Activity

(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas

Download

Trail photos

Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas

Author

Trail stats

Distance
23.98 mi
Elevation gain
3,497 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
3,497 ft
Max elevation
1,475 ft
TrailRank 
66 3.6
Min elevation
48 ft
Trail type
Loop
Time
2 hours 14 minutes
Coordinates
2776
Uploaded
May 15, 2013
Recorded
May 2013
  • Rating

  •   3.6 4 Reviews
Be the first to clap
9 comments
Share

near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Viewed 6516 times, downloaded 200 times

Trail photos

Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas Photo of(BE) Santa Cristina d'Aro al ridaura i serra cadiretas

Itinerary description

Salida de Santa Cristina en dirección al Golf, pasado el puente de la C-65 a la derecha, hasta llegar a casa Lara, derecha,religiosas de María Gay, derecha y Solius, bosques de Can Cama y bajada hasta la C-65, aqui giro a la izquierda para ir a buscar el Río Ridaura que seguiremos durante 2 kilometros, hay un momento que te lo encuentras de frente y a la izquierda hay un camino, tomarlo y nos llevará a la planta de compostatge.
Bajar durante 700 metros por la carretera asfaltada y tomar el camino de tierra a la derecha que desemboca a la derecha en el de subida al Matxacuca todo recto y después de una bajada y una subida muy fuerte, a la segunda giro a la izquierda hasta llegar a Can Cabanyes.
Buscar la dirección a Sant Baldiri y a 1.400 kms, giro a la izquierda y a unos 4 kms., encontraremos una carretera asfaltada, y aquí habrá que girar nuevamente a la izquierda en dirección a la Casa Nova, y de aquí a Sant Feliu de Guixols y Santa Cristina.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Sortida de Santa Cristina en direcció al Golf, passat el pont de la C-65 a la dreta, fins arribar a casa Lara, dreta, religioses de Maria Gay, dreta i Solius, boscos de Can Cama i baixada fins a la C-65, aquí gir a l'esquerra per anar a buscar el Riu Ridaura que seguirem durant 2 quilòmetres, hi ha un moment que t'ho trobes de front ia l'esquerra hi ha un camí, prendre el camí i ens portarà a la planta de compostatge.
Baixar durant 700 metres per la carretera asfaltada i agafar el camí de terra a la dreta que desemboca a la dreta en el de pujada al Matxacuca tot recte i després d'una baixada i una pujada molt forta, a la segona gir a l'esquerra fins arribar a Can Cabanyes.
Cercar la direcció a Sant Baldiri ia 1.400 kms, gir a l'esquerra ia uns 4 kms., Trobarem una carretera asfaltada, i aquí caldrà girar novament a l'esquerra en direcció a la Casa Nova, i d'aquí a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina

Waypoints

PictographPhoto Altitude 1,128 ft
Photo ofRecord en Joan Photo ofRecord en Joan

Record en Joan

Cruilla i record per en joan

PictographPhoto Altitude 1,475 ft
Photo ofCan cabanyes de Montagut

Can cabanyes de Montagut

Can cabanyes de Montagut

PictographPhoto Altitude 573 ft
Photo ofVistas  Carcaixells Photo ofVistas  Carcaixells Photo ofVistas  Carcaixells

Vistas Carcaixells

Vista als Carcaixells

PictographPhoto Altitude 678 ft
Photo ofPlanta de compostatge de Can durán

Planta de compostatge de Can durán

Planta de compostatge de Can durán

PictographPhoto Altitude 62 ft
Photo ofSan Feliu de Guixols Photo ofSan Feliu de Guixols Photo ofSan Feliu de Guixols

San Feliu de Guixols

San Feliu de Guíxols es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Girona situada en pleno corazón de la Costa Brava, a orillas del mar Mediterráneo, en la comunidad autónoma de Catalunya. Es un importante centro vacacional. Ha contribuido a su notoriedad Carmen Cervera, que posee una casa desde hace décadas y está impulsando la creación de un museo en el monasterio, construido en 1723 por los monjes benedictinos. El municipio de San Feliu de Guíxols se sitúa en la Costa Brava centro, entre los municipios de costa de Castillo de Aro y Santa Cristina de Aro. La cabeza de municipio se enclava en la bahía de San Feliu, entre los cerros de San Telmo y de Forques. Se encuentra rodeada de colinas y bosques de pinos, encinas y alcornoques. Su clima es mediterráneo y las temperaturas suaves todo el año. El principal acceso a la ciudad es por carretera. La carretera general C-65 permite el enlace con la autovía C-31 para después conectar con la autopista del Mediterráneo, el eje viario principal de Cataluña. Existen dos salidas - Sant Feliu Norte y Sur - para acceder a la ciudad. Igualmente, la carretera C-253 facilita la comunicación de la ciudad con las localidades vecinas, como Sagaró, Playa de Aro o Palamós, de la misma manera que la GI-682 conecta San Feliu de Guíxols con Tosa de Mar. Otro sistema de comunicación del cual dispone San Feliu de Guíxols es el puerto. El puerto de San Feliu de Guíxols se ha convertido fundamentalmente en un puerto deportivo. Hasta 1969 el municipio dispuso de conexión ferroviaria con Gerona por medio de un ferrocarril de vía estrecha (75 cm) construido en el 1892 y que atravesaba la planicie selvatana del Gironés y el Valle de Aro. El viaje (Gerona a San Feliu) duró casi dos horas (en autobús, en 2012, 55 minutos). La estación más cercana es Caldas de Malavella que se encuentra a 20 kilómetros de San Feliu de Guíxols. La ciudad de San Feliu fue uno de los centros más importantes de la industria del corcho bajoampurdanesa y hasta la crisis de los años 30 del siglo XX supuso la actividad económica dominante. A partir de los años 50 San Feliu de Guíxols se incorporó de lleno al turismo que en esta ciudad tiene un marcado carácter familiar. En la actualidad el turismo se ha convertido sin duda en la actividad principal aunque la ciudad mantiene aún actividad en el sector del corcho. Es una población con una excelente oferta de servicios: centros comerciales, bares, restaurantes, entre otros. Incluso llegó a existir una plaza de toros. Es muy concurrido el mercado que se celebra todos los domingos y que se remonta siglos atrás. El Festival Internacional de la Porta Ferrada: Instituido en 1958, es el más antiguo de Cataluña. se celebra en diferentes ubicaciones de la ciudad - monasterio, puerto, teatro - auditorio municipal. Con los años ha ido aumentando en importancia internacional y es uno de los principales festivales de Cataluña. Engloba teatro, música y danza. Suele realizarse en verano. Porta Ferrada: Así llamados los restos de un edificio que se cree fue el palacio de un abad o de un gobernador civil carolingio. Ermita de San Telmo. Capilla de 1723 construida sobre los restos del antiguo castillo de defensa. En ella se celebró una misa por el difunto barón Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. Se puede disfrutar de una vista panorámica de toda la costa, desde ese mirador se cree que el periodista Ferran Agulló tuvo la idea de bautizar la Costa Brava con ese mismo nombre. Pedralta:Se trata de la piedra basculante más grande de Europa. Se sitúa entre los términos municipales de Santa Cristina de Aro y San Feliu de Guíxols. El paseo marítimo: Abierto en el 1833 entre la antigua ciudad medieval y la playa, poco a poco este gran espacio urbano organizado en forma de paseo con árboles plataneros se fue llenando de casas señoriales que sustituyeron las antigua casas medievales de los pescadores. Pueden contemplarse aún antiguas mansiones como la Casa Patxot - sede de la Cámara de Comercio de la ciudad -. La configuración de un paseo eminentemente burgués permanece en su más fundamental esencia. Vista parcial de Nou casino La Constància. Institución alojada en un inmueble modernista mozárabe, más conocida por el sobrenombre de casino dels nois. El edificio del casino fue construido por el arquitecto General Guitart al 1888. Reloj de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada en el número 40 del Paseo del Mar. Casa del rico industrial Rafael Patxot fue levantada entre el 1917 y el 1920 por el arquitecto Albert Juan i Torner. Se trata de la casa señorial conservada más relevante y lujosa de la ciudad. Durante largo tiempo la casa acogió un observatorio astronómico del mismo Patxot. Actualmente acoge la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Sant Feliu de Guíxols. Casas señoriales El Ayuntamiento. Construido en el 1547, construido de con formas sobrias y con un gótico muy tardío como estilo de la construcción en un momento en el cual se construía con los cánones renacentistas, el Ayuntamiento de la ciudad ha sobrevivido a todas las destrucciones bélicas y a la especulación inmobiliaria. El edificio actual tiene añadida una torre levantada en el 1847 y una ampliación posterior de los años 40 y 50 del siglo XX. La antigua estación de tren.Estación terminal de la línea ferroviaria de Sant Feliu de Guíxols a Gerona fue construida entre 1889 y 1892 por los arquitectos Rafael Coderch y Gabriel March en un estilo neoclásico industrial austero. Símbolo del progreso durante mucho tiempo, sirvió hasta el 1969, año en el cual se clausuró la línea. Hoy en día se utiliza como escuela pública, llamada Col•legi L'Estació. La gran emigración que se produjo en busca de fortuna en América, ha dado figuras tales en los Estados Unidos como [Rudolf Matas], considerado en los Estados Unidos como el padre de la cirugía moderna, hijo de Teresa Jordá de Sant Felíu de Guíxols. El Dr. Matas, cuyo padre fue Narcís Hereu de Girona, erradicó la fiebre amarilla de Nueva Orleáns. Fue el Jefe Médico del ejército de los EEUU durante la primera guerra mundial. La cátedra de medicina de la Universidad de Tulane (Nueva Orleáns), lleva su nombre. Sant Feliu de Guíxols és un municipi de la comarca del Baix Empordà , a la província de Girona situada en ple cor de la Costa Brava , a la vora del mar Mediterrani , a la comunitat autònoma de Catalunya . És un important centre de vacances . Ha contribuït a la seva notorietat Carmen Cervera , que posseeix una casa des de fa dècades i està impulsant la creació d'un museu al monestir , construït en 1723 pels monjos benedictins . El municipi de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre , entre els municipis de costa de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro . El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu , entre els turons de Sant Elm i de Forques . Es troba envoltada de turons i boscos de pins , alzines i sureres . El seu clima és mediterrani i les temperatures suaus tot l'any . El principal accés a la ciutat és per carretera . La carretera general C -65 permet l'enllaç amb l'autovia C -31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani , l'eix viari principal de Catalunya . Hi ha dues sortides - Sant Feliu Nord i Sud - per accedir a la ciutat . Igualment , la carretera C - 253 facilita la comunicació de la ciutat amb les localitats veïnes , com Sagaró , Platja d'Aro o Palamós , de la mateixa manera que la GI -682 connecta Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu de Guíxols és el port . El port de Sant Feliu de Guíxols s'ha convertit fonamentalment en un port esportiu . Fins 1969 el municipi va disposar de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta ( 75 cm ) construït al 1892 i que travessava la plana selvatana del Gironès i la Vall de Aro . El viatge ( Girona Sant Feliu ) va durar gairebé dues hores ( amb autobús , el 2012 , 55 minuts ) . L'estació més propera és Caldes de Malavella que es troba a 20 quilòmetres de Sant Feliu de Guíxols . La ciutat de Sant Feliu va ser un dels centres més importants de la indústria del suro baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX va suposar l'activitat econòmica dominant . A partir dels anys 50 Sant Feliu de Guíxols es va incorporar de ple al turisme que en aquesta ciutat té un marcat caràcter familiar . En l'actualitat el turisme s'ha convertit sens dubte en l'activitat principal encara que la ciutat manté encara activitat en el sector del suro . És una població amb una excel • lent oferta de serveis : centres comercials , bars , restaurants , entre d'altres . Fins i tot va arribar a existir una plaça de toros . És molt concorregut el mercat que se celebra tots els diumenges i que es remunta segles enrere . El Festival Internacional de la Porta Ferrada : Instituït el 1958 , és el més antic de Catalunya . se celebra a diferents ubicacions de la ciutat - monestir , port, teatre - auditori municipal . Amb els anys ha anat augmentant en importància internacional i és un dels principals festivals de Catalunya . Engloba teatre , música i dansa . Sol realitzar a l'estiu. Porta Ferrada : Així cridats les restes d'un edifici que es creu va ser el palau d'un abat o d'un governador civil carolingi . Ermita de Sant Elm . Capella de 1723 construïda sobre les restes de l'antic castell de defensa . S'hi va celebrar una missa pel difunt baró Hans Heinrich Thyssen - Bornemisza . Es pot gaudir d'una vista panoràmica de tota la costa , des d'aquest mirador es creu que el periodista Ferran Agulló va tenir la idea de batejar la Costa Brava amb aquest mateix nom . Pedralta : Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa . Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols . El passeig marítim : Obert l' any 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja , a poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig amb arbres plataners es va anar omplint de cases senyorials que van substituir les antiga cases medievals dels pescadors . Poden contemplar encara antigues mansions com la Casa Patxot - seu de la Cambra de Comerç de la ciutat - . La configuració d'un passeig eminentment burgès roman en el seu més fonamental essència . Vista parcial de Nou casino La Constància . Institució allotjada en un immoble modernista mossàrab , més coneguda pel sobrenom de Casino dels nois . L'edifici del casino va ser construït per l'arquitecte General Guitart al 1888 . Rellotge de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada al número 40 del Passeig del Mar Casa del ric industrial Rafael Patxot va ser aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner . Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat . Durant llarg temps la casa va acollir un observatori astronòmic del mateix Patxot . Actualment acull la Cambra de Comerç , Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols . cases senyorials L'Ajuntament . Construït en el 1547 , construït de amb formes sòbries i amb un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb els cànons renaixentistes , l'Ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl • liques ia l'especulació immobiliària . L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX . L'antiga estació de tren.Estación terminal de la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols a Girona va ser construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster . Símbol del progrés durant molt temps, va servir fins al 1969 , any en el qual es va clausurar la línia. Avui dia s'utilitza com a escola pública , anomenada Col • legi l'Estació . La gran emigració que es va produir a la recerca de fortuna a Amèrica , ha donat figures com als Estats Units com [ Rudolf Matas ] , considerat als Estats Units com el pare de la cirurgia moderna , fill de Teresa Jordà de Sant Feliu de Guíxols . El Dr Matas , el pare va ser Narcís Hereu de Girona , va eradicar la febre groga de Nova Orleans . Va ser el cap mèdic de l' exèrcit dels EUA durant la primera guerra mundial . La càtedra de medicina de la Universitat de Tulane (Nova Orleans ) , porta el seu nom .

PictographPhoto Altitude 223 ft
Photo ofRidaura Photo ofRidaura Photo ofRidaura

Ridaura

Ridaura

PictographPhoto Altitude 244 ft
Photo ofEsglésia solius y Monasterio cisterciense Photo ofEsglésia solius y Monasterio cisterciense Photo ofEsglésia solius y Monasterio cisterciense

Església solius y Monasterio cisterciense

El monasterio cisterciense de Santa Maria de Solius en la comarca del Baix Empordà, diócesis de Girona,fue fundado el 21 de enero de 1967, fiesta de Santa Agnés, patrona de la parroquia del vecindario, al establecerse allí un grupo de cuatro monjes procedentes del monasterio de Poblet, del que es fundación. Fueron aceptados en la diócesis por el obispo Narcís Jubany Arnau,posteriormente arzobispo de Barcelona y cardenal, poco después de haberse clausurado el Concilio Vaticano II. El Monasterio de Solius forma parte de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón (fundada en 1616), junto con la abadía de Poblet y los monasterios femeninos de Vallbona de les Monges,Casbas (Huesca), Cadins (Gironés) y Valldonzella (Barcelona). El esbelto campanario de Solius es visible casi desde todo Vall d'Aro. Descansa sobre los restos de una antigua iglesia románica datada entre el siglo X y XI, seguramente muy pequeña. Posteriormente se amplió y, finalmente hacia el S. XVIII, habiéndose abierto por el centro, construyeron la actual, mucho más espaciosa, aprovechando los derribos de la antigua. La base del campanario quedó intacta, incluidos los ventanales románicos tapiados, para levantar toda la parte nueva, que se realizó entre 1829 y 1830. La piedra fue cortada en la montaña de Romanyà. El edificio actual de la iglesia, iniciado en 1773, consta de una nave central con cuatro capillas laterales que tienen unos retablos neoclásicos de factura popular. Cabe destacar el de la Virgen del Rosario y el de SanIsidro. En el interior de la iglesia hay lápidas sepulcrales de algunos rectores de la parroquia. El cambio más importante dentro de la parroquia de Solius es el hecho que, en 1967, un grupo de monjesdel Cister se estableció allí para fundar el nuevo monasterio. Con su vida de plegaria y trabajo siguenmanteniendo, en este lugar y en el mundo de hoy, un centro de paz, silencio y espiritualidad. Un lugar muy interesante para visitar. Su iglesia, jardines e incluso unos belenes que se pueden visitar durante todo el año. La colección empezó en 1970, con la escena del Nacimiento, de manos del hermanoGilbert Galceran, monje de Solius, que ya tenía exposiciones de belenes en Roma, en la Casa General del Orden Cisterciense, y en la abadía de Hauterive, Suiza. El Orden del Cister se origina a partir del monasterio de Cîteaux (1098), en Borgoña, y tiene comofundadores sus primeros tres abates; San Roberto, también abad de Molesme, San Alberic y San Esteban Harding, impulsados por el deseo de vivir fielmente la Regla de San Bernardo (s. VI). Sin duda la figura másfamosa de los cistercienses es San Bernardo (1090-1153), abad de Clairvaux y doctor de la Iglesia. Desde 1995 el Abad General del Orden Cisterciense (O. Cist.) es el P. Maur Esteva, que fue elegido siendo abad de Poblet. El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a la comarca del Baix Empordà, diòcesi de Girona,va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona de la parròquia del veïnat, l' establir-se allí un grup de quatre monjos procedents del monestir de Poblet, del qual és fundació. Van ser acceptats a la diòcesi pel bisbe Narcís Jubany Arnau, posteriorment arquebisbe de Barcelona i cardenal, poc després de haver-se clausurat el Concili Vaticà II. El Monestir de Solius forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (Fundada el 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges,Casbas (Osca), Cadins (Gironès) i Valldonzella(Barcelona). El esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tot la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada entre el segle X i XI, segurament molt petita. Posteriorment es va ampliari, finalment cap al S. XVIII, havent-se obert pel centre, van construir l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga. La base del campanar va quedar intacta, inclosos els finestrals romànics tapiats, per aixecar tota la part nova, que es va realitzar entre 1829 i 1830. La pedra va ser tallada a la muntanya de Romanyà. L'edifici actual de l'església, iniciat en 1773, consta d'una nau central amb quatre capelles laterals que tenen uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Verge del Roser i el de Sant Isidre. A l'interior de l'església hi ha làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia. El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, en 1967, un grup de monjos del Cister es va establir allà per fundar el nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continúen mantenint, en aquest lloc i en el món d'avui, un centre de pau, silenci i espiritualitat. Un lloc molt interessant per visitar. La seva església, jardins i fins i tot uns pessebres que es poden visitar durant tot l'any. La col · lecció va començar el 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, ia l'abadia d'Hauterive, Suïssa. L'ordre del Cister s'origina a partir del monestir de Cîteaux (1098), a Borgonya, i té com a fundadors seus primers tres abats; Sant Robert, també abat de Molesme, Sant Alberic i Sant Esteve Harding, impulsats pel desig de viure fidelment la Regla de Sant Bernat (s. VI). Sens dubte la figura més famosa dels cistercencs és sant Bernat (1090-1153), abat de Clairvaux i doctor de l'Església. Des 1995 l'Abat General de l'Orde Cistercenc (O. Cist.) És el P. Maur Esteva, que va ser elegit sent abat de Poblet.

Comments  (9)

  • Albertorubi Jun 9, 2014

    Hola compañero, por que la marcas como difícil, me gustaría hacerla par el puente de sant juan y seguramente ire solo

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Jun 10, 2014

    La marco como difícil ya que en el km.+/- 30 desde la salida hay una curva en la que si te descuidas te puede quedar el coche bloqueado y hay que pasarla con mucho cuidado.
    No puedo marcarla moderada ya que este tramo la hace difícil o muy difícil.
    El resto de la ruta si que es fácil pero muy bonita
    Espero que la disfrutes.
    Saludos.

  • Pichi Jul 17, 2016

    I have followed this trail  View more

    He realizado la ruta 17/07/16
    Ruta fácil pero debido a las torronteras se hace "interesante". Con lluvia o barro sería difícil ya que hay pendientes fuertes. La curva complicada la he pasado sin darme cuenta. No hace falta reductora ni 4x4 pero si un coche alto. En sitios la vegetación se va cerrando y daña el coche.
    No hay vistas pero en su mayoría discurre entre arboles, lo que en verano es de agradecer. Si no eres de la zona no vale la pena desplazarse.

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Jul 18, 2016

    Estoy completamente de acuerdo contigo con tu comentario. La curva peligrosa ha desaparecido pues han arreglado este camino, y también los que pasan a lado del Río Ridaura. Y la verdad es que si no eres de la zona, no merece la pena desplazarse.

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Jul 18, 2016

    En la cuarta foto de la ruta, se puede ver como era la curva anteriormente. https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/santa-cristina-daro-al-ridaura-i-serra-cadiretas-4490149/photo-2245397

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Jul 18, 2016

    En la cuarto foto de esta ruta se puede ver como era la curva anteriormente.

  • alexey4774 Feb 12, 2018

    I have followed this trail  verified  View more

    Una ruta muy divertida.

  • Photo of CalvoSport
    CalvoSport Jun 23, 2019

    Buenas, he intentado hacerla hoy, 23-6-19, y nada más empezar, al cruzar c65 en STA Cristina de Aro hay una vallas de la policía y pone camino cortado.

  • paudiazro03 Sep 27, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    He realizado la ruta en una moto trail, en general es facil exepto en algunos puntos que si vas un poco mangado en los cambios de rasante te encuentras regueros de un palmo, hay que ir con ojo, a dia de hoy han asfaltado algunas curvas y subidas, he entrado desde Solius a l ruta porque creo que ya no se puede desde donde indica el track

You can or this trail