Comabona per Cerneres i Serra Pedregosa

Itinerari (linial): Pont de Cerneres (1436 m) – Camps de Cerneres (1480 m) – Coll de les Bassotes (1873 m) – Prat dels Truixeners/Toixones (1925 m) – Prat de Socarrats (2072 m) – Prat Llong (2297 m) – Serra Pedregosa (2451 m) – Clot Palomar (2400 m) – Comabona (2548 m).

Temps efectiu: 3h20’ (ascens) + 3h (descens)

Una bellíssima ruta per culminar un dels cims més panoràmics de la Serra del Cadí. Itinerari molt interessant que recorre indrets solitaris com la Vall de Cerneres i s’alça per les costes solanes de la serra enllaçant de manera intel·ligent graonades i prats penjats, per assolir l’ampla carena i el cim del Comabona, màxima altitud del sector oriental de la Serra. A l’hivern i en condicions de neu esdevé una ruta llarga però encara més gratificant. Si qualifiquem la ruta com a moderada és bàsicament per què no presenta dificultats tècniques ni riscs d'allaus rellevant (si no se surt de l'itinerari) però cal no oblidar que en condicions hivernals s'haurà de valorar molt més les nostres condicions físques en raó de la llargada del recorregut i l'estat de la neu i la meteo.

I que veuran els nostres ulls? Ens endinsarem al cor del Cadí, entre aquests barrancs i prats penjats que no sembla que puguin cabre dins de la cos esvelt i llargarut de la serra. Durant gran part del recorregut podrem albirar molt d’a prop cap a l’oest la mole esglaonada del Pic de Costa Cabirolera i vers al sud la mole inmensa de la cara nord del Pedraforca amb les seves canals d’aspecte gèlid i ferèstec en ple hivern. Descobrirem també la Coma de Cortils, profunda incisió que clivella la part alta de la serra i conforma uns paisatges feréstecs i indòmits (tot i que podriem trobar aixopluc i pernoctar al Cortal dels Cortils). Una vegada al cim del Comabona s’obriran les vistes al cantó nord sobre la Cerdanya, com si fóssim privilegiades aguiles dalt dels penyasegats del vessant septentrional. Veure a més a més tota la plana ceretana nevada és una gran experiència, amb totes les muntanyes andorranes, del Capcir i del sector del Puigmal que li fan de inacabable guirlanda. Un espectacle que paga molt la pena conèixer en ple hivern i si, a més a més, les condicions de neu acompanyen.

La ruta i les seves dificultats es poden dividir en quatre sectors diferenciats:

(1) Torrent de Cerneres – 4,5 km i 400 m de desnivell. Recorregut per pista que va ascendint de manera molt progressiva i suau pel marge dret de la vall. Passarem a tocar de les runes de les masies de l’antic nucli disgregat de Cerneres, que van ser abandonades després de la Guerra Civil espanyola. Resten també alguns tancats i corrals. Des d’aquest punt i envers el Coll de les Bassotes resseguirem el marge esquerra del Torrent de Cerneres. Vistes magnífiques vall avall vers Josa tot destacant el pinacle d’El Cadinell.
(2) Costa de Prat Llong – 3 km i 400 m de desnivell. És el tram més exigent de l’itinerari ja que remunta de manera continuada i sostinguda tot el vessant solà del Cadí. A l’estiu el camí està molt ben marcat (PR-124) i va fent marrades evidents. En el nostre cas haurem d’adaptar la pujada segons les condicions de la neu. En qualsevol cas es tracta d’atansar-se el més suaument possible fins a l’inici de la Serra Pedregosa que començarem a vorejar prop del seu fil fins al Prat Llong, al peu de la mateixa serra, i que també haurem de travessar de cap a cap.
(3) Serra Pedregosa – 2 km i 150 m de desnivell. Flanquejarem la serra al llarg del seu fil de sudoest a nordoest, tot passant al cantó nord a la seva part més alta. S’obren aleshores les vistes al forat de la Coma de Cortils i a l’altiplà superior del Cadí. Sempre resseguint la serra davallarem molt suaument fins al Clot Palomar, que dóna pas a la carena sud del Comabona.
(4) Altiplà fins al Comabona – 1,5 km i 145 m de desnivell. Arribats al Clot Palomar sembla que tenim el cim a tocar però no! Es farà de pregar i si les cames ja es troben pesades encarada més. Hi ha dues opcions, o bé pujar directament al Puig de la Font Tordera (2526 m) i resseguir la carena o bé, com vam fer nosaltres, rodejar aquest primer punt culminant per l’ampli vessant meridional i anar ascendint de manera més suau cap al collet i el cim del Comabona. Sembla que no s’acabi però al final si, sense dubtes s’arriba al vèrtex geodèsic que marca aquest emblemàtic cim de les nostres terres.

Condicions de neu: aquesta excursió es va poder fer íntegrament amb raquetes donades les excel·lents condicions de la neu. Després d’unes setmanes de copioses nevades a tot el Pirineu, tota la zona del Cadí i Pedraforca presentava un mantell blanc continu, des dels pobles de la vall fins al capdamunt, incloent els vessants meridionals que rarament aguanten la neu gaire temps. Amb una temperatura de -5ºC a les 9h del matí vam trobar en pràcticament tot el recorregut d’ascens unes condicions de neu crosta/dura molt bones per a progressar amb raquetes. Més endavant i a més alçada, les deflacions provocades pel vent feien aflorar el terra en algunes zones i trobàvem neu encartonada i molt desigual. En canvi, durant la baixada en els trams dels Prats de Socarrats i de Truixeners i a la meitat baixa de la vall de Cerneres, les condicions van canviar radicalment degut a la insolació i vam trobar ja una neu humida i pesada. Cansats del llarg recorregut aquest tram final se’ns va fer força “costerut” però amb paciència i bona lletra (o millor dit bon pas) tot el que comença bé acaba millor.

Ens enduem a casa una de les rutes més maques que he fet al Cadí i una nova aventura del Grup Salvatge (amb Oshirifuki posant-ho tot!) que recomanem sense embuts als bons caminaires i raquetistes!