'Amics Wikiloc 4x4' Ruta Collbató - Riera Pierola - Circuit Dolcet - Castell Castellolí - Castellolí (Baix Llobregat/Anoia)

Inici ruta. Àrea Bonpreu de Collbató (381 m)

Punt de trobada si sortiu en grup. Trobareu un supermercat, una cafeteria i una benzinera per a proveir-vos per la ruta.

Per l'esquera, Camí de Can Cardús (300 m)

Davant tenim els camps del Pla de Can Perellong

Rampa pronunciada! (289 m)

[CAT] Com veureu en el track, hi ha un camí alternatiu si no es vol passar per aquesta rampa. Hem fet la rampa de pujada i de baixada per a experimentar com les percepcions de conducció són ben diferents i alhora divertides. [ES] Cómo veréis en el track, hay un camino alternativo si no se quiere pasar por esta rampa. Hemos hecho la rampa de subida y de bajada para experimentar como las percepciones de conducción son muy diferentes y a la vez divertidas.

Bifurcació, per la dreta (263 m)

Carrretera del Mas d'en Gall, per la dreta (261 m)

Camí de la Riera de Pierola, per la dreta (225 m)

> Documentació: "La Torre de Pierola. Descripció: Gran casal ubicat en una elevació sobre el camí de Pierola consistent en un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un cos més petit annexat a l'est del primer. Té planta baixa, primer pis, golfes i disposa de soterranis. La porta principal és adovellada (tot i que no és la original) i les finestres són quadrangulars amb reixats de forja. L'escut heràldic original de la casa fou retirat fa poc temps pels mateixos propietaris per tal d'evitar-ne l'espoli. Història: Segons la memòria popular dins la Torre hi hagué una presó i, de fet, es conserva una estança al soterrani que sembla respondre a aquestes característiques. Existeix també la tradició entre els veïns del lloc de que fa molts anys en el lloc hi vivia un senyor que exercia una sèrie de drets feudals com ara el "dret a cuixa". Aquest mas pertany a la família Fontcuberta descendents dels Dalmases que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. Segons els capbreus de l'epoca moderna aquest mas era conegut antigament com a mas Colomer. El mas Colomer ja es esmentat en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès en una escriptura de venda de 1239." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-pierola

Continuem pel camí de la dreta (295 m)

[CAT] Deixem la Riera de Pierola i continuem per la dreta, pel Camí de Pierola a Montserrat. El camí passa pel darrera de la Torre de Pierola que es veu en la foto. --> Important! Tot seguit ens espera una rampa molt pronunciada i llarga. Aconsellable pujar amb reductora. Aquest tram no és apte per a SUV's. [ES] Dejamos la Riera de Pierola y continuamos por la derecha, por el Camí de Pierola a Montserrat. El camino pasa por el detrás de la Torre de Pierola que se ve en la foto. --> Importante! A continuación nos espera una rampa muy pronunciada y larga. Aconsejable subir con reductora. Este tramo no es apto para SUV's.

Circuit trialer de Can Dolcet (450 m)

Circuit d'acccés lliure per si voleu fer algunes rampes i bassals de fang

Creuem la carretera i recte per la pista (446 m)

Can Pujol de la Muntanya, per l'esquerra (332 m)

--> Atenció! El primer tram d'aquest camí té una forta pujada

Els Boscos de Can Martí, per la dreta (506 m)

--> Atenció! Aquest camí té una forta pujada

Continuem per la dreta (636 m)

Aquesta carretera asfaltada és el Camí del Maset d'en Martí

Panoràmica de Montserrat (672 m)

Can Canyelles, per l'esquerra (608 m)

De Can Canyelles només queda el testimoni de quatre pedres en peus. Hi trobareu unes quantes cases i masies més en ruïnes al llarg del camí.

Parada de descans en Sant Miquel de Vilaclara (559 m)

En aquest espai es troben l'Ermita de Sant Miquel de Vilaclara, Can Guixart, Cal Maset i Cal Maceter, que formaven un petit nucli de població aïllat, avui deshabitat i en ruïnes. > Documentació: "Sant Miquel de Vilaclara. Sant Miquel de Vilaclara és una capella romànica del municipi del Bruc, a la comarca de l'Anoia. Es troba adossada a un mas a prop del túnel del Bruc, a 1 km de la carretera. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció: És una capella d'una nau, adossada al mur d'una masia abandonada. Absis amb arcuacions llombardes separades per pilastres i una petita finestra. Cobert amb boveda de maçoneria.[1] Murs de pedra i maçoneria. L'entrada és per una petita porta allindada cara ponent. En el seu interior i junt l'absis hi ha un cup.[1] Història: Era la capella d'un grup de masies situades damunt d'un turó, envoltades de bosc de pins, conegudes per Can Cuixa, actualment enderrocades.[1] L'edifici ha estat totalment desfigurat per integrar-se a la construcció adossada.[2] Ja existia el 1077, quan bescompte Udalard, senyor del Castell de la Guàrdia la cedí al monestir de Sant Cugat. El 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Vilaclara

Àrea de Servei del Bruc (549 m)

Continuem per l'esquerra

Trialera del Torrent de les Coves (588 m)

[CAT] Popularment coneguda com la trialera de la Font del Ferro. Aquesta altra de la Font del Ferro es troba una mica abans en el camí que hem fet. No hi ha track perquè no hem fet la trialera. És una opció per si algú vol animar-se. En aquest cas, al arribar al final continueu pel camí de la dreta fins retrobar el track. [ES] Popularmente conocida como la trialera de la Font del Ferro. Esta otra de la Font del Ferro se encuentra un poco antes en el camino que hemos hecho. No hay track porque no hemos hecho la trialera. Es una opción por si alguien quiere animarse. En este caso, al llegar al final continuad por el camino de la derecha hasta reencontrar el track.

Torre de Cal Muset (603 m)

> Documentació: "Can Muset. Tipus: Masia Període: Segle XIX Situació: Camí de can Muset. Prop del castell. Conjunt format per l'antiga masia i un cos més modern, d'inicis del segle XX, amb una torre i decoració modernista. La masia té, probablement, un origen més antic, però l'edifici actual és dels inicis del segle XIX. Hi ha dues portes amb inscripcions on es pot llegir V. Muset 1812 i J. Muset 1816. El portal interior és adovellat, de punt rodó. Segons Pere Guixà, cronista de Castellolí, l'edifici modernista el va fer construir el doctor Robert per destinar-lo a sanatori, però mai va arribar a funcionar com a tal.*" Font: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4776

Parada per a dinar (584 m)

Hem dinat a l'ombra d'un pins que hi ha al costat de l'aparcament per a visitar el Castell de Castellolí

Camí d'accés al Castell de Castellolí (585 m)

Accés peatonal per a visitar el castell, es troba al costat mateix de l'aparcament.

Punt d'informació (580 m)

L'accés i visita al castell és lliure i gratuïta.

Castell de Castellolí (594 m)

> Documentació: "Castell de Castellolí. El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia. Del recinte encara es conserven importants fragments de muralla, una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt. En un dels extrems es conserven l'absis guarnit amb bandes llombardes de la que va ser església romànica de Sant Feliu, i que, posteriorment dedicada a Sant Vicenç, fou parroquial fins a l'any 1705. ... Ubicació: El conjunt de ruïnes de l'antic castell es troben ben a prop del camí que uneix Igualada i la Conca d'Òdena amb Barcelona a través dels Brucs. Va ser construït en un indret ben estratègic pel que fa a la defensa de les terres situades a la riba esquerra del Llobregat (la Catalunya Vella) esdevenint doncs un pas vital en aquest sentit. L'altre castell proper que defensava l'altre pas important era el de Castell de Claramunt, que guardava el camí que conduïa al Penedès a través de l'estret de Capellades. Una missió idèntica servant dos passos vitals per a la consolidació de les fronteres comtals amb els sarraïns del Baix Penedès i Camp de Tarragona. Història: Les primeres notícies del castell daten del juliol de 990 amb motiu de la donació de Senderedus i muller a l'església de Santa Maria del terme del castell de Claramunt i del comtat de Barcelona, d'uns terrenys que es trobaven al comtat de Manresa «in terminio de castrum Audelino». Aquesta denominació prové, segons afirmà Francesc Carreras i Candi (1907), del nom d'un noble anomenat Eulí, Aulí o Odelí, el qual amb el temps es convertí en Olí. El desembre de 1003 fou proclamat el testament sacramental d'«Audesindo», qui, en acudir a defensar el «kastrum Audelini» contra els sarraïns que hi posaren setge va ser mort. En confirmar el papa Silvestre II els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès fa esment del castell Odelino. D'aquest castell hi ha documents sota les denominacions Adolino (1046), Odolini (1058), Udulini (1063) i Odolino (1068) amb motiu de vendes i referències a descripcions de territoris. Una nova confirmació de béns del monestir de Sant Cugat datada el 1098 també parla d'aquest castell, ara anomenat Odilone, i el 1131 torna a aparèixer en el contenciós obert entre Ramon Guillem d'Òdena, senyor de la baronia del mateix nom, amb l'abat de Sant Cugat. En aquest document es parla de la seva castlania la qual va encomanar Ramon Berenguer IV al vescomte Reverter, junt amb altres castells. El vescomtat de Barcelona s'extingí, però l'any 1268 el rei Jaume I va escriure al vescomte de Cardona, Ramon Folc, ordenant-li que lliurés a Joan Pere Sabata, batlle de Montblanc, la possessió dels castells que per ell tenia en feu, i entre ells figurava el de Castellolí. El 1337, Guillem de Castellolí, (documentalment consta com de Castell Auli) tenia també el castell d'Òdena en nom del rei Pere el Cerimoniós i amb vinculació a Ramon de Cardona. Aquesta vinculació no agradava als jurats d'Igualada cosa que manifestaren en diverses ocasions al rei. Uns anys després un fogatge dimanat de les Corts de Cervera (1359) indica l'existència de 27 focs per «Castellaulí dels Comtes de Cardona». Quan es creà el comtat de Cardona, el 1375, Castellolí consta com integrat en ell. D'aquests temps hi ha notícies de picabaralles entre els bàndols dels «Castellaulins» i els «Ocellons», havent de ser pacificats el 1384 pel mateix rei Pere. El 2 de juliol de 1416 té lloc una sentència en la que el jutge declarà que el comte Joan Ramon Folc de Cardona havia de pagar 2.500 florins d'or d'Aragó al donzell Bernat d'Argençola pels drets que li pertanyien en el castell de Castellolí. De fet, el castell de Castellolí, juntament amb el d'Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins al segle xvii. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l'estratègia d'intentar tallar el pas a les tropes castellanes. L'últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d'un destacament militar per defensar el camí i l'accés a Igualada.[1] Arquitectura: Es conserven algunes poques restes del castell, com són murs i restes de voltes de canó i també una torre quadrangular més tardana. Hi ha, entre les ruïnes, restes posteriors a època medieval. És de pedra local unida amb argamassa. Els murs són de blocs de pedra grans, ben quadrats.[2] L'antiga església parroquial de Sant Vicenç és una església romànica que estava al costat del castell. Era d'una sola nau, amb volta de canó. A l'exterior i al llarg de la nau presenta a distàncies regulars, una mena de petits contraforts que sobresurten de l'estructura de la paret. El material constructiu és la pedra ben tallada en blocs petits i regulars. El sostre devia ser de teules. L'absis conserva arcuacions llombardes i lesenes.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellol%C3%AD

Masia Cal Jaume Bruguers, per l'esquerra (554 m)

Continuem per un camí una mica amagat que hi ha a l'esquerra de la masia, al costat del pal de línia elèctrica. --> Atenció! Aquest camí és estret, amb pedra i revolts tancats. La vegetació ofega el camí en algun tram. No és difícil ni trialer, però cal anar poc a poc.

Intersecció, per la dreta (435 m)

Maset del Tort (470 m)

> Documentació: "Maset del Tort. Castellolí. Descripció: Masia en ruïnes de planta rectangular. Segons les fotografies antigues de la casa, constava de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es conserva l'arrencada de la coberta. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. Es conserven diversos contraforts i alguns carreus cantoners i dels ampits, llindes i brancals. Història: És possible que el Maset del Tort es correspongui amb el casalot de l'Ullastre que es menciona en el capbreu de l'any 1661. Són més explícites les referències del cadastre de l'any 1736 i de la confessió senyorial de l'any 1760, on s'esmenta el bosc de Josep Tort del Turó, situat a prop del torrent de l'Ullastre." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-tort

Coll de Can Muntaner, per la dreta (632 m)

Continuem pel Camí de Ca n'Aguilera

Turó de l'Avellana, per la dreta (690 m)

Continuem per un camí molt més estret, de baixada i sense complicacions

Bifurcació, per la dreta (553 m)

Barraca d'en Pere Valls en el Turó la Macarulla, una altra casa més en runes

Detall de la pista (463 m)

Panoràmica des del camí (396 m)

Camps d'ametllers amb el Castell de Claramunt al fons (centre) i la Tossa de Montbui (dreta)

Camí dels Masets, per la dreta (356 m)

A l'esquerra i pocs metres es troba el Forn d'en Monner (forn de calç)

Bifurcació, per l'esquerra (368 m)

--> Atenció! A continuació ens ve una pista força costeruda, llarga, amb regruixos pronunciats per a l'evacuació d'aigua i amb revolts tancats. En llargues no passareu de primera segurament, aconsellable pujar amb reductora per a no forçar la mecànica.

Panoràmica des de les Planes (532 m)

Al fons veiem les crestes de la muntanya de Montserrat

Plans de la Maça (516 m)

Al fons veiem el Turó de la Creu d'en Mabres

Camps de Can Mabres (539 m)

Al fons una silueta familiar... el Castell de Castellolí

Cal Jaume Bruguers, per l'esquerra (541 m)

> Documentació: "Cal Jaume Brugués. Descripció: Masia de planta rectangular, de grans dimensions, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'arrebossat original, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Presenta dos volums secundaris, que es troben adossats a la banda esquerra de la façana de migdia. Un d'ells consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis en forma de galeria; i l'altre, de planta soterrani i planta baixa, a mode de terrassa de la galeria. La masia forma un barri tancat amb accés per un gran portal, amb l'any "1913" inscrit. Actualment és una casa de turisme rural. Història: Les primeres referències documentals de la masia corresponen al capbreu de l'any 1497. Era anomenada com a mas del Baró, primer, i com el mas Baró, més tard. La casa originària es trobava al peu del castell, fora de la muralla, i ja al segle XVI es va traslladar al seu emplaçament actual. Les terres del mas no constituïen una unitat compacta, sinó que eren separades les unes de les altres, probablement establertes en moments diferents. Podrien correspondre a les terres del feu que el comte de Barcelona cedia al senyor del castell. La família pagesa que l'explotava va adquirir el cognom Baró fins a l'any 1628, quan després del naixement d'una pubilla, va passar a mans de Salvador Llucià, nét d'Antoni Baró. Segons la documentació, l'any 1661 va ser comprat temporalment per Joan Gras. L'any 1694 Jerònia Soteres i Gras el va restituir a Jaume Brugués i a Maria Rosa Muset, descendents dels antics propietaris." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-brugues

La Creueta. Església de Sant Vicenç (424 m)

> Documentació: "Sant Vicenç de Castellolí. Sant Vicenç és una església ruïnosa sobre un turó proper al nucli urbà de Castellolí (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Està bastida a mig pendent entre el castell i l'actual poble. És d'una nau, amb creuer i tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular. Tenia retaules de l'època barroca i pintures (les pintures al fresc fetes per un pintor francès que passà ocasionalment pel lloc). Les restes de les pintures encara es poden veure a les capelles laterals i a la planta central: angelets, músics, decoracions en vermell, marró, blau fosc, etc. Fou destruïda en part el 1936 i des d'aleshores fou abandonada. Pertany al segle XVIII, any 1705, substituint l'antiga parròquia del lloc i primitiva capella del Castell de Castellolí. Fou destruïda durant la Guerra Civil, l'any 1936 i substituïda per la tercera església parroquial, construïda l'any 1940, de maons i neoromànica.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicenç_de_Castellol%C3%AD A la dreta d'aquesta església, seguint el sender hi ha una petita ermita.

Arribem a Castellolí (400 m)

> Documentació: "Castellolí. Apunt històric. El terme està documentat des de l’any 961 i el seu castell des del 1003, quan fou atacat pels sarraïns. En aquella època es coneixia com Castel Hodelino, o Castell d’Aulí, d’on deriva el nom de Castellolí. El Castell d’Aulí fou destruït el 1004 en l’expedició d’Abd al-Malik al-Muzaffar, i en la seva defensa morí el noble Audesind. Durant el segle XII el castell va pertànyer a la família Bell-lloc i els Jorba, i finalment als Cardona, que en van conservar el domini fins al segle XIX. El domini directe va ser exercit per la nissaga dels Castellolí en els segles XII i XIV. (Informació extreta de Wikipèdia)" Font: https://www.castelloli.cat/municipi/

Final ruta. Castellolí enllaç amb l'A-2 (411 m)

En aquest lloc trobareu un parell de restaurants/cafeteries amb terrassa per a celebrar el final de la ruta. Salut!