(GI) Cassa de la Selva a comer Els Metges y Santa Cristina daro

Cassá de la Selva

Cassá de la Selva es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Catalunya. Pertenece al ámbito de las Comarques Gironines y al Sistema Urbano de Girona, según el Plan territorial general de Catalunya. En el casco antiguo se hallan sus principales monumentos como la iglesia gótica del siglo XVI en el interior de la cual se encuentran restos de construcciones romanas. La población conserva también edificios de estilo modernista. La antigua estación de tren, hoy restaurada, se usa como lugar para exposiciones y otros acontecimientos de carácter cultural. En ese sentido hay que destacar la famosa Nit dels Músics Cassanencs, actividad de gran alcance e importancia en Cassá en la que se tocan los instrumentos típicos catalanes. Se celebra una vez al año, en el primer viernes de la Fiesta Mayor que dependiente del año, cae en mayo o junio (la semana antes del Corpus Christi). Está situado a 12 km al sur de Girona, a la carretera C-65, que va de la capital hasta la Costa Brava, donde se encuentran poblaciones costeras como Playa de Aro, Palamós o San Feliu de Guixols, entre otras. El Aeropuerto de Gerona-Costa Brava se encuentra a unos diez minutos y Barcelona a una hora aproximadamente. El término de Cassá de la Selva fue codiciado desde épocas muy antiguas y en su territorio se han encontrado restos de los diferentes periodos de poblamiento: paleolítico, neolítico, bronce, ibérico (el yacimiento más importante es el puig del Castell) y romano.Aun así, como es característico en todas las poblaciones de Cataluña, el desarrollo de la población en el lugar donde se encuentra actualmente la villa se empieza a reseguir con una cronología ininterrumpida a partir de la edad media, que es cuando se construyó el núcleo de población en torno a la sagrera del primitivo templo románico que estaba situado en el mismo lugar que la iglesia parroquial actual.Es significativo el lugar escogido para su emplazamiento: en un pequeño cerro que dominaba la llanura fértil, que estaba bien comunicado con la ciudad de Girona y la costa y que estaba muy cerca del macizo de las Gavarras que les aseguraba combustible y cacería. A partir del siglo XII se menciona el castillo de Cassá, centro del poder del señor feudal, que irá pasando de mano en mano en los siglos posteriores. La posesión del castillo por parte de los Montcada significa el punto más alto de la violencia feudal que tiene como puntos significativos diferentes ataques al castillo. Dentro de este contexto tenemos que incluir la declaración de Cassá como calle de Girona (1386) a partir de la cual la villa disfrutaba de los mismos privilegios que la ciudad, y el denominado "Lo fet de Cassà" (1391) en qué la resolución de los Montcada de volver a tener la jurisdicción de la villa acabó con un episodio sangriento culminado en el asalto y quema del castillo.Otra de las fechas más significativas es la del año 1456 cuando Juan II concedió dos ferias anuales y un mercado semanal puesto que el permiso para organizar ferias y mercados es un perfecto indicador de la vitalidad de una población. A pesar de que pocas décadas más tarde Cassá se vio involucrada en la Guerra de los Remensas, su pujanza continuó durante el siglo XVI como se puede comprobar con la importante reforma que sufrió la iglesia parroquial y la construcción de grandes conjuntos arquitectónicos como can Frigola y la torre Salvana. Un siglo más tarde la gran peste del 1650 diezmó extraordinariamente la población, pero bien pronto la introducción de un nuevo oficio, el de taponero, se convertiría en el gran revulsivo de la villa. Este oficio derivaría en la potente industria corchotaponera que en el siglo XIX se convirtió en el motor de la expansión demográfica y económica potenciada por la creación de una nueva vía de comunicación, el ferrocarril. Coincidiendo con esta época pujante hubo la eclosión del movimiento asociativo que se prolongó durante las primeras décadas del siglo XX incluso tras la crisis de la industria corchotaponera. La Guerra Civil y la posterior dictadura marcaron un punto y aparte en la historia de la villa y el pueblo adoleció de falta de infraestructuras, servicios y recursos necesarios para poder progresar. En la década de 1960, sin embargo, empezó a cambiar el signo del pueblo, la industria se diversificó y se añadieron nuevos sectores: metal, textil, alimentario, artes gráficas, plástico, materiales eléctricos, etcétera. Esta diversificación industrial que caracteriza la villa y la diferencia de los pueblos vecinos absorbió a partir de los años sesenta un importante contingente de inmigración que provenía del sur de la Península. Un contingente de inmigración que ha vuelto en los últimos años pero esta vez procedente del vecino continente africano y que se ocupa básicamente en el sector industrial y agrícola. Cassà de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Pertany a l'àmbit de les Comarques Gironines i al Sistema Urbà de Girona , segons el Pla territorial general de Catalunya . Al casc antic es troben els seus principals monuments com l'església gòtica del segle XVI a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes . La població conserva també edificis d'estil modernista . L'antiga estació de tren , avui restaurada , s'usa com a lloc per a exposicions i altres esdeveniments de caràcter cultural . En aquest sentit cal destacar la famosa Nit dels Músics Cassanencs , activitat de gran abast i importància a Cassà en la qual es toquen els instruments típics catalans . Se celebra un cop l'any , en el primer divendres de la Festa Major que depenent de l'any , cau al maig o juny ( la setmana abans del Corpus Christi ) . Està situat a 12 km al sud de Girona , a la carretera C - 65 , que va de la capital fins a la Costa Brava , on es troben poblacions costaneres com Platja d'Aro, Palamós o Sant Feliu de Guíxols , entre d'altres. L'Aeroport de Girona-Costa Brava es troba a uns deu minuts i Barcelona a una hora aproximadament . El terme de Cassà de la Selva va ser cobejat des d'èpoques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes dels diferents períodes de poblament : paleolític , neolític , bronze , ibèric ( el jaciment més important és el puig del Castell ) i romano.Aun així , com és característic en totes les poblacions de Catalunya , el desenvolupament de la població en el lloc on es troba actualment la vila es comença a resseguir amb una cronologia ininterrompuda a partir de l'edat mitjana , que és quan es va construir el nucli de població entorn de la sagrera del primitiu temple romànic que estava situat en el mateix lloc que l'església parroquial actual.Es significatiu el lloc escollit per al seu emplaçament : en un petit turó que dominava la plana fèrtil , que estava ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa i que estava molt a prop del massís de les Gavarres que els assegurava combustible i cacera . A partir del segle XII s'esmenta el castell de Cassà , centre del poder del senyor feudal , que anirà passant de mà en mà en els segles posteriors . La possessió del castell per part dels Montcada significa el punt més alt de la violència feudal que té com a punts significatius diferents atacs al castell . Dins d'aquest context hem d'incloure la declaració de Cassà com a carrer de Girona ( 1386 ) a partir de la qual la vila gaudia dels mateixos privilegis que la ciutat , i l'anomenat "El Fet de Cassà " ( 1391 ) en què la resolució dels Montcada de tornar a tenir la jurisdicció de la vila va acabar amb un episodi sagnant culminat en l'assalt i crema del castillo.Otra de les dates més significatives és la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal ja que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte indicador de la vitalitat d'una població . Tot i que poques dècades més tard Cassà es va veure involucrada en la Guerra dels Remences , la seva puixança va continuar durant el segle XVI com es pot comprovar amb la important reforma que va patir l'església parroquial i la construcció de grans conjunts arquitectònics com can Frigola i la torre Salvana . Un segle més tard la gran pesta del 1650 va delmar extraordinàriament la població , però ben aviat la introducció d'un nou ofici , el de taper , es convertiria en el gran revulsiu de la vila . Aquest ofici derivaria en la potent indústria tapera que al segle XIX va esdevenir el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada per la creació d'una nova via de comunicació , el ferrocarril . Coincidint amb aquesta època puixant va haver l'eclosió del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria tapera . La Guerra Civil i la posterior dictadura van marcar un punt ia part en la història de la vila i el poble va emmalaltir de falta d'infraestructures, serveis i recursos necessaris per poder progressar . En la dècada de 1960 , però, va començar a canviar el signe del poble , la indústria es va diversificar i es van afegir nous sectors : metall , tèxtil , alimentari , arts gràfiques , plàstic , materials elèctrics , etcètera . Aquesta diversificació industrial que caracteritza la vila i la diferència dels pobles veïns va absorbir a partir dels anys seixanta un important contingent d'immigració que provenia del sud de la Península . Un contingent d'immigració que ha tornat en els últims anys però aquesta vegada procedent del veí continent africà i que s'ocupa bàsicament en el sector industrial i agrícola

Romanya de la selva

La preciosa iglesia de Sant Martí es un templo con planta de cruz griega, cuyo brazo de levante forma el ábside. El edificio está cubierto con bóvedas cilíndricas, reforzadas por arcos de herradura. Se considera una construcción prerrománica muy evolucionada, ya que la disposición en planta, los arcos de herradura y la tecnología usada en la construcción es tradicional de los edificios prerrománicos, pero también contiene elementos románicos, como por ejemplo las ventanas de doble alféizar. Data de finales del siglo X.Las ventanas de doble alféizar y el aparejo bastante regular de los muros ya dejan entrever las formas románicas. El suelo de la iglesia está hecho con losas de piedra, indicando su antigüedad. La imagen de madera del interior representa a san Martín, realizada en el siglo XX por el escultor de Olot, Modest Fluvià.La torre campanario se cree que pertenece al siglo XI o posterior, ya que presenta unaconstrucción más evolucionada que el resto de la iglesia. La puerta de mediodía está protegida por un pequeño porche.En la parte posterior de la iglesia, se encontraba el antiguo cementerio de la parroquia que fue clausurado por falta de higiene en 1911. El mismo mes se construyó el nuevo cementerio en su nueva ubicación actual por un precio 1.900 Ptas.En 1999 el escultor Antonio Delgado hizo la donación de la escultura de la Virgen de Romanyà. Es de bronce macizo y está muy bien acuñada para evitar los robos. Está en el muro exterior derecho de la plaza. La preciosa església de Sant Martí és un temple amb planta de creu grega, el braç de llevant forma l'absis. L'edifici està cobert amb voltes cilíndriques, reforçades per arcs de ferradura.Es considera una construcció preromànica molt evolucionada, ja que la disposició en planta, els arcs de ferradura i la tecnologia usada en la construcció és tradicional dels edificis pre-romànics, però també conté elements romànics, com ara les finestres de doble esqueixada. Data de finals del segle X.Las finestres de doble esqueixada i l'aparell bastant regular dels murs ja deixen entreveure les formes romàniques. El sòl de l'església està fet amb lloses de pedra, indicant la seva antiguitat. La imatge de fusta de l'interior representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor d'Olot, Modest Fluvià.La torre campanar es creu que pertany al segle XI o posterior, ja que presenta una construcción més evolucionada que la resta de l'església. La porta de migdia està protegida per un petit porche.En la part posterior de l'església, es trobava l'antic cementiri de la parròquia que va ser clausurat per falta d'higiene en 1911. El mateix mes es va construir el nou cementiri en la nova ubicació actual per un preu 1.900 Ptas.En 1999 l'escultor Antonio Delgado va fer la donació de l'escultura de la Mare de Déu de Romanyà. És de bronze massís i està molt ben encunyada per evitar els robatoris. Està en el mur exterior dret de la plaça.

Matxo Mort

Santa Cristina D'aro

Municipio en el Baix Empordà que abarca casi toda parte superior del Valle de Aro, que lo cruza de oeste a este. Por el norte se levanta el macizo de Les Gavarres hasta la falda del Puig de Arqués, es en este sector donde se incluyen los antiguos municipios de Romanyà de la Selva y Bell-lloch de Aro. Justo frente a estos, en la parte más meridional, se levanta la cordillera de los Carcaixels, un bloque de granito que separa el municipio de la depresión de La Selva y donde se ubica el antiguo municipio de Solius. Estos picos que coronan el Valle de Aro por el sur se estiran hasta la costa y separan las calas del municipio (cala Canyet, Playa de Canyet y cala del Señor Ramon) del centro urbano. El término municipal de Santa Cristina de Aro es un terreno muy forestal con extensos bosques de pinos, robles y alcornoques. Las tierras de cultivo, situadas cerca del río Ridaura, se utilizan principalmente para cultivar cereales y forraje, viñas y verduras. La cría de aves de corral en granjas y alguna industria dedicada a materiales de construcción y al corcho complementan su economía. Ahora bien, la incuestionable fuente de ingresos del municipio es la industria relacionada con el turismo, concentrado sobre todo durante los meses de verano. Esta gran afluencia de visitantes y de personas que han hecho del pueblo su segunda residencia ha propiciado que se desarrollaran una serie de infraestructuras y servicios en torno a este fenómeno, como es una gran oferta gastronómica y de alojamiento, hípicas, campos de golf, ofertas lúdicas, ... Una oferta que se complementa con unos parajes y un gran número de monumentos megalíticos, prerrománicos, .. que hacen de Santa Cristina un pueblo rico y diverso. Municipi en el Baix Empordà que abasta quasi tota part superior de la Vall d'Aro, que el creua de l'oest a l'est. Pel nord s'hi aixeca el massís de Les Gavarres fins a la falda del Puig d'Arqués, és en aquest sector on s'hi inclouen els antics municipis de Romanyà de la Selva i Bell-lloch d'Aro. Just enfront d'aquests, a la part més meridional, s'alça la serralada dels Carcaixels, un bloc de granit que separa el municipi de la depressió de La Selva i a on s'ubica l'antic municipi de Solius. Aquests pics que coronen la Vall d'Aro pel sud s'estiren fins la costa i separen les cales del municipi (cala Canyet, Platja de Canyet i cala del Senyor Ramon) del centre urbà. El terme municipal de Santa Cristina d'Aro és un terreny molt forestal amb extensos boscos de pins, roures i sureres. Les terres de cultiu, situades a prop del riu Ridaura, s'utilitzen principalment per a cultivar cereals i farratge, vinyes i verdures. La cria d'aviram en granges i alguna indústria dedicada a materials de construcció i al suro complementen la seva economia. Ara bé, la inqüestionable font d'ingressos del municipi és la indústria relacionada amb el turisme, concentrat sobretot durant els mesos d'estiu. Aquesta gran afluència de visitants i de persones que han fet del poble la seva segona residència ha propiciat que es desenvolupessin tota una sèrie d'infrastructures i serveis al voltant d'aquest fenomen, com és una gran oferta gastronòmica i d'allotjament, hípiques, camps de golf, ofertes lúdiques, ... Una oferta que es complementa amb uns paratges i un gran nombre de monuments megalítics, pre-romànics, .. que fan de Santa Cristina un poble ric i divers.

Cruce a Romanya-Puig D'arques

Seguir a la dreta

Bajada de Romanya a Bell-Lloch

Baixada a Bell-Lloch

Info cruce de carreteras

Info cruille

Els Metges

San Cebriá de Lledó ELS METGES

Entrada a Santa Cristina D'aro

Entrada a Santa Cristina D'aro

Cruce al Puig D'arques

Cruilla al Puig D'arques, continuar recta.

Los prados de Els Metges

Els prats dels Metges