Hostalric - Sant Feliu de Buixalleu - Santa Coloma de Farners - Sant Hilari Sacalm - Pont Malafogassa - Espinelves (La Selva)

Inici ruta. Hostalric (95 m)

> Documentació: "Castell d'Hostalric. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva). Està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és visitable. Consulta'n els horaris d'obertura. Del recinte emmurallat d'Hostalric es conserven uns 600 metres aproximadament, bàsicament els trams nord i oest amb el Portal de Barcelona a l'oest (reconstruït l'any 1969), que es troba protegit per la torre de l'Ararà. Des d'aquí fins a la Plaça dels Bous (on antigament hi havia el Portal de Girona), trobem altres torres, quasi totes semicilíndriques amb marlets: La torre dels Bous o d'en Riera (torre en la qual hi ha una part adossada de Can Elias), la Torre dels Cabrera, la Torre d'Arenes, Torre Baylina; Torre d'en Caís i Torre Tuies Negres. En els trams de muralla que hi ha entre la Torre dels Bous i part de la Torre Tuies Negres, trobem un conjunt de garatges i terrats.[1]Molt a prop del portal de Barcelona hi ha la Torre d'Ararà o dels presos (segle XIV- XV). Aquesta torre és més elevada que les altres, que trobem en el pany nord de la muralla. L'escarpa de la base és molt acusada, i a diferència de les altres torres que, estan coronades per merlets, està coronada per matacans. Damunt la planta baixa, coberta amb volta, trobem l'accés des del camí de ronda. Aquí trobem l'accés que s'ha adequat, a partir d'una escala, per poder pujar a la part superior de la torre. Sembla que antigament, hi havia hagut altres pisos, fets de fusta. L'altura de la torre s'explica pel fet que, és una torre d'angle i perquè a més, dominava el portal d'entrada a Hostalric pel camí de Barcelona. També cal destacar el seu sistema de defenses.[1] El portal de Barcelona (segle XIV- XV), va ser restaurat l'any 1969 i va perdre la seva estructura original, doncs va ser desplaçat lleugerament de la seva ubicació original. Està conformada per un arc de mig punt adovellat, sobre el qual trobem uns marlets defensius. A la part dreta, destaca una torre circular, i part de la muralla.[1] El portal de les Hortes, situat al sud- est (s.XIV), té un arc de mig punt amb dovelles. Per la part que dóna al carrer del Forn, és en arc carpanell. Aquest portal és l'únic que s'ha conservat en el seu estat originàri. Adossada al portal hi ha "Can Llibre" i la casa del carrer del Forn, 11 (consultar fitxes corresponents).[1] Desplaçada actualment del nucli emmurallat, trobem la Torre dels Frares (segle XIII), que té una altura i un volum major respecte les altres torres. El nom li ve donat pel fet que al seu davant, a l'actual Casa de la Vila, hi ha via un convent de mínims dels frares de l'orde de Sant Francesc de Paula. La torre (recentment restaurada i adequada com a indret expositiu de la història d'Hostalric i també com a mirador), fa 33 metres d'alçada, i està organitzada internament en tres plantes cobertes per volta de cúpula. L'accés es feia per la planta intermèdia a través d'una porta oberta sobre el camí de ronda de la muralla. Des d'aquí, a través d'una escala de cargol enbeguda al mur, s'arribava a la part superior. En aquesta torre s'aprecien diferents etapes constructives.[1] La Torre del Convent, adossada a l'antic convent de mínims (l'actual Casa de la Vila), pren el nom de l'antic convent al que es trobava adossada. La torre circular, de dos pisos interiors, és més baixa que la resta de torres.Sembla que mai fou acabada del tot.[1] Totes les torres són de maçoneria de pedra basàltica. Es feien filades circulars que es fixaven fins a arribar al nivell de la volta, que es construïa amb encanyissat i es deixava una obertura "trapa", on s'accedia a la planta superior. El parament emprat a la Torre dels Frares és més gran que a les altres torres.[1] Castell-Fortalesa: La construcció originària, d'època medieval, no es conserva, ja que va ser enderrocada pel duc de Noailles el 27 de juliol de 1695. L'any següent, es va reconstruir, segons un plànol de Josep Chifrion, però tornà a ser destruït el 1697, pel príncep Darmstadt. Finalment, el 1716 es va iniciar la construcció de l'actual fortalesa, per part del general Verboom i altres enginyers que estaven sota les seves ordres (seguint els models de Vauban). D'aquella fortalesa, aquesta és l'estructura que ens queda: entrada subterrània, portal dels carros, cos de guàrdia, baluard de Santa Tecla, segona porta, polvorí principal, baluard de la dent de serra, el portal principal, la plaça de les armes, la torre del rellotge i el camí de la vila.[1] El castell està conformat per tres baluards, torres de defensa, un fossat i dos revellins.[1] Hi ha un camí que des de la vila condueix al castell. És un camí fortificat, d'origen baix medieval. Els dos murs paral·lels al camí, estaven protegits per dues torres circulars (avui dia, només conserven un petit tram).[1] Història: Recreació històrica del 2016 de l'intent de captura de la fortalesa durant la Guerra dels catalans per part de l'Expedició del Braç Militar. Hostalric està situat sobre un cingle a la riba esquerra de la Tordera. A l'extrem de ponent hi ha el Turó del Castell, d'origen volcànic, que separa la part antiga del poble del nucli nou. A l'Edat Mitjana, Hostalric fou seu administrativa del vescomtat de Cabrera. El castell responia a la tipologia de molts castells gironins de l'època: un petit castell-palau, més funcional que estètic.[1] El recinte emmurallat fou construït per disposició del vescomte Bernat IV de Cabrera a finals del segle XIV.[1] Tenia quatre portes: l'arc de Barcelona (enderrocat a principis del segle XX i reconstruït el 1969 per Joan Bassegoda i Nonell) situat a l'entrada de l'actual barri de la Conna; el de Girona (desaparegut al segle XIX) situat a l'entrada del carrer Major; el Portal dels Ollers o de les Hortes (situat a l'extrem del carrer del Forn) i el de les Vinyes (situat al corredor del Ferrocarril).[1] El 27 de juliol del 1695 el duc de Noailles va enderrocar el castell i un any després fou reconstruït segons plànols de l'enginyer militar Josep Chafrion.[1] Entre el 1719 i el 1754 es construeix l'actual fortalesa militar a càrrec del general d'enginyers de Felip V, Pròsper de Verboom, autor també de la Ciutadella de Barcelona i de la fortificació de la Seu Vella de Lleida. Si bé l'edifici actual és del segle XV, la primera notícia d'una església dedicada a la Mare de Déu en aquest lloc data de l'any 1280.[1] Durant la Guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l'església parroquial.[1] El 1854 es va substituir l'altar per un de nou.[1] Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir, ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.[1] Mantingué la seva condició de fortalesa militar, amb governador i guarnició, fins ben entrat el segle XX. Després passà a propietat municipal i ha estat convertida en restaurant.[1] El conjunt es va declarar Monument històric el 13 de desembre del 1963 i quatre anys més tard començà la restauració.[1] L'any 1967 comencen les obres de rehabilitació del castell. El 1996 el camí del castell va ser excavat.[1" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Hostalric

Túnel sota la línia del tren (72 m)

Masia Casavella i cavalls (152 m)

Cruïlla Massanes, per l'esquerra (200 m)

Al fons el Castell de Montsoriu (295 m)

Carretera de Sant Feliu de Buixalleu (308 m)

Sant Feliu de Buixalleu (398 m)

Camí del Clos, per l'esquerra (555 m)

A peu d'aquesta vella alzina de la foto m'he trobat amb el seu amo (i del terreny que ens envolta), amb un amic fent tasques de prospecció forestal. Molt amablement m'han explicat el procés d'explotació del suro d'aquestes alzines. L'espera per a obtenir una escorça de gruix productiu triga uns 12 anys, quina paciència!!! Aquesta alzina en concret ja porta unes 7 o 8 retallades de suro (si mal no recordo), i es troba al final de la seva vida productiva. Aviat tindrà que ser talada per a deixar pas a les noves alzines que creixen al voltant d'aquesta avia. Amb aquest procés, l'equilibri natural del ecosistema està garantit i el bosc d'alzinar es manté jove, viu i productiu al mateix temps. Moltes gràcies per aquestes explicacions. Ha estat un plaer aquesta breu però interessant trobada!

Can Mananna (562 m)

La Mola Grossa (464 m)

Bosc de les Femades (600 m)

Accés i visita optativa a Sant Pere Cercada (510 m)

> Documentació: "Sant Pere Cercada és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir agustinià el 1136. En el cens de 2006 tenia 9 habitants. Monestir de Sant Pere Cercada: L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica, fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors comendataris, fins que el 1592 passà a dependre del convent d'agustinians de la Seu d'Urgell. L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada amb arcs en degradació, columnes amb capitells decorats, llinda i timpà, una finestra superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. Capbreu de 1588: El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). A causa del seu mal estat de conservació, que n’impedia la consulta, l'any 2004 es determinà restaurar-lo, tasca que va finalitzar pel març de 2005 i fou portada a terme per Dolors Velasco.[1] Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià i l'any 1198 el papa Innocenci III li atorgà les esglésies de Santa Coloma, l'Esparra, Sauleda i Vallcanera. L'església romànica, amb planta de creu llatina i amb cimbori octogonal sobre quatre trompes i tres absis que s'obren al creuer, va ser consagrada l'any 1245. Amb el temps, el 1592, el monestir passà a dependre dels agustinians de la Seu d'Urgell fins que, l'any 1835, va ser suprimit. De 1987 a 1997, l'església ha estat objecte de restauració per l'Associació d'Amics del Monuments Colomencs.[1] Un fragment del retaule de Sant Pere Cercada, del segle xiv, on apareix la resurrecció de Tabita, es conserva al Museu d'Art de Girona. També procedeix d’aquest monestir un teixit del segle xii que representa una àguila, el qual es conserva fragmentàriament al Museu Episcopal de Vic i al Museu Tèxtil de Terrassa.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Cercada

Roca Abellera (460 m)

Accés Castell Farners, per l'esquerra (400 m)

Pàrquing i Àrea de lleure (387 m)

Santuari Mare de Déu de Farners (387 m)

> Documentació: "L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual absis, si bé no es conserva. La construcció actual de l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a l'any 1200 quan també es va ampliar amb el presbiteri i cambril de la Verge. Aquesta reconstrucció va ser gràcies a Raimon de Farners, que la donà a la diòcesi de Girona per al seu culte, en l'acte de consagració celebrat el 23 d'abril del 1200 pel bisbe de Girona Arnau de Creixell.[1] Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor. A dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits. És un xic moreneta i va ser modificada en la seva estructura a finals del segle XIX, quan es decidí vestir-la. L'any 1998 va ser restaurada pel Servei de Restauració de la Generalitat. La Mare de Déu es troba en actitud d'acolliment i amb els braços a prop del Fill, en senyal de mostrar-lo al devot que la visita. El Nen Jesús porta a la seva mà esquerra la bola del món. Durant la invasió francesa, la imatge va romandre a l'església parroquial des del 1809 fins al 1814. En temps de la Guerra Civil, dos joves colomencs la van salvar de la profanació que va patir el santuari. El 21 de maig de 1939 tornava a ser en el seu cambril, portada per una gran riuada de feligresos en solemne romiatge.[1] Els goigs que es canten són escrits per Josep Franquet i Serra amb una tornada que va repetint "Sigueu nostra protectora gran Regina de Farners".[2] Fruit de la devoció que molts colomencs tenen a aquesta Marededéu, podem trobar moltes persones que porten el nom de Farners.[1] Per darrere el retaule hi ha el cambril de la Verge. El retaule, restaurat l'any 1997, està adornat amb les escultures dels dos sants locals: sant Salvador d'Horta a la dreta i sant Dalmau a l'esquerra. Sota els peus de la verge, s'han conservat les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. L'altar a la dreta del creuer, té una imatge de sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Marededéu." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_Déu_de_Farners

Castell de Farners (392 m)

> Documentació: "El Castell de Farners és una construcció romànica del segle XI ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Farners. Història. Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I.[1] El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, en què va passar als Vilademany. El 1240 Pere Ramon de Vilademany ho va cedir en testament al seu fill Arnau, i va lligar la dependència senyorial al vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Hi va haver discrepàncies a finals del segle XIII entre la sobirania que exercia el rei Pere el Gran, que reclamava la potestat del castell al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i aquest, que es resistia a cedir-la, la qual cosa va arribar a crear un greu problema de jurisdicció fins ben passat el segle XIV. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop els pagesos condemnats, que n'havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d'Aranda i el seu successor, el duc d'Híjar. El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió. Arquitectura: El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven els amples murs baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets.[2] Al peu del cim on s'enfila el castell hi ha una plana amb l'ermita de la Mare de Déu de Farners original del segle XIII però totalment reconstruïda al XVII." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Farners

Parc de Sant Salvador, avituallament (145 m)

Parc de Sant Salvador i pont Riera de Santa Coloma (145 m)

Pàrquing gratuït al costat del pont (145 m)

Hostal de Castanyet (248 m)

Collet de l'Espinau, per l'esquerra (695 m)

La Fàbrica del Sobirà (689 m)

El Sobirà de Santa Creu (820 m)

Castanyers gegants (890 m)

Es troben al costat del camí en la Castanyeda de la Casa Nova de la Muntanya

Font del Sobirà (960 m)

Planta embotelladora Aigua mineral Font del Sobirà

Font dels Abeuradors (938 m)

Sant Hilari Sacalm (780 m)

Carretera de Sant Hilari, girem a la dreta pel Carrer del Vern

Cruïlla, per la dreta (980 m)

Continuem per la GI-541 direcció Espinelves, Viladrau, Vic

Girem a la dreta (985 m)

Els rètols grocs indiquen "cabanes als arbres" i "Vivers Tortadès"

Cruïlla, continuem per la dreta (929 m)

Sense foto. La trobareu un cop passat els vivers

Cabanes en els arbres (975 m)

Ens trobem en la Carena de Puig d'Ases

Vallclara de les Guilleries (1065 m)

Al fons la cinglera de Tavertet (764 m)

A l'esquerra de la cinglera, el Puig Segaler (1025 m)

Pont de Malafogassa (455 m)

Càmping el Pont (455 m)

Continuem per l'esquerra (455 m)

La Sala (485 m)

Creuem la Riera de Castanyadell (480 m)

Detall del camí (919 m)

Continuem per la dreta (945 m)

Sense foto. Arribem als vivers pels ja hem passat abans i continuem per la dreta fins arribar a la carretera de nou

Girem a l'esquerra (965 m)

Espinelves. Ajuntament (745 m)

Final ruta. Espinelves. Església Sant Vicenç (745 m)