Escapada matinal 4x4 de Canyamars a Vallgorguina amb visites culturals i de lleure (Maresme / Vallès Oriental)

Inici ruta. El Molinot de Canyamars (209 m)

Pou de Glaç de Canyamars (225 m)

> Documentació: "Pou de glaç de Canyamars. El Pou de glaç de Canyamars és un monument del municipi de Dosrius (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Descripció: Construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.[1] A la part sud hi ha dues voltes de maó, que se suposa eren els ponts que sustentaven la rampa que comunicava el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.[1] L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats.[2] La construcció estava enterrada fins a la meitat, però durant les obres de condicionament es va retirar la terra que havia el voltant i la part nord ha quedat completament a la vista.[3]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pou_de_glaç_de_Canyamars

Girem cap a la dreta (214 m)

Important: Inici d'un llarg tram de pista força costerut, no indicat per a vehicles 4x2.

Detall de la pista (252 m)

Detall de la pista (340 m)

Detall de la pista (340 m)

Detall de la pista (375 m)

Tram final de pujada (398 m)

Per la dreta (413 m)

Continuem recte (436 m)

Pas de la roca (435 m)

Panoràmica de Can Canyamars (440 m)

Can Bosc (448 m)

Pla de la Serra, per la dreta (517 m)

Àrea d'esplai del Corredor (537 m)

Santuari del Corredor (631 m)

> Documentació: "Santuari del Corredor. El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm,[1] dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi. És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès Oriental com del Maresme. Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...".[2] El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.[3] Descripció: El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.[3] La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle xviii, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.[3] Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.[3] A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.[3] Història: L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix pagès seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_del_Corredor

Rutes a peu des del Santuari del Corredor (631 m)

Can Pradell de la Serra (328 m)

Restaurant i Ermita Mare de Déu del Roser

Girem cap a l'esquerra (293 m)

Cruïlla en el Pla d'en Duran, anem a visitar Santa Eulàlia de Tapioles

Pàrquing recomanable (286 m)

Podem deixar el cotxe en aquest espai i caminar una mica, ens queda molt a prop

Santa Eulàlia de Tapioles (292 m)

> Documentació: "Santa Eulàlia de Tapioles. Santa Eulàlia de Tapioles és una església del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km. d'aquesta vila. Descripció: El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'edifici religiós és d'una sola nau. Té la façana amb una porta i al damunt un ull de bou. Al costat hi ha un campanar de tres cossos, el primer quadrat, el segon amb arestes que formen un octògon i el tercer amb quatre obertures per a les campanes. El corona un cos de mitja esfera. Està tot en ruïnes.[1] L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle xii. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. La casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Història: L'antiga església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel·la monàstica. Documentada des del 878 en una confirmació del rei franc Lluís el Tartamut que la vincula a la seu de Barcelona com a "cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles", prop de la vila de Pinells, el 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques.[1] En un altre document del 1120 es fa referència a l'església de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense referència a cap comunitat. Possiblement al segle xi la va perdre. El 1373 el lloc era deshabitat però l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. Va construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinuós de la façana principal que actualment no es conserva. Així mateix va decorar els exteriors amb esgrafiats de motius geomètrics que similars els de la masia de can Pradell." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eulàlia_de_Tapioles

Pàrquing visita dolmen (285 m)

Dolmen de Pedra Gentil (307 m)

> Documentació: "Dolmen de Vallgorguina. El Dolmen de Vallgorguina también llamado la Pedra Gentil está situado en el municipio de Vallgorguina, Barcelona (España) dentro del Parque del Montnegre y el Corredor. Desde tiempos inmemoriales ha sido un lugar relacionado con brujas y aquelarres. En la actualidad sigue siendo un sitio muy frecuentado por ocultistas y adeptos a diferentes prácticas mágicas. En las inmediaciones se encuentra la iglesia románica de Santa Eulàlia de Tapioles. Descripción: El dolmen de Vallgorguina está formado por 7 megalitos verticales, que soportan un gran bloque megalítico superior horizontal. Los 7 megalitos verticales no son todos de una única pieza, sino que 3 de ellos constan de una gran piedra y otra pequeña piedra superior yuxtapuesta, uno de ellos consta de 3 partes (base inferior, gran piedra central y pequeña piedra superior). Su altura exterior es de 1.53 metros (interior: 1.28 metros). La disposición de los megalitos es de forma circular, con una distancia entre ellos que oscila entre los 20 y 39 centímetros, dejando una gran apertura entre dos megalitos, de 81 centímetros, a modo de puerta de entrada. El gran megalito superior horizontal, está partido por la mitad, con una cierta separación entre sus dos partes (25 centímetros). Su longitud máxima es de 3.16 metros y su anchura de 2.54 metros. Historia: Poco conocemos de la verdadera historia del dolmen, ya que nunca ha sido excavado o documentado arqueológicamente, se cree que fue construido entre el 3500 a. C y el 2000 a. C. Existe la teoría de que el dolmen no está en su lugar original, y que tampoco es seguro que su morfología sea la que tuvo cuando fue construido. Popularmente se cree que a mediados del siglo XIX el dolmen se encontraba en un lugar cercano, constituyendo una molestia para el propietario de la finca, ya que se hallaba en sus campos de cultivo y que éste lo trasladó hasta lo alto de un montículo, donde actualmente se encuentra. No sabemos si en la supuesta reconstrucción que hizo alteró la disposición original de las piedras ni cómo consiguió transportarlas al lugar y levantarlas hasta su emplazamiento. Contrariamente a esta creencia, los historiadores, en general, creen que el dolmen siempre ha estado en este emplazamiento, ya que no existen pruebas documentales de que el dolmen haya sido trasladado desde otro lugar. Entre la poca documentación existente, figura que en 1855 se hizo una restauración del dolmen, a cargo de Josep Pradell, el propietario del terreno, siendo la primera restauración de un dolmen en Cataluña de que se tiene noticia.1​" Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Vallgorguina

Pont de Can Pradell (199 m)

Final ruta. Pàrquing públic de Vallgorguina (215 m)