Cap de Rec-Tossal de la Muga-Cap de Rec RUTA HIVERNAL

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
La Cerdanya és un territori natural que està separat en dues parts: l'Alta Cerdanya, que depèn de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló (la Catalunya Nord) i és on es troba el municipi de Llívia; i, després, la Baixa, la catalana, que està dividida entre les províncies de Girona i de Lleida. La Cerdanya catalana està formada per l'alta vall del riu Segre, on es troba la plana més gran dels Pirineus, i el conjunt muntanyós de la serra del Cadí i la del Moixeró, entre d'altres massissos. Limita al nord amb els països de França i Andorra, a l'oest amb la comarca de l'Alt Urgell, al sud amb el Berguedà i a l'est amb el Ripollès. El seu riu més important és el Segre, que neix a l'Alta Cerdanya i passa per tota la comarca amb l'aigua de tres afluents: el Raür, la Llavanera i el Querol.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
Aparquem el cotxe a l’àrea habilitada de l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya, ben a prop del refugi de Cap de Rec. Actualment cal pagar un forfait de 6€ (4,5€ si ets federat) per a fer qualsevol activitat de muntanya, també raquetes.
A l’hivern, i especialment en una ruta d’alta muntanya com aquesta, resulta gairebé impossible seguir un únic camí “correcte”. La neu cobreix gran part de les marques i dels propis camins, per la qual cosa el més adient és, si no es coneix bé la zona, fer-se amb un bon track i mirar de seguir-lo ni que sigui de forma aproximada, adaptant-se a les condicions de la neu i del terreny i seguint una orientació no estrictament fina. Algunes zones amb gruixos considerables de neu poden fer feixuga la progressió, per la qual cosa és bo aprofitar les traces del nostre grup i el d’altres si sabem segur que el camí és l’adequat. Tècnicament el recorregut no presenta dificultats especials. En tot cas cal prestar molta atenció a l'estat de la neu a la pujada final des de l'Estany de la Muga al propi Tossal, que és prou costeruda i amb neu dura requereix la utilització de grampons i piolet.
No cal dir que cal tenir cura amb la planificació: BPA, meteo, track, etc.; així com dur el material de seguretat imprescindible: equip complet DVA, grampons i piolet. Tanmateix cal anar ben aprovisionats d’aigua i menjar perquè estarem moltes hores a la muntanya.
La catalogo de difícil per distància I desnivell i per la incògnita de conèixer les condicions del terreny al moment que es decideixi fer l'excursió.
3-FLORA
Ens trobem entre els estatges subalpí i alpí, movent-nos entre els 1900 i els 2900 metres d’altitud. Estem en ple hivern i ens haurem de conformar amb l’admiració del pi negre, amb alguns exemplars imponents i d’altres més castigats pel rigor del medi, el ginebró, el bàlec i el neret, que gairebé ens assenyala el límit del gruix del mantell nival.
4-FAUNA
Amagadissa i fugissera hem d’intuir que hi podem trobar isards (n’hem vist un bon grup a vessants propers al cim), daines, martes i fagines, i, sobrevolant els cims, aus com l’àliga daurada i l’àliga marcenca. Ja als boscos inferiors potser el gaig, el gamarús, el protegit gall fer i la perdiu blanca. D’altres en ple període d’hivernació, com la marmota.
5-ELEMENTS SINGULARS
Vistes: La pujada és sostinguda i “dura”. Convenient portar un ritme tranquil i gaudir-ne, en les parts més baixes dels boscos, plans, torrents i estanys, i en les més altes de les serralades i pics propers. Les vistes de tornada a les serralades del Cadí i Moixeró i les seves parets imponents són espectaculars.
6-VALORACIÓ
Magnífica excursió. Es recomana una bona forma física i habilitats per a progressar en terreny nevat. Material de seguretat apropiat al terreny i a les condicions climàtiques.