Santa Coloma Farners - Castell Farners - Sant Pere Cercada - Castell Argimon - Castell Torcafelló - Maçanet Selva (La Selva)

Inici ruta. Carrer St Sebastià de Santa Coloma de Farners (133 m)

Pont i Parc de Sant Salvador (128 m)

Revolt en el camí de pujada (181 m)

El Rocar (273 m)

Trobareu moltes roques amb formes conegudes, identificades amb cartells

Girem a la dreta (304 m)

Ja divisem el Castell de Farners (365 m)

Girem a la dreta (389 m)

Recta final i el Castell de fons (386 m)

Aparcament (381 m)

Santuari Mare de Déu de Farners (387 m)

> Documentació: "L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual absis, si bé no es conserva. La construcció actual de l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a l'any 1200 quan també es va ampliar amb el presbiteri i cambril de la Verge. Aquesta reconstrucció va ser gràcies a Raimon de Farners, que la donà a la diòcesi de Girona per al seu culte, en l'acte de consagració celebrat el 23 d'abril del 1200 pel bisbe de Girona Arnau de Creixell.[1] Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor. A dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits. És un xic moreneta i va ser modificada en la seva estructura a finals del segle XIX, quan es decidí vestir-la. L'any 1998 va ser restaurada pel Servei de Restauració de la Generalitat. La Mare de Déu es troba en actitud d'acolliment i amb els braços a prop del Fill, en senyal de mostrar-lo al devot que la visita. El Nen Jesús porta a la seva mà esquerra la bola del món. Durant la invasió francesa, la imatge va romandre a l'església parroquial des del 1809 fins al 1814. En temps de la Guerra Civil, dos joves colomencs la van salvar de la profanació que va patir el santuari. El 21 de maig de 1939 tornava a ser en el seu cambril, portada per una gran riuada de feligresos en solemne romiatge.[1] Els goigs que es canten són escrits per Josep Franquet i Serra amb una tornada que va repetint "Sigueu nostra protectora gran Regina de Farners".[2] Fruit de la devoció que molts colomencs tenen a aquesta Marededéu, podem trobar moltes persones que porten el nom de Farners.[1] Per darrere el retaule hi ha el cambril de la Verge. El retaule, restaurat l'any 1997, està adornat amb les escultures dels dos sants locals: sant Salvador d'Horta a la dreta i sant Dalmau a l'esquerra. Sota els peus de la verge, s'han conservat les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. L'altar a la dreta del creuer, té una imatge de sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Marededéu." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_Déu_de_Farners

Caminada al Turó d'en Quadres (428 m)

Camí de pujada al Castell i Turó del Vent (410 m)

Accés equipat al Turó del Vent (442 m)

Val la pena pujar al cim d'aquest Turó del Vent. No és gens perillós. Al començament trobarem un curt tram equipat amb una corda per a facilitar-nos la pujada per la roca. Des d'aquest Turó tindrem una bona vista del Castell

Turó i Castell de Farners (431 m)

> Documentació: "El Castell de Farners és una construcció romànica del segle XI ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Farners. Història[modifica] Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I.[1] El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, en què va passar als Vilademany. El 1240 Pere Ramon de Vilademany ho va cedir en testament al seu fill Arnau, i va lligar la dependència senyorial al vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Hi va haver discrepàncies a finals del segle XIII entre la sobirania que exercia el rei Pere el Gran, que reclamava la potestat del castell al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i aquest, que es resistia a cedir-la, la qual cosa va arribar a crear un greu problema de jurisdicció fins ben passat el segle XIV. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop els pagesos condemnats, que n'havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d'Aranda i el seu successor, el duc d'Híjar. El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió. Arquitectura[modifica] El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven els amples murs baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets.[2] Al peu del cim on s'enfila el castell hi ha una plana amb l'ermita de la Mare de Déu de Farners original del segle XIII però totalment reconstruïda al XVII." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Farners

Detalls interiors del Castell de Farners (431 m)

Mirador del Castell de Farners (431 m)

Roca Abellera (460 m)

Curiosa formació rocosa molt a prop del camí. Al fons dreta podeu veure el Castell de l'Argimon en el cim del turó. En una estona el visitarem...

Girarem a l'esquerra pel Camí de Can Torrent (513 m)

Monestir Sant Pere Cercada (417 m)

> Documentació: "Sant Pere Cercada és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir agustinià el 1136. En el cens de 2006 tenia 9 habitants. Monestir de Sant Pere Cercada: L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica, fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors comendataris, fins que el 1592 passà a dependre del convent d'agustinians de la Seu d'Urgell. L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada amb arcs en degradació, columnes amb capitells decorats, llinda i timpà, una finestra superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. Capbreu de 1588: El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). A causa del seu mal estat de conservació, que n’impedia la consulta, l'any 2004 es determinà restaurar-lo, tasca que va finalitzar pel març de 2005 i fou portada a terme per Dolors Velasco.[1] Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià i l'any 1198 el papa Innocenci III li atorgà les esglésies de Santa Coloma, l'Esparra, Sauleda i Vallcanera. L'església romànica, amb planta de creu llatina i amb cimbori octogonal sobre quatre trompes i tres absis que s'obren al creuer, va ser consagrada l'any 1245. Amb el temps, el 1592, el monestir passà a dependre dels agustinians de la Seu d'Urgell fins que, l'any 1835, va ser suprimit. De 1987 a 1997, l'església ha estat objecte de restauració per l'Associació d'Amics del Monuments Colomencs.[1] Un fragment del retaule de Sant Pere Cercada, del segle xiv, on apareix la resurrecció de Tabita, es conserva al Museu d'Art de Girona. També procedeix d’aquest monestir un teixit del segle xii que representa una àguila, el qual es conserva fragmentàriament al Museu Episcopal de Vic i al Museu Tèxtil de Terrassa.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Cercada

Camí en el Sot de la Pedrosa (397 m)

Estem en el tram de camí més accidentat, estret, pedragós, amb solcs i forats, desnivells... entretingut!

Atenció! desnivell (350 m)

Detall de la pista (340 m)

Divisem el proper destí, Castell l'Argimon (324 m)

Castell d'Argimon (464 m)

> Documentació: "Castell d'Argimon. El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma. També s'albira el territori comprés entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals. Història: L'any 925 surt esmentat el «castro Argemundo» a l'Atlas Històric de Catalunya. És un nom basat en un antropònim germànic, potser el del primer senyor anterior a l'any 1000. Es troba en el «Liber feudorum maior» que el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, en una data compresa entre l'any 1050 i el 1076 va fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona i Girona, especialment pels castells de Blanes i Argimon («castro de Argemundo»), Cabrera i per les torres i fortaleses de Girona. El vescomte Ponç jurà fidelitat novament entre 1096 i 1105 al comte Ramon Berenguer III pel «castro Argemundo». L'any 1106, Guerau Ponç II jurà fidelitat al mateix comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Duran els segles XII i XIII, els castlans d'aquest castell eren els Xetmar, originaris de Castellterçol. Al final del segle XII el rei Alfons I d'Aragó, concertà dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d'Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç III de Cabrera. El 1194, el rei va restituir al vescomte els seus castells. L'any 1196, el vescomte Ponç degué concedir en feu a Pere Ramon de Vilademany els castells d'Argimon i de Brunyola. L'any 1367, es prengueren mesures contra Pere de Milany que de nit feia fer focs o senyals als castells de Montsoriu i d'Argimon per ajudar el vescomte Bernat III de Cabrera. Aquesta forma de fer senyals es troba documentada en altres llocs. El mateix any 1367, el rei Joan I féu assetjar i destruir els castells d'Argimon i de Castelló d'en Bas que eren de Bernat III. Sembla que en aquest moment, Bernat de Vilademuls tenia el castell d'Argimon pel vescomte de Cabrera.[1] - Arquitectura: Situat sobre el Puig d'Argimon, a 450 metres del nivell del mar, l'actual Santuari correspon al segle XVIII, d'estructura moderna, és emplaçat en el terreny on es dreçava l'antic castell d'Argimon “Castro Argimonte”. D’aquesta antiga edificació queden les restes d’una torre quadrada de vuit metres d’alçada que devia tenir tres plantes i la primitiva capella del segle XI, que és una capella romànica de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural. Les dues naus, paral·leles, estan adossades a la roca pel costat nord-occidental, irregular. La nau més meridional té un absis rodó i finestra de doble esqueixada. La portalada té una esvelta espadanya d’un sol ull, molt alta, possiblement de construcció posterior i edificada sobre la porta formada per dos arcs. L’espadanya no té campana. A l’interior trobem un altar de pedra que és del 1987.[2] A tramuntana es troba el Santuari d’una sola nau quadrangular, restaurada recentment. La Verge es troba en un cambril modern dissenyat per l’aqruitecte Narcís Negre l’any 1993, i és una còpia de l’origial. Adossat al Santuari hi ha la torre del campanar de la segona meitat del segle XIX, de planta quadrada i murs arrebossats, amb obertures d' arcs apuntats i coberta a quatre vessants, construït el 1866. Té als extrems de la coberta pinacles. La façana és senzilla, paret arrebossada, una petita rosassa al centre i finestra circular a la part superior. L'entrada és amb porta de fusta i arc rebaixat. Davant d'aquesta entrada, hi ha un portal tancat amb reixa de ferro, que dóna accés al pati que té sota la gran cisterna del castell. A l'esquerra es troba l'escala que mena al mirador, format per una gran terrassa.[2] A finals dels anys setanta els Amics del Santuari de la Mare de Déu d’Argimon van començar els treballs de conservació i millorament del conjunt arquitectònic del santuari, construint primerament la carretera.[2] El 1987 es va realitzar una intervenció que consistí en la neteja de l’interior de la zona de l’antiga capella, l’apuntalament del forat obert per relacionar les dues dependències, el reforçament de l’arc de comunicació entre les dues sales i la neteja i restauració de les voltes dels dos àmbits. També es van formar els pendents de la coberta, i es va construir, damunt d’aquesta, la terrassa mirador. Es va restaurar l’antiga espadanya. A l’interior de la capella es va netejar i restaurar els paraments i la volta i es va fixar l’arrebossat. Així com es va netejar i restaurar la resta de pintures del segle XVIII. Finalment es va fer l’exploració del solat, la neteja i el buidatge d’un corredor de sortida del castell i la posterior col·locació d’un tancament i una reixa." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Argimon

Detalls del Castell d'Argimon (464 m)

Santuari Mare de Déu d'Argimon (464 m)

> Documentació: "Mare de Déu d'Argimon. La Mare de Déu d'Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d'Argimon segurament ja al segle X. La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç Guerau de Cabrera; Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l'ermita el 1106. Es creu que el culte marià es remunta a la consagració de la capella però això no apareix reflectit fins al 1279, en què s'integrà sota la jurisdicció religiosa de Sant Martí d'Esparra. Com a dependents dels Cabrera, els Vilademany regiren la propietat fins al segle XVII. L'any 1420, en la revolta pagesa que sacsejà la comarca contra els senyors feudals, l'ermita fou cremada, però s'hi continuà el culte tot i que restà en molt mal estat. Al segle XVII, Joan des Palomar, vicari general del bisbe Andreu Bertran, demanà permís als senyors d'Argimon i recaptà diners per a refer-la mitjançant subscripció popular; el temple no pogué ésser reconstruït fins al segle XVIII. S'aixeca un nou edifici, l'església actual, al mateix lloc on havia estat enderrocat el castell.[1] Arquitectura: Castell d'Argimon. Façana nord-oriental de l'església primitiva;porta d'entrada amb dos arcs adovellats, ràfec i la base d'un campanar d'espadanya(2011) El primitiu castell fou destruït al segle XIV. El cos de l'edifici, conegut actualment per la seva capella, consta de dues naus separades per una ample arc rebaixat que sembla molt posterior a l'obra general. La capçalera s'orienta al sud, per tal d'adaptar-se a la morfologia del terreny. De fet en el mur nord podem veure la roca de la muntanya com penetra en les naus. La nau del costat nord-est té una planta entre rectangular i trapezial i al mur sud-est s'hi obre la porta d'entrada feta amb dos arcs de mig punt adovellats i en gradació. La nau del costat sud-oest és de planta romboïdal, capçada per un absis semicircular força irregular, amb una finestra de doble esqueixada de secció rectangular, centrada. Al costat de la finestra hi ha una petita fornícula. Les dues naus han estat cobertes amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. El paviment que es conservà fins a la restauració era format per lloses de pedra. La façana nord-est conserva restes d'una mena de ràfec sobre la porta d'entrada. L'arc exterior d'aquesta té una mena d'impostes a l'intradós molt rústiques, sense decorar. Al seu damunt hi ha una esvelta espadanya d'un sol ull, molt alta, possiblement de construcció posterior al temple primitiu. Tant l'interior del temple com la façana de la porta d'entrada conserven restes de morter, indici que havien estat totalment arrebossades. Actualment s'ha deixat la pedra vista i es pot observar l'aparell format per carreus no gaire regulars, col·locats a trencajunt en filades horitzontals, segons els tipus constructius del segle XI.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_Déu_d%27Argimon

Camí de tornada del Castell (400 m)

Al fons podem veure Girona

Sant Marti l'Esparra (192 m)

> Documentació: "Sant Martí de l'Esparra és una església parroquial de Riudarenes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En concret, està situada al nucli de l'Esparra. És a 6 kilòmetres de la població de Riudarenes i a 220 metres d'altitud, Originàriament d'estil romànic, està documentada des de l'any 1169 com a possessió del monestir de Sant Pere Cercada. L'edifici actual és del segle XVIII. És un edifici molt auster exteriorment, de planta quadrada, amb finestres ogivals, porta d'arc carpanell. A la banda dreta de la façana hi ha el campanar de torre, de planta quadrada. De l'antiga construcció romànica, que tenia una orientació diferent, en resten tan sols alguns vestigis, com un capitell ornat amb motius florals i l'antic altar.[1][2] Descripció: Està situada a 6 km de Riudarenes i a 220 metres d'altitud, dins del nucli de l'Esparra. Es tracta d'una església sense massa interès arquitectònic. L'edifici actual és del segle XVIII de planta rectangular, amb porta principal emmarcada amb pedra i arc carpanell, obertures ogivals amb vitralls senzills de colors i campanar de planta cuadrada amb vessants. Es troba en força mal estat, les obertures estan mig tapiades amb rajol.[3] L'interior de l'Església és d'una sola nau, s'aprecien els tirants de ferro que sostenen l'estructura. La nau central no té volta, la coberta és plana i revestida de guix, amb tres capelles a cada costat a les quals s'hi accedeix per arcs apuntats i pilars de fust estriat. Per damunt de la nau, abans d'arribar al sostre, una cornisa envolta la sala. Al costat dret de l'altar hi ha la sagristia. L'església també té un cor, damunt de la porta d'entrada, amb barana de fusta, que s'hi accedeix a través d'una escala i porta un arc ogival, enfront d'aquesta una d'igual dóna accés al campanar. El terra de l'edifi és revestit de peces de tova i làpides de pedra amb inscripcions, que es conserven al bell mig de l'església.[3] Història: Documentada a l'any 1169 com a possessió del monestir de Sant Pere de Cercada. L'església conserva tres làpides funeràries amb les seves inscripcions al bell mig de la nau, situades a lloc de pas obligat per arribar a l'altar. Hi reposen: Joan Pons, rector de l'Esparra mort el 02/09/1717; Félix [Llirin]ó, rector de l'Esparra que morí l'11/12/1717; i Celoni Suma, rector, que morí el 05/10/1795. L'església tenia retaules que van ser cremats durant la Guerra Civil.[3] Segons les restes trobades, existia una església romànica però orientada de diferent manera, la nau era transversal a l'actual, que es construí en els segles XVII-XVIII. Mossèn Pius Gispert-Sauch, rector de l'Esparra i capellà de les religioses del Santíssim Cor de Maria de Santa Coloma de Darners, el 1942 va fer diverses millores a la parròquia. El 1944 va arranjar la teulada de l'església per un cost de 1600 ptes. El 1950 va arreglar la pica baptismal i el 1951 va fer algunes obres a la rectoria. El desembre de 1960 va fer nova la instal·lació elèctrica de l'església, obra del lampista ridarenenc Vicenç Oliveras, que va costar 1805,40 ptes. L'any 1929 va caure la volta interior de l'Església i es va refer posant un encanyissat sense arreglar les voltes que hi havia.[3]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_l%27Esparra

Bassa de Can Tort (97 m)

Es troba en la Carretera Vella de l'Esparra

Can Gelats Nou (105 m)

Estem en el Pla d'en Gama, prop de Riudarenes

Pont sobre el Torrent de Vilarràs (80 m)

Pas a nivell sense barreres (71 m)

Tot i que té bona visió a esquerra i dreta, vigileu abans de creuar les vies

Continuem recte (67 m)

Camí per Can Romeguera (77 m)

Torre de Marata (106 m)

< Documentació: "La Torre de Marata és un casal fortificat i emmurallat, d'estil gòtic, en el qual destaca la torre de defensa. Està situat al veïnat de Marata, en el municipi de Maçanet de la Selva. Història: No se sap la data de construcció de la fortificació. La primera notícia documentada de la família Marata és de l'any 1287, quan s'emparentà amb els Cartellà. Pertanyia a Alemanda de Cartellà, germana de Bernat III de Cartellà i de Sant Vicenç i casada amb Ramon de Marata, de qui l'edifici va prendre el nom. Aquest ha estat el nom que s'ha mantingut fins avui dia, tot i haver canviat de propietaris durant segles. Així, l'edifici passà per diverses famílies nobles com la dels ducs d'Híjar i el comte d'Aranda. El 1462 n'era el senyor Francí Miquel, feudatari del bisbe de Girona Margarit. Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès. La torre fou mig destruïda per un llamp l'any 1880 i el 1923 un gran incendi afectà el pis superior de la casa, que devia servir de pallissa i graner. Edifici: Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa de forma allargada i els angles arrodonits, amb espitlleres i petites obertures rectangulars. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata. Pel que fa a la casa, és de coberta parcialment terrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a l'incendi de 1923; en la restauració, es perdé part de la terrassa superior i un matacà defensiu. Part de la muralla emmerletada és doble. Les obertures de la planta baixa són la porta principal de doble arc de mig punt amb dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l'accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis presenta tres grans finestrals gòtics geminats amb columna i capitell i llinda conopial, la resta està formada per espitlleres. Situada davant la façana, al cantó dret, es troba una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangular i amb un absis de mig punt, que va ser restaurada després de la destrucció que patí el 1880 en caure-hi un llamp. La capella data de finals del segle XVI (1594) i fins al segle XIX estava oberta al culte. Fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta. Actualment es troba en bon estat de conservació però l'interior no es pot visitar per ser una propietat particular. Pel que fa a la datació, en general tot el conjunt, tant pels elements que el componen com per l'aparell, és atribuïble al segle XV, dins un gòtic tardà.[1" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Marata

Aparcament d'accés al Castell Torcafelló (133 m)

Castell Torcafelló (175 m)

> Documentació: "El castell termenat de Torcafelló, o de Torcafeló o Torcafaló, és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, construït pels volts de l'any 1080, documentat des del 1106, i que va funcionar entre els segles XI i XIII. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Descripció: Edifici de planta rectangular d'una planta i terrassa envoltat per les restes de l'antic fort medieval. Està cobert amb una terrassa amb merlets de rajol i sòl de rajola, on hi ha també un campanar de cadireta, mig de pedra i mig d'estructura de ferro, que conté una campana.[1] La Capella de Sant Jordi és l'únic edifici que resta sobre les restes de la torre mestra del castell de Torcafelló. L'interior està cobert amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc, encara que les parets són de pedra vista, com les exteriors. Al presbiteri hi ha una pintura de Sant Jordi a cavall i una fornícula amb una imatge d'alabastre del mateix sant feta per Maurici Herraiz. Pel que fa les obertures, excepte la porta d'entrada, són petites i amb diverses fileres de ferro forjat de diferents moments. La porta principal és un arc de mig punt adovellat que emmarca una doble porta de fusta i de ferro. A tocar de la porta, a la part esquerra, surt un mur d'un metre i mig d'alçada en forma semicircular que cobreix l'accés a la porta. La finestra superior té els muntants de rajol. Pel que fa a les restes del recinte fortificat, existeixen restes del fossar, d'una cisterna, de la torre circular central i d'estructures internes dels recintes sobirà i jussà del castell. Història: La construcció d'aquest castell data pels voltants de 1080, quan el fort de Torcafelló era domini del comte de Girona com a límit de les seves possessions. Però les primeres notícies documentals són de principis del segle XII (1106) quan estigué vinculat al llinatge dels Cabrera. [1] Castell de Torcafelló. Torre de l'homenatge (setembre 2011) Al segle XV el fort es desmuntà i es va construir la Capella de Sant Jordi, ermita de culte processional (1450).[1] A mitjan segle XVIII va funcionar com a Santuari de repòs d'administració laica.[1] Fou lloc de culte fins a la desamortització, quan passà a ser propietat estatal.[1] Durant la segona guerra carlista s'hi establí un grup de militars valencians (1845-49) que va fortificar i realçar la capella i s'hi instal·là una torreta d'una línia militar de telegrafia òptica actualment desapareguda (Veure la fitxa del Castell de Sant Joan de Blanes).[1] Durant el segle XX estigué abandonat fins al 1983, quan l'associació maçanetenca del Taller d'Història va començar a promoure la seva restauració que es va dur a terme entre 1985 i 1992. En aquest moment es van trobar, descontextualitzats, diversos elements arqueològics que abasten des de l’ibèric final al baix imperi. En destaquen fragments de ceràmica campaniana (àmfora Pasqual I), fragments de dolium i quatre monedes de bronze del segle IV dC.[1] Recentment, els anys 1999-2000, hi va tenir lloc una campanya d'excavació arqueològica que va evidenciar i classificar les restes romanes, medievals i modernes del lloc. En aquesta campanya, sota les estructures medievals es van trobar diversos materials del canvi d’era i fragments de ceràmica baix-imperial del segle IV. Sobretot es van documentar les diferents fases de construcció del castell, des del segle XI al segle XIII.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Torcafelló