Matinal 4x4 circular. De Sant Sadurní d'Anoia a les Serres d'Ordal (Alt Penedès)

Inici ruta, Estació FFCC de Sant Sadurní d'Anoia (145 m)

Carretera de Subirats, per la dreta (296 m)

Castell de Subirats, segle X (297 m)

> Documentació: "Castell de Subirats. El castell de Subirats s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica. Documents històrics del segle x parlen del castell com a part del sistema defensiu del Penedès. Posteriorment va ser ampliat en diverses etapes. Probablement la seva coneguda torre de l'homenatge es construí el segle xi. Els historiadors A. Mauri i M. Soler senyalen que probablement va ser derruït durant la Guerra dels Segadors, 1640-1652, quan va ser pres per D. Pedro Fajardo, marquès dels Vélez cap a l'any 1641. D'aquest conjunt tan imponent, que ocupava tot el cim, només queda dempeus part de la muralla de llevant, de la construcció anomenada baluard i del nucli principal. Ubicació: El castell de Subirats es localitza a l'extrem oriental de la comarca del Penedès. Subirats és el terme municipal de major extensió de tota la comarca i es troba entre els nuclis de Vilafranca del Penedès (a l'oest) i Sant Sadurní d'Anoia (al nord). Les restes corresponents al castell s'estenen al llarg d'un petit esperó allargat de roca calcària que queda aixecat entre la vall i el pla penedesenc. El conjunt s'alça a tocar de l'església de Sant Pere del Castell, o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, i s'hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d'Anoia a Sant Pau d'Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots. Per altra banda, es troba alineat amb el proper castell de Gelida, que queda més al N.E., tenint més cap al nord l'anomenada Torre-ramona. El 2004 un projecte de restauració i consolidació sobre les restes va incloure la torre de l'homenatge a més dels recintes annexos a aquesta, però també de les restes del denominat baluard i la muralla oriental del castell. [1] Història del conjunt: El castell de Subirats representa, a inicis del segle x, un punt clau en la defensa de la frontera de la Marca del Penedès. És la fortalesa cristiana més avançada en un territori sota l'amenaça musulmana constant. Però una vegada que la frontera enemiga retrocedeix al sud, el castell passarà a tenir unes altres funcions específiques d'acord amb les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials vingudes amb els nous canvis.[2] No hi ha dubte que el castell té una antigor que va més enllà dels deu segles, car ja en data tan remota com és l'any 917 compareix la concessió feta al monestir de Sant Cugat del Vallès pels germans Ermenard i Udalard, fills del difunt Udalard. En un testament de Mir Geribert, del 1060, consta una donació a «sanctum Petrum de castro Subiradz» i clarament s'informa sobre aquesta possessió, junt amb la meitat del castell de Lavit, etc. El 10 de març de 1368, el rei Pere el Cerimoniós donà a l'infant Martí (el futur Martí l'Humà), entre altres pertinences, la vila de Piera i els castells i llocs de Subirats i Sant Martí Sarroca, amb la condició que si arribava a ésser rei tornessin al sobirà, però no pas que pervinguessin a dona. El noble en Ramon Alamany de Cervelló obtingué aquest castell el 1377. Amb dates 27 de desembre del 1553 (essent príncep d'Astúries i de Girona) i 13 de juliol de 1559 (essent rei), Felip (II d'Espanya) confirmà el privilegi del 10 de desembre de 1493. El 26 d'octubre de 1568, la comtessa d'Aitona, hereva del seu pare Francesc Gralla i Desplà, feu fer lluïció, per compte de la universitat[3] de Subirats i parròquies, de determinada quantitat monetària que li lliuraren els habitants; de manera que continuaren aquests absolutament subjectes a la jurisdicció reial. El castell fou enderrocat en la guerra de Separació (Guerra dels Segadors), pel marquès de los Vélez. Per reial sentència del 27 de novembre de 1699, va declarar-se que no hi havia més delmador universal de la universitat i les parròquies de Subirats que la Corona.[4]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Subirats

Residència Font Santa, per l'esquerra (330 m)

Cruïlla en Can Ros, per l'esquerra (402 m)

Bifurcació, per la dreta (466 m)

Pujada a l'Alt de la Creueta, molta pedra solta (500 m)

Avenc d'Ordal (514 m)

> Documentació: "L'avenc D'Ordal. Petita cavitat de 35 m. de recorregut a Subirats, l'Ordal. Dins d'una dolina d'enfonsament s'obre la boca de la cavitat la qual està constituïda per una àmplia galeria (uns 15 metres en la seva zona central) de 35 metres de longitud i al llarg d'una rampa inclinada d'uns 20º en gairebé tot el seu recorregut. Presenta una alçada d'entre 3 i 4 metres en la zona d'entrada i fins a la meitat de la galeria, on comença a baixar i en el tram final el sòl puja lleugerament fins a trobar-se amb el sostre. Tota la base de la galeria és coberta per sediments i productes clàstics, els qual augmenten de volum en el tram final. Tipo: Cova Municipi: Subirats Comarca: Alt Penedès Unitat: Ordal, muntanyes de l' Recorregut: 35 metres Desnivell: 11 metres Granunitat: Serralada Litoral Litologia: Calcàries Bio: Última revisió: 2012-11-17 12:42:56 Situació: Anant per la carretera N-340 (A-7) un cop passat el coll d'Ordal i el poble del mateix nom, hi ha una llarga recta i al bell mig d'ella, poc després del km. 1225, surt a la dreta una pista asfaltada que en pocs metres arriba a les cases de Can Revella. Un cop passades, la pista (ara ja de terra i en no gaire bon estat) s'enfila cap al N, cap la Serra del Pi de Molló (a l'ICC: Moió); després d'un parell de revolts travessa per sota d'una línia elèctrica i poc més enllà hi ha un encreuament de pistes i es forma un ampli replà. A l'esquerra de la pista es troba la boca de la cavitat. Història: Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera cita espeleològica és la que fa N. Font i Sagué en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), donant una breu referència rebuda d'algun informador i la cita com: l'Avenc (Subirats). A partir d'aquí és esmentada en tots el catàlegs posteriors, però sense aportar dades concretes. No és fins el 17 de desembre de 1972 que, membres de la SIE i del GEP (Barcelona), la visiten, topografien i publiquen una fitxa completa. Malauradament, fan servir la toponímia horripilant de la cartografia de l'època i la cataloguen com Cova La Beng." Font: https://espeleoworld.com/c/l-avenc-d-ordal

Intersecció, per la dreta (514 m)

Ens trobem en la Serra del Pi de Moió

Can Ravella, segles XIII-XIV (400 m)

> Documentació: "Can Ravella, Ordal (Subirats - Alt Penedès). Els orígens d'aquesta masia es remunten als segles XIII-XIV. Els seus propietaris van tenir sempre gran notorietat i, a partir del segle XVII, a través de diversos enllaços matrimonials, van engrandir molt notablement el seu patrimoni. L'any 1929 va morir sense descendència Antoni Ravella Busquets i va heretar la propietat la seva néta Josefa Tor Ravella, casada amb Ramon d'Olzinelles, comte d'Olzinelles. El seu hereu, Hermenegild d'Olzinelles i Tor Ravella, va ser comte d'Olzinelles per nomenament pontifici. Posteriorment va passar a la família Camps, quan Concepció Olzinelles es va casar amb Pelayo de Camps i de Matas, a qui fou concedit el títol de Marquès de Camps l'any 1878 per part del papa Pius IX. La casa ha estat molt modificada al llarg dels segles. Entre 1777 i 1780 es va construir l'edifici nou, remodelat als segles XIX i XX. És un gran casal senyorial amb dues torres cantoneres i una de central, un cos lateral amb galeria d'arcs de mig punt i una terrassa amb balustrada. A un mur lateral exterior hi les restes d'un finestral gòtic." Font: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7514

Arribem a la N-340, per l'esquerra (368 m)

Farem un petit tram d'aquesta N-340, direcció Ordal, i la deixarem en no res girant cap a la dreta i continuant pel Camí d'Olesa a Ca n'Esteve

Bifurcació en el Pla de Can Ravella, per l'esquerra (354 m)

Ens topem amb un arbre caigut tallant el pas (360 m)

Gràcies a l'alta tecnologia utilitzada, una serra manual de cadena, vam talar l'arbre en un no res. Ala, ja podem passar!

Bifurcació en el Camí d'Olesa a Ordal, per l'esquerra (524 m)

Ens trobem en la Serra de les Planes. Deixem el Camí d'Olesa de Bonesvalls a Ordal i ara continuem ruta pel Camí de Ferradura Vell en els Penyalets, amb força desnivell i trams amb molta pedra solta.

Tram força pedregós i amb desnivell (390 m)

Olesa de Bonesvalls, per la dreta (271 m)

Intersecció, per la dreta (301 m)

Remuntarem el Fondo de Covacremada per un camí estret i una mica atrotinat

Coll d'Esteles, per l'esquerra (484 m)

Reprenem de nou el Camí d'Olesa de Bonesvalls a Ordal, ara carenant la Serra de Riés en una prolongada baixada amb força desnivell.

Coll de Garró, continuem recte (231 m)

Creuem la carretera BV-2411. A l'esquerra Olesa de Bonesvalls i a la dreta Avinyó Nou.

Mas Sunyer (250 m)

> Documentació: "Mas Sunyer. Avinyonet del Penedès. Descripció: Conjunt d'edificacions envoltades d'un gran barri. Encara que no s'ha pogut accedir al seu interior, s'endevinen uns edificis centrals destinats a habitatge, i un gran pati, envoltat de construccions molt possiblement destinades a acollir el bestiar. El gruix de la construcció és de maçoneria de pedra irregular arrebossada amb calç. Les teulades són de teules àrabs, majoritàriament disposades a dos vessants. Les edificacions destinades a habitatge són de planta baixa i pis. Hi ha alguns balcons a les plantes primeres. Sembla que es tractar d'un mas especialitzat, sobre tot, en l'acolliment del bestiar. En un dels murs interiors s'endevina, des de la porta del barri, un rellotge de sol. Fora hi ha una interessant bassa amb safareig. Història: La masia va ser, al costat de les Cases Blanques, part integrant en la fundació de l'Arboçar (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003). Aquest devia ser un punt important pels ramats degut a la seva localització, amb abundants punts d'aigua al costat del mas. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer-0

Camí tallat per obres! (285 m)

[Cat] En aquest paratge de la Maiola trobem el camí tallat per obres de manteniment del formigonat. Mirem quines opcions de ruta hi ha disponibles i trobem una alternativa que, tot i que dóna una mica més de volta, no està gens malament, inclús m'agrada més! [Es] En este paraje de la Maiola encontramos el camino cortado por obras de mantenimiento del hormigonado. Miramos que opciones de ruta hay disponibles y encontramos una alternativa que, aunque da algo más de vuelta, no está nada mal, incluso me gusta más!

Camí alternatiu, per la dreta (282 m)

[Cat] Desfem aquest tram del camí tallat per a continuar la ruta per un alternatiu. Un empinat camí que creua les Feixes del Arboçar i que ens ascendirà fins a la Serra de les Gunyoles, amb bones vistes panoràmiques. Creuarem aquesta serra pel camí carener Via Cerdana, connectant al final d'aquest amb la ruta original en la petita població dels Gunyoles. [Es] Deshacemos este tramo del camino cortado para continuar la ruta por uno alternativo. Un empinado camino que cruza las Feixes del Arboçar y que nos ascenderá hasta la Serra de les Gunyoles, con buenas vistas panorámicas. Cruzaremos esta sierra por el camino cumbrero Vía Cerdana, conectando al final de este con la ruta original en la pequeña población de les Gunyoles.

Deixem les Gunyoles, per la dreta (325 m)

Deixem aquesta petita població de les Gunyoles i continuarem ara pel Camí del Corral d'en Palau

Bifurcació, per la dreta (247 m)

El primer tram d'aquest camí és una mica trencat i amb pedra

Bifurcació, per l'esquerra (238 m)

[Cat] Continuem ara pel Camí de la Creu de Can Ràfols dels Caus que ens portarà fins la població de Cantallops. Aquest és un camí molt estret, ofegat per la vegetació i amb uns quants vadeos de la riera que resseguirem. El camí de la dreta, que no farem, puja pel divertit i entretingut Fondo de les Comes. Un camí obligat de fer, us agradarà molt. Us deixo més a baix el track d'una altra ruta que passa per aquest Fondo de les Comes i que us animo explorar. [Es] Continuamos ahora por el Camí de la Creu de Can Ràfols dels Caus que nos llevará hasta la población de Cantallops. Este es un camino muy estrecho, ahogado por la vegetación y con unos cuantos vadeos de la riera que reseguiremos. El camino de la derecha, que no haremos, sube por el divertido y entretenido Fondo de les Comes. Un camino obligado de hacer, os gustará mucho. Os dejo más abajo el track de otra ruta que pasa por este Fondo de les Comes y que os animo explorar. https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/vilafranca-del-penedes-fondo-de-les-comes-ordal-puig-dagulles-100-cims-riu-anoia-gelida-alt-penedes-38206545

Cantallops, N-340, per l'esquerra (280 m)

Només farem un petit tram d'aquesta N-340 per a continuar pel Camí dels Xops, per la dreta

Monestir Sant Sebastià dels Gorgs, segle X (211 m)

> Documentació: "Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar bé cultural d'interès nacional. Història: Fou antic priorat benedictí, i avui és església parroquial del poble. La primera menció és de 976, quan Albar i Bona Dona donen a Sant Cugat vinyes i cort a Olérdola que limiten amb Subirats al nord, els Gorgs a l'est, Vila de llops al sud i Sant Esteve a ponent. Sembla que va ésser fundat per Mir Geribert, complint el testament de sa mare, Ermengarda, dona del vescomte de Barcelona, Geribert i filla del Comte Borrell II el 1030. Va rebre importants donacions dels fills del fundador. Des del 1412 era priorat benedictí dependent del Monestir de Montserrat. A l'església en ruïnes, li fou refeta la capçalera el 1388 i s'adobà també el campanar. El 1606 s'escurçà la nau per la façana de Ponent, però s'aprofità la portada i el timpà. Els priors de Montserrat hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i 1785, però no li donaren esplendor monàstic, ja que darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. El 1820 passà a ser parròquia. Cal assenyalar que en els darrers anys s'hi han fet obres de restauració a càrrec del Servei de Restauració de Monument de la Diputació de Barcelona.[1] Arquitectura: És una església d'una nau rectangular, a dos vents, amb absis d'estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb la representació del Pantocràtor voltat d'àngels i fris coronat. Alta torre-campanar de planta rectangular amb finestres geminades. Adossat a les antigues dependències monacals hi ha les importants restes d'un petit claustre: arcades amb capitells treballats amb figures d'animals, un capitell i àbac visigòtic. Conjunt molt harmoniós i interessant, un dels millors del Penedès. Existeixen dos sarcòfags gòtics a la sagristia de la base del campanar. El portal romànic fou traslladat o refet el 1606, afegint-hi el símbol montserratí. El sostre pla del segon pis té un enteixinat, hi trobem cinc motius representats dins els cassetons.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Sebastià_dels_Gorgs

Bifurcació, per l'esquerra (191 m)

Final ruta, Sant Sadurní d'Anoia (156 m)

[Cat] Hem finalitzat la ruta en aquest pàrquing municipal gratuït amb l'intenció de fer un tomb per la població i prendre alguna cosa, que la ruta s'ens ha fet una mica llarga i encara estem sense dinar! [Es] Hemos finalizado la ruta en este parking municipal gratuito con la intención de dar una vuelta por la población y tomar algo, que la ruta se nos ha hecho un poco larga y todavía estamos sin comer!