Fly and Via Ferrata al Puigsagordi

Ens despertem a l'aparcament de l'aterratge i fem uns quants cafès observant el Montseny nevat mentre el sol va escalfant l'aire. Cap a les 11:00, s'aixeca una brisa de sud i carreguem la furgoneta. Abans d'arrencar, amaguem els arnesos i els dissipadors rere uns arbustos.

Aparquem a dalt mateix del Puisagordi i estenem les veles. Sota l'atenta mirada d'uns adolescents, surt la Dominique. "Flipa, hermano, estás que yo me cuelgo de un paracaídas de esos", se sent amb un accent osonenc d'aquell tan tancat. "Ya ves, bro, ni loco", rebla un altre. Un cop la Dominique s'allunya, els demano si em poden ajudar a estendre la meva vela. Resulta que, tot i que al professor (un valencià que s'esforça a mantenir la llengua) només li xerren en castellà, sí que coneixen la llengua de Verdaguer. "I tant i tant, péro viyila, eh, no sea que te caguis i després nos denuncis."

Fa molt poc vent i necessito dos intents per sortir. Un cop m'enlairo, això sí, aconsegueixo aguantar-me una bona estona fent vessant en direcció nord, amb vistes a la Plana i a uns Pirineus tímidament blancs. Després d'unes quantes anades i vingudes, m'apropo al poble i faig un 360° i un parell de vuits sense perdre de vista les línies elèctriques. Llavors, m'estic una estona sobrevolant l'hípica, fins que me'n canso i faig orelles per baixar més ràpidament fins a l'aterratge (on la Dominique em fa un vídeo en què semblo experimentat i tot, però deu ser cosa del vent, que em va rebre amb la intensitat i direcció òptimes).

Ens fem un petó i pleguem les veles en coliflor. Caminem uns metres i les amaguem al mateix lloc on hem deixat l'arnès, que necessitarem per pujar a buscar la furgoneta seguint la via ferrata de les Baumes Corcades.

*La Dominique portava l'arnès del revés perquè era carnaval...