COLLADA DE PEGUERA

Assequible i agradable ruta pel vessant sud de la serra d’Ensija i pel poble abandonat de Peguera. Un paratge sorprenent i de poc risc per fer amb raquetes, encara que no sempre hi ha suficient neu. Per això hi hem anat per aprofitar la gran nevada que hi va haver fa uns dies.
Aparquem després del quilòmetre 11 de la carretera BV 4025, on les màquines llevaneus han acabat la seva feina, després de posar-nos les raquetes sortim direcció al Pla de la Creu, arribem a la cruïlla anomenada Els Tres Camins, nosaltres agafem el camí de la dreta, el camí de Fumanya a la Font del Pi, el de l’esquerra va al poble de Peguera.
Ens anem enfilant cap al Grau de Peguera, pel camí anem trobant pins caiguts, alguns al mig del camí, pensem que deu ser per la passada llevantada Gloria, anem sortejant els obstacles. Passat el grau trobem un desviament, nosaltres agafem el de l’esquerra que baixa cap al Bac de la Bruixa. Arribem a una cruïlla de camins on hi ha un pal indicador, enllaça amb el GR 170, camí dels Bons Homes i que també coincideix amb el camí de Can Salamó o dels Rasos de Peguera. Girem a l’esquerra seguint el GR 170 fins la Collada de Ferrús, i cap als Planells, seguim el curs del barranc del Graus, creuem el Pla de les Basses. Ja albirem el pintoresc indret del poble abandonat de Peguera arrasserat als peus del Roc de Peguera, on antigament hi havia el castell.
En aquest bonic poble situat entre l’obaga dels rasos de peguera i la serra d’Ensija, hi va néixer el famós maqui català Caracremada. Travessem el poble, aquí hi ha poca neu, arribem a la font del Coix un indret captivador, on hi ha l’antic safareig públic, avui brolla aigua per tot arreu i després de creuar el Rec de Castellar deixem el GR i seguim pel PR C 73 iniciant l’ascens cap al Coll de la Creu de Fumanya i cap a la casa de la Creu de Fumanya, lo millor és pujar aquí, a la carretera ja que com ho hem fet nosaltres hem tingut que caminar per zona sense neu