Les Serres de l'Ordal

Plaça d´Avinyonet

Riera de Begues

Pla de la Creu

Olesa de Bonesvalls

Olesa de Bonesvalls és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Limita amb les comarques del Garraf i amb el Baix Llobregat. Està situat en ple massís del Garraf, entre el puig Bernat (606 m) i el Montau (653 m), a l'est, i el coll d'Esteles i la serra de Riés i l'inici de la depressió del Penedès, a l'oest. El terreny és molt accidentat. El terme de 30,8 km quadrats és drenat per la riera d'Oleseta (que es forma a la creu d'Ordal dins el terme de Vallirana) i per la de Begues, que s'uneixen a l'Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l'Ordal. Una d'aquestes cases rebia el nom d'Osevesa, que, podria ser l'origen del topònim d'Olesa. Arran de la consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló, Olesa apareix citada amb freqüència durant el segle XIII. En aquestes citacions s'esmenta l'església de Sant Joan d'Olesa envoltada d'un petit nucli de cases. L'any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat del camí ral. Va escollir Olesa per les condicions ideals i saludables del lloc. Envoltat de muntanyes, poca humitat.... Per aquesta raó se li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les bones valls) A mitjans del segle XIV es va enllestir la nau de l'hospital, la torre i la muralla. L'Hospital encara es conserva avui dia. Aquest hospital atenia i curava els pobres, els pelegrins i viatgers. La situació estratègica d'Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes. Així l'Hospital va servir d'emplaçament clau per les forces de la Generalitat per assetjar el castell d'Eramprunyà, durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472. La immigració occitana del segle XVI i XVII va fer créixer el nombre d'habitants d'Olesa, com a molts altres indrets de Catalunya. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals així ho demostren. En els segles posteriors el poble es veu afectat per diverses epidèmies, guerres i plagues. No obstant això la població es manté. Quan, al segle XIX, es va construir la carretera del Port de l'Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona, Olesa deixà de ser lloc de pas obligat. El camí ral quedà obsolet i l'hospital va perdre interès. Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle XIX, Madoz la descriu en el seu Diccionari com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L'extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d'hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l'aparició de la fil·loxera. Als anys 60 es van començar a construir les actuals urbanitzacions que no han parat de créixer.

Centre Civic Bonesvalls

Camí de la Fontana

foto

Petit Altar Mare de deu de Montserrat

Fondo de CovaCremada

Bosc de Totosaus

Foto

Coll d'Esteles

Avenc d´Esteles

Avenc de 31 metres de profuditat i 50m de recorregut, amb pou d'accés vertical de 20 metres. Formacions arrodonides peculiars. L'avenc té dues boques i està molt ben equipat. Adient per iniciació. Hi ha 3 vies, i totes les capceleres són en químics. - Boca gran: Dues vies i un fraccionament en cada via (una és amb 2 parabolts i l'altra amb 2 químics). - Boca petita: via amb 2 fraccionaments. Les 3 vies s'uneixen en el mateix pou i els últims 16 metres són aeris, aterrant en un monticle de rocs. Una rampa pedregosa baixa fins al fons de l'avenc (no cal corda per descendre-la). La cavitat està "activa": observem estalactites gotejant i formacions molt boniques, com algun macarró, petita bandera i estalagmites curioses. El que més ens ha sorprès són les formes arrodonides de parets i sostre, així com els seus tons blancs i ataronjats. El pou d'entrada té tonalitats verdoses, donades les àmplies dimensions de la boca i la quantitat de llum que hi penetra. La cavitat presenta dues boques d'accés, la més gran té ens aboca a un pou de 17 metres, a la meitat del pou, aquest s'ajunta amb una xemeneia paral·lela. La base ens situa en una mena de sala que presenta un fort pendent. Al fons un pòrtic a la paret ens situa en una sala de sostre més baix però de més amplada que l'anterior, el sòl segueix en rampa i totalment ple de pedres fins assolir els -31 metres de fondària." .

Turo de les Mentides/Avenc de Pastora

Serra de les Planes

Planes d'En Revetlla

Foto

Cabana de pedra seca

Camí Vell de Vallirana a olesa de bonesvalks

Foto

Pou d'Olivella

Corral d´En Ponç

Pou d'en Rafols

Forn de Calç Aries

Fondo del Molí

Riera d´Oleseta

La Creu del Terme

Castelldefels Platja

La platja de Castelldefels limita amb el municipi de Gavà i amb el Massís de Garraf, posseeix gairebé 8 km de platja, amb sorra blanca i en alguns trams arriba fins a 90 metres d'ample.