Ascensió al roc de Madres (2.469 m) des d'Odelló de Real

Download

Trail photos

Photo ofAscensió al roc de Madres (2.469 m) des d'Odelló de Real

Author

Manel Figuera Abadal

2,899 178 1814

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 8.84 mi
Elevation gain: 3,553 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 3,553 ft
Max elevation: 8,080 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 4,929 ft
Trail type: Loop

Coordinates: 310
Uploaded: February 15, 2024

1 Clap

near Puyvalador, Occitanie (France)

Viewed 44 times, downloaded 6 times

Trail photos

Itinerary description

L'ascensió al punt culminant del Madres és atractiva i directa des d'Odelló de Real, només amb un esglaó que requereix atenció i de vegades (poques) treure's les raquetes si la neu és molt dura o inestable. El descens pel bac de les Planes, encarat a la plana del Capcir, és divertit i sinuós per un bosc de pi negre fins al mateix Odelló. El panorama, tant des del pic de Bernat Salvatge com des del roc de Madres, és extens i en dies clars arriba fins al mar. Aquesta ruta es troba ressenyada al llibre "Cerdanya, 100% raquetes de neu" (la Seu d'Urgell: Salòria, 2023). La vaig fer per últim cop al febrer de 2022, sol, en un temps de 5.30 h.

Waypoints

Odelló de Real

Es pren una pista (indicador) en sentit nord i poc després nord-est on es veuen franges vermelles i grogues del GR de Pays Tour du Capcir (GRP TCA). La pista, planera, voreja els camps del Pla, a l'esquerra, seguint el límit del bosc de Daroc, a la dreta. Un lleu descens al rec del Roc Marí, que es creua per una palanca, i tot seguit es troba una desviació a l'esquerra, la del camí (indicador) que per Serrallonga baixa al pont de la Farga, a la carretera D118, no gaire lluny de Puigbalador. Cap a la dreta, la pista principal, que hem de seguir, comença a pujar i fa un parell de llaçades.

Refugi pastoral de Becet

Petit refugi a la dreta que pot ser útil com a aixopluc. L'ascensió continua mentre la pista entra a la petita val formada pel rec del Roc Marí. El roc Marí és una penya granítica que destaca a la capçalera. Una llegenda diu que és on realment va quedar atrapada l'arca de Noè. Abans que la pista travessi el curs d'aigua hi ha un camí indicat a l'esquerra.

Camí dels Anglards

Hi ha un indicador del roc de Madres. L'ascensió prossegueix en llaçades, després de creuar una clariana, a través d'un bosc de faig. Fent ziga-zagues constants s'ateny una altra clariana més gran on es gaudeix d'un panorama obert del Capcir i del llenguadocià Donasà, amb les seves agudes muntanyes entre les quals sobresurt el roc Blanc.

Planelles d'en Jaquet

S'hi troba el refugi Oller, lliure i en estat acceptable, amb capacitat per a unes vuit places, amb lliteres i xemeneia (llenya a la vora). Les planelles s'estenen a la dreta del bosc de Daroc, que cobreix el vessant occidental del Madres.

els Anglards

Es continua amunt per aquest pas, on es desvia a la dreta el GRP TCA, però per l'esquerra hi ha una altra variant que se seguirà. Aquest és el tram més dret i costerut: un esglaó natural que s'ha de superar. S'eviten per la dreta unes roques i fent alguna ziga-zaga es remunta un pendent entre bàlecs, ginebrons i claps de pins negres. Quan la neu és dura o inestable potser es farà necessari treure's les raquetes, però rarament (només si fa molt fred i la neu és glaçada) hi faran falta els grampons. El més normal és que es faci sense raquetes, però també sense grampons amb l'ajut dels bastons i prou. S'hi troba el final d'una pista que ve del coll de Censà. No s'agafa i se segueix pujant fins a un replà del capdamunt. El contrafort per on s'ha pujat es dilueix al serrat de les Clotes mentre el roc Marí queda allunyat a la dreta. El pendent esdevé moderat i es va girant sensiblement cap a la dreta per tal d'assolir un pas força ample.

Serrat de les Clotes

Es descobreix des d'aquí dalt la coma de les Nou Fonts i el vessant nord del massís, igualment ple de bosc. El pic de Bernat Salvatge i el roc de Madres destaquen a l'est alhora que el roc Marí queda ja quasi a la mateixa altitud a migdia. Es continua per l'amorosida carena del serrat de les Clotes cap a la dreta, en sentit ascendent, fins al límit de l'altiplà culminant del Madres. Sense la necessitat d'arribar al proper coll dels Gavatxos (s'hi passarà de baixada), des d'aquest punt es podria pujar directament al cim del roc de Madres, però val la pena dirigir-se primer al del pic de Bernat Salvatge. Cal, això sí, flanquejar el caient nord del roc de Madres, d'inclinació moderada però exposat a l'esquerra si la neu és molt dura.

Roc de les Nou Fonts (2.341 m)

Queda a poques passes a l'esquerra. És interessant pujar-hi perquè des de dalt es gaudeix d'un bon panorama de les Nou Fonts, al caient occità. Un cop creuat el rec de les Nou Fonts, que baixa del mateix roc de Madres, s'ha de pujar lleument en diagonal, mirant ja de front el cònic pic de Bernat Salvatge. Sota el seu cim hi ha un coll.

el Malpàs

Es descobreix a l'altre costat l'amagada coma de la Balmeta i el Salt del Burro, un roc granític que crida l'atenció pel seu relleu esvelt. Per la carena en sentit nord, costeruda, o un xic a l'esquerra, dibuixant alguna llaçada, s'ateny sense obstacles el tercer cim en altitud del Madres.

Photo ofPic de Bernat Salvatge (2.423 m)

Pic de Bernat Salvatge (2.423 m)

Mirador formidable del País de Salt, amb la depressió d'Aquitània; del Donasà, i també del Capcir, amb la vall de Galba, el puig Peric i el Carlit al fons. Es torna al Malpàs i se segueix la carena, ara en sentit sud. Amb precipici a l'esquerra, es passa per un cim secundari, es deixa una cabana (si es veu per la neu) a la dreta, es baixa per un esglaó a un altre coll i es remunta una costa moderada per tal d'assolir el sostre del Madres.

Roc de Madres (2.469 m)

Hi ha una cabana de pastors que a l'hivern s'assembla més a un iglú. Des d'aquí es gaudeix d'una perspectiva única del Canigó i de l'Alt Conflent, així com de les muntanyes de Carançà i de Núria fins al Puigmal. Una altra muntanya que crida l'atenció és l'enigmàtic Puèg de Bugarac, a l'extrem occidental de les Corberes. A ponent la vista s'allarga pel Donasà i l'Arieja fins al Mont Valièr, al gascó Coserans. En un dia clar es pot veure el litoral mediterrani. I als peus s'hi obre la coma de Pontells, a la dreta del pla dels Gorgs i del pic de la Pelada. El roc Negre queda separat a llevant pel, complicat amb neu, Clos Tort. Seguint a continuació la carena principal cap a l'est, es volta per la dreta un cim secundari i es baixa al coll dels Gavatxos. Ara cal fixar-se en un llarg contrafort emboscat més avall en què sobresurten dos cims a la part superior. Es prossegueix per la carena, planera, ampla i amb pins petits que a l'hivern solen estar glaçats, fins al coll següent. Llavors es pren direcció oest, es deixa la carena i es davalla al límit superior del bosc, on es veu un gran replà. El roc Marí queda a la dreta.

Les Planes

Agafant com a referència els dos tossals emboscats del serrat, cal dirigir-s'hi per un tram especialment bonic i divertit entre pins negres. Més avall hi ha la jaça del Bascó, una altra clariana. Els dos tossals són ja a prop, però no s'hi ha de pujar necessàriament. De nou al bosc, es creua un torrent i es voregen per la dreta sense perdre altitud, perquè com més avall es vagi més volta caldrà fer després. El flanqueig pel bosc du a un replà situat ja a la carena del contrafort, que s'ha de seguir en sentit descendent sempre cap a ponent. Cal mantenir aquesta direcció pràcticament fins a Odelló. El pendent augmenta i també ho fa el panorama del Capcir, amb el puig Peric i el Carlit. Un descens pronunciat porta a la pista del coll de Censà als Anglards, per la qual passa el GRP TCA. La davallada prossegueix per un camí mig perceptible a la carena del contrafort, però de tota manera és important mantenir sempre el rumb oest. Més avall es creua la pista del bac de les Planes. És la que s'ha deixat per pujar a les Planelles d'en Jaquet. El contrafort va diluint-se, però cal mantenir la mateixa direcció cap a l'oest. Quan al final, seguint un camí més evident, se surt del bosc, es veu a prop Odelló.