Torre de Castellnou (100 Cims). Ruta 4x4 Santpedor - Torre de Castellnou - Callús - Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Sortida aparcament Ctra. Navarcles, Km. 6, Santpedor (312 m)

Creuem el Riu d'Or en el Pla de Lluçà (310 m)

Bifurcació, anem per l'esquerra pel Camí de Gàver (330 m)

Estem en el Pla dels Abadals. A l'esquerra d'aquest punt es troba el Jaciment Arqueològic del Serrat dels Morts en el Serrat dels Morts (357 m)

Seguim per aquest camí mes estret (397 m)

A la dreta una caseta o barraca tipica de vinya (335 m)

> Informació: "La Barraca de Vinya. La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabanya, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló) és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai Mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, França, Itàlia, algunes regions d'Escòcia,[1][2] etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec." Font: WikipèdiA

Caseta de Lluçà, passem pel costat (338 m)

Encara que sembla l'entrada d'una finca particular, és el camí normal

Petits gorgs del Riu d'Or (345 m)

Can Pinyot al fons (353 m)

Ens trobem en la part més plana de la ruta, els camins són amples, en no res començarem a guanyar altura

Continuem pel Camí de Brugueroles (389 m)

Brugueroles és una Masia que trobarem una mica més endavant

A la dreta veiem la 'Muntanya de la Sal' de Sallent (366 m)

Camí més trencat en el Camp de Sant Jaume (405 m)

Creuem de nou el Riu d'Ora en Cal Flequer (394 m)

Detall de Cal Flequer (400 m)

Comadelena, les seves tines i els seus gossos (427 m)

Atenció! Recomano no sortir del cotxe en el pas d'aquesta finca, han vingut uns simpàtics gossos a rebre'ns amb cara de pocs amics... :-(

Cruïlla en la Masia el Soler del Far (499 m)

Seguim per la dreta, camí de la Torre de Castellnou (520 m)

Camí força empedrat, recorda una calçada romana... (539 m)

Aparcament per a visitar la Torre de Castellnou (595 m)

Història de La Torre de Castellnou (595 m)

> Informació: "Castell de Castellnou de Bages. La torre de Castellnou de Bages és un edifici de Castellnou de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional. Juntament amb altres restes conforma un castell que s'aixeca dalt d'un carener en un indret dominant de la vall del Llobregat. Fou una fortificació des de mitjan segle X, anomenat llavors castell del Buc (de «Bugo» o «Buco»), que actuava de guaita per a prevenir atacs enemics, precedent del nom Castellnou. - Història: Aquest castell no apareix documentat fins a principis del segle XI, l'any 1001, dins el terme de Buc (Buco, Bugo o Bugu). Aquest, documentat des del 952, no tenia castell propi per tenir a prop el Castell d'Or al límit amb Santpedor. En ésser destruït aquest per Al-Mansur el 999, empenyé a la construcció del castell de Castellnou. El domini eminent estava en mans dels comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Guifré de Cerdanya.[1] El domini feudal era a mans de la família Balsareny. Està documentat que l'any 1020 Guifré de Balsareny el va vendre a la seva muller Ingilberga. Aquesta dama el deixà en testament l'any 1038 al seu fill Bernat Guifré de Balsareny. L'any 1045, per herència, quedà incorporat al patrimoni del vescomtat de Barcelona fins que l'hereu del patrimoni Berenguer de Guàrdia, l'any 1187, el deixà en testament a Arbert de Castellvell en alou franc i lliure. S'ignora com passà a mans del rei però l'any 1246, el rei Jaume I el permutà al bisbat de Vic per diverses propietats a València, juntament amb el castell i la vila de Sallent.[1] Els bisbes uniren el castell de Castellnou de Bages, el castell de Sallent i el castell d'Artés, que ja posseïen, sota una mateixa baronia. L'any 1321, el bisbat de Vic requerirà al rei Jaume II la confirmació de la jurisdicció dels tres castells. El domini del bisbat de Vic pervisqué fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.[1] - Arquitectura: De l'antic castell només en resta una gran torre cilíndrica dalt d'un turó amb bones vistes, força malmesa, amb restes de murs i fossat de l'estructura primitiva tot al seu voltant. Està assentada en un terreny abrupte, amb desnivell.[1] Al voltant de la torre hi ha restes de d'edificacions molt malmeses que es creu que formarien part de l'estructura primitiva.[1] La torre, de secció circular, té uns 12 m. d'alçada i un diàmetre exterior de 703 cm., mentre que al seu interior és de 213 cm. El gruix del mur és de 245 cm. i consta de tres pisos que van reduint la seva alçada a mesura que creixen en altura. No existeixen obertures tot i que sembla que devia comptar amb una porta a l'alçada del segon pis. L'aparell està fet a base de blocs de pedra disposats en fileres i units amb morter gris. Hi ha restes d'arrebossat en els murs exteriors.[1] L'alçada és menor en cada nivell; el superior és el més baix. No es conserven vestigi d'obertures però es creu que només devia tenir una porta encarada a llevant a l'alçada del segon tram. Atesa la manca de finestres, devia tenir un terrat o galeria des d'on atalaiar els voltants i fer senyals. L'aparell és fet amb blocs de pedra escantonats disposats en rengleres horitzontals i fixats amb un morter molt compacte de calç i sorra. Als paraments externs hi ha grans clapes de morter que denoten que la torre havia estat totalment arrebossada a l'exterior. Pel que fa a la datació, aquesta torre s'integra plenament a les construccions militars del segle XI. A la banda de migjorn de la torre hi ha restes d'una construcció rectangular amb murs de 110 cm de gruix que s'enfonsen uns 70 cm a partir del nivell del sòl. El rectangle fa 290 cm d'amplada en la cara de ponent. La mida de les altres cares no es pot determinar tot i que el mur sud s'estira fins a 435 cm i el nord fins a 245 cm. A llevant de la torre, situat en el pendent, hi ha un mur de 6,60 m de llarg i 1 m d'alt que devia ser un mur de contenció. L'aparell és més desordenat que el de la torre, amb filades horitzontals amb la majoria de blocs ajaguts. Els carreus, aquí, són fixats amb fang. El turó on s'alça la torre, sobretot a migjorn, és tallat per un vall (fossat) en forma de "V"." Font: WikipèdiA

Bifurcació, continuem per l'esquerra (573 m)

Deixem en aquest punt la Carretera de Castellnou de Bages (pista ampla), i continuem per una més estreta

Casamitjana (532 m)

Ramats al costat de la Riera de Vallverd (485 m)

Vigileu les tanques electrificades! (485 m)

Sisplau, després de passar deixeu el pas tancat

A dalt el Graner en ruïnes (475 m)

Tram amb una bona pendent (445 m)

Conjunt de cases el Putxot en ruïnes (494 m)

Història de Cal Putxot (495 m)

Conjunt de 10 cases que es van construir al segle XVIII, avui en ruïnes

Detall de Cal Menjabacallà (495 m)

Detall de Cal General (495 m)

Ca l'Aguilar en ruïnes (460 m)

Trams enfangats tot i que fa temps que no pou (515 m)

Forta pendent en baixada (490 m)

Vigileu, si ha plogut molt aquesta baixada pot ser molt relliscosa

Continua la forta pendent (460 m)

Vigileu si ha plogut, aquest terreny és molt relliscós! Ens trobem al costat de l'urbanització Les Pinedes de Castellnou

Curta trialera molt trencada (438 m)

Vilatorrada (362 m)

A la dreta de la foto es troben les Tines de Vilatorrada (ruïnes)

Pla de la Tosa amb Montserrat al fons (321 m)

Ens trobem en el Camí de Callús a Viladelleva

Pla de la Tosa (311 m)

Cal Garriga i Cal Moixí al fons

Vistes a Callús (312 m)

Final ruta. Pàrquing Restaurant Bonaplata (217 m)

Ens trobem en la C55, Km. 35,9 i a 1 Km de la C25, molt a prop de Manresa

Amb una mica de fang (217 m)