Seva - Sant Llorenç del Munt - Salt de la Minyona - Parador de Vic - Sant Pere de Casserres (Osona)

Sortim de Seva per la BV-5303, direcció Viladrau (776 m)

Vigileu, hem d'agafar una pista a l'esquerra que quasi no es veu, just en un revolt a la dreta de la carretera, en el km. 1,750 de la nostra ruta!

Pista per la Serra de Montmany (819 m)

Cruïlla en la Carena de Goitallops, per l'esquerra (909 m)

Pista per la Serra de Goitallops amb les Guilleries de fons (934 m)

Pels més agosarats aquí teniu una bona trialera! (933 m)

És opcional. Te una bona pujada i una desmuntada baixada per l'altre banda que conecta amb el nostre camí de nou

Sabaters en l'Urbanització Les Guilleries (770 m)

Aquí podeu fer parada per a prendre alguna cosa, no trobareu un altre més fins arribar al Parador de Vic, quasi al final de la ruta. Trobareu una font d'aigua fresca una mica més endavant!

Pont de Fàbregues i la Riera Major (710 m)

Estem en la cruïlla de la Carretera de la Guineu i la Carretera de la Fullaca (GIP-5251), en els Camps de Fàbregues

Pista en el Bosc de la Rifà (675 m)

Circulem en paral.lel de la Riera Major. Una mica abans d'aquest punt s'ens ha creuat un jove cérvol i hem deixat a la dreta, una trialera amb una forta pujada pels amants de possar a prova paliers i transmisions. Bona sort! :-)

Trobem una font una mica abans d'arribar al Torrent de la Verneda de Sant Ponç (665 m)

Camp de les Casasses i Masia l'Espluga (790 m)

Camp de les Casasses i darrera la Martellera traient cap (790 m)

Vistes des d'el Coll Pedrís (879 m)

Vistes al Montseny des d'el Puig dels Jueus i Castell de Sameda (895 m)

Estem en el Coll Pedrís. A pocs metres tenim el Puig dels Jueus (mig envaït per una torre d'alta tensió), i les restes del Castell de Sameda... "Antic castell medieval del municipi de Folgueroles (Osona), del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries. Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves. El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (s XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta". Font: enciclopèdia.cat https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058432.xml

Panoràmica des d'el Coll Pedrís (898 m)

Castell - Monestir de Sant Llorenç del Munt (912 m)

"Al segle X El monestir o castell de Sant Llorenç del Munt tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració." Font: Osonatour.com (Guia virtual d'Osona) https://osonatour.com/osona/vall-de-sau-collsacabra/sant-julia-de-vilatorta/ruta-per-sant-julia-de-vilatorta/el-monestir-o-castell-de-sant-llorenc-del-munt.html

Detall del Castell - Monestir de Sant Llorenç (916 m)

*** Atenció, important! Si aneu en grup de cotxes és recomanable que no pugeu amb tots ells. Trobareu tancada la porta de l'entrada al castell en un tram de pista molt estreta i força inclinada amb només un petit espai per a maniobrar i donar la volta per a tornar-hi

De propietat privada, es pot demanar visita guiada (918 m)

"Al segle X El monestir o castell de Sant Llorenç del Munt tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració." Font: Osonatour.com (Guia virtual d'Osona) https://osonatour.com/osona/vall-de-sau-collsacabra/sant-julia-de-vilatorta/ruta-per-sant-julia-de-vilatorta/el-monestir-o-castell-de-sant-llorenc-del-munt.html

Salt de la Minyona. Vistes a Vilanova de Sau i Pantà de Sau (969 m)

Mirador del Salt de la Minyona (969 m)

Cingles dels Munts des d'el mirador del Salt de la Minyona (970 m)

D'on li ve el nom al Salt de la Minyona? (970 m)

Diu l'inscipció... Mare de Deu dels Cingles. Salt de la Minyona. Damunt l'espadat del cingle se'ns obre una àmplia panoràmica de les Guilleríes sobre la Vall de Sau. Aquest paisatge i la gent que l'habitava foren un recurs de primer ordre per l'obra de Jacint Verdaguer. El poeta hi realitzà diverses excursions d'interès literari. Va escriure un poema de joventut dedicat a la Nina del Cingle i en una prosa evoca la llegenda popular d'aquest indret. "(...) i allargant-se més fins a on sóc, en arracat i altíssim cingle, anomenat de la minyona, per aver-hi saltat, segons diuen sense fer-se mal, daltabaix, amb tot que té més de cent canes d'alçària, una donzella, sols per a ésser a temps a casar-se puig l'hora anava a caure." (Al bosc amb els llenyataires)

Girem cua, camí tallat. Tenim Pla B... (976 m)

Estem al Camí dels Munts

Pla d'en Bou i la Serra de Cabrera al fons (865 m)

Bassa en el Torrent dels Munts i Masia el Molinot (798 m)

Vistes al Pantà de Sau des d'el Bac de Sau (677 m)

Parador de Turisme de Sau (677 m)

"Origen i característiques: El Parador va obrir les portes al públic el 25 de maig de 1972, encara que no fou inaugurat oficialment fins al 17 de juliol d’aquell mateix any. Es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. L’edifici, que actualment s’ha reformat completament, reprodueix una típica masia senyorial catalana. Pel que fa a l'àmbit estilístic i arquitectònic, cal distingir entre la façana principal, que reprodueix les línies distintives de l’arquitectura senyorial catalano-aragonesa, i la cara posterior caracteritzada per les formes pròpies de la masia catalana. Destaquen els grans finestrals amb arcs de mig punt, les reixes als balcons i les galeries i arcades de pedra massissa. Actualment, el Parador és gestionat per l'empresa Paradores de Turismo de España, S.A. El parador i l'Estatut de Sau: Aquest Parador ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió del grup de parlamentaris catalans, diputats i senadors, anomenat la Comissió dels Vint que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya, entre el 12 i 15 de setembre 1978, conegut també, per aquest motiu, com l'Estatut de Sau. A l’entrada del Parador hi ha el monument a l’Estatut de Sau, obra del prestigiós escultor Josep Ricart i Maymir. El monument fou inaugurat el dia 3 d’octubre de 1982 pel, aleshores, President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, l’alcalde de les Masies de Roda, i la majoria dels parlamentaris que participaren en la redacció de l’Estatut, començant pel president de la Comissió dels Vint, Josep Andreu i Abelló. Font: ViquipèdiA https://ca.wikipedia.org/wiki/Parador_de_Turisme_de_Vic-Sau

Sant Pere de Casserres. Vistes al Pantà de Sau (622 m)

Centre d'Acollida de Sant Pere de Casserres (622 m)

Aquí finalitza la ruta amb cotxe que hem deixat una mica abans en l'aparcament. Ens trobem en un lloc ideal per a descansar de la ruta, estirar cames i menjar i beure, que de ben segur ens vindrà de gust! Aquest lloc "d'acollida", disposa de restaurant i cafeteria amb un menjador interior i una terrassa exterior en un entorn molt relaxant i verd. Des d'aquest lloc farem l'última part de la ruta a peu. Visitarem, en una curteta caminada, el Monestir de Sant Pere de Casserres, enclavat en un lloc privilegiat i amb molta història sobre els seus pilars. Us agradarà!

Boniques vistes de l'entorn (625 m)

Monestir de Sant Pere de Casserres en un meandre del Riu Ter (618 m)

Monestir de Sant Pere de Casserres (601 m)

"Diu la llegenda que la família noble dels vescomtes d’Osona va tenir un fill, que tres dies després de néixer va parlar. Va dir que només viuria trenta dies i que, un cop mort, el seu cos fos posat dins una arqueta tancada, que es carregués sobre una mula i que es deixés a l’animal anar cap on volgués. Allà on s’aturés s’hi hauria de construir un monestir sota l’advocació de sant Pere. Més de mil anys després, damunt d’una cinglera i envoltat de les aigües del pantà de Sau, trobem el monestir de Sant Pere de Casserres, un dels conjunts monumentals més importants de l’arquitectura romànica catalana. Aquest monestir, l’únic de l’orde benedictí a la comarca d’Osona, situat a les Masies de Roda, conserva encara l’estructura original del segle XI, cosa que fa molt fàcil d’entendre com era la vida dels monjos que l’habitaren". Font: http://www.santperedecasserres.cat/monestir/