De Puig-agut a Bellmunt '100 Cims' (1246 m). Ruta turístic-cultural, paisagística i gastronòmica per a desconnectar (Osona)

Inici ruta. C-37 sortida Torelló (556 m)

Rotonda, pel Camí de Casa de l'Hora (575 m)

Casa de l'Hora, per la dreta (584 m)

Aquestes representacions són obra de l'artista Pere Vila Farres (comentat més endavant)

Rosa dels Vents (594 m)

Aquestes representacions són obra de l'artista Pere Vila Farres (comentat més endavant)

Torre de les Tres Creus amb diferents representacions (591 m)

Aquestes representacions són obra de l'artista Pere Vila Farres (comentat més endavant)

Aparcament de Puig-agut, hem arribat (591 m)

Puig-agut posterior i panoràmiques (593 m)

Santuari de Puig-agut (593 m)

> Documentació: "Santuari de Puig-agut. Santuari de Puig-agut és un santuari d'estil neogòtic de Manlleu (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser el primer santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús.[1] Ramon Madirolas va promoure la construcció del santuari de Puig-agut acabat l'any 1886. Actualment hi ha una escola fundada l'any 1972 a Manlleu anomenada CEIP Puig-Agut.[2] Descripció: És una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús,[3] a la Verge de Lurdes i a sant Josep. Està situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'altitud, el punt més alt del terme de Manlleu.[4] L'edifici és de planta de creu grega; per bé que els braços verticals no són gaire prolongats formant (amb voltes per aresta) dues capelles: la de la dreta dedicada a Sant Josep i la de l'esquerra a la Verge. Al creuer s'hi eleven uns arcs en forma d'ogiva, i damunt petxines s'erigeix una cúpula prismàtica als murs de la qual s'hi obren finestres ogivals decorades amb vitralls. Exteriorment la cúpula és coberta per una piràmide ortogonal. Als peus de l'església s'hi situa el cor. La façana es troba orientada a migdia i presenta decoracions amb arquets cecs distribuïts de forma graonada, una rosassa amb vitrall i un portal rectangular. Els braços de la creu són coberts a dues vessants i decorats amb pinacles.[4] Les parets exterior són ornamentades amb simulació de carreus i pedres cantoneres.[4] Història: L'edifici el va projectar l'arquitecte August Font i Carreras entre els anys 1883 i 1886 a instàncies del pietós Ramon Madiroles i Codina, hereu d'un mas situat en terme de Manlleu a poca distància de l'ermita. El 18 de febrer de 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades. Segons una nota de l'interior de l'església, aquest fou el primer temple expiatori dedicat al Sagrat Cor a l'Estat.[4] El fundador va tenir cura de mantenir-ne la tradició mitjançant el butlletí "El faro de Puig-agut".[4] La primera època va arribar fins a finals de la dècada de 1910 i era una elaboració personal del promotor de Puig-agut, Ramon Madirolas i Codina. Després de la Guerra Civil, el santuari va passar per un llarg procés de reconstrucció després de resultar molt afectat per l'acció anticlerical del període de confrontació bèl·lica. Aleshores, l'administrador Lluís Masoliver i col·laboradors, van emprendre la pacient labor de recuperar l'esperit i empenta de Madirolas. Una d'aquestes tasques fou la de publicar, de nou, "El Far de Puig-agut". Amb tècniques molt rudimentàries, com el ciclostil, Masoliver difonia fulls solts amb la informació corresponent. La mort de Lluís Masoliver, l'any 1983, va deixar orfes al butlletí i el grup humà de Puig-agut. Xavier Valls, que ja duia força anys implicat en el col·lectiu, va assumir el paper d'administrador del santuari i Francesc d'A. Pujol va fer-ho amb el butlletí. D'aquesta manera, s'encetava una nova època, la tercera, que encara perdura. Després de Pujol, fins al present, ha estat Àlex Roca qui ha actuat de coordinador de la publicació.[5]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puig-agut

Interessants representacions de l'autor Pere Vila Farres (592 m)

No he trobat gaire informació d'en Pere Vila Farres, l'artista que va fer aquestes representacions d'edificis religiosos utilitzant pedres de riu (còdols), com protagonistes de la seva interessant obra. Només he trobat aquesta referència en una antiga revista del Monestir de Puig-agut, on es comenta la data quan l'autor va començar la seva obra artística. https://issuu.com/jarivanteny/docs/el_far_de_puig-agut__n_m_119

Puig-agut vist des d'un petit turó-mirador (589 m)

Plàtan gegant, una bona i agraïda ombra (586 m)

Plàtan de grans dimensions. Amagat sota l'ombra de les frondoses branques trobareu una filera de roques en forma de banc on podreu descansar a la fresca, molt agraïda avui que hem superat els 38º C per l'onada de calor que estem patint.

Rotonda C-37, continuem direcció Sant Pere Torelló (577 m)

Rotonda, continuem direcció Sant Pere Torelló (579 m)

Continuem per la C-37R i més endavant, per la dreta en la següent rotonda, per la BV-5224

Arribant a Sant Pere de Torelló (551 m)

Continuem per la BV-5224

Sant Pere de Torelló (568 m)

Àrea de Servei, restaurant, benzinera i rentat de cotxes (575 m)

Avda. Joan Maragall, girem cap a l'esquerra (605 m)

Continuem per l'Avda. de Pau Casals cap amunt

Per l'esquerra, per l'Avinguda de l'Atlàntida (628 m)

Per l'esquerra, pel Camí de Bellmunt (644 m)

Detall del camí en la Redortra (710 m)

Pedronet Verge de Montserrat (925 m)

> Documentació: "CREUS I PEDRONS: EL PEDRONET VERGE DE MONTSERRAT, A SANT PERE DE TORELLÓ. Sens dubte, el pedronet de la Verge de Montserrat és una referència que trobem, a peu de carretera, cada vegada que volem pujar a Bellmunt des de Sant Pere de Torelló. És un dels quatre graons que caracteritzen aquesta ascensió: el pedronet, la font Vidranesa, el Còdol Foradat i l’alzina grossa. Molt ben situat, en un mirador fantàstic. En un dia clar, podem veure al fons les muntanyes de Montserrat. La petita edificació que ara trobem va ser restaurada quan les obres de la carretera, l’any 1975. Terme Municipal: Sant Pere de Torelló Coordenades UTM: Zona: 31T X: 441412 Y: 4660523 Altitud: 925 metres" Font: https://www.vallgesbisaura.com/territori/creus-de-terme/creus-i-pedrons-el-pedronet-de-montserrat-a-sant-pere-de-torello/

Àrea recreativa de la Font Vidranesa (962 m)

> Documentació: "INDRETS I RACONS: FONT VIDRANESA, A SANT PERE DE TORELLÓ. Font Vidranesa, bonic nom, i sens dubte una referència indispensable de la pujada al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló. Queda una mica més amunt de mig camí, a peu de carretera. Per tant, caminant és un lloc de pas i de parada quasi obligatòria, bé per veure un glop d’aigua a la font, bé per menjar una mica, o simplement per fer mitja part i agafar forces per continuar. I moltes vegades per aixoplugar-se del mal temps!. S’ignora d’on li vé el nom, tot i que per la seva situació, no sembla tenir cap relació amb el veí poble de Vidrà, tot i que ambdós noms tinguin una mateixa arrel. Consta ressenyada documentalment l’any 1737 amb motiu de refer-se la cisterna de dalt el Santuari. S’esmenta que la cisterna perdia aigua, i molts estius els ermitans baixaven a buscar-ne a font Vidranesa. Això no vol dir que els seus origens estiguin en els segles XVII o XVIII, doncs de ben segur que devia ésser tan o més antiga que el propi Santuari. La caseta refugi té la data de construcció de 1914, i tot seguit diu “Renovat 1985”, que és l’any de la darrera restauració. Terme Municipal: Sant Pere de Torelló Coordenades UTM: Zona: 31T X: 441369 Y: 4660768 Altitud: 968 metres" Font: https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-la-font-vidranesa/

Pàrquing. Deixem el cotxe, la resta del camí a peu (1182 m)

Detall del camí amb revolts molt tancats (1200 m)

Info del Mirador de Bellmunt (1209 m)

Collet de les Alades, detall del camí (1225 m)

Camí de pujada al Turó de Bellmunt (1233 m)

Turó de Bellmunt i Pedronet Mare Déu Alades (1242 m)

> Documentació: "CREUS I PEDRONS: EL PEDRONET DE LA MARE DE DÉU DE LES ALADES, A BELLMUNT. Pedronet situat a dalt del cim de Sa Reganyada, davant del santuari de Bellmunt, i al costat de la gran creu de ferro, dedicat a la Mare de Déu de les Alades. S’explica que aquest pedronet s’erigí en el lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt. Val a dir, però, que en el seu interior sempre hi hagut una imatge de la Mare de déu de Montserrat. Rep aquest nom de les Alades pel fenomen de les formigues alades, perquè tal com explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, editat l’any 1979: “cada any, quan tomba l’estiu, a les darreries d’agost o primeries de setembre, segons les circumstàncies metereològiques, grans estols de formigues alades s’enfilen muntanya amunt, obeïnt llurs signes fisiològics, i un cop al cim de Bellmunt van morint progressivament en quantitats sorprenents”. Anteriorment, l’any 1657, Narcís Camós ja explica en el seu llibre “Jardin de Maria, plantado en el Principado de Cataluña” aquest fenomen de les formigues alades. També Pedro Serra Postius parla del mateix, l’any 1745, en el seu llibre “Siete maravillas raras del Principado de Cataluña” en relació a una visita que hi va fer el juny de 1710 quan explica, tal com ell el va viure, aquest fenomen de les formigues alades. La construcció del pedronet ha de ser llunyana en el temps doncs Narcís Camós ja l’esmenta. Enllaç a Llegendes i tradicions. Terme Municipal: Sant Pere de Torelló Coordenades UTM: Zona: 31T X: 44160 Y: 4661296 Altitud: 1.242 metres" Font: https://www.vallgesbisaura.com/territori/creus-de-terme/creus-i-padrons-el-pedronet-de-les-alades-a-bellmunt/ Nota. En el document original trobareu els enllaços a altres fonts d'informació relacionada, no accesible des d'aquesta transcripció del document.

Panoràmica des del Turó de Bellmunt (1248 m)

Punt d'informació (1230 m)

Vista enrere (1235 m)

Santuari de Bellmunt i mirador (1246 m)

> Documentació: "Santuari de Bellmunt. El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura. El Santuari -totalment edificat sobre roca viva- disposa de servei de restaurant i hostatgeria al mateix edifici. S'hi pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i a peu des de Vidrà. La imatge de la Mare de Déu de Bellmunt és una estàtua d'alabastre pintat de 22 cm.[1] Jacint Verdaguer, en un dels versos inicials de L'emigrant, l'anomenà ermita al cel suspesa.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Descripció: Edifici de cos únic i perímetre irregular, adaptat a les cingleres rocoses sobre les quals està construït i cobert amb teulada unitària a dues vessants. Està format per tres crugies en direcció Est/Oest. La crugia nord té tres plantes superposades, ocupades pels dormitoris i els serveis de l'hostal. A la central hi ha l'església i a sota el bar. A la crugia sud es superposen la cuina, a baix, i el menjador sota la coberta. Davant la façana de l'església s'obre una plataforma assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes parets de pedra.[3] L'església és de planta de creu llatina, d'una sola nau i amb capçalera recta. La coberta és feta amb volta d'aresta de maó de pla i els arcs torals del transsepte amb arcs de mig punt. L'edifici consta de cinc trams, els dos darrers, van ser afegits posteriorment i tenen una funció de vestíbul, ja que comuniquen amb diverses dependències del santuari. L'accés al temple, per ponent, presenta una llinda feta amb carreus segurament reutilitzats i datada el 1607.[3] Història: El santuari ocupa probablement el lloc de l'antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú, Bernat I de Besalú, relacionat amb els castells de Besora, Curull, Urig i Lluçà. Durant el segle xiii, diverses donacions i testaments esmenten el lloc, encara que no és fins al segle xv que en tenim notícies més directes amb els Llibres d'Obra. Entre el 1587 i el 1607 es feren unes obres que modificaren tot l'edifici. A partir d'aquest moment, i durant els segles XVIII-XIX, el santuari sofreix múltiples danys i restauracions a causa de diferents incendis, robatoris, destrosses i saquejos (1666, 1822, 1835, 1878), essent finalment molt malmès després de la Guerra Civil, després de la qual es feu l'última restauració.[3] L'origen de l'església és incert tot i que el podem relacionar amb el del castell, no és fins al segle xiii que apareix en diverses donacions i testaments com la deixa testamentària del 19 de març del 1240 del vigatà Pere de Serra. A partir del segle xv disposem de dades més concretes recollides en els Llibres d'Obra on, en el primer dels inventaris coneguts, es fa la descripció d'una església que sembla de factura romànica. Les grans reformes dutes a terme entre el 1587 i el 1607 donen a l'església la forma actual amb l'afegitó del dos trams finals. El 1623 es contracta la construcció d'un nou altar a Domènec Casimira, escultor de Ripoll, i una nova imatge de la Verge. Des de 1438 i fins 1830 cada any dos feligresos diferents, un pagès i un vilatà, vinculats al rector s'encarregaven de l'església. Apareixen anomenats com obrers en els Llibres d'Obra de Bellmunt (1599-1879). D'aquests sobresurten Bernat Vinyoles i Bernat Joan Espona que dugueren a terme les reformes entre 1587 i 1607 juntament amb Pere Pau el mestre cases de Torelló, Francesc Parrau i Toni Maurell.[3]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Bellmunt

Font de Sant Marc (1233 m)

> Documentació: "Avui destaquem : La Font de Sant Marc de Bellmunt a Sant Pere de Torelló. Des de Sant Pere de Torelló, puja una bona pista directament al Santuari de Bellmunt, un cop allí, i a peu del mateix del edifici del Santuari, hi ha una entrada amb sostre en forma de cúpula, on esta situada la Font de Sant Marc. Disposa d’un banc d’obra en un dels laterals, en el centre hi ha l’aixeta de la font, i per de munt d’aquesta, una capelleta amb la imatge del Sant. Per visitar el Santuari, cal pujar unes escales que trobarem al costat de la mateixa Font, donat que esta de munt d’un turó. La vista que des de aquest lloc en dia clar es esplèndida i val molt la pena anar-hi. Recopilació de fotografies antigues i Text : Ramon Solé Fotografies Actuals : Ramon Badia" Font: https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/15/avui-destaquem-la-font-de-sant-marc-de-bellmunt-a-sant-pere-de-torello/

Mirador de la Vall (1235 m)

Final de ruta. Camí de retorn al pàrquing (1213 m)

Després d'aquest gran arbre, retrobarem la pista que hem fet de pujada a peu des d'el pàrquing, seguirem per aquesta i en no res arribarem al final de la ruta.