Castell de Milany (100 Cims). De Vallfogona de Ripollès a la Font de la Tosca i el Castell de Milany (Ripollès)

Sortim de Vallfogona, carrer de Puig Estela (940 m)

- Documentació de Vallfogona de Ripollès: "El municipi de Vallfogona de Ripollès, que té una superfície de 38,8 km2, es una vall oberta enclavada al SE de la comarca del Ripollès.Limita al N amb Sant Joan de les Abadesses per la Serra de Puig Estela, al S amb Vidrà i Llaés per les serres de Milany i de Santa Magdalena, per l’E amb Riudaura per la Collada de Coll de Canes i amb Sant Bernabé de Tenes, parròquia de Ripoll, per l’Oest." "Conjunt Medieval del nucli urbà. És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll i el de migjorn, d’on arrencava el camí al castell de Milany, Siuret i Vidrà, passant pel pont medieval del segle XIV." "Pont Medieval. Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vallfogona de Ripollès

Bifurcació, seguim per la dreta (937 m)

Font de la Tosca (985 m)

"Font de la Tosca: La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades: La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles. La llegenda: A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts. Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven. Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa. GONÇAL CUTRINA I SORINAS: Llegendes i tradicions de les vall del Ter i del Freser" Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vallfogona de Ripollès

Camí del Bac de la Portella (1070 m)

Enfilem el tram pedregós (1303 m)

Castell de Milany (1525 m)

Documentació del Castell de Milany: "Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m en un rocal al terme municipal de Vidrà , al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú. El Castell de Milany té una importància cabdal en la història de Vidrà; la seva protecció és la que garantia al terme la pau i la justícia Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses és abundant. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. L’emplaçament fronterer entre Besalú i Ausona li donaren importància essent per aquesta causa posat en penyora en convenis entre els comtes de Besalú i Barcelona. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Torre del Castell de Milany (1525 m)

Vistes a Santa Maria de Besora (1525 m)

A la dreta i al fons el Castell de Besora i a la esquerra la Serra de Bellmunt

Vistes a la vall de Vallfogona (1525 m)

En primer terme i a la dreta el Puig de les Artigues (1363 m), que ens tapa la vista de Vallfogona. Darrera de la vall, el Serrat del Pollastre i el Serrat de Puig Estela, tots dos alineats. Darrera d'aquests, la Serra de Cavallera amb el Pic del Taga (2040 m), a l'esquerra. Al fons de tot, la Serra del Catllar i el Pic del Balandrau (2585 m)

Balconada mirador de la torre del castell (1525 m)

Camí de tornada a Vallfogona de Ripollès (1525 m)