Circular Tossa Plana de Lles per El Pradell i l’estany de l’Orri

Itinerari (circular): Cap del Rec (1960 m) – Refugi del Pradell (2125 m) – Pla de les Someres (2300 m) – Tossa Plana de Lles (2916 m) – Roc Blanc (2586 m) – el Llomar (2500 m) – el Clot de l’Orri (2350 m) – Estany de l’Orri (2159 m) – Cap del Rec.

Temps efectiu: 2h44’ (ascens) + 2h15’(descens)

Clàssica hivernal a un dels cims més altius de la Cerdanya per la seva ruta normal d’ascens pel Pla de Someres i completada amb el descens per la banda més amagada de la Coma i l’Estany de l’Orri. Grans vistes panoràmiques sobre una vasta extensió blanca dels Pirineus per totes les bandes i troballa molt especial de bells racons de bosc al Llomar i a la Coma d’Orri. Aquesta és una ruta sense dificultats tècniques però amb un desnivell important de 1000 m que no s’ha de menystenir.

Condicions de neu humitejada a cotes baixes i sectors arrecerats (pluges recents fins a 2400m) i neu ventada a les faldes superiors de la Tossa Plana. Una mica de neu recent per damunt dels 2400-2500 m (uns 5 cm). Trobarem dues zones fortament ventades a 2500 m i a la part somital on pràcticament es podia progressar sense material d’hivern. Dia net i blau amb restes de vent fort al cim que havia estat bufant els dies anteriors.

Aquest itinerari s’inicia a l’aparcament de l’estació d’esquí de fons de Lles i del refugi de Cap del Rec. El primer tram del recorregut és pel bosc i segueix un itinerari de raquetes de l’estació senyalitzat degudament fins a la cabana de El Pradell. S’ha de recordar que no es pot circular per les pistes d’esquí si aquestes están obertes. En el meu cas malaudarament vaig sortir a la pista abans d’arribar a la cabana i la vaig haver de seguir un troç curt. Per damunt de la pista de El Pradell, la ruta comença a remuntar cap al Pla de les Someres i ràpidament les vistes s’obren al gran altipla que forma la Tossa Plana al nostre davant. No hi ha perdua, la ruta discorre en tot moment per l’ample vessant entre la coma de Setut a l’oest i el Clot de l’Orri a l’est. Segons el pendent i l’estat de la neu ens podrem decantar més cap a una banda o l’altre.

Durant la pujada hi ha dos trams a 2400 i 2600 m que constitueixen el que podriem dir com els trams més durs, a manera de graonades amb més pendent. La resta és anar fent amb la calma i admirant la bellesa del paisatge que es va obrint als nostres peus. Al final la Tossa Plana es va tombant i apareix davant nostre amb totes les muntanyes d’Andorra i de la Cerdanya francesa mirant al nord.

Dalt del cim estant gaudirem de vistes sense fi dels Pirineus, però en primer terme destacaria la profunda i allargada vall andorrana de Madriu, un racó amagat que també cal conéixer, fa anys la vam recorrer seguint el GR-11. Si, en canvi, mirem a migjorn s’esten als nostres peus tota la Cerdanya tancada pel tall abrupte de la Serra del Cadí. I més enllà s’albiren les serres pre-litorals del Montseny fins i tot. I cap a ponent s’obre tot el Pirineu de Lleida en una successió sense fi de muntanyes emblanquinades.

Feia fred adalt amb el vent que bufava i ràpid vam haver de davallar però per completar la ruta que millor que fer una circular i veient sobre els mapes un punt feble en el rocallam del Clot de l’Orri, anem a buscar el Roc Blanc i el Llomar. Aquí descobrirem mirant a l’est el racó dels Estanys i el Pic de la Muga i al seu darrera el Bony de Manyer i la carena allargassada de La Carabassa. A més, a mesura que davallem ens captivarà el propi entorn del Clot de l’Orri. Lloc solitari i bucòlic, ens endinsarem en un bosc espars de gran bellesa i avancem dòcilment com si fos un laberint fins atansar-nos al propi Estany de l’Orri, completament gelat. D’aquí en endavant reprendrem les traces d’un altre dels itineraris de raquetes de l’estació d’esquí que finalment ens deposarà al punt d’inici.

Primera activitat hivernal del Grup Salvatge per començar bé l’any. Anem amunt!!