Centelles - Hostalets de Balenyà - Sant Miquel de Balenyà - Vilalleons - Santa Eugènia de Berga (Osona)

Inici ruta. C-17 Sortida Centelles i per la N-152a (503 m)

Sortim de la població pel Carrer Tagamanent (575 m)

Creuem el camí i a la dreta (575 m)

Passarem pel costat de la torre de llum que veiem en el centre de la foto

Creuarem la riera (591 m)

Església Sant Jaume de Viladrover (607 m)

> Documentació: "Església de Sant Jaume de Viladrover. L'Església de Sant Jaume de Viladrover és una obra romànica del Brull (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Descripció. Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons es troba aïllada, prop d'un mas, a 2 Km de Balenyà. Es tracta d'un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals, capçada per un absis semicircular amb decoració d'arcuacions sota fris de dents de serra de construït a principis del segle XX. Al costat de tramuntana s'hi afegí el cos de la sagristia. Conserva la porta original al mur de migdia, d'arc de mig punt amb dovelles bicolors, tot hi que ha estat cegada. L'accés actual es troba a la façana de ponent on hi ha una porta rectangular sota un frontó semicircular del segle XVII i una finestra en forma de creu. El més destacable és el campanar, de planta lleugerament romboïdal de tres pisos d'alçada, que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Malgrat les modificacions d'època barroca, conserva algunes de les finestres romàniques geminades amb columna i capitell mensuliforme i la decoració d'arcuacions sota el fris de dents de serra de tipus llombard.[1] Història. Va ser sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en què va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma i el seu estat de conservació és òptim.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Església_de_Sant_Jaume_de_Viladrover

Sant Jaume de Viladroer (609 m)

> Documentació: "Sant Jaume de Viladrover. Sant Jaume de Viladrover és un dels nuclis de població que formen el municipi d'El Brull, a la comarca d'Osona. És a la plana osonenca a uns 600 metres d'altura[1] i el 2018 tenia una població de 83 habitants[2] habitants que es dedicaven especialment a l'agricultura i a la ramaderia. Cal destacar l'església romànica de Sant Jaume, documentada el 1131." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Viladrover

Stop en Can Quirze, girem a l'esquerra (593 m)

Pas a nivell FFCC SENSE barreres! (584 m)

Pas a nivell SENSE barreres! FFCC Rodalies R3 de Barcelona a Puigcerdà

BV-5303, girem pel camí de la dreta (587 m)

Deixem el Carrer de la Feu i ens incorporem per l'esquerra a la Carretera BV-5303 (Km. 5), direcció Tona. En pocs metres girarem pel primer camí de la dreta

Torrellebreta (570 m)

Camí en el Montbrú (565 m)

Túnel FFCC Rodalies, línia R3 a Puigcerdà (538 m)

Stop en la Carretera BV-5305, girem a la dreta (571 m)

Creuarem el Riu el Gurri (582 m)

Pont del Molí del Sors (590 m)

> Documentació: "Molí del Sors. El Molí del Sors és un antic molí fariner de Taradell (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció: Edifici civil. Antic molí situat al marge dret del Gurri. Està molt enrunat, conserva la bassa amb uns 10m de profunditat, els murs són amples i alts amb algunes parts de pedra molt ben treballada. A la part de llevant hi ha les antigues parets mestres del molí, que era de planta quadrada amb planta i pis, cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana situada a llevant. A ponent presenta un portal amb un gran contrafort a cada banda i més enllà hi ha un gran mur on es veu el pas de sortida de l'aigua del carcabà. Uns 50m. més amunt del pont, aprofitant un saltant natural hi ha l'antic mur de contenció de la resclosa parcialment enrunat. Sembla que antigament tenia 3m. d'alçada. Al marge dret hi continua l'antiga construcció, parcialment destruïda.[1] L'estat de conservació és dolent, el seu interès rau en el fet que és testimoni d'una indústria en vies de desaparició.[1] Història: A mitjan S.XIV al terme de Tarradell hi havia almenys 10 molins i a mitjans del S.XIX encara en funcionaves o n'eren habitats 7.[1] El Molí del Sors (l'etimologia del qual sembla venir d'horts) es troba a la riba del Gurri que fa partió entre els termes de Tarradell i de Seva.[1] El trobem registrat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 on consta com "molino harinero" i habitat per una família.[1] Durant la guerra civil fou abandonat i començà a enrunar-se.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_del_Sors

Torrent de Gasala (599 m)

Camí per les lloses de roca (608 m)

Primera bassa de fang (642 m)

En aquest punt finalitza el tram rocós i comença el tram de fangueres

Segona bassa de fang (644 m)

Atenció!!! Aquesta bassa té un pronunciat esglaó de roca horitzontal quasi al final (en la foto es veu). Quan la bassa està plena d'aigua no es veu i sembla fàcil creuar-lo però molts es queden en l'intent. No és gens fàcil superar-lo si portes un cotxe de sèrie. Hi ha un pas alternatiu per l'esquerra.

Grau de les Guilles, per l'esquerra (641 m)

Detall del camí, GR2 (705 m)

Pel camí de l'esquerra (785 m)

Trialera opcional (811 m)

Sortida trialera opcional (805 m)

Collada de Mansa, continueu recte (780 m)

Atenció!!! No seguiu el track que continua per l'esquerra. L'intenció era pujar-hi per una pista al cim de l'Enclusa (100 Cims de la FEEC i de 867 m), però està tancada i no es pot accedir. Continueu recte!

B-520. Accés a l'Enclusa tancat (733 m)

Atenció!!! Camí d'accés a l'Enclusa tancat al trànsit. Si voleu visitar aquest cim (val la pena), podeu fer-lo deixant el cotxe en el Coll de Mansa i fer el camí a peu pel corriol que es veu en la tercera foto

Tram amb molta fanguera (731 m)

Collet de les Tres Termes (748 m)

Els Tres Termes que conflueixen el seu límit municipal en aquest punt són Sant Julià de Vilatorta, Taradell i Viladrau

Per la dreta amb forta baixada (730 m)

Bassa del Mas (640 m)

Vaqueria en la Boixeda (617 m)

Girem pel camí de l'esquerra (611 m)

Deixem la BV-5202 i entrem en el Camí de Vilalleons a Taradell

NO gireu a la dreta! Continueu recte (583 m)

Camí sense sortida!

Camí sense continuació! (585 m)

El mapa indica la continuació d'aquest camí però ha desaparegut i convertit en camp de conreu (?)

Girem a la dreta (647 m)

Camí molt estret i enfangat (615 m)

Cavalls en el Pla de Penedès (582 m)

Final ruta. Santa Eugènia de Berga (538 m)

> Documentació: "Santa Eugènia de Berga. La història. La parròquia o església de Santa Eugènia és citada per la documentació des del 924, i tot el seu terme formà part de la demarcació del castell de Taradell des del 893 com a mínim. Aquesta adscripció a Taradell és documentada fins al principi del segle XIII, quan semblà que una part del terme se'n va separar pel dot de Brunissenda, germana del senyor de Taradell, casada amb Pere de Santaeugènia. Els Santaeugènia havien esdevingut senyors del casal d’Heures, i la part que es va independitzar de Taradell era la que forma el municipi actual. El 1381 el senyor de Taradell va recuperar tota la jurisdicció de Santa Eugènia, però el 1385 els súbdits d’aquesta i els de Vilalleons, ajudats pels consellers de Vic, van comprar la seva jurisdicció al senyor i es van unir a la corona reial i a la ciutat de Vic en qualitat de carrers de Vic. D’ençà d’aquest moment, el municipi actual de Santa Eugènia i el que fins el 1941 fou municipi de Vilalleons es van unir en una quadra civil amb un sol batlle que celebrava les seves reunions a l’anomenada plaça reial , situada a camp ras, prop del mas de l’Omeda, situat al límit entre ambdós municipis. Cap al 1823 es va desfer la unió tradicional d’aquests dos termes, que, de fet, actuaven autònomament des del 1787, i es va crear el municipi actual de Santa Eugènia." Font: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0059012.xml