Arbeca. Ruta dels Ametllers en Flor i visita a la Fortalesa ibèrica els Vilars d'Arbeca (Les Garrigues)

Inici ruta. Arbeca, Plaça Lluis Companys (322 m)

Primers ametllers (349 m)

Ametllers en el Pla de Rufians (354 m)

Continuem pel Camí de la Pleta (361 m)

Cabana de la Sorda (371 m)

Paisatge de l'Oliva (405 m)

Pleta del Clito i cabana (374 m)

Bassa de rec (397 m)

Ametllers en el Comellar (371 m)

Pla de Rufians (337 m)

No es tracta d'un llac... són els efectes del pas de la Tempesta Glòria

Les Cases del Pla (317 m)

Les Planes (306 m)

Fortalesa els Vilars d'Arbeca (306 m)

> Documentació: "Els Vilars (Arbeca). Bé cultural d'interès nacional. La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues). Construïda fa 2.800 anys, és única al món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable,[1] i el seu valor històric i arqueològic la feren mereixedora de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1998.[2] Característiques de la fortalesa. La Fortalesa va ser el lloc de residència d'un cabdill, es diu que era descendent d'un avantpassat heroic. El cabdill exercia funcions militars i religioses, també exercia la seva autoritat sobre una comunitat d'unes 150-175 persones.[3] Ja d'entrada sorprèn l'atipicitat del lloc en relació a la seva època: la fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials. El fet que no estés construïda sobre una zona elevada demostra que es volia exhibir o demostrar un cert estatus.[4] La planta del recinte fortificat presenta una forma de tendència ovalada constituïda per dos circumferències secants dissenyades a partir d'un mateix centre. Té una superfície d'habitabilitat de 2200 m2. Aquest espai, sense comptar la muralla, les torres ni els extramurs, es va mantenir invariable amb alguns afegits. Els límits de la fortalesa estan definits per un triple cinturó defensiu constituït per una muralla de 173 metres de llarg i 5 metres de gruix, protegida per dotze torres, una barrera de pedres clavades destinada a dificultar les maniobres d'aproximació de l'enemic (camp frisó) i un doble fossat amb murs de pedra de 13 metres d'amplada i 4 metres de profunditat.[5] Els accessos més antics són la torre-porta a l'Est i la poterna a l'Oest. La primera disposa d'un corredor enllosat de 1,5 metres d'amplada que discorre per l'interior d'una torre de planta quadrangular amb murs laterals de 2 metres d'amplada. La segona se situa en el sector occidental de la muralla i està flanquejada per sengles bastions quadrangulars de menors dimensions que la resta de torres conegudes. Una tercera porta es troba al Nord i està defensada per dos torres: una construïda durant la fundació i l'altra construïda ex novo en una posició lleugerament avançada, de tal manera que allarga el recorregut de l'estret corredor d'accés. A nivell urbanístic, l'interior de la fortalesa s'organitza al voltant d'un espai o plaça central presidida per una monumental cisterna-pou folrada de pedra i proveïda d'una mena de corredor o baixador que permetia l'accés a l'aigua. La xarxa viària presenta un traçat simple, estructurant-se en funció d'una artèria principal que discorre paral·lela a la muralla, definint dos nuclis d'habitació a ambdós costats: una bateria d'habitatges recolzades contra l'interior de la fortificació i un segon conjunt d'edificacions a la banda oposada, entre el carrer i la plaça central. La fortalesa no va ser atacada, simplement va ser abandonada, i sense cap raó que ho expliqui, la fortalesa és buida. Es diu que potser hi va haver una pandèmia, que s'havien esgotat els camps de conreu o potser la mateixa grandesa de la fortalesa dels Vilars va fer que morís d'èxit. Però la hipòtesi més plausible és que la fortalesa ja no responia a les necessitats de la població. La gran muralla, els fossats descomunals i les torres inabastables impedien que aquella població pogués créixer. Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants dels Vilars, com altres poblaments del voltant, van viure el procés d'iberització i van esdevenir el poble anomenat pels escriptors antics Ilergets. Posteriorment, van arribar els romans a Arbeca i es van aprofitar les pedres de la fortalesa per construir les seves pròpies cases.[6]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Vilars_(Arbeca)