Mar i Muntanya 4x4 Hostalric - Sant Feliu de Guíxols. Etapa 2 de Tordera a Sant Feliu de Guíxols (Maresme / Baix Empordà)

Inici ruta en Tordera, pàrquing públic (27 m)

Intesecció, per la dreta (40 m)

Creuarem la Riera de Valldemaria, habitualment seca

Intersecció, per l'esquerra (144 m)

Intersecció, per l'esquerra (257 m)

En el Km.11,5 de la ruta trobareu una cruïlla, si girem cap a l'esquerra (el track gira cap a la dreta), a pocs metres hi ha el Circuit municipal Can Daura (trialer)

Panoràmica amb LLoret de Mar al fons (140 m)

Continuem per la dreta (32 m)

Continuem pel Camí Vell de Lloret de Mar a Tossa de Mar

Continuem pel Camí Vell de Tossa, per l'esquerra (37 m)

Cruïlla, per la dreta (56 m)

Sant Eloi, carretera GI-681, per la dreta (23 Km)

Parc de la Riera, per la dreta (11 m)

Restes Mare de Déu de Gràcia (238 m)

Font de Ruixó gros (367 m)

Mas de Sant Grau i Sant Grau d'Ardenya (376 m)

> Informació: "Sant Grau d'Ardenya és una església del municipi de Tossa de Mar (Selva). És un edifici d'estil neorromànic, de grans dimensions, situat a la vora d'un puig i adossat a una construcció amb aparença de masia. Consta de dues plantes, vessants a laterals i està format per l'església, un pati central i les estances adossades al nord, sud i ponent. Als voltants d'aquest recinte, a més de les ruïnoses instal·lacions hoteleres dels anys 50-60, destaquen la torre d'aigua, la bassa i la Creu de terme de Sant Grau d'Ardenya de pedra calcària de Girona.[1] És una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hi ha notícies de Sant Grau també anomenat Sant Grau d'Ardenya, a mitjan segle XV (1452). Sembla que l'església fou restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera (1436-57), que també restaurà l'ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols i l'Ermita de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell. Malgrat això, les primeres notícies són de 1408, quan els parroquians de Tossa reben el permís d'edificar-hi. L'edifici actual és una restauració del segle XIX sobre l'edifici del segle XVII.[1] El patró del Santuari és Sant Grau d'Aurillac, Alvèrnia-França (segle IX-X). La tradició diu que en aquest lloc hi havia un petit oratori on hi dormí el sant i que fou Maria de Montpeller, mare del Rei de la Corona d'Aragó, Jaume I d'Aragó, qui hi portà algunes relíquies del Sant a principis del segle XIII. Aquestes suposades relíquies es guarden a l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa.[1] Hi ha notícies de la construcció de l'altar major (1515) i de l'altar del Roser (1612) i de Sant Isidre (1624). Del segle XVIII hi ha referències que vinculen la decoració de Sant Grau als artesans de Tossa de Cas Fuster, una família d'escultors que van deixar a Tossa moltes mostres artístiques.[1] El santuari fou abandonat des de la guerra del francès (1795) i desamortitzat el 1798, sota el govern de Godoy i el regnat de Carles IV. Aquesta finca, l'Estat va vendre el 1806 a Antoni de Vall i de Planells i, cap a 1886 ja corresponia a cinc propietaris diferents. Sembla que, des de 1808 a 1882, les antigues imatges de Sant Grau i la Verge es va dipositar a l'església de Tossa per evitar el saqueig francès.[1] Fou reconstruïda el 1882, quan fou propietat de Grau Rodés Moré, un comerciant barceloní d'ascendència tossenca que actuà d'ecònom administrador del santuari, i se li donà el seu aspecte actual. Aquest va fundar un benefici al santuari dotat amb 14000 pessetes. El projecte de la portalada fou de Joan Guàrdia i la construcció fou de Narcís Camps. La decoració de l'església i l'altar és d'Epifani Robert, segons un projecte d'Antoni Rigalt i Blanch.[1] Antiga torre d'aigua de l'hotel. Durant els anys 50-60 funcionà com a hotel. A partir de 1964, passà a ser propietat d'una entitat financera aragonesa (Caja de ahorros y Monte Piedad de Aragón y La Rioja-Grupo Ibercaja), que la va embargar al seu propietari Domingo Gotarra Blanqué per impagament de préstec hipotecari.[1] El 2009, el govern municipal (de CiU en aquella legislatura) la va comprar per un milió d'euros a Ibercaja, i va intentar assentar-hi el projecte de fer-hi un parador turístic. Aquest projecte no va reeixir i el 2013, aquest cop amb govern municipar de TU-PSC, es va iniciar un contracte de lloguer amb la família Garriga, per a dinamitzar l'espai. Des de l'estiu del mateix any els baixos han estat rehabilitats i actualment s'hi desenvolupa un servei de bar i restaurant a condició d'anar rehabilitant la finca.[2] L'entorn està esquitxat de cases i xalets, tant davant com als voltants del santuari. Això es deu al fet que hi va haver un macroprojecte d'urbanització que no va acabar de reeixir.[1] El santuari, que ja reclama una nova restauració, s'obre un cop a l'any, a l'octubre, i és un lloc molt visitat a nivell comarcal.[1] Com a curiositat, destaquem l'existència d'una famosa gerra d'aigua miraculosa de què estava dotat el santuari, fins que no desaparegué el 1992. Aquesta olla, segons la tradició popular intercedia, al 'hora de trobar marit, a les dones que hi ficaven el cap i deien una oració.[1]" Font: WiquipèdiA

Carretera GIP-6821, girem cap a l'esquerra (462 m)

> Informació: "El menhir d’en Llac està situat a prop de Can Cabanyes al Puig de Cadiretes al terme municipal de Llagostera (Gironès). és de granit rosat-negrós i de tipus fal·liforme,[1] i mesura 74 cm d’ample per 76 de gruix, amb una alçada de 265 cm.[2] A la part superior mostra una inscultura en forma de meandre serpentiforme amb una cassoleta en el seu inici, mentre que la part soterrada, en canvi, no està desbastada.[3] Està datat en el període del Neolític Mitjà/Calcolític entre el 3500 i el 1800 aC.[3]" Font: WikipèdiA

Pàrquing Puig de les Cadiretes (498 m)

Aquí deixarem el cotxe i farem l'ascenció opcional a peu al Puig de les Cadiretes (518 m). Un tram de sendera molt curt de només 20 m. de desnivell.

Sendera d'accés al Puig de les Cadiretes (498 m)

Per aquest camí farem l'ascensió opcional a peu al Puig de les Cadiretes (518 m). Un tram de sendera molt curt de només 20 m. de desnivell. El Puig de les Cadiretes es troba inclòs en la llista/repte dels "100 Cims" de la FEEC. > Informació: "Pla d'Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI) Definició i objectius El Pla d'Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI) és un dispositiu actiu durant els mesos d'estiu a la província de Barcelona que porta a terme un conjunt d'accions informatives, dissuasives i d'anticipació, adreçades a evitar l'inici dels incendis forestals. Els seus objectius són: Evitar l'inici dels incendis forestals a través de la dissuasió i la informació a la població Establir les eines i estratègies necessàries per a l'anticipació a l'inici i propagació d'un incendi forestal Detectar els incendis forestals el més ràpidament possible Col·laborar amb els dispositius de prevenció i extinció d'altres institucions. Implantació en el territori El PVI s'organitza en tres sectors de prevenció amb unitats d'informació i vigilància mòbil distribuides pel territori i punts de guaita als espais naturals protegits. Els informador de les unitats d'informació i vigilància tenen les següents funcions: Informen a la població sobre les mesures de prevenció d'incendis Dissuadeixen als usuaris del bosc de cometre infraccions que puguin ser causa d'inici del foc Detecten columnes de fum Per altra banda, els guaites porten a terme aquestes funcions: Detecten, caracteritzen i comuniquen les columnes de fum Confirmen o descarten els avisos d'incendis Les unitats i punts de guaita es coordinen des d'un centre de control amb un/a operador/a de comunicacions i un/a auxiliar coordinats per un/a enginyer/a del sector. Els operadors estan permanentment en contacte amb els/les guaites i les diferents unitats mòbils d'informació i vigilància per tal de rebre o solucionar les incidències que puguin esdevenir. Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), els Ajuntaments i la Diputació de Barcelona treballen conjuntament per la seva planificació i gestió. Per altra banda, el PVI també es coordina amb els programes d'altres institucions, com els serveis d'extinció d'incendis i serveis forestals de la Generalitat de Catalunya. Dades generals El PVI es va iniciar com a prova pilot el 1996 i posteriorment es va estenent a les diferents comarques de la província de Barcelona. Des de 2001 aquest dispositiu és present cada any al totes les comarques de la província." Font: https://www.diba.cat/es/web/incendis/prevencio/pvi

Cruïlla, continuem recte! (478 m)

El track de la ruta continuava pel camí de l'esquerra, però veient l'estret que és i gens transitat he optat per evitar-ho.

Restes de Can Cabanyes de Montagut i Pedra dels Sacrificis (450 m)

> Informació d'interès: "La Pedra dels Sacrificis de Can Cabanyes de Llagostera és una pedra amb gravats de cronologia indeterminada. És un bloc erràtic de granit que amida 1,20 x 1,15 x 0,70 i es troba en una zona de bosc molt dens d'alzina surera i bruc que ocupa un planell elevat dins la part oriental del Massís de Cadiretes. En la part superior presenta una inscultura de secció en V, d'1,5 cm de gruix, en forma de ramificacions. S'hi sobreposa un altre gravat de secció en U de 3,5 cm de gruix que forma un rectangle de mida gran envoltant el bloc; d'un dels costats del rectangle surt perpendicularment una línia curta que arriba fins a l'extrem del bloc. A prop de la Pedra dels Sacrificis hi ha una construcció amb blocs de granit que podria tractar-se d'un paradolmen, també un menhir actualment desaparegut (Menhir de Montagut) i un aflorament de roca amb cavitat i gravat (Cova de Can Cabanyes). Els materials arqueològics en superfície són inexistents.[1] Per arribar-hi, des de la circumval·lació de Llagostera, s'agafa la carretera que va a Sant Grau. A uns 9 km, hi ha una pista que surt a l'esquerra i que arriba a Can Cabanyes. Allà cal endinsar-se al bosc, 50 m en direcció sud.[1]" Font: WikipèdiA

Restes de Can Codolar (310 m)

Creu d'en Barraquer (339 m)

Restes Mas de Sant Benet (314 m)

Panoràmica amb Platja d'Aro i Palamòs de fons (247 m)

Rotonda del camí de Ronda, per la dreta (20 m)

Final ruta en Sant Feliu de Guíxols (2,8 m)

Aparcament dels Jardins de Juli Garreta i Passeig Marítim (zona blava)