Susqueda - Querós - Vallclara - Sant Hilari

Avui, nosaltres, intrèpids exploradors i curiosos, ens endinsem en un emocionant recorregut per les sinuositats de Les Guilleries. Alternant entre la comoditat d'un robust 4x4 i la proximitat a la natura amb els nostres passos, descobrint un món fascinant.

Els boscos que ens envolten despleguen una variada vegetació, canviant d'un verd exuberant que recorda la primavera i l'estiu a una paleta cromàtica que anuncia l'arribada de la tardor. Cada moment és una sorpresa per als nostres sentits.

Amb la sequera que ha fet descendir dràsticament el nivell de l'aigua al pantà de Susqueda, ens trobem amb una oportunitat excepcional. Acompanyats d'un bon amic que té la clau per accedir a la pista que ens portarà a Querós, seguim el camí a l'esquerra i ens trobem de sobte davant del majestuós Pont de Querós, gairebé sempre submergit. La primera visió d'aquesta meravella és absolutament sorprenent. Les quatre arcades sembla que narren les històries de les aigües que han fluït sota elles des de la seva construcció l'any 1534 fins a la seva anegació pel pantà el 1967. Quasi podem sentir les  passes de les mules. sobre els rierencs del pont, que travessaven el riu Ter des del poble de Querós, ara en ruïnes i que un dia es trobava a la seva riba.

Amb el monumental pont conquerit, seguim el curs del riu, caminant sobre les arenes que ens porten a voltar el pintoresc Turó del Mal Sopar. La primera aventura culmina amb l'enlairament d'una estelada en el desgavellat campanar de l'església de Sant Martí de Querós.

De tornada al pont, amb l'esperança que aviat torni a estar submergit sota les aigües, ascendim per una pista que segueix de prop la serpentejant i frondosa riera de Querós. A poc a poc, guanyem l'alt Coll de Querós i el Collet de Can Carbassa, envoltats d'avets densos i escardalencs.

Les ruïnes de l'abandonat Hotel Don Juan de Serrallonga al pla de Vallclara evocant un passat de grandesa que ha quedat enrere enmig de Les Guilleries. Tot i això, trobem consol a l'ermita romànica de Santa Maria de Vallclara, amb la seva majestuosa escalinata i el campanar d'espadanya ricament ornamentat. La longitud desproporcionada de la nau ens sorprèn, culminant en un absis de forma rodona.

Un petit canó de ferro, emergint d'una pila de pedres, podria passar desapercebut si no fos pel seu cartell indicatiu: "Font de Vallclara". Continuem el nostre camí cap a Mas Cabrerola, travessant un bosc dens, i entre les espitlleres vegetals, se'ns revela una espectacular panoràmica dels cingles de Rupit i Tavertet, avui mig difuminats per la calitja.

Arribats a Mas Cabrerola, decidim renunciar a la temptadora vista del penyal de Cabrerola per seguir les passes dels antics bandolers, que ens condueixen a la misteriosa Cova d'en Serrallonga, amagada a les profunditats sota el rocam de Cabrerola. Es diu que en Serrallonga i els seus camarades hi van passar amagats llargues estones, i les parets encara porten el record fumat de les fogueres que abans s'hi encenien.

Després de retornar per les petjades dels bandolers fins a les ruïnes de l'Hotel Don Juan, seguim la pista que ens portarà a Sant Hilari Sacalm, posant així punt i final a la nostra emocionant travessa per una de les parts més indomables d'aquestes estimades Guilleries.