Wikiloc | Serra de Catllaràs - De Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà Trail

Download

Trail photos

Photo ofSerra de Catllaràs - De Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà

Author

josepheras

591 8 179

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 27.59 mi
Elevation gain: 6,289 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 5,938 ft
Max elevation: 5,566 ft
TrailRank: 63
Min elevation: 2,799 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 984
Uploaded: September 4, 2018
Recorded: September 2018

2 Claps

near Castell de l'Areny, Catalunya (España)

Viewed 2648 times, downloaded 108 times

Trail photos

Itinerary description

[CA]

Ruta d'uns 45 km de llarg per fer amb cotxe tot terreny i petites caminades. La pista sol estar en bones condicions però depenent de l'època pot ser que estigui molla i sigui difícil de fer alguns trams amb cotxe que no estigui preparat per la muntanya.

Si es fa tota la ruta i totes les visites són cap a 8 hores, 3 de conducció i 5 de visites.

Em deixat la zona més al nord-est, a la zona de la Pobla de Lillet, ja que necessitaríem una ruta sola per veure-ho tot.

Si no hi ha temps es pot estalviar la pujada a Falgars, que és el que comporta més temps, just on la ruta es creua es pot eliminar aquest tros de ruta.

Passarem pels punts més importants i interessants de la Serralada de Catllaràs, sortint del poble de Castell de l'Areny i finalitzant al poble de Sant Jaume de Frontanyà.

Hi han alguns punts que estan una mica separats del camí i no es pot arribar amb cotxe, en aquests casos dins del Waypoint expliquem com arribar-hi a peu.

ITINERARI (Informació ampliada dins dels Waypoints)

1- Castell de l'Areny: Punt de partida.

2- Entrada al camí de muntanya: Baixant direcció a Vilada per la carretera principal, aproximadament a 1km. trobarem l'entrada cap al camí de muntanya, és en una corba amb una entrada molt gran, amb indicador cap al "Mirador de St. Romà de la Clusa".

3- Barranc del Pas de l'Escalell: Pujant cap a Sant Romà de la Clusa, trobem a ma dreta el Barranc del Pas de l'Escalell.

4- Zona de barbacoes: Just al inici del Barranc del Pas de l'Escalell, trobem un gran prat amb vaques pasturant, una masia i una zona de berenador amb diverses taules, una font i una barbacoa.

5- Sant romà de la Clusa: Seguint camí amunt arribem fins el refugi de Sant Romà.

6- Mirador de Sant romà de la Clusa: Seguint el camí cap a l'esquerra, a uns 200 mts. trobem aquest fantàstic mirador.

7- Roc de la Clusa: Seguint la ruta des del mirador de Sant Romà, a 1 km. aproximadament, trobem una intersecció, girem a la dreta i pugem fins al Roc de la Clusa.

8- Font de Falgars: Alerta al mapa, a uns 400mts. passat el roc de la Clusa, ens trobem una intersecció, agafem la que queda més a l'esquerra. Fem aproximadament 1 km. de pista i trobem la segona intersecció, en la qual agafem el camí de l'esquerra. A 100 mts. trobem una tercera intersecció, en aquest cas no és molt important ja que els dos camins ens porten a Falgars, però per no fer el mateix camí dues vegades, recomano agafar la pista de l'esquerra i així podrem gaudir del pas per vàries fagedes. Seguim uns 2km. de pista fins a trobar-nos amb la última intersecció, molt tancada, probablement hem de fer alguna maniobra per girar cap a l'esquerra, on a uns 300 mts. finalment arribarem a una Font que ens indica que hem arribat a Falgars.

9- Santuari de Falgars: Pugem cap dalt pel camí, recomano aparcar el cotxe a la zona de l'entrada ja que a prop de l'Hostal és difícil aparcar i girar. A dalt de tot del camí, d'uns 100mts. en total, trobem el Santuari.

10- Mirador Joan Casanova: A la part est de Falgars, des de l'entrada al complex cap a la dreta, a 50 mts.

11- El Faig Reposador: Des del Mirador de Joan Casanova, cap a l'est, si seguim el camí marcat que va cap a la Pobla de Lillet, trobarem una creu que ens indica que estem a prop de l'església de Falgars.

12- Cova de la Verge de Falgars: A uns 30mts. cap a l'oest del Mirador de Joan Casanova, just per darrera, de cara al nord, cap a la Pobla, trobarem un petit camí molt vertical que baixa directe cap a baix, molt dret, té uns 300 mts. de desnivell en poc menys de 1km. de llarg. A baix de tot trobarem la Cova de la Verge. Un cop vist hem de tornar a pujar l'escarpat camí cap dalt a Falgars.

13- Mirador del Pedraforca: Aquest mirador queda just a l'altre banda del santuari, a la part més oest, s'agafa el camí vorejant l'hostal per l'esquerra, està ben indicat.

14- Creu dels mossens Joan Orriols i Josep Binefa: Un cop vistos tots el punts de Falgars, ens tornem a endinsar cap a la Serra de Catllaràs, sortim pel mateix lloc d'on hem vingut, cap a l'esquerra, però aquest cop ignorarem la última intersecció que hem fet abans, aquella tant tancada que trobem a 300mts. de Falgars. Continuem pel camí recte i a uns 200mts. ens trobem amb la Creu dels mossens.

15- Roc de Catllaràs: Atenció al mapa, seguint el camí, a uns 600mts., trobem una primera intersecció, agafem el camí cap a la dreta. Seguim 1km. i ens tornem a trobar amb la intersecció que hem fet de pujada, aquest cop fem el contrari, en la primera intersecció seguim recte, i en la segona, a 100mts., girem cap a l'esquerra. Tornem a fer els 400mts. i finalment, en comptes de tirar a la dreta cap al Roc de la Clusa, agafem el camí de l'esquerra, que ens portarà directament al Roc de Catllaràs.

16- El Pedró: Aparquem el cotxe a la vora del camí i just davant del Roc de Catllaràs. Caminant, agafem el camí que puja cap a l'est, fins a trobar-nos un gran prat verd a l'esquerra, el travessem, i des d'allà comencem a pujar el turó fins a dalt de tot, on trobem el Pedró.

17 Fundació Miranda - Cavalls en llibertat: Baixant del Pedró, quan ens tornem a trobar el camí gran, just en el gran prat verd, podem seguir el camí cap al sud, tota aquesta zona conviuen cavalls en llibertat.

18- Roca del Siló: Tornem caminant cap al Roc de Catllaràs. En aquest punt hem d'estar atents al mapa, ja que hi ha una intersecció de 3 camins, hem d'agafar el que va directe cap al nord-est. A uns 300mts. ens trobarem amb la Roca del Siló.

19- Roca del Coll de la Ceba: Atenció al mapa, just a sota de la Roca del Siló, hi ha una intersecció, hem de continuar recte, pel camí de més a la dreta. És possible que ens trobem una gran pedra caiguda al mig del camí, però es pot passar vorejant-la per la dreta. A uns 300mts., trobarem una altre intersecció, girar cap a l'esquerra. A uns 100mts., passarem per l'esquerra de la gran Roca del Coll de la Ceba.

20- Roca del Cortal: A uns 200mts. del Coll de la Ceba, seguint el camí, a la dreta ens queda la Roca del Cortal.

21- Font Assedegosa: A uns 200mts. continuant el camí, trobarem una senyal que indica el camí cap a la font, però la forma més segura d'arribar és, quan trobem el primer rec d'aigua, anar-lo seguint cap amunt fins a trobar la font.

22- Prat Gespador: Uns 150 mts. més endavant, trobarem un gran prat verd, és el Prat Gespador. En aquest punt hem d'aparcar el cotxe perquè els següents punts només s'hi pot arribar caminant.

23- Font del Prat Gespador: Al costat del camí, justo on hem d'aparcar, hi ha una font, ens podem refrescar abans de començar la caminada.

24- Instal·lacions de la Mina del Moreno: Partint del Prat Gespador, en el seu extrem nord-est, vorejant la roca per l'esquerra, trobarem el camí marcat PR-C11 que es troba just al final del prat, l'anem seguint.

25- Mina de la font Freda: Des de les instal·lacions de la mina del Moreno, continuem cap al nord seguint el camí marcat PR-C11, que ens portarà directament a la mina de la Font Freda.

26- Mina del Moreno: Uns 150mts. més avall seguint el camí PR-C11, just a l'esquerra, trobem la boca de la mina del Moreno.

27- Telefèric de la mina del Moreno: Continuem seguint el camí marcat PR-C11 cap a sud-oest, a la dreta del camí, ens trobarem el telefèric de les antigues mines del Moreno, molt a prop de la boca de la mina, aquest camí no té pèrdua perquè és molt tancat.

28- Mina del Teixó: Just on hi ha la boca de la Mina del Moreno, hem de tirar cap al nord, o sigui, deixar el camí PR-C11 i tirar cap baix del precipici, però que ningú s'espanti, sembla dret al inici però es van trobant petits caminets per anar baixant sense problemes. Hem de baixar just recte avall entre la boca de la mina i el telefèric.

29- Font de la Devesa Llossana: Després de visitar la Mina del Teixó, hem de tornar enrere, tornar exactament seguint els passos que hem fet fins al Prat Gespador. Des del Prat Gespador, agafem el cotxe i avancem una mica més, uns 500mts., fins a trobar una gran corba cap a l'esquerra, amb un petit prat obert a l'esquerra i un cim molt alt amb una creu al cim a la dreta (La Moreneta). Aparquem el cotxe, just a sota del cim, al centre de la corba, sortim uns metres del camí seguint el rec que hi ha a la cantonada, a uns 30 mts. trobarem la font.

30- El Joc de la Pilota: És un prat que es troba just darrera de la Roca de la Moreneta. S'hi ha d'accedir vorejant la muntanya, jo recomano tornar enrere uns 200mts. pel camí d'on hem vingut amb cotxe, i quan veiem que la zona de la banda esquerra és plana, ens hi posem, fins a trobar les marques de PR que ens trobarem just a la bora del camí, el seguim i arribarem al Prat.

31- La Roca de la Moreneta o del joc: Partirem del Prat del Joc de la Pilota, recte cap a la roca fins a trobar el camí de pujada, just cap al final del prat, a sota mateix de la roca més alta. Al final del cim trobarem dos graons de ferro i una corda per ajudar-nos a fer el cim

32- Roques d'Arderiu: És una extensió de menys alçada de la Roca de la Moreneta, un cop fet un cim podem anar fins l'altre fàcilment.

33- Sala de Màquines: Agafem el cotxe i continuem pel camí uns 300mts. A la dreta, just davant del camí trobarem la Sala de Màquines.

34- Roca de la Lluna: Continuant el camí, a uns 200mts. trobarem senyalitzat el camí a peu cap al mirador de la Roca de la Lluna.

35- Pou del Xalet: Continuem pel camí, a uns 500mts. trobarem una intersecció, girem cap a l'esquerra. A uns 200mts., just abans d'arribar al Xalet, aparquem un moment i baixem caminant uns 50 mts. fins a trobar-nos el pou del Xalet.

36- Xalet de Catllaràs: Conduïm uns 100mts. més de camí, i aparquem al gran Xalet de Catllaràs.

37- Refugi del Xalet: Just davant del Xalet, hi trobem un refugi lliure.

38- Font del Xalet: Just darrera del Xalet, per sota, veurem un camí cap al sud-oest que es pot fer en cotxe tot i estar força malmès. a uns 30 mts., per la part dreta del camí, trobem la Font del Xalet.

39- Mina del Xalet: Continuant per aquest camí, que es pot fer caminant sense problemes, a uns 100 mts. trobem la Mina del Xalet.

40- Mina del Cable: Tenim dues opcions des de la Mina del Xalet fins a la Mina del Cable. Si us agrada el senderisme, podeu baixar pel precipici cap al nord-oest, fins a trobar el camí de sota. La baixada és una mica dreta, si no ho veieu clar agafeu el cotxe i seguiu el camí uns 400mts. fins quedar-vos a davant del Waypoint del mapa. Un cop estiguem al camí, fem uns metres avall, cap al sud-oest, uns 50 mts. abans de una corba molt tancada cap a l'esquerra, la única que trobarem si anem caminant, hem de tirar cap a baix del precipici, agafeu el camí que més us agradi, jo cada cop baixo per llocs diferents ja que no hi ha cap camí clar ni marcat. Aneu-vos guiant amb el mapa i el GPS fins a trobar la mina, és força ample pel que és fàcil de localitzar.

41- Mina d'Arderiu: Tornem fins al Xalet de Catllaràs. Des d'aquí, fem el camí des d'on veníem uns 250mts. fins a trobar la intersecció per girar a l'esquerra. A uns 30mts. ja veurem a peu del camí la boca de la mina.

42- Pou de la Mina d'Arderiu: Des de la boca de la Mina d'Arderiu, just a la seva esquerra, veurem un camí fet de pedres mig derruït, si el seguim cap amunt, a uns 25mts. trobarem el pou.

43- Refugi d'Ardericó: Agafem el cotxe i seguim pel camí, aproximadament a 1km. trobarem el refugi.

44- Roca Forcada: Des del refugi, tornem enrere uns 400mts., amb cotxe o caminant, fins just davant del cim, des d'aquí, podem anar pujant recte cap al cim utilitzant un caminet que trobarem fàcilment.

45- Ermita Sant Julia de Cosp: Des del Refugi d'Ardericó, continuem el camí cap avall, fins a una intersecció a uns 250mts., on girarem a l'esquerra. Tant el camí de l'esquerra com el de la dreta ens porten al mateix lloc, però el de la dreta és un camí molt dolent, els amants del 4x4 poden intentar fer el de la dreta. Si fem el de l'esquerra, a uns 2,5km. trobarem una intersecció, girem cap a la dreta. Tot seguit entrem en una fageda i el camí fa una forta pujada, és el tros més complicat i podem tenir problemes si ha nevat o plogut, depenent del cotxe que portem. Aproximadament 1km. més amunt seguint el camí, trobarem una altre intersecció, és l'altre camí si anteriorment haguéssim agafat la opció curta però més radical. Girem cap a l'esquerra, camí avall. A 1,5km. aproximadament, ens trobem el desviament cap a l'ermita, un camí que baixa just a l'esquerra del camí d'on venim, fent una corba força tancada. Continuem uns 500mts. avall fins a trobar-nos una riera que creua el camí, una construcció mig derruïda i una intersecció, tot junt, aparquem el cotxe i caminem pel camí que queda a l'esquerra, és un camí marcat fins a l'ermita.

46- Santuari de la Mare de Déu dels Oms: Tornem enrere els 500mts. fins a tornar a trobar el camí principal, continuem pel camí uns 2km. fins a trobar el santuari, molt senyalitzat i concorregut.

47- Sortida a Carretera: Tornem al camí principal i a 50mts. ja trobem la sortida a la carretera.

48- Mirador de Sant Jaume de Frontanyà: Al trobar-nos la carretera, girem cap a l'esquerra, a uns 750mts. trobem un desviament cap a la dreta, indicant el mirador, que queda a uns 20mts. de la carretera.

49- Sant Jaume de Frontanyà: Tornem a la carretera, i a uns 400mts., ens desviem a l'esquerra cap amunt, al aparcament de Sant Jaume de Frontanyà.

[ES]

Ruta de unos 45 km de largo para hacer en coche todo terreno y pequeñas caminadas. La pista suele estar en buenas condiciones pero dependiendo de la época puede que esté mojada y sea difícil de hacer algunos tramos en coche que no esté preparado para la montaña.

Si se hace toda la ruta y todas las visitas son hacia 8 horas, 3 de conducción y 5 de visitas.

Me dejado la zona más al noreste, en la zona de la Pobla de Lillet, ya que necesitaríamos una ruta sola para verlo todo.

Si no hay tiempo se puede ahorrar la subida a Falgars, que es lo que conlleva más tiempo, justo donde la ruta se cruza se puede eliminar este trozo de ruta.

Pasaremos por los puntos más importantes e interesantes de la Cordillera de Catllarás, saliendo del pueblo de Castell de l'Areny y finalizando en el pueblo de Sant Jaume de Frontanyà.

Hay algunos puntos que están un poco separados del camino y no se puede llegar en coche, en estos casos dentro del Waypoint explicamos cómo llegar a pie.

View more external

Waypoints

Castell de l'Areny

[CA]

Població: 75 h [2009]
Extensió: 24 km2
El terme s’estén des del cim de Puig Lluent (1.766 m), el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada.
El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell (1.114 m).
Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada. La primera notícia del lloc es troba en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, fet que fa suposar l’existència ja d’una parròquia; surt esmentat com a castro Adalasindo (topònim que evolucionà al llarg del temps en castell d’Alarèn, el 1196 i el 1198, interpretat de Leseny el 1326 i de Lereny , el 1381, fins a la forma actual, interpretació errònia de castell d’Alareny).
El topònim suggereix l’existència d’un castell o fortificació, però no hi ha cap resta coneguda que permeti de situar-lo.
Fou centre d’una de les batllies de la baronia de la Portella. Al llarg del segle XII (1196 i 1198) hi ha documentades unes donacions al monestir de Santes Creus de terres i béns que hom ha situat en aquest terme, però en tot cas aquestes donacions no perduraren. El municipi és format pel poble de Castell de l’Areny, l’antiga parròquia de Sant Romà de la Clusa i pels veïnats de la Ribera de Castell, la Vilella i Sant Ramon, a més de masies esparses.
El caràcter muntanyós del territori dificulta les comunicacions i s’hi accedeix per una carretera que surt de la de Berga a Ripoll, prop del poble de Vilada i per una carretera que surt de l’Eix del Llobregat (C-16) i passa per la Nou de Berguedà.

[ES]

Población: 75 h [2009]
Extensión: 24 km2
El término se extiende desde la cima de Puig Lluent (1.766 m), el cual domina los valles de la Clusa y del arroyo de Vilada o de Camprubí, que afluyen unidas al Margançol ya en el término de Vilada.
El divide en dos sectores la áspera y enriscada sierra de las "Roques del Castell" y el sector más meridional se levanta el monte Cubell (1.114 m).
Los riscos de Malanyeu, entre las sierras de Catllarás y de Picamill lo separan, a poniente, del término de la Nou de Berguedà, y un sector del arroyo de Vilada hace de límite, el SE, con los de Borredà y Vilada. La primera noticia del sitio se encuentra en el acta de consagración de la catedral de Urgell, el 839, lo que hace suponer la existencia ya de una parroquia; menciona como castro Adalasindo (topónimo que evolucionó a lo largo del tiempo en Castillo de Alaró, en 1196 y en 1198, interpretado de Leseny en 1326 y de Lereny, en 1381, hasta la forma actual, interpretación errónea de castillo de Alareny).
El topónimo sugiere la existencia de un castillo o fortificación, pero no hay ningún resto conocido que permita situarlo.
Fue centro de una de las alcaldías de la baronía de la Portella. A lo largo del siglo XII (1196 y 1198a) hay documentadas unas donaciones al monasterio de Santes Creus de tierras y bienes que se ha situado en este término, pero en todo caso estas donaciones no perduraron. El municipio está formado por el pueblo de Castell de l'Areny, la antigua parroquia de San Román de la Clusa y por los vecinos de la Ribera de Castillo, la Vilella y San Ramón, además de masías dispersas.
El carácter montañoso del territorio dificulta las comunicaciones y se accede por una carretera que sale de la de Berga a Ripoll, cerca del pueblo de Vilada y por una carretera que sale del Eje del Llobregat (C-16) y pasa por la Nou de Berguedà.

Entrada al camí de muntanya

[CA]

Baixant direcció a Vilada per la carretera principal, aproximadament a 1km. trobarem l'entrada cap al camí de muntanya, és en una curva amb una entrada molt gran, amb indicador cap al "Mirador de St. Romà de la Clusa".

[ES]

Bajando dirección a Vilada por la carretera principal, aproximadamente a 1 km. encontraremos la entrada hacia el camino de montaña, es en una curva con una entrada muy grande, con indicador hacia el "Mirador de St. Romà de la Clusa".

Barranc del Pas de l'Escalell

[CA]

Pujant cap a Sant Romà de la Clusa, trobem a ma dreta el Barranc del Pas de l'Escalell, està preparat per fer una baixada pel barranc, sempre que anem ben equipats, el barranc té rapels de fins a 20 metres d'alçada i es tarda uns 30 minuts en baixar-lo.
Us recomano fer-lo després de pluges ja que quan la riera va plena és més divertit.
Podeu aparcar el cotxe en el gran descampat que trobareu a l'inici del barranc a dalt de tot, al costat d'unes barbacoes i zona de berenador.
En el cas de no voler fer el barranc, també podem disfrutar d'una vista magnifica de la zona sud del Castell de l'Areny.

[ES]

Subiendo hacia "Sant Romà de la Clusa", encontramos a mano derecha el Barranco del "Pas de l'Escalell", está preparado para hacer una bajada por el barranco, siempre que vayamos bien equipados, el barranco tiene rapels de hasta 20 metros de altura y se tarda unos 30 minutos en bajarlo.
Os recomiendo hacerlo después de lluvias ya que cuando el arroyo va lleno es más divertido.
Puedes aparcar el coche en el gran descampado que encontrareis al inicio del barranco arriba del todo, junto a unas barbacoas y zona de merendero.
En el caso de no querer hacer el barranco, también podemos disfrutar de una vista magnífica de la zona sur del "Castell de l'Areny".

Zona de barbacoes

[CA]

Just al inici del Barranc del¨Pas de l'Escalell, trobem un gran prat amb vaques pasturant, una masía i una zona de berenador amb diverses taules, una font i una barbacoa.
És ideal en temps de bolets anar-hi a passar el dia, ja que la zona també és molt bona per buscar bolets.
És una zona força coneguda per lo que pot ser que hi trobem altre gent.

[ES]

Justo al inicio del Barranco del "Pas de l'Escalell", encontramos un gran prado con vacas pastando, una masía y una zona de merendero con varias mesas, una fuente y una barbacoa.
Es ideal en tiempos de setas ir a pasar el día, ya que la zona también es muy buena zona para buscar setas.
Es una zona bastante conocida por que puede que encontramos otra gente.

Sant romà de la Clusa

[CA]

Telèfon: 696 597 210
Correu electrònic: rmrefugilaclusa@gmail.com
Capacitat allotjament: 25 persones
Acepten clients individuals: Si
Refugi on podem trobar allotjament amb aigua calenta, dutxes i menjar calent.
El seu nom és com es deia l'antic poble de Castell de l'Areny, a part del refugi trobem també la esglesia romànica del segle XII, molt ben conservada.

[ES]

Teléfono: 696597210
Correo electrónico: rmrefugilaclusa@gmail.com
Capacidad alojamiento: 25 personas
Aceptan clientes individuales: Si
Refugio donde podemos encontrar alojamiento con agua caliente, duchas y comida caliente.
Su nombre es como se llamaba el antiguo pueblo de "Castell de l'Areny", aparte del refugio encontramos también la iglesia románica del siglo XII, muy bien conservada.

Photo ofMirador de Sant romà de la Clusa

Mirador de Sant romà de la Clusa

[CA]

Fantàstic mirador amb vistes espectaculars de la zona sud de la Serra de Catllaràs, les vistes arriben fins a la muntanya de Montserrat.
Com a cosa original que hi podeu trobar, és que té un tros de terra de vidre, i al estar el mirador penjat a la muntanya, des del vidre es pot veure el fons del precipici, al estil del canyó del Colorado ;)
També hi trobarem zona de picnic amb dues o tres taules.

[ES]

Fantástico mirador con vistas espectaculares de la zona sur de la Sierra de Catllarás, las vistas llegan hasta la montaña de Montserrat.
Como cosa original que se puede encontrar, es que tiene un trozo de suelo de cristal, y al estar el mirador colgado en la montaña, desde el cristal se puede ver el fondo del precipicio, al estilo del cañón del Colorado;)
También encontraremos zona de pícnic con dos o tres mesas.

Roc de la Clusa

[CA]

El Roc de la Clusa és una gran zona rocosa al cim d'un dels turons de més altitud de la Serralada de Catllaràs.
Quan arribem a dalt de tot del camí amb el cotxe, just a l'esquerra del camí veurem un petit pessebre amb forma de caseta clavat a un dels arbres del camí, juntament amb un cartell amb indicacions.
Pujant a peu vorejant el precipici nord, trobarem a uns 2 minuts d'ascens el Roc de la Clusa, per la part dreta podem veure una vista espectacular de la muntanya del Cadí i del Pedraforca, tot la cara nord de la Serra de Catllaràs.
L'únic problema que hi ha és que hi ha molts arbres que tapen la vista, per això no té cap mirador disponible. Més endavant en la ruta trobarem més miradors millors per veure les vistes, però aquest és un bon lloc per començar a veure-les.

[ES]

El "Roc de la Clusa" es una gran zona rocosa en la cima de una de las colinas de más altitud de la Cordillera de Catllaràs.
Cuando llegamos a lo alto del camino con el coche, justo a la izquierda del camino veremos un pequeño pesebre con forma de casita clavado en uno de los árboles al lado del camino, junto con un cartel con indicaciones.
Subiendo a pie bordeando el precipicio norte, encontraremos a unos 2 minutos de ascenso el "Roc de la Clusa", por la parte derecha podemos ver una vista espectacular de la montaña del Cadí y del Pedraforca, por la cara norte de la Sierra de Catllaràs.
El único problema que hay es que hay muchos árboles que tapan la vista, por eso no tiene ningún mirador disponible. Más adelante en la ruta encontraremos más miradores mejores para ver las vistas, pero este es un buen lugar para empezar a verlas.

Font de Falgars

[CA]

La Font de Falgars és una petita font que ens trobem just a l'entrada del camí que ens porta al complexe de Falgars, amb un Hostal-Restaurant, un Santuari , un parell de miradors i la cova amb la verge de Falgars.
Un bon lloc per refrescar-nos abans d'anar a veure tots els punts importants de Falgars.

[ES]

La Fuente de Falgars es una pequeña fuente que nos encontramos justo en la entrada del camino que nos lleva al complejo de Falgars, con un Hostal-Restaurante, un Santuario, un par de miradores y la cueva con la virgen de Falgars.
Un buen lugar para refrescarnos antes de ir a ver todos los puntos importantes de Falgars.

Santurari de Falgars

[CA]

Hostal i restaurant, just al costat del santuari de Falgars.
Podem trobar a darrera del restaurant una zona de picnic amb diverses taules.
El Santuari de Falgars és un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d'interès local. Situat a la serra de Falgars.
És una edificació massissa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries. Consta de grosses parets de pedra i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. Algunes estances estan cobertes amb volta. L'hostatgeria es va construir una mica més tard que l'església i ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. La part més nova és un cos perpendicular a l'església i que té un porxo cobert amb falsa volta.
Quant a l'església, disposa de campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada. Queden restes de l'antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l'antiga porta romànica ferrada a l'entrada del santuari.
Aquesta porta és de dues fulles que s'obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica. El disseny és fet a base d'unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals es cargolen als extrems formant volutes; al batent del costat esquerre les tiges tenen una disposició horitzontal, mentre que les del batent dret les té en vertical.
A l'interior, hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, feta d'alabastre i datada al segle XV.

[ES]

Hostal y restaurante, justo al lado del santuario de Falgars.
Podemos encontrar detrás del restaurante una zona de picnic con varias mesas.
El Santuario de Falgars es un santuario mariano del municipio de la Pobla de Lillet (Barcelona) protegido como bien cultural de interés local. Situado en la sierra de Falgars.
Es una edificación maciza y de considerables dimensiones que consta de iglesia y hospederías. Consta de gruesas paredes de piedra y cubierta a dos aguas con teja arábiga. Algunas estancias están cubiertas con bóveda. La hospedería se construyó un poco más tarde que la iglesia y ha sufrido múltiples ampliaciones y remodelaciones. La parte más nueva es un cuerpo perpendicular a la iglesia y que tiene un porche cubierto con falsa bóveda.
En cuanto a la iglesia, dispone de espadaña de dos vanos a media tejado. Quedan restos de la antigua iglesia románica perdidas en el conjunto y se conserva la antigua puerta románica ferrata en la entrada del santuario.
Esta puerta es de dos hojas que se abren adentro, la madera es moderna pero la herramienta es románica. El diseño es hecho a base de unas cintas yuxtapuestas y planas, divididas por un nervio central, las que se atornillan a los extremos formando volutas; el batiente del lado izquierdo los tallos tienen una disposición horizontal, mientras que las del batiente derecho las tiene en vertical.
En el interior, hay una imagen de la Virgen gótica, hecha de alabastro y fechada en el siglo XV.

Mirador Joan Casanova

[CA]

Mirador que trobem a la part est de la zona de Falgars, des d'allà podem veure tota la part nord, tota la vall, la Poble de Lillet, Castellar de n'Hug, i al fons les muntanyes del Pirineu del Cadí, la Molina i la Serra de Montgrony.

[ES]

Mirador que encontramos en la parte este de la zona de Falgars, desde allí podemos ver toda la parte norte, todo el valle, la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug, y al fondo las montañas del Pirineo del Cadí, la Molina y la Sierra de Montgrony.

El Faig Reposador

[CA]

A la Serra de Catllaràs podem trobar varis faigs centenaris i alguns de monumentals, aquest faig el trbarem juntament amb altres en un caminet molt pintoresc que va cap a la Pobla de Lillet, juntament amb una creu que ens indica que estem a prop de l'esglesia de Falgars. Bàsicament es un punt el qual ens indica que estem a prop de l'esplanada de Falgars, de poc interès per nosaltres si hem de baixar expressament.

[ES]

En la Sierra de Catllarás podemos encontrar varios hayas centenarias y algunos de monumentales, este hago el trbarem junto con otros en un camino muy pintoresco que va hacia la Pobla de Lillet, junto con una cruz que nos indica que estamos cerca del iglesia de Falgars. Básicamente es un punto el que nos indica que estamos cerca de la explanada de Falgars, de poco interés para nosotros si tenemos que bajar expresamente.

Cova de la Verge de Falgars

[CA]

S'accedeix per darrere del monestir, baixant per la vall.
A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es trobà la Verge primitiva que va ser portada al Monestir de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella al lloc actual.
La verge es troba en una petita cova i darrera d'una reixa, envoltada de flors, la imatge representa a la nostre senyora de Lillet mentes amamanta al nen Jesús.
La tradició diu que un pastor i el seu bou, procedents de Saus, van trobar aquesta Mare de Déu entremig d'unes falgueres, d'aquí ve el nom de Falgars.

[ES]

Se accede por detrás del monasterio, bajando por el valle.
A media umbría de Falgars hay restaurada la cueva y el lugar donde se encontró la Virgen primitiva que fue llevada al Monasterio de la Pobla de Lillet hasta que le fue edificada una capilla en el lugar actual.
La virgen se encuentra en una pequeña cueva y detrás de una reja, rodeada de flores, la imagen representa a nuestra señora de Lillet mentas amamanta al niño Jesús.
La tradición dice que un pastor y su buey, procedentes de Saus, encontraron esta Virgen en medio de unas helechos, de ahí el nombre de "Falgars" en catalan.

Mirador del Pedraforca

[CA]

Aquest mirador està a la punta oest de la zona de Falgars, just a l'altre extrem del Mirador de Joan Casanova. des d'aquí, com el seu nom indica, tenim una vista espectacular a la muntanya del Pedraforca, ens hem de posar just a la marca del terra i el Pedraforca queda entre dis arbres.

[ES]

Este mirador está en la punta oeste de la zona de Falgars, justo al otro extremo del Mirador de Juan Casanova. desde aquí, como su nombre indica, tenemos una vista espectacular a la montaña del Pedraforca. Nos tenemos que poner justo sobre la marca de piedra, el Pedraforca queda justo entre dos árboles.

Creu dels mossèns Joan Orriols i Josep Binefa

[CA]

Creu molt bonica que ens trobarem en una curva de la carretera que ens porta cap al sud de nou cap a la Serra de Catllaràs, està dedicada als mossens Joan Orriols i Josep Binefa, que van patir un accident de circulació en aquesta curva i van morir a l'any 1967. Joan Orriols era vicari de la Pobla de Lillet i capellà custodi del Santuari de Falgars.

[ES]

Cruz Muy bonita que nos encontramos en una curva de la carretera que NOS lleva hacia el sur de nuevo hacia la Sierra de Catllarás, está dedicada LOS sacerdotes Joan Orriols y Josep Binefa, que sufrieron 1 accidente de Circulación a ESTA curva y murieron en 1967. Joan Orriols era vicario de la Pobla de Lillet y capellán custodio del Santuario de Falgars.

Roc de Catllaràs

[CA]

Esplèndid prat alpí amb una gran roca al mig, en la zona central i més alta de la Serra de Catllràs. És probablement el punt més conegut de la Serra i d'obligada visita.
Podem aprofitar per fer un descans abans d'empendre la ruta caminant cap al cim del turó del Pedró i veure els prats amb cavalls lliures que hi ha més al sud-est, ambdos punts no accessibles amb cotxe.

[ES]

Espléndido prado alpino con una gran roca en medio, en la zona central y más alta de la Sierra de Catllràs. Es probablemente el punto más conocido de la Sierra y de obligada visita.
Podemos aprovechar para hacer un descanso antes de emprender la ruta caminando hacia la cima de la colina del Pedró y ver los prados con caballos libres que hay más al sureste, ambos puntos no accesibles en coche.

El Pedró

[CA]

El Pedró és un turó que podem pujar a peu venint des del Roc de Catllaràs. És un dels punts més alts de la Serra de Catllaràs, concretament ens trobem a 1765m d'alçada. A dalt de tot hi ha un vèrtex geodèsic (Marca de posició), té bones vistes però no hi ha cap mirador, igual com passa amb la Roca de la Clusa els arbres ens poden tapar una mica.

[ES]

El Pedró es un cerro que podemos subir a pie viniendo desde el Roc de Catllarás. Es uno de los puntos más altos de la Sierra de Catllarás, concretamente nos encontramos a 1765m de altura. Arriba de todo hay un vértice geodésico (Marca de posición), tiene buenas vistas pero no hay ningún mirador, al igual que ocurre con la Roca de la Clusa los árboles nos pueden tapar un poco.

Photo ofFundació Miranda - Cavalls en llibertat

Fundació Miranda - Cavalls en llibertat

[CA]

Aquesta fundació es dedica a recuperar cavalls que han estat maltractats, tenen més de 1000 hectàrees d'espai on els cavalls es mouen lliurement.
A la part més al nord, just baixant del cim del Pedró, podem observar un gran prat verd on veurem els cavalls pasturant en llibertat.
En la casa de la fundació podem preguntar per experiències com apadrinar els cavalls i altres activitats que ofereixen.
Per la part de baix, des del Roc de Catllaràs (Deixant el Roc a l'esquerra) podem arribar directament fins a la casa amb cotxe en cas de voler fer alguna de les seves activitats, però si és només per veure els prats i els cavalls, es recomana anar a peu per no estressar els animals.
Fundació Miranda.

[ES]

Esta fundación se dedica a recuperar caballos que han sido maltratados, tienen más de 1000 hectáreas de espacio donde los caballos se mueven libremente.
En la parte más al norte, justo bajando de la cima del Pedró, podemos observar un gran prado verde donde veremos los caballos pastando en libertad.
En la casa de la fundación podemos preguntar por experiencias como apadrinar caballos y otras actividades que ofrecen.
Por la parte de abajo, desde el Roc de Catllarás (Dejando el Roc a la izquierda) podemos llegar directamente hasta la casa en coche en caso de querer hacer alguna de sus actividades, pero si es sólo para ver los prados y los caballos, se recomienda ir a pie para no estresar a los animales.
Fundación Miranda .

Roca del Siló

[CA]

Imponent roca vertical, és molt pràctic de veure perquè la carretera passa just per sobre i la boreja per sota, d'aquesta manera la podem veure per dalt i per baix, perfecte pel qui no l'hi agrada caminar.

[ES]

Imponente roca vertical, es muy práctico de ver que la carretera pasa justo por encima y la bordea por debajo, de esta manera la podemos ver por arriba y por abajo, perfecto para quien no le gusta caminar.

Roca del Coll de la Ceba

[CA]

La Roca del Coll de la Ceba ens queda a mà dreta del camí, és una roca punxaguda en forma d'espasa, coneguda sobretot perquè està a dalt de tot de la collada del mateix nom, que ens porta des del cim de la collada on ens trobem fins l'encreuament del camp de l'Ermità, baixant la collada cap a l'esquerra fent camí cap a Falgars.
En el barranc vertical de la muntanya hi han arrenglarades una sèrie de mines, la Mina del Cisquet, la Mina del Cisquetó, la Mina del Rotllan i la Mina del Garcia, totes arrenglerades verticalment al barranc que baixa del coll de Ceba.

[ES]

La Roca del "Coll de la Ceba" nos queda a mano derecha del camino, es una roca puntiaguda en forma de espada, conocida sobre todo porque está en lo más alto de la collada del mismo nombre, que nos lleva desde la cima donde nos encontramos hasta el cruce del "camp de l'Ermità", bajando el collado hacia la izquierda haciendo camino hacia Falgars.
En el barranco vertical de la montaña hay adosada una serie de minas, la Mina del Cisquet, la Mina del Cisquetó, la Mina del Rotllan y la Mina del Garcia, todas alineadas verticalmente en el barranco que baja del Coll de la Ceba.

Roca del Cortal

[CA]

La Roca del Cortal és una altre roca punxeguda, just darrera de la Roca del Coll de la Ceba, si ens ho mirem des de l'encreuament de dalt del coll, són les dues punxes més altes que veiem en aquesta zona si mirem cap al sud-est.

[ES]

La Roca del Cortal es otra roca puntiaguda, justo detrás de la Roca del Coll de la Cebolla, si lo miramos desde el cruce de arriba del cuello, son las dos puntas más altas que vemos en esta zona si miramos hacia el sureste.

Font Assedegosa

[CA]

Font que ens trobem caminant a uns metres del camí cap a la dreta, és un bon lloc per refrescarse abans de deixar el cotxe al prat del costat, el prat Gespador, per després anar a veure la zona minera i el cim de la moreneta.

[ES]

Fuente que nos encontramos caminando a unos metros del camino hacia la derecha, es un buen lugar para refrescarse antes de dejar el coche en el prado de al lado, el prado Gespador, para después ir a ver la zona minera y la cima de la moreneta.

Prat Gespador

[CA]

És un prat on podem deixar el cotxe ja que està a prop de diversos punts d'interès que podem fer a peu.
Cap amunt, a l'esquerra del camí, podem trobar vestigis de la zona minera del Catllaràs, i cap a la dreta del camí, trobem la roca de la moreneta, un cim que podem pujar fins dalt.

[ES]

Es un prado donde podemos dejar el coche ya que está cerca de varios puntos de interés que podemos hacer a pie.
Hacia arriba, a la izquierda del camino, podemos encontrar vestigios de la zona minera del Catllaràs, y hacia la derecha del camino, encontramos la roca de la moreneta, una cima que podemos subir hasta arriba.

Font del Prat Gespador

[CA]

Font que trobem just al costat del camí davant del Prat Gespador.

[ES]

Fuente que encontramos justo al lado del camino ante el Prat Gespador.

Photo ofInstal·lacions de la Mina del Moreno

Instal·lacions de la Mina del Moreno

[CA]

Partint del Prat Gespador cap amunt, borejant la roca per l'esquerra i seguint el camí marcat PR-C11 que es troba just al final del prat, trobarem tot de vestigis de l'antigua mina del Moreno de la Serra de Catllaràs.
En aquesta zona, abans d'arribar a la mina, trobem el Prat de les Vaques, amb una xemeneia d'uns 20 metres d'alçada, un pou i les restes de pilons del telefèric cap a la boca de la mina.
Queda situat per sobre de la mina, de fet estaven comunicats per un telefèric. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important), avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar accidents, tot i que hi ha un forat.
La xemeneia es feta de maó massís, és troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la resta. Es va construir el 1908.
Finalment, un parell de bases del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno, una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra a uns 35-40 metres.
La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral.
La zona d'estructures del Moreno era propietat de l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys 1906 i 1920.

[ES]

Partiendo del "Prat Gespador" hacia arriba, bordeando la roca por la izquierda y siguiendo el camino marcado PR-C11 que se encuentra justo al final del prado, encontraremos todo de vestigios de la antigua mina del Moreno de la Sierra de Catllarás.
En esta zona, antes de llegar a la mina, encontramos el Prado de las Vacas, con una chimenea de unos 20 metros de altura, un pozo y los restos de pilotes del teleférico hacia la boca de la mina.
Queda situado por encima de la mina, de hecho estaban comunicados por un teleférico. Destaca la estructura del pozo (de profundidad importante), hoy está cubierto con una bóveda de piedra y cemento para evitar accidentes, aunque hay un agujero.
La chimenea se hecha de ladrillo macizo, es troncopiramidal, hace unos 11 metros de altura, el fuste es de sección cuadrangular y reduce la anchura de manera escalonada a medida que gana altura; el último tramo es hecho con un ladrillo diferente al resto. Se construyó en 1908.
Finalmente, un par de bases del teleférico que comunicaba este lugar con la mina del Moreno, una está situada al lado de la mayoría de restos, y la otra a unos 35-40 metros.
La chimenea era la salida de humos de un máquina de vapor que hacía ir el teleférico, podría ser también que se utilizara en el pozo, para bajar y subir el mineral.
La zona de estructuras del Moreno era propiedad de la empresa Asland S.A, compañía que lo explotó entre los años 1906 y 1920.

Mina de la font Freda

[CA]

Des de les instal·lacions de la mina del Moreno, continuem cap al nord seguint el camí marcat PR-C11, que ens portarà directament a la mina de la Font Freda, molt malmesa, jo només hi he trobat restes de construccions sense distingir gairebé res.
Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia el Catllaràs.

[ES]

Desde las instalaciones de la mina del Moreno, continuamos hacia el norte siguiendo el camino marcado PR-C11 que nos llevará directamente a la mina de la "Font Freda", muy dañada, yo sólo he encontrado restos de construcciones sin distinguir casi nada.
Se trata de una mina que abrió Asland en 1911, y que clausuró en 1922 junto con el resto de explotaciones mineras que tenía el Catllarás.

Mina del Moreno

[CA]

Uns metres més aball seguint el camí PR-C11, just a l'esquerra, trobem la boca de la mina del Moreno.
En desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes.

[ES]

Unos metros más abajo siguiendo el camino PR-C11, justo a su izquierda, encontramos la boca de la mina del Moreno.
Desconocemos la longitud y si consta de más de una galería; debe ser pero, de longitud considerable ya que es una de las minas de las que se extrajo más carbón. La boca de la mina es un agujero picado en la roca con unas dimensiones aproximadas de dos metros de ancho por dos metros de altura. Hoy en día aún podemos ver en el suelo de la galería travesaños de madera por donde circulaban las vagonetas.

Telefèric de la mina del Moreno

[CA]

Continuem seguint el camí marcat PR-C11 cap a sud-oest, a la dreta del camí, ens trobarem el telefèric de les antigues mines del Moreno.
Construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla,.
La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920.

[ES]

Continuamos siguiendo el camino marcado PR-C11 hacia el suroeste, a la derecha del camino, nos encontraremos el teleférico de las antiguas minas que bajaba el carbón hacia la mina del "Teixó".
Construcción de planta cuadrangular y altura considerable, construida con piedra y cemento, es una gran silo o depósito, consta de dos niveles. El nivel superior es un gran receptáculo donde se abocaría al carbón, que parece llegaría con vagonetas que desde el interior de la galería llegarían aquí a través de una vía que su último tramo estaría apoyado sobre pilares, encima de los que habría una pasarela; el nivel inferior es cubierto con bóveda encofrada con una abertura en el centro por donde se cargaría el carbón a las vagonetas de un cable o teleférico. A partir de aquí el teleférico llevaba el carbón hacia la mina del Tejón, desde donde a través de un complejo recorrido en que el carbón volvía a entrar en galería pasando por varios tramos (galería, vía exterior, teleférico, pozo, galería, pozo, vía exterior, teleférico) para acabar llegando a la estación del teleférico general, el cable, desde donde se transportaba a la estación de ferrocarril del empalme del tren de Guardiola en la Pobla ,.
La mina del Moreno forma parte del conjunto de minas del Catllaràs que fueron explotadas por Asland S.A., en concreto esta se extrajo mineral desde 1908 hasta 1920.

Mina del Teixó

[CA]

Just on hi ha la boca de la Mina del Moreno, hem de tirar cap al nord, o sigui, deixar el camí Pr-C11 i tirar cap baix, com si seguissim recte avall del telefèric, és una mica de mal camí i força dret però es pot fer sense problemes.
Aquí trobem vàries ruines que pertanyen a la Mina del Teixó, entre elles el final del telefèric que hem vist més amunt.
La mina del Teixó està formada per diverses restes que es distribueixen en diferents indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a l'interior però en desconeixem la llargada.
En aquesta zona, a l'exterior hi ha les restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina. A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de difícil localització i identificació.
Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets, un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de Font Freda, on també es recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'Empalme.
El telefèric del Teixó el van construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres.
Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del Teixó.
Els primers anys d'explotació d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va iniciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922.

[ES]

Justo donde está la boca de la Mina del Moreno, tenemos que tirar hacia el norte, es decir, dejar el camino Pr-C11 y tirar hacia abajo, como si siguiéramos recto hacia abajo del teleférico, es un poco de mal camino y bastante empinado pero se puede hacer sin problemas.
Aquí encontramos varias ruinas que pertenecen a la Mina del "Teixó", entre ellas el final del teleférico que hemos visto más arriba.
Justo donde está la boca de la Mina del Moreno, tenemos que tirar hacia el norte, es decir, dejar el camino Pr-C11 y tirar hacia abajo, como si siguiéramos recto hacia abajo del teleférico, es un poco de mal camino y fuerza derecho pero se puede hacer sin problemas.
Aquí encontramos varias ruinas que pertenecen a la Mina del "Teixó", entre ellas el final del teleférico que hemos visto más arriba.
La mina del "Teixó" está formada por diversos restos que se distribuyen en diferentes lugares. Situados en una misma cota y separados por una acequia, en el que hay un puente hecho en la época de la explotación minera, de hecho pasaban las vagonetas, encontramos restos a lado y lado. Al este está la bocamina, formada por una gran abertura hecha con bóveda de cañón de cemento y piedra todo encofrado, la vuelta se alarga unos metros hacia el interior de la galería, luego el resto es la misma roca picada formando también vuelta. Se puede entrar bastantes metros hacia el interior pero desconocemos la longitud.
En esta zona, en el exterior se encuentran los restos de un muro en un lado de la plaza de delante de la bocamina. Al otro lado del torrente hay vestigios de diferentes construcciones, una caseta por el transformador, restos de talleres y almacenes, un gran depósito, y unos metros más allá lo que parece era un polvorín, además de otros muros de menor entidad y de utilidad desconocida. Como la mayoría de minas la gran cantidad de vegetación ha ido escondiendo las diferentes construcciones y hoy día son de difícil localización e identificación.
Esta mina consta como una de las más complejas del conjunto de minas existentes en Catllarás. A grandes rasgos, una vez el carbón salía de la mina del "Teixó" era transportado por vagonetas, que circulaban sobre raíles, hacia un teleférico que lo llevaba hasta el lado de la mina de "Font Freda", donde también se recogía el carbón de esta; volvía a entrar en el interior de una galería con vagonetas de vía de 60 mm, para luego volver a salir a la superficie a través de un pozo (se podría corresponder al pozo que hay en el lugar conocido como la sala de máquinas) y desde ahí era nuevamente transportado con vagonetas sobre raíles hacia la Roca de la Luna, donde otro teleférico lo transportaba hasta el teleférico general (el cable) que ya constituía el último y más largo tramo de teleférico que transportaba el mineral hasta la estación del Empalme.
El teleférico del "Teixó" lo construyeron en 1910, y tenía una longitud de 200 m. y permitía salvar un desnivel de 65 metros; y el de la Roca de la Luna fue construido en 1912, de longitud hacía 600 metros y de desnivel de 180 metros.
Esta mina fue una de las más importantes del Catllaràs, tanto por la duración de años de explotación, por las toneladas de carbón extraídas y por las propias particularidades, convirtiéndola en una de las pocas minas a las que se podía acceder por una boca y salir por otra, hecho debido a la comunicación de esta mina con la del cable. A pocos metros por debajo de la bocamina y poco más hacia el este se encuentran los restos de la casa del Tejón.
Los primeros años de explotación de esta mina fueron de la mano de Antoni Planas Oliver, quien inició la extracción de carbón en 1900. En 1904 pasó a manos de la empresa Asland, que fue tener actividad hasta 1922.

Font de la Devesa Llossana

[CA]

Just trobar el camí després de passar per les mines de la Font Freda, anirem a parar a un descampat just a sota de la Roca de la Moreneta (Gran roca amb una creu al cim). A la bora del camí a la corba de sota la roca, hi trobarem una petita font, ens podem refrescar abans de començar l'ascens a la Roca.

[ES]

Justo encontrar el camino después de pasar por las minas de la "Font Freda", iremos a parar a un descampado justo debajo de la Roca de la Moreneta (Gran roca con una cruz en la cima). Al lado del camino, en la curva debajo de la roca, encontraremos una pequeña fuente, nos podemos refrescar antes de comenzar el ascenso a la Roca.

El Joc de la Pilota

[CA]

És un prat just darrera de la Roca de la Moreneta. Té aquest nom perquè els miners solien jugar a pilota en aquest lloc concret.
Per accedir-hi, podem seguir una de les marques de PR que ens trobarem just a la bora del camí que va des del Prat Gespador i va baixant passant per darrera el roc de la Moreneta.
Aquest descampat també s'utilitza com a punt de partida de l'ascens a la roca de la Moreneta.
Actualment han fet una tallada d'arbres i han deixat un gran descampat, com un forat, desconec el motiu.

[ES]

Es un prado justo detrás de la Roca de la Moreneta. Tiene este nombre porque los mineros solían jugar a la pelota en este lugar concreto.
Para acceder, podemos seguir una de las marcas de PR que nos encontraremos justo a la orilla del camino que va desde el Prat Gespador y bajando pasando por detrás la roca de la Moreneta.
Este descampado también se utiliza como punto de partida del ascenso a la roca de la Moreneta.
Actualmente han hecho un corte de árboles y han dejado un gran descampado, como un agujero, desconozco el motivo.

Photo ofLa Roca de la Moreneta o del joc

La Roca de la Moreneta o del joc

[CA]

També n'hi diuen la Roca de la Mare de Déu o la Roca del Joc. És un cim que val la pena pujar, a dalt hi ha una creu i una imatge de la Mare de Déu, i unes vistes espectaculars.
Partirem del Prat del Joc de la Pilota, recte cap a la roca fins a trobar el camí de pujada, just cap al final del prat, a sota mateix de la roca més alta.
Al final de la pujada hi ha una grimpada amb dues grapes que ens ajudaràn a assolir el cim.

[ES]

También la llaman la Roca de la Virgen o la Roca del Joc. Es una cima que vale la pena subir, arriba hay una cruz y una imagen de la Virgen, y unas vistas espectaculares.
Partiremos del Prat del Juego de la Pelota, recto hacia la roca hasta encontrar el camino de subida, justo hacia el final del prado, justo debajo de la roca más alta.
Al final de la subida hay una trepada con dos grapas que nos ayudarán a alcanzar la cima.

Roques d'Arderiu

[CA]

És una extensió de menys alçada de la Roca de la Moreneta, un cop fet un cim podem anar fins l'altre fàcilment.

[ES]

Es una extensión de menos altura de la Roca de la Moreneta, una vez hecho una cima podemos ir hasta el otro fácilmente.

Sala de Màquines

[CA]

Aquí trobem rastres d'un pou, un telefèric i una antiga màquina de vapor que feia funcionar els telefèrics. Les vagonetes provinents de la Mina de la Font Freda, del Teixó i del Moreno arrivaven aquí i des d'aquí anaven cap a la Mina del Cable, cap al nord fins agafar el telefèric més llarg cap a l'Empalme, l'últim punt abans d'arribar a la pedrera del Clot.

[ES]

Aquí encontramos rastros de un pozo, un teleférico y una antigua máquina de vapor que hacía funcionar los teleféricos. Las vagonetas provenientes de la Mina de la Fuente Fría, del Tejón y del Moreno llegaban aquí y desde aquí iban hacia la Mina del Cable, hacia el norte hasta coger el teleférico más largo hacia el Empalme, el último punto antes de llegar a la cantera del Clot.

Roca de la Lluna

[CA]

Cim amb probablement el principal mirador de la Serra de Catllaràs, amb unes vistes espectaculars de 360 graus però sobretot de la cara nord de la Serralada, des d'aquí es pot veure perfectament el Pedraforca i les muntanyes del Cadí.
El mirador està a uns 100 metres del camí, en una corva molt ben indicat. En el mirador més proper al camí, també hi ha una zona de picnic amb taules.
Pujant unes escales des del primer mirador, pujem fins el mirador principal, a la màxima alçada, aquí trobarem un cartell indicant quines muntanyes estem mirant.

[ES]

Cumbre con probablemente el principal mirador de la Sierra de Catllaràs, con unas vistas espectaculares de 360 grados pero sobretodo de la cara norte de la Cordillera, desde aquí se puede ver perfectamente el Pedraforca y las montañas del Cadí.
El mirador está a unos 100 metros del camino, en una curva muy bien indicado. En el mirador más cercano al camino, también hay una zona de picnic con mesas.
Subiendo unas escaleras desde el primer mirador, subimos hasta el mirador principal, a la máxima altura, aquí encontraremos un cartel indicando qué montañas estamos viendo.

Pou del Xalet

[CA]

És l'antic pou d'aigua que els habitants del Xalet de Catllaràs utilitzaven per afagar aigua.
Es pot veure una gran llosa de formigó amb un forat al mig des d'on s'extreia l'aigua.

[ES]

Es el antiguo pozo de agua que los habitantes del "Xalet" de Catllarás utilizaban para añade agua.
Se puede ver una gran losa de hormigón con un agujero en medio desde donde se extraía el agua.

Xalet de Catllaràs

[CA]

Seguint la ruta arribarem ràpidament al Xalet del Catllaràs, una construcció que fou construït per allotjar els tècnics de les mines de carbó que subministraven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Eusebi Güell, propietari de les mines, encarregà el projecte del xalet a Antoni Gaudí. Aquest es va construir entre 1902 i 1903.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l'interior i apuntada a l'exterior. L'aresta de la volta fa de carener de la coberta. L'espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a l'exterior de l'edifici.

[ES]

Siguiendo la ruta llegaremos rápidamente al Chalet del Catllaràs, construido para alojar los técnicos de las minas de carbón que suministraban combustible en la fábrica de cemento del Clot del Moro. Eusebi Güell, propietario de las minas, encargó el proyecto del chalet a Antoni Gaudí. Este se construyó entre 1902 y 1903.
Se trata de un edificio de planta rectangular, de planta baja, piso y desván, cubierto por una bóveda en forma de catenaria por el interior y apuntada en el exterior. La arista de la vuelta hace de cumbrera de la cubierta. El espacio interior se divide en seis viviendas, dos en cada planta, con una escalera central construida en el exterior del edificio.

Refugi del Xalet

[CA]

Petit refugi lliure situat just al costat del pati del Xalet.

[ES]

Pequeño refugio libre situado justo al lado del patio del Xalet.

Font del Xalet

[CA]

Just darrera del xalet, a uns 50 metres, trobem la Font.
Al costat de la font del Xalet, hi ha les restes de murs de la Cantina (propietat d'Asland), un gran edifici que donava servei als treballadors de les mines del Catllaràs, alguns també hi feien nit. Anys 1900-1920.

[ES]

Justo detrás del chalet, a unos 50 metros, encontramos la Fuente.
Junto a la fuente del Chalet, están los restos de muros de la Cantina (propiedad de Asland), un gran edificio que daba servicio a los trabajadores de las minas del Catllaràs, algunos también hacían noche. Años 1.900 a 1.920.

Mina del Xalet

[CA]

Finalment, una mica més allunyada del Xalet, trobem la Mina del Xalet.
Actualment no es conserva la bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o magatzem.

[ES]

Finalmente, un poco más alejada del "Xalet", encontramos la Mina del "Xalet".
Actualmente no se conserva la bocamina, en su lugar sólo podemos ver un gran hoyo, donde el terreno cedió. En torno se conservan restos escasos de algún muro probablemente de algún edificio complementario, como un taller o almacén.

Mina del Cable

[CA]

A uns 100 metres per darrere del Xalet de Catllaràs, trobem la zona de les mines del Cable, un conjunt d'edificacions abandonades que pertanyen a les antigues mines, una petita mina, restes del telefèric, ... probablement la zona amb més ruines de les mines.
Per arribar-hi, baixem pel camí des del Xalet, i parem amb el cotxe just davant del punt marcat, des d'allà hem de tirar aball cap el precipici, distingirem un petit camí difícil d'agafar al inici però després ja es va aplanant, baixar fins baix i ja veurem les construccions.
El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines del Catllaràs.
La manca d'un transport estable va comportar la construcció d'un important sistema de telefèric per l'empresa Carsten & Fabian (que junt amb la construcció del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de N'Hug) fés rendible les explotacions mineres del Catllaràs. Aquestes van ser explotades fins a principis del 1922.
El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'Empalme, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A.).
El telefèric general, conegut com el cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la Lluna a l'any 1912.
Aquestes infraestructures junt amb trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades.
A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, molt amagades per la vegetació.
La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard. Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'Empalme (o "Apartadero") del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.

[ES]

A unos 100 metros por detrás del "Xalet" de Catllaràs, encontramos la zona de las minas del Cable, un conjunto de edificaciones abandonadas pertenecientes a las antiguas minas, una pequeña mina, restos del teleférico, ... probablemente la zona con más ruinas de las minas.
Para llegar, bajamos por el camino desde el "Xalet", y paramos con el coche justo delante del punto marcado, desde allí debemos tirar hacia abajo por el precipicio, distinguiremos un pequeño camino difícil de coger al inicio pero luego ya se allanando, bajar hasta abajo y ya veremos las construcciones.
El gran número de vestigios da testimonio de la importancia de esta mina y sobre todo del teleférico, dentro del conjunto de las minas del Catllaràs.
La falta de un transporte estable comportó la construcción de un importante sistema de teleférico por la empresa Carsten & Fabian (que junto con la construcción del ferrocarril de Guardiola de Berguedà en Castellar de n'Hug) hiciera rentable las explotaciones mineras del Catllarás. Estas fueron explotadas hasta principios del 1922.
El carbón que salía de estas explotaciones era transportado en teleférico hasta la estación del Empalme, aquí era almacenado en otros depósitos para finalmente ser traspasado a las vagonetas del tren y emprender la última fase de transporte hacia la fábrica de cemento del Clot del Moro, propiedad de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland, SA).
El teleférico general, conocido como el cable, se puso en servicio en 1907; el teleférico del Tejón, fue construido en 1910 y finalmente el teleférico de la Roca de la Luna en 1912.
Estas infraestructuras junto con tramos de ferrocarril industrial (de circulación por el interior de las galerías y otros de exteriores) permitieron que todas o casi todas las minas que Asland explotaba al Catllarás estuvieran comunicadas.
En la zona de la bocamina del cable se localizan gran cantidad de restos, muy escondidas por la vegetación.
La gran mayoría de estos restos tienen relación con el teleférico general. A raíz de la construcción de este teleférico, el carbón extraído en las minas del Catllaràs era traído aquí con animales a basto, y posteriormente, una gran parte llegaba a través de los otros teleféricos que se construyeron más tarde. Este teleférico tenía una longitud de 2.013 metros y un desnivel de 444 m .; comunicaba con la estación del Empalme (o "Apartadero") del ferrocarril de Guardiola de Berguedà en la Pobla de Lillet.

Mina d'Arderiu

[CA]

Després de la visita al Xalet de Catlleràs, agafem el camí que baixa directe al refugi d'Ardericó, però abans, a uns 30 metres després d'agafar el trencall, encara podem veure la última mina, en aquest cas la Mina d'Arderiu.
Es tracta d'una petita obertura, des de la qual podem veure un tram de galeria que al fons fa un gir, tota la part visible és feta amb volta de canó de ciment encofrat. Avui dia presenta la superfície del paviment amb gran quantitat de terra i material que s'hi anat escolat i també plena d'aigua.

[ES]

Tras la visita al Chalet de Catlleràs, tomamos el camino que baja directo al refugio de Ardericó, pero antes, a unos 30 metros después de tomar el desvío, aunque podemos ver la última mina, en este caso la Mina de Arderiu.
Se trata de una pequeña abertura, desde la que podemos ver un tramo de galería que en el fondo hace un giro, toda la parte visible es hecha con bóveda de cañón de cemento encofrado. Hoy en día presenta la superficie del pavimento con gran cantidad de tierra y material que se ido colado y también llena de agua.

Pou de la mina d'Arderiu

[CA]

Just a l'esquerra de la boca de la Mina d'Arderiu, trobarem un camí que puja a uns 30 metres cap amunt del turó, aquí podem veure un dels pous de la mina.
Es tracta d'un pou de planta circular que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre considerable; avui dia està cobert per una reixa per evitar accidents però que ens permet veure l'interior. Pel costat oest, l'estructura del pou hi té una obertura d'accés (per la qual es devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular. Pel seu voltant hi ha restes d'altres murs.
L'activitat al pou consta entre els anys 1906 i 1917,el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i amb l'ajuda d'una corriola, després per mitjà de vagonetes es portava cap un dipòsit, i d'aquí era transportat cap a l'estació del telefèric general, el cable.

[ES]

Justo a la izquierda de la Mina de Arderiu, hay un camino que sube la colina, a unos 30 metros, podemos ver uno de los pozos de la mina.
Se trata de un pozo de planta circular que sobresale por encima del nivel del suelo, es de diámetro considerable; hoy día está cubierto por una reja para evitar accidentes pero que nos permite ver el interior. Por el lado oeste, la estructura del pozo tiene una abertura de acceso (por la que se debían sacar los capazos del mineral), hoy en día también tapiada; y por el lado opuesto un pequeño depósito adosado y de planta cuadrangular. Por su alrededor hay restos de otros muros.
La actividad en el pozo consta entre los años 1906 y 1917, el cual posteriormente comunicaron con la bocamina iniciada en 1908. El carbón se subía por pozo en una gran cuco y con la ayuda de una polea, luego por medio de vagonetas se llevaba hacia un depósito, y de ahí era transportado hacia la estación del teleférico general, el cable.

Refugi d'Ardericó

[CA]

Capacitat: 31 persones.
Telèfon: 626 88 11 51
És una antiga masia reconvertida en un refugi de mitja muntanya acollidor. Dormitoris comuns: un de 16, dos de 6 i un de 3 (total 31 places) amb matalassos i flassades (cal portar sac de dormir). Sanitaris comuns (amb dutxa calenta), cuina de butà comuna (sense estris de cuina), acomodacions per cavalls.
Entorn natural privilegiat: excursionisme, btt, escalada, observaci de fauna i flora, al mig d'una zona d'abundància de bolets.

[ES]

Capacidad: 31 personas.
Teléfono: 626 88 11 51
Es una antigua masía reconvertida en un refugio de media montaña acogedor. Dormitorios comunes: uno de 16, dos de 6 y uno de 3 (total 31 plazas) con colchones y mantas (hay que traer saco de dormir). Sanitarios comunes (con ducha caliente), cocina de butano común (sin utensilios de cocina), acomodaciones para caballos.
Entorno natural privilegiado: excursionismo, senderismo, escalada, observación de fauna y flora, en medio de una zona de abundancia de setas.

Roca Forcada

[CA]

És un cim que ens queda just darrera de la Roca de la Moreneta, de menys alçada, mirant cap a l'est, veurem una roca alta que té forma de forca, d'aquí el seu nom.
Podem arribar-hi a peu des del Joc de la Pilota agafarem el camí que baixa fort fins al refugi d'Ardericó, i anirem a trobar un caminet que puja fins a la vertical Roca Forcada.
Però la meva recomanació, ja que aquesta ruta la fem amb cotxe, és continuar la ruta ja que el camí passa directament pel refugi d'Ardericó, des d'on podem agafar el camí desde molt més a prop.

[ES]

Es una cima que nos queda justo detrás de la Roca de la Moreneta, de menor altura, mirando hacia el este, veremos una roca alta que tiene forma de horca, de ahí su nombre "Forca" en catalan.
Podemos llegar a pie desde el "Joc de la Pilota" tomando el camino que baja fuerte hasta el refugio de Ardericó, donde vamos a encontrar un camino que sube hasta la vertical Roca Forcada.
Pero mi recomendación, ya que esta ruta la hacemos en coche, es continuar la ruta ya que el camino pasa directamente por el refugio de Ardericó, desde donde podemos tomar el camino desde mucho más cerca.

Ermita Sant Julia de Cosp

[CA]

Sant Julià de Cosp és una església romànica i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Desgraciadament està molt mal cuidada gairebé en ruines però val la pena visitarla per la seva bellesa externa i el seu entorn totalment salvatge.
L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular, separat d'aquesta per dos arcs triomfals. La coberta és de canó seguit apuntada. La porta de dos arcs en degradació és oberta a la façana de migdia. Disposa de dues finestres de doble esqueixada, una a migdia i l'altra a l'absis, en força mal estat. A la façana de ponent s'alça un gran campanar d'espadanya de dues obertures.
Coberta amb volta de canó i rematada per teula àrab de dos vessants. L'absis es troba realçat per un esglaó, avui quasi desaparegut.

[ES]

Sant Julià de Cosp es una iglesia románica y forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña.
Desgraciadamente está muy mal cuidada casi en ruinas pero vale la pena visitarla por su belleza externa y su entorno totalmente salvaje.
El edificio es de una sola nave con ábside semicircular, separado de ésta por dos arcos triunfales. La cubierta es de cañón apuntada. La puerta de dos arcos en degradación es abierta a la fachada de mediodía. Dispone de dos ventanas de doble derrame, una en mediodía y la otra en el ábside, en bastante mal estado. En la fachada de poniente se levanta un gran campanario de espadaña de dos vanos.
Cubierta con bóveda de cañón y rematada por teja árabe a dos aguas. El ábside se encuentra realzado por un escalón, hoy casi desaparecido.

Santuari de la Mare de Déu dels Oms

[CA]

És una obra del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Edificació aïllada, prop d'una casa de pagès. És un temple d'una sola nau amb capelles lateral i un gran presbiteri de secció quadrada coronat amb un llanternó. La façana principal, orientada a migdia, té una àmplia porta de mig punt dovellada i un senzill òcul circular. Al costat de la façana principal s'aixeca un campanar de planta quadrada amb pinacle. L'exterior arrebossat amb teulada de teules aràbiga.
Situada en un amplia collada i carena coberta de prats, en un paratge compartit per la casa de pagès.
La Porta de la sagristia és una porta de fusta d'un sol batent que gira sobre un sol eix i obre només en un sentit. Està ricament decorada amb tons de blau, vermell i daurats. La part de dins de la sagristia està força malmesa.
Possiblement la porta pertany a l'ampliació feta al segle XVIII.

[ES]

Es una obra del municipio de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) protegida como bien cultural de interés local.
Edificación aislada, cerca de una casa de campo. Es un templo de una sola nave con capillas lateral y un gran presbiterio de sección cuadrada coronado con una linterna. La fachada principal, orientada a mediodía, tiene una amplia puerta de medio punto dovelada y un sencillo óculo circular. Junto a la fachada principal se levanta un campanario de planta cuadrada con pináculo. El exterior rebozado con tejado de tejas arábiga.
Situada en un amplia collada y cresta cubierta de prados, en un paraje compartido por la casa de campo.
La Puerta de la sacristía es una puerta de madera de un solo batiente que gira sobre un solo eje y abre sólo en un sentido. Está ricamente decorada con tonos de azul, rojo y dorados. La parte de dentro de la sacristía está muy deteriorada.
Posiblemente la puerta pertenece a la ampliación realizada en el siglo XVIII.

Sortida a Carretera

[CA]

En aquest punt abandonem el camí de muntanya.

[ES]

En este punto abandonamos el camino de montaña.

Mirador de Sant Jaume de Frontanyà

[CA]

No podem acabar la ruta sense disfrutar de la magnífica vista des del mirador del Sud del poble de Sant Jaume de Frontanyà.
Des d'aquest mirador es poden veure les diferentes cases del poble a dalt del turó i la seva majestuosa esglesia al darrera.

[ES]

No podemos terminar la ruta sin disfrutar de la magnífica vista desde el mirador del Sur del pueblo de Sant Jaume de Frontanyà.
Desde este mirador se pueden ver las diferentes casas del pueblo arriba de la colina y su majestuosa iglesia detrás.

Sant Jaume de Frontanyà

[CA]

Població: 30 habitants. (2017)
Superfície: 21,3 km²
Altitud: 1072 m
Limita amb: Gombrèn, les Llosses i la Pobla de Lillet.
El poble es troba al voltant de la seva església de Sant Jaume de Frontanyà. El seu terme és muntanyenc i escassament poblat, amb boscos de pins i pastures per a la ramaderia que, juntament amb l'agricultura de cereals i el turisme, és la base de la seva economia.
Regat per afluents de la riera de Merlès. La seva primera notícia documentada consta de l'any 905, quan es va fer la consagració de la seva antiga església de Sant Jaume Vell.

[ES]

Población: 30 habitantes. (2017)
Superficie: 21,3 km²
Altitud: 1.072 m
Limita con: Gombrèn, Les Llosses y la Pobla de Lillet.
El pueblo se encuentra en torno a su iglesia de Sant Jaume de Frontanyà. Su término es montañoso y escasamente poblado, con bosques de pinos y pastos para la ganadería que, junto con la agricultura de cereales y el turismo, es la base de su economía.
Regado por afluentes de la riera de Merlès. Su primera noticia documentada consta del año 905, cuando se hizo la consagración de su antigua iglesia de "Sant Jaume Vell".

Comments

You can add a comment or review this trail