Castellolí - Sant Pau de la Guàrdia - Marganell - Pont medieval de Castellbell i el Vilar (L'Anoia / Bages)

Inici ruta en Castellolí (401 m)

Ens trobem en la Avda. de la Verge de Montserrat, al costat de l'A2

Cruïlla, continuem per l'esquerra (493 m)

Can Tardà (522 m)

Cruïlla, continuem per la dreta (554 m)

Camí de Sant Pau de la Guàrdia (564 m)

Camí de Cal Morera (650 m)

Continuem per la dreta, camí asfaltat

Sant Pau de la Guàrdia (680 m)

> Documentació: "Sant Pau de la Guardia és un poble (54 h. diss 1970) del municipi d'El Bruc (Anoia). Aquest petit nucli s'aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruch), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de Can Maçana. Adjacent al castell s'edificà l'església romànica de Sant Pau Vell (any 1084) que fou renovada al pas del segle XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre 1740 i 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l'antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruch, però a partir del despoblament del segle XV s'invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruch. El segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural. En el deslligament de Montserrat i tingué molt a veure el bisbe Francisco del Castillo y Vintimilla que la va treure de la tutela del monestir." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_de_la_Guàrdia

Cruïlla, continuem per la dreta (562 m)

El camí de l'esquerra va a la Masia de Cal Santmiquel (particular)

Camí dels Quatre Vents (505 m)

Camí de Julenques i Barraca de vinya (460 m)

> Documentació: "La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabanya, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló) és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai Mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, França, Itàlia, algunes regions d'Escòcia,[1][2] etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. Altres menes de barraca de tipologia similar són les barraques de carboner, les dites barraques de roter i les barraques de cucurull (o de porc) a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. A diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabanya. - Tipus: Barraca, o cleit, de planta quadrada a l'arxipèlag de Saint Kilda, Escòcia. Barraca de planta rodona acabada en con a l'Albenca, a l'Òlt, Occitània. Barraca de planta quadrada coronada per acabament cilíndric a Sauvinhargues, Gard, Occitània, amb algunes similituds amb construccions de l'Empordà i d'altres amb construccions de Menorca. Barraca de vinya de planta rodona a Sant Pere de Ribes, el Garraf. Barraca de Pere Roll, a Puig-reig (Berguedà). - Segons el territori o comarca aquestes construccions presenten unes característiques marcades bàsicament per: La planta El portal El sistema de cobriment A la comarca del Bages, per exemple, les barraques de vinya presenten les següents característiques: - Segons la base o la planta: Planta rodona: És la forma primitiva més antiga de construcció en pedra seca de tall circular. Aquesta planta rodona facilita el punt de partida de cobriment de la cúpula. El tancament de la coberta es coneix amb el nom de falsa cúpula, o sigui per superposició de filades en anells concèntrics de menor diàmetre a còpia que es guanya alçada fins a tancar la volta amb una o unes quantes pedres planes. Planta quadrada o rectangular: La seva forma interna coincideix amb l'externa. El fet de tenir el punt de partida de la coberta formant un angle recte se soluciona amb la col·locació de petxines; són pedres més grosses que actuen a les cantonades com a pilars o nervis per sostenir els laterals. Planta mixta: Es tracta d'una combinació de les dues anteriors, quadrangular al davant, a la part de la façana de la barraca, i rodona al darrere. Al Bages, se n'han trobat d'aïllades i també d'inserides en marges. Planta doble: Construcció composta per dues estances separades o comunicades interiorment formant un únic cos. La majoria de vegades són construccions de forma quadrangular que es caracteritzaven pel fet que un habitacle es destinava al pagès i l'altre a l'animal de càrrega, amb dues entrades separades. Planta de més habitacles: Són barraques que disposen de més de dos habitacles destinats a allotjar-hi unes quantes persones, animals o utillatge agrícola, entre altres usos. - Segons el portal d'entrada: Muntants verticals: els muntants aplomats fan que el portal tingui la mateixa obertura de dalt a baix. Muntants inclinats: el portal és més ample de la part de baix que a dalt. Muntants arcats: el portal s'acaba amb un arc. Arc d'ametlla, apuntat o primitiu: els muntants arquejats són dos arcs que conflueixen a la part superior i tanquen l'obertura. - Tenint en compte, també, l'acabament dels portals: Llinda única: una pedra més grossa de forma allargada descansa sobre els mutants. Llinda doble: dues pedres allargades i planes es disposen sobre els mutants. Llinda d'arc: la construcció d'un arc, utilitzant una bastida, per sobre de la llinda allibera aquesta de part de la càrrega, que traspassa als mutants i a les parets laterals. Dues llindes apuntades: és un tancament de caràcter més aviat estètic el qual es realitza amb la disposició de dues pedres allargades encavallades que pels extrems descansen sobre la llinda plana emplaçada al damunt dels mutants del portal. - Segons el cobriment: Per al cobriment de les barraques bagenques s'utilitza bàsicament el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades. Consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja a l'interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Se sol recobrir amb pedruscall o també amb argila premsada. - Altres elements funcionals: A les barraques de la comarca del Bages hi ha també una sèrie d'elements funcionals que les caracteritzen: El voladís o escopidor: filada de pedres al capdamunt de la paret que sobresurten força. La seva funció és procurar que l'aigua de la pluja no afecti la paret de les barraques. La finestra o espitllera: petita obertura a mitjana alçada de la paret lateral de la barraca per permetre l'entrada de la llum i la ventilació. La clau: pedra planera de grans dimensions que tanca la volta. El pedrís: banc de pedra." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca_de_vinya

Bosc de les Creus (490 m)

Bosc de les Creus (487 m)

> Documentació: "El Bosc de les creus se ha convertido en el último año en uno de los paisajes con más atractivo de la comarca de la Anoia y el Bages. La intervención artística que Marc Sellarès llevó a cabo en la zona afectada por el incendio de Òdena el verano de 2015 no ha dejado a nadie indiferente. Ahora, el paisaje se ha convertido en el escenario de un nuevo proyecto fotográfico de light painting que quiere crear la foto nocturna iluminada más grande de la historia. La iniciativa, liderada por el fotógrafo Carles Domènech, se basa en crear una foto de grandes dimensiones -casi 10 metros de ancho- compuesta por 300 imágenes. Podría llegar a alcanzar el récord Guiness. “El escenario era indiscutible”, asegura Carles Domènech. El bosque ha sido el gran protagonista del proyecto, ya que la idea ha nacido y se ha construido sobre éste. “El Bosc de les creus es un lugar que merece un proyecto. Todo funciona mucho mejor aquí que no en cualquier explanada. El trabajo que ha hecho Marc Sellarès refuerza un simple proyecto fotográfico”, explica Domènech. Para llevar a cabo la iniciativa se necesitaron voluntarios desnudos para plasmar la idea que Domènech quería transmitir con la foto. “Buscamos el paralelismo entre las personas y el bosque, representando la gente desnuda, muerta por la destrucción del fuego, como los árboles que protagonizan el paisaje”, explica. “El fuego será personificado con light painting”, comenta el fotógrafo. El light painting es una técnica a través de la cual se pueden crear dibujos de luz mientras se realiza una fotografía de larga exposición. Una decena de modelos voluntarios participaron en la instantánea, que se realizó este mes de noviembre en el Bosc de les creus. Una veintena de fotógrafos e iluminadores de light painitng también colaboraron en la iniciativa. Ahora únicamente queda realizar el montaje, que tratará de unir 300 fotografías para crear una única imagen de 10 metros de ancho y con la que se intentará alcanzar el récord. La previsión es que la gigafoto esté lista a finales de este noviembre. El Bosc de les creus. El bombero Marc Sellarés convirtió una zona calcinada en un bosque de más de 1.200 cruces. Las hizo con los árboles quemados en verano de 2015 por un incendio que afectó a más de 1.200 hectáreas de masa forestal. La peculiar estampa triunfó en las redes sociales, ha tenido repercursión en medios de todo el mundo y se ha convertido en escenario revelación para sesiones de fotos y videoclips." Font: https://www.lavanguardia.com/local/anoia/20161114/411787721161/bosc-de-les-creus-escenario-foto-nocturna-record.html

Restes de Julenques (475 m)

Trencall de Marganell (465 m)

Aquesta cruïlla està en la BP-1101, Km. 8,6 aprox., direcció Manresa. La ruta prevista continuava uns metres més endavant a la dreta, pel Camí de les Tines (tallat al pas!)

Marganell (317 m)

Camí de Cal Pinsà (193 m)

No agafeu aquest camí, continueu per la BV-1123 direcció Castellbell i el Vilar. Estava previst anar per aquest camí en la ruta original però...

Camí de Cal Pinsà tallat al pas (190 m)

Una llàstima, ens perdem les vistes del Turó del Marqués

Pont de la Carretera C-55, Km. 18 (163 m)

Final ruta. Pont Vell de Castellbell i el Vilar (155 m)

> Documentació: "El pont Vell de Castellbell i el Vilar és un pont de Castellbell i el Vilar (Bages) protegit com a bé cultural d'interès local. Descripció: Té la forma dels tradicionalment anomenats "d'esquena d'ase". El parament exterior és molt homogeni i ben treballat, fet amb carreus de gres. Algunes parts, però, han estat refetes amb còdols i morter de calç.[1] Està estructurat en quatre arcades d'obertura desigual, l'amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s'acosten al centre. La més ampla té 30m i és la que sosté la clau del pont. Les arcades descansen sobre tres pilars de secció quadrangular i presenten els carcanyols cecs.[1] Cada pilar té adossat, aigües amunt, un tallamar rectangular i, aigües avall, un esperó també rectangular.[1] La caixa del pont té una amplada de 3,55m, amb dos ampits d'uns 40 cm de gruix.[1] Història: Com consta a la documentació, aquest pot fou construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l'any 1452. Se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se'ls sancionava. El pont no ha sofert transformacions profundes al llarg del temps i manté les característiques originàries de l'època medieval en què fou erigit. Amb tot, al segle XVII, es construí un paviment nou a la caixa; al segle XVIII es reféu el primer arc, es reparà el pilar on descansava aquest arc i es construí un nou paviment. És possible que aquesta reconstrucció coincidís amb l'incendi intencionat del Castell de Castellbell, que el 1719 va provocar el seu propietari, J. Amat i Planella, per impedir que els "Miquelets" francesos se n'apoderessin. Al segle XIX s'hi feren noves obres que coincidiren amb la fundació de la fàbrica Burés (1874). Entre els anys 1984-87 el pont ha estat restaurat (dip.B.).[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_Vell_de_Castellbell_i_el_Vilar