Comes de Rubió (Port del Cantó - Prat Muntaner - Serra Seca - Refugi Comes de Rubió)

Raquetes de neu (amb poca neu) a les Comes de Rubió.
Itinerari:
Port del Cantó - Prat Muntaner - Serra Seca - Refugi Comes de Rubió - Barranc de les Comes de Rubió - Port del Cantó.

Per arribar al Port del Cantó agafem la carretera N-260 que va de Sort (Pallars Sobirà) a Adrall (Alt Urgell). El Port és a la carena que enllaça la Serra Seca, al nord, amb el Serrat de Pratprimer, al sud. A la collada trobarem un ampli aparcament.

Poques vegades havíem vist tan poca neu a la contrada com aquest any a principis de març. Poca precipitació i les altes temperatures de les últimes setmanes tampoc no han ajudat gens per mantenir la poca neu de l'hivern.

A l'altra banda de la carretera tenim un pal indicador que ens indica la direcció a seguir, cap al nord, encarats a lo Tossal. Comencem la pujada, que serà l'únic desnivell positiu d'avui, seguint el sender en bastants llocs ple d'aigua fruit del desgel prematur. Tal com anem pujant se'ns obren molt bones vistes cap a llevant (la vall del Segre, el Cadí i la serra del Port del Compte encara emblanquinats a la capçada).

Arribem a dalt i fem cap a una àmplia coma herbada, és l'anomenat Prat Muntaner, avui sense gens de la neu que hi hem trobat molts cops.
Cap a l'oest tenim la Torreta de l'Orri coronada amb unes altes torres de comunicacions. La Torreta de l'Orri, de 2.438 m d'altitud, també és la part més alta de l'estació d'esquí de Port-Ainé.
Continuem avançant direcció nord per la Serra Seca i aviat el camí entra al bosc. Aquí ja trobem neu per posar-nos les raquetes.
El ruta que seguim enllaça amb les pistes d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm i diversos itineraris de senderisme (pal indicador). Anem seguint sempre cap al nord.
Arribem a una nova cruïlla de pistes (pal indicador) i seguim la de la nostra esquerra, en baixada i per sota de les Comes de Rubió. A baix hem de fer un gir cap al sud (pal indicador) direcció al refugi de les Comes de Rubió, que ja tenim molt a prop.

Llegim a la guia de Terra Incògnita, d'Editorial Piolet, que "El refugi Comes de Rubió va ser construït l'any 1.927 com allotjament dels llenyataires, i posteriorment va servir com a lloc de comandament dels republicans durant les ofensives de les Roques d'Auló i Baladredo. Actualment el refugi està guardat tot l'any, El seu entorn és ideal per a la pràctica de raquetes de neu, esquí de muntanya, senderisme i bicicleta de muntanya".

Avui, quan nosaltres arribem al refugi la neu gairebé ja ha desaparegut del tot. Més avall, en algunes raconades obagues, encara trobarem algun clap. Ben poca cosa per ser al mes que estem.
Al refugi parem una estona i després continuem avall per la pista que segueix per la vora del Barranc de les Comes de Rubió.
Arribem a la barrera que a l'hivern tanca l'accés motoritzat al refugi. La pista es bifurca en dues. La de la dreta continua cap al poble de Rubió. Nosaltres agafem la de l'esquerra que en una lleugera pujada ens portarà fins dalt al Port del Cantó on hem aparcat els cotxe unes hores abans.
En aquest darrer tram se'ns obren unes espectaculars vistes al poble de Rubió, a la Vall de Siarb i la Serra de Freixa que tanca la vall per la banda sud.
Una volta molt recomanable i força assequible per fer raquetes, tot i que avui ha estat escassa de neu. De totes maneres, sempre gaudint de la muntanya.