ITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE SANT PESSELAÇ A RINER I A BRICS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DE L´ANOIA I DEL SOLSONÈS: DES DE SANT PERE DELS ARCS A PINÓS, MATAMARGÓ, FREIXINET, RINER I BRICS

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas de l´aproximació de Freixinet a Riner; i posteriorment d´aquest indret al Santuari del Miracle. Igualment el trajecte de l´aproximació a les teuleries de Brics, entre altres trams del recorregut de l´itinerari,.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials son generalment de caràcter argilós, de vegades calcolutític o sorrenc. Pertanyen a l´Eocè o a l´Oligocè, segons els indrets. Es distribueixen entre la Formació Súria, la Formació Artés i la Formació Solsona. La primera és d´Eocè i les altres dues es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè.

Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Aquests materials els trobarem format depòsits de vessant o terrasses fluvials.
Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques de l´Anoia i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, pels voltants de Sant Pere dels Arcs (Sant Pesselaç) es realitzaran per la comarca de l´Anoia. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria, Formació Cardona i Formació Solsona. Les dues primeres i la darrera les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de molts dels indrets per on discorre el recorregut. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè.

3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de Cardona - Pinós i de l´Anticlinal de Súria – Castelltallat (tot i que aquest sols el veurem de forma molt marginal).

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut, en concret de les mineralitzacions cupríferes i uraniníferes, associades a “red-beds”, que es localitzen prop de Riner.

5. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

6. Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural de la comarca del Bages.

7. Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, dels LIG (Llocs d’interès Geològic), que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels relacionats amb els anticlinals abans esmentats i també dels relacionats amb les mineralitzacions de Riner

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, dels LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment de les teuleries situades prop de Brics i del Forn de Calç de Riner, entre altres indrets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap altre recorregut similar, per aquests indrets. En aquest cas aquest itinerari constitueix una primícia. existeixen diversos antecedents parcials y generals nostres de tipus bibliogràfic. En concret, farem esment de dos treballs nostres: MATA – PERELLÓ (2013a i 2013b), coincidents en part amb alguns dels trams inicials del que ara presentem. En canvi, no coneixem cap publicació relativa als trams finals.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment d´uns treballs parcials, relatius a l´indici cuprífer (i uraninífer) de Riner: MATA – PERELLÓ (2009), GENERA i MATA – PERELLÓ (2009) i finalment SORIANO LLOPIS (2011), entre altres autors.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques de l´Anoia i del Solsonès. Per d´altra banda, sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a les immediacions de la població de Sant Pesselaç (Sant Pere dels Arcs), per on es farà la primera aturada, sobre la carretera local B – 300.

Posteriorment, des de les immediacions de Quadrells, el recorregut es dirigirà cap al poble de Pinós i cap el Santuari de Pinós, realitzant-se dues noves aturades. Tot seguit, el recorregut anirà cap a Su, seguint sempre la carretera B – 300.

Després, en arribar a Su, ens caldrà iniciar una fillola i seguir per la carretera BV – 3001, la qual condueix cap a Cardona, entrant lleugerament a la comarca del Bages. Poc després, trobarem per la dreta el trencall de Matamargó i Vallmanya, que ens caldrà agafar. Així tornarem a entrar a la comarca del Solsonès. Més endavant, en arribar al trencall del poblet de Matamargó. Tot i això, hi havia la possibilitat de vindre per un camí carrter des del Santuari de Pinós.

Posteriorment, després de retornar a Su, en caldrà continuar per la carretera local BV – 3001, amb la intenció d´arribar al Santuari del Miracle, prop d´on es farà una aturada. Després, ens caldrà anar per camins de terra cap a Riner, per on farem dues aturades més. I, finalment, també per camins de terra, ens caldrà anar cap a les immediacions de Brics, per on farem les darreres aturades del recorregut d´aquest sinuós i laberíntic recorregut.

Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 70´03 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 601 metres a Sant Pesselaç. Després de baixar lleugerament, es pujarà fins als 908 metres, en arribar al Santuari de Pinós. Després es baixarà fins als 662 m, prop de Matamargó, per a tornar a pujar fins als 820 metres, prop del Santuari del Miracle. Tot seguit, es tornarà a baixar fins als 621 metres, prop de Riner. I, finalment, es tornarà a pujar, arribant als 773 metres, prop de Brics, per on finalitzarà el recorregut.

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona), 362 (o de Calaf) y 363 (coneguda com a full de Manresa).

Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GENERA, M. y MATA – PERELLÓ. J.M. (2009).- Una visión actualizada acerca de la mina de cobre de Riner(Solsonès, Catalunya). X Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Instituto Geológico y Minero de España Pp. 289 – 310. Coria

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (2003).- La geología y la mineralogía del yacimiento cuprífero de Riner (Solsonès, Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). En:
Mata – Perelló, J.M. y González, J.R. (coordnadores). Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el SW Europeo (Serós, 5-7/05/2000), Centre d’Arqueologiad’Avinganya. Pp 133-136. Serós

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de sant Pere dels Arcs a Pinós i a Matamargó. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona

SORIANO LLOPIS, I. (2011).- De tumbas de metalúrgico en el Nordeste peninsular. El Forat de la Tuta (Riner), Revista de Arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida, n! 21, pp. 37 – 56. Lleida