo y a los ritos satánicos La leyenda maldita de Marmellar: no han podido ser esclarecidos dos asesinatos de mujeres cometidos en este pueblo deshabitado de Tarragona Junio 23, 2015 El último habitante de Marmellar se marchó a mediados de los años 60 del siglo pasado, y actualmente la fantasmagórica localidad ofrece, junto a las casas en ruina de sus antiguos moradores, los restos del cementerio, con los nichos vacíos, de un castillo del siglo XI y de la iglesia de San Miguel, del siglo XVI. Los rumores para amantes del misterio sobre lo que pasa allí son de todo tipo: un hombre armado y con un perro que insulta a los visitantes; comitivas de coches de lujo que llegan a la iglesia de Marmellar por la noche; extrañas luces; procesiones de individuos con capuchas y hábitos negros; una dama de blanco que deambula por el cementerio; y fotografías tiradas por el suelo, medio quemadas, medio rotas, en las que se ve a personas posando ante las ruinas abandonadas. Hay quien asegura que la cruz de una de las paredes de la iglesia está pintada con sangre humana. Todo ello acompañado de varios dibujos de tres seises invertidos y una sensación térmica de frío intenso. Con todo, lo que más ha alimentado la leyenda negra de este pueblo han sido los dos asesinatos brutales de los que ha sido escenario, unos crímenes que no faltan quienes los relacionan con episodios de ritos satánicos, magia negra y espiritismo. Ambos crímenes se perpetraron en la década de los 90 y en ambos casos las víctimas fueron mujeres jóvenes. Violada y carbonizada. El 26 de junio de 1993 unos cazadores descubrían, en la iglesia de Marmellar, el cadáver de una mujer, carbonizado y con signos de violencia. El cuerpo, en avanzado estado de descomposición, estaba semienterrado en una especie de fosa osario excavada bajo una bóveda del antiguo templo y junto a los restos de dos grandes hogueras. La autopsia reveló que la víctima, que había sido violada, era una mujer caucasiana, morena, con melena larga y de entre 20 y 30 años de edad. La Guardia Civil averiguó que la víctima había estado el 24 de junio, la noche de San Juan, tomando unas copas en un bar de música heavy de Calafell. Luego se subió, junto con unos clientes, en un vehículo matriculado en Barcelona que llevaba la música a todo volumen. Las pesquisas e interrogatorios de los agentes no pudieron aportar más luz sobre la identidad de la mujer muerta ni de sus asesinos. El crimen de la empleada de la gasolinera. Tres años más tarde, el 14 de febrero de 1996, Ana María Marín Barba, de 19 años, era secuestrada en la solitaria gasolinera en la que trabajaba entre las localidades de Banyeres y l’Alborç del Penedés. Quien lo hizo también se llevó 40.000 pesetas de la caja registradora. Al día siguiente, un agricultor encontraba el cadáver de Ana María bajo las tablas de una puerta junto a las ruinas del pueblo de Marmellar. Las grabaciones de las cámaras de seguridad de la estación de servicio no pudieron ayudar mucho al trabajo policial y este asesinato también está por resolver. Algunos habitantes de la comarca del Baix Penedès dicen recordar un tercer crimen en el pueblo de Marmellar. Habría sido cometido a mediados del siglo pasado y tendría su origen en una relación extramatrimonial de un vecino del pueblo. Sin embargo, no ha quedado documentada ninguna referencia escrita a estos hechos en los archivos oficiales. José Manuel Gabriel josemanuelgabriel@extraconfidencial.com"

Sant Miquel i la Rectoria de Marmellar (521 m)

Un tomb per les runes de Marmellar (521 m)

'Parada i Fonda' en Marmellar (521 m)

Panoràmica de Marmellar (522 m)

Entrem en pista de nou (540 m)

Deixem enrera l'Urbanització de la Talaia que hem creuat i continuarem pel Camí de Marmellar i el Barranc Fondo (a l'esquerra)

Bifurcació, per l'esquerra (503 m)

Continuem pel Camí de Marmellar i el Barranc Fondo. Aquest barranc té uns 3 km. de recorregut. Hi ha trams en els que la vegetació ofega el camí i el fa força estret. Si no voleu ratllar el cotxe, no passeu per aquest camí i opteu per una ruta alternativa (camí de la dreta abans d'entrar en el barranc).

Roques corcades (380 m)

Molt a prop d'aquest lloc es troba la Cova de la Guilla. L'aproximació és a peu i es pot visitar l'interior. Cal portar casc, llum frontal i calçat adecuat. Més informació en: https://espeleoworld.com/c/cova-de-la-guia

Masia Gomila, per l'esquerra (288 m)

Continuem pel Camí de Castellví a Gomila

Ametllers florits (287 m)

Continuem per l'esquerra (288 m)

Deixem el Camí de Castellví a Gomila i continuem per l'esquerra d'aquesta bifurcació, pel Fondo de Sant Antoni

Continuem per la Pujada del Punyal (333 m)

Estem en la Muntanya de Cal Planes

Bifurcació, per la dreta (381 m)

Continuem pel Camí de les Feixes del Xico, direcció al Castellot (sense foto)

El Castellot des del mirador de l'aparcament (447 m)

El Castellot de Castellví de la Marca (460 m)

> Documentació: "HISTÒRIES DEL PENEDÈS:EL CASTELLOT DE CASTELLVÍ DE LA MARCA. Als voltants del segle X, entre els comptats carolingis i els espais islàmics d’Al-Andalus se situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada, insegura i pràcticament buida que incloïa el Penedès. Per fer front a aquesta situació es van construir castells -193 a tota la franja catalana- que defensaven militarment el territori. Estaven situats en llocs de difícil accés, dalt de pics o de penyes per un bon control visual de la zona. L’imperi carolingi va construir a les seves fronteres unes entitats geogràfiques i militars que s’han anomenat marques. La toponímia ha deixat traces d’aquest fet a Castellví de la Marca, antigament Castellvell de la Marca. Del poble vell en resten escassos vestigis. Castellvell estava situat sota el castell conegut com el Castellot. El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres. El Castellot s’esmenta per primera vegada l’any 977 en ocasió d’una venda que feu el comte Borrell de Barcelona. Aquest castell defensava els límits occidentals de la comarca, i va ser el centre -juntament amb el de Castellvell de Rosanes- d’un dels llinatges feudals més importants de la marca del Penedès, els Castellvell, els quals van adquirir la propietat vers l’any 1023. La torre mestra circular tenia interiorment un diàmetre de 220 cm a la planta baixa, amb unes parets de 165 cm de gruix. L’alçada era d’uns 10 m, i tal com succeeix a la majoria de les torres s’hi entrava -a mitjana alçària- per una escala de fusta, que en cas de perill, podia ser retirada. Adossada a la torre hi ha les restes d’una dependència, i d’una cisterna, probablement utilitzada pel castlà, la seva família, alguns servents i alguns soldats, que eren els qui hi vivien permanentment. Els Castellvell era una família poderosa que tenia molts altres castells i propietats i no venien a residir-hi molt a sovint. La posició del Castellot és privilegiada, des d’allà es poden divisar els següents edificis militars: al nord, el castell de Font-rubí i el de Foix; al nord-est, la Granada i Subirats; a l’est, Olèrdola; al sud-est, Castellet; al sud, Banyeres, Lletger i Santa Oliva; i a l’oest, la torre de Can Pascol i el Montmell. De dia la comunicació es feia a través de senyals de fum, de miralls, o fent onejar draps, i de nit, fent senyals de foc. Arran de cingle i prop de la torre hi ha les restes de l’església romànica de sant Miquel que era la capella del castell. L’església també tenia les advocacions de sant Pere i de santa Maria. Hi residia un prevere que havia de celebrar diàriament missa (1293). A l’altar de santa Maria els dissabtes, el de Sant Miquel els dimarts, i al de sant Pere els altres dies. El Castellot i les seves dependencies es van abandonar el segle XIII." Font: https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/histories-del-penedesel-castellot-de-castellvi-de-la-marca/

Torre circular del Castellot (460 m)

Escultura amb la rosa dels vents (460 m)

Donació d'un grup excursionista. Té una bústia i llibre de signatures.

Panoràmica de la Plana del Penedès (460 m)

A peu de la foto, les Cases Noves de la Riera i el pont de la Riera de Marmellar, punt d'inici i final de la ruta.

Bifurcació, per la dreta (255 m)

(Sense foto)

Final ruta. Cases Noves de la Riera (253 m)