'Amics Wikiloc 4x4' Ruta 4x4 Castellolí - Andorra. Etapa 1 Castellolí - Boixadors - Solsona (Anoia / Bages / Solsonès)

Inici ruta. Castellolí A-2 (401 m)

Creuem el Pont de l'A-2 (404 m)

Continuem pel Camí de Cal Carles

Bifurcació, per l'esquerra (480 m)

Cruïlla, per l'esquerra (517 m)

Bifurcació, per la dreta (466 m)

Parada comprovació de pressions (547 m)

Estem en el Camí de Can Figuerola

Cal Maianes, per l'esquerra (567 m)

Bifurcació, per la dreta (542 m)

Continuem per la Camí de Maians a Permanyer

Permanyer, per la dreta (522 m)

Deixem aquest tram asfalt i ara continuarem per pistes més estretes i amb força desnivell en algun tram

Panoràmica del Pla del Prat (681 m)

Al fons la Serra i Parc Eòlic de Rubió

Cruïlla, per l'esquerra (670 m)

Continuem pel Camí del Portell del Grau

Bifurcació, per l'esquerra (669 m)

Bifurcació, per l'esquerra (687 m)

Parc Eòlic Serra de Rubió (800 m)

Molins en el Camí de Regordosa (820 m)

Continuem per l'esquerra (815 m)

Bifurcació, per la dreta (609 m)

Girem cap a la dreta (578 m)

Continuem pel Camí del Mas del Tronc

Masia Bolederes (570 m)

Camps del Grauet, per l'esquerra (555 m)

Cruïlla, per l'esquerra (528 m)

Final de pista, ara continuem pel Camí d'Aguilar de Segarra, un tram asfaltat

Seguers (490 m)

Creuem el pont sobre la C-25 (678 m)

Girem cap a l'esquerra (570 m)

Una drecera d'enllaç amb el camí de Boixadors, una mica trencada i amb pedra i solcs de la pluja

Vista enrere (636 m)

Coll del Castell (807 m)

Aparcament visita Castell de Boixadors (832 m)

Sense foto

Castell de Boixadors '100 Cims' (838 m)

> Documentació: "Castell de Boixadors. El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de conquesta.[1] És una obra declarada Bé cultural d'interès nacional. Com a cim de 848 m, esta inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. Ubicació: El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa. El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d'un turó en el qual s'emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m².[2] Descripció: Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle.[3] Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors.[3] A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta).[3] L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d'haver estat una torre).[3] Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.[3] Història: El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l'any 1014[3] o 1015[1] segons la font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors.[3] Al segle xiv, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX. El document més antic referent a l'església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren branques secundàries com els Foixà-Boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.[3] Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l'església i del castell de Boixadors va ser declarat Bé d'interès cultural el 1949. Cedit a l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.[1][4][5]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Boixadors

Església Sant Pere de Boixadors (838 m)

> Documentació: "De la pàgina web L’Anoiaenviu, ens complau extreure aquest petit fragment d'informació (Gener 2014): “ A redós del castell hi ha l'església romànica de Sant Pere, d'una única nau, que inicialment estava capçada a llevant per un absis semicircular, element que fou refet més tard, al segle XVIII, per l'actual de planta quadrangular; destaca també d'aquesta centúria, el campanar de paret amb dues obertures al mur de ponent. De l'edifici original del segle XI conserva la decoració del mur de migdia, centrada en un fris amb arcs cecs en sèries de dos i lesenes molt curtes.” Font: https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-pere-del-castell-de-boixadors-sant-pere-sallavinera-anoia/

Mirador de Boixadors (838 m)

Camps en el Pla de la Casa Nova (750 m)

Castell i Església vella de la Molsosa (832 m)

> Documentació: "Església vella de la Molsosa. L'església vella de la Molsosa és una església de la Molsosa (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situació: L'església s'aixeca dalt del turó que domina des de llevant els plans de la Molsosa, sota mateix de les restes de l'antic castell. Descripció: Del primitiu edifici del segle xii només en resta la nau de l'església, un absis i l'antiga porta, actualment tapiada. De les modificacions dels segles XVII i XVIII es conserven les capelles laterals, la nova porta i la torre del campanar, de planta quadrada, situada a l'angle sud-oest de l'església.[1] Història: Segons reconeix el 1108 el bisbe de Vic, Arnau de Malla, la parròquia de Santa Maria de La Molsosa, dependent del monestir canonical de Sant Vicenç de Cardona, fou renovada a principis del segle xii i consagrada pel bisbe Berenguer de Barcelona (1100-1106), amb l'autorització dels canonges de Vic.[1][2] Actualment es troba ben restaurada. El culte fou traslladat a l'església nova, construïda entre els anys 1925 i 1952 per l'arquitecte Enric Sagnier,[1] prop de la casa La Passada[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Església_vella_de_la_Molsosa La foto és de Som Segarra.

Cruïlla carretera, continuem recte (802 m)

Cruïlla, per l'esquerra i tot seguit cap a la dreta (677 m)

Creuarem el Camí de Calaf a Vallmanya i continuarem pel Camí del Santuari de Pinós

Centre Geogràfic de Catalunya (925 m)

> Documentació: "Centre Geogràfic de Catalunya. Situat a la serra de Pinós (930,6 m), a la vora de l'Ajuntament i el Santuari de Pinós, trobareu al capdamunt d'un mirador una rosa dels vents esculpida en pedra. Ens indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya. Des d’aquest punt, situat a uns 940 m d’altitud, es domina una magnífica panoràmica que arriba fins al Pirineu, Collsacabra i el Montseny." Font: https://pinos.ddl.net/turisme/descobreix-1/descobreix

Parada per a dinar (923 m)

Uns pocs metres abans d'arribar al Centre Geogràfic hi ha aquesta zona d'ombra molt agraïda per a descansar una estona i dinar. --> Recomanació: Al costat del Santuari de Pinós trobareu l'Hostal i Restaurant de Pinós per si voleu fer un dinar més formal.

Santuari de Pinós (904 m)

> Documentació: "Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós [1] és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situació: Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el centre geogràfic de Catalunya. S'hi puja des d'Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l'Hostal del Santuari. Descripció: Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. El portal, al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.[2] Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.[2] Història: Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 metres d'altitud, dominant una magnífica panoràmica. El Santuari fou edificat l'any 1312 pels hospitalers.[3] L´any 1505 en Bernat Casas, veí i pagès de Matamargó, quant feia camí cap a Biosca va parar a resar i en aquell moment se li va aparèixer la Verge i li va preguntar com anava la pesta que hi havia per tota la comarca des de feia temps i finalment li va dir que feia anys que s´havia perdut la devoció a la Verge i li manà que fes construir una Església per lloar Déu i la seva mare. Confirmat el fet de l´aparició pel Tribunal eclesiàstic s´hi va construir una nova església que no es correspon amb l'actual, que és posterior.[cal citació] El santuari surt esmentat en testaments del segle xiv i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que l'administrador Mn. Arcís Garriga sol·licità a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Pinós

Continuem per l'esquerra (890 m)

Pel Camí d'Ardèvol a Pinós

Ardèvol (725 m)

> Documentació: "Castell d'Ardèvol. El castell d'Ardèvol o Torre d'Ardèvol [1] és un edifici del municipi de Pinós (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional. Situació: La torre del castell d'Ardèvol és situada al cim d'una petita penya, al centre del poble del mateix nom, al costat de l'església parroquial de Santa Maria que en fou església parroquial. El centre administratiu és prop del santuari de Santa Maria de Pinós, al cim de la serra de Pinós (931 m). El castell d'Ardèvol, bastit en un lloc elevat, es construiria vers l'any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Torà, Peracamps, etc., per a controlar el sector oriental de la frontera comtal que el Comtat d'Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans. La serra de Pinós, igual que la propera serra de Castelltallat, situada més al sud, té una alineació SO-NE formant part del conjunt de serres interiors de la Depressió Central Catalana. Història: L'any 975, en un document comtal de donació, és esmentada la serra d'Ardèvol, que devia ésser l'extrem meridional del comtat d'Urgell zona límit amb l'anomenada marca de Berga. El 986, en un altre document, se situa el castell de Figuerola dins el terme d'Ardèvol; no s'esmenta de manera palesa però és gairebé segur que en aquest moment a Ardèvol ja hi havia un castell. L'any 1027 trobem una església de Sant Just situada al terme del castell d'Ardèvol. Després d'aquesta data, és esmentat diverses vegades com a afrontació o bé com a punt de referència per situar béns immobles en diversos documents. El primer document que fa esment d'un senyor d'Ardèvol és del segle xiii. El 1222 hi ha un Guerau d'Ardèvol; el 1273, un Ponç d'Ardèvol. Des de l'any 1314, el castell pertanyia al Vescomtat de Cardona i des de l'any 1375 fou del comtat cardoní. Arquitectura: Inicialment a Ardèvol s'hi construí una torre de planta rectangular que és l'edifici que veiem actualment. Uns segles més tard, tot aprofitant la torre paral·lelepipèdica, es bastí una torre circular que caigué els anys 1930. La torre rectangular té el costat llarg de 8 m i el costat curt de 4,70; un gruix de parets de 150 cm i una alcària d'uns 15 m. el que fa a l'aparell constructiu, els carreus situats als angles, que són els llocs més febles de l'edifici, són grossos, ben treballats i polits. La resta de les pedres del mur són molt poc treballades. En algun cas, foren col·locades inclinades, formant una mena d'opus spicatum. El morter, molt abundant, és compost de calç i fragments de pedretes. La porta és situada a uns 6 m de la base a la façana nord-oest. L'arc és compost d'una vintena de lloses i a la part inferior encara es pot veure la marca de les llates de la cintra que suportaven les lloses quan es feu l'arc. Aquesta porta estaria tapiada mentre existí la torre circular, que tenia la porta d'entrada més amunt. La torre circular que recobria la rectangular tindria un 11 m de diàmetre, segons un pla fet per Puig i Boada l'any 1918 i era feta amb carreus d'uns 25 x 40 cm. La torre primigènia degué ser construïda vers mitjan segle x, quan s'organitzà la frontera dels comtats cristians. La torre circular, més forta, a final del segle xi o ja al segle xii, en la conquesta de les darreres terres de Lleida encara en mans dels musulmans. I si la torre rectangular devia ser comtal, la circular ja la devia bastir el senyor del lloc." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Ardèvol

Girem cap a la dreta (707 m)

Deixem la Carretera de Torà a Ardèvol

Masia Guerres (825 m)

Continuem recte (834 m)

Municipi de Llobera. Creuem el pont de la carretera C-451 / C-75 (Guissona - Solsona), i continuem recte

La Torre de Llobera, per l'esquerra (848 m)

Ruïnes de Cal Monjo (687 m)

Continuem per l'esquerra (720 m)

A la dreta del camí trobareu la Cabana de la Sort de Cal Ventureta. Continuem pel Camí de la Sort de Cal Ventureta.

Xerpell del Pla, per l'esquerra (846 m)

Al arribar a aquesta masia de Xerpell, la vorejarem per l'esquerra. No continueu recte, és camí particular!

Aparcament de Castellvell (831 m)

Castell Castellvell de Solsona (833 m)

> Documentació: "Castellvell de Solsona. El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell[1] o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès. Edificació d'origen força antic (al segle xi ja se l'anomenava el vell),[2] és una important fortificació i talaia al nord-oest de la ciutat de Solsona. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. Situació: El Castellvell és dalt del turó de Castellvell, a 130 metres per sobre de la ciutat de Solsona, essent així, un mirador de primer ordre sobre tot el vinyet de Solsona i de gran part de la comarca del Solsonès. Donant la volta en sentit invers a les agulles del rellotge, es pot veure:[3] a l'oest, el serrat de la Torregassa; al sud, el santuari del Miracle i la serra de Pinós, amb Montserrat al fons; a l'est, el Pi de Sant Just i els espadats de Busa, i fins i tot, es pot veure el Montseny a l'horitzó; al nord, Sant Bartomeu en primer terme, i al fons destaca el Port del Comte, amb la Serra del Verd i el Pedraforca, i el Cadí per darrere, i ja tancant el cercle, el Montsec. Història: (sense dades) Construcció: La construcció del castell va començar, per ordres del comte Sunyer d'Urgell, l'any 957, i el comte Borrell II del casal de Barcelona el feu reforçar el 973 per assegurar la defensa de la contrada.[4] Al segle xi, l'aleshores senyor de Solsona Ecard Miró, va començar les obres per a fortificar-lo més, obres que posteriorment a la seva mort, van continuar els seus descendents Bernat i Ramon de Tarroja, finalitzant-ne la construcció l'any 1217. El final de la construcció va tenir lloc quan la pubilla dels Tarroja, Agnès, ja s'havia casat amb el vescomte de Cardona, Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241). Època romànica: De l'època romànica, fora del recinte, es conserven restes d'una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l'església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. Fou substituïda per la parròquia de Brics, que n'havia estat sufragània. Dins del mateix castell encara s'hi poden trobar mostres de la capella romànica que hi havia, però que es va modificar a l'estil gòtic durant el segle xv. Una altra mostra de l'època romànica la trobem en el capitell romànic que es conserva al recinte de la muralla. En aquest s'hi poden veure esculpits els escuts d'armes de les dues famílies: la torre dels Tarroja i el card dels Cardona. Aquests dos símbols, juntament amb la creu del monestir i un sol, els podem trobar també a l'escut de la ciutat de Solsona. Segle XIV: En el segle xiv, entre els anys 1310 i 1320, el castell patí àmplies reformes que engegà el vescomte de Cardona per adaptar la casa-castell a l'estil gòtic i convertir-lo en palau; durant aquestes reformes es va construir la gran sala que es podia trobar al costat est del recinte emmurallat, de forma quadrada, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics, segons un model freqüent als castells catalans en època gòtica. Després de 69 anys de mantenir-hi la seu de la casa senyorial, els Cardona van abandonar el castell per anar al castell del Camp. Aquest segon castell va rebre el nom de castell nou, i per contraposició, el que havien deixar al serrat s'anomenà el castell vell. El castell es va mantenir en custòdia de diversos nobles que reberen el títol de castlà de Castellvell, una denominació que es va mantenir fins al segle xvii. L'any 1389 el castell va patir la seva primera destrucció a mans del primer comte de Cardona, Hug II de Cardona, que en va autoritzar l'enderrocament per aprofitar-ne les pedres en la construcció de les noves muralles de Solsona. Segle XV: Tal com s'ha comentat anteriorment, durant el segle xv es va edificar on hi havia la capella romànica i sota la mateixa advocació de santa Maria, un important edifici de planta gòtica, on encara avui, s'hi manté el culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei. Guerres carlines: Durant la Primera guerra Carlina, el baró de Meer va ordenar transformar-lo en un castell modern (que inclou l'antic) anomenat castell de Solsona. El castell va patir greus danys durant les campanyes de la Tercera guerra carlina. L'any 1872, el carlí Morlans va ordenar ensorrar-ne les tres torres que actualment es troben escapçades de les quatre del recinte quadrat del que només en resta la base, i la quarta torre escapà de la mateixa sort gràcies a l'arribada dels governamentals que n'impedí la destrucció." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona

Església Mare de Déu del Remei (834 m)

< Documentació: "Santuari de la Mare de Déu del Remei. Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d'època romànica, però vers la primera meitat del s. XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d'estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei.[5] «Puig sou la nostra advocada contra qualsevol flagell Sigueu nostra remeiera Senyora del Castellvell» — Goigs de la Mare de Déu del Remei[6] Talla: S'hi venera una imatge sedent de Maria, concretament una talla de la Mare de Déu de les Neus o de la llet (segle xiv). El 1882, el capellà del Castellvell va decidir mutilar la talla, ja que creia que era una representació vergonyosa. Actualment, el cap de l'infant Jesús es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Actualitat: Avui dia, el castellvell de Solsona encara es troba habitat, i en un estat de conservació bastant bo. S'hi segueixen celebrant aplecs del Roseret que se celebre el primer diumenge de maig, i cada 10 de setembre és tradició realitzar-hi un aplec independentista, pujant-hi una gran senyera estelada que es penja a les muralles del castell, i celebrant-hi xerrades, per commemorar la diada. Barri del Castellvell: Un dels barris de la ciutat de Solsona porta el nom del mateix castell, trobant-se ubicat als peus del vessant nord-est el turó del Castellvell. En aquest barri, es van construir dos gegants amb els noms de Mingo, senyor del Castellvell (pel carrer del serrat del Mingo, eix central del barri), i Remei, senyora del Castellvell (per ser la patrona del barri),[7] construïts per Manel Casserras i Andreu Soldevila i Culí, veïns del barri." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona

Final ruta. Solsona, aparcament Plaça de les Moreres (660 m)