Espot - L'amfiteatre de la vall d'Escart - dia2

La passejada per l’Amfiteatre de la vall d’Escart es tracta d’un itinerari circular de dues jornades amb sortida i final des del pàrquing de l’estació de SuperEspot i nit a la borda de Feliu. Després d’una llarga pujada entre boscos densos de pi roig, barrejats amb àrees avetoses a les zones més obagues, es posa peu a la carena que envolta la vall d’Escart. Una panoràmica excepcional s’obre a la vista, com si d’una recompensa es tractés. Des dels cims de la zona de Tavascan, passant pel pic de Certescan, el massís de la Pica d’Estats, els cims de la frontera Andorrana, el pic de Salòria, la bellesa de la nord del Cadí, fins al pic de l’Orri i la zona de Llessui al sud. Una experiència visual inoblidable sempre que la meteorologia ho permeti.

La segona part d’aquesta jornada ressegueix aquest amfiteatre natural des de la seva part més elevada, deixant al fons de la vall el poble d’Escart. Escart és un dels molts topònims pirinencs d’origen basc. Format per es (final de vall), ca (paret) i art (entre). “Final de la vall-paret-entre”. I és que al costat d’aquest poble hi ha una gran paret de la qual penja l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

La vall d’Escart es caracteritza pel seu aïllament, i per tant, per una conservació del medi natural exemplar. Aquest itinerari s’acosta fins el límit de la zona boscosa subalpina, on es troba la borda de Feliu, lloc de pernocta. Aquest bosc de pi negre esclarissat és un indret privilegiat per a trobar traces d’animals a la neu, com les de cabirols, llebres, esquirols, perdius nivals o fins i tot de l’emblemàtic gall fer, i observar aus al final i inici de la jornada, com les mallerengues, els trencapinyes, entre d’altres.

El segon dia es guanya un altre vegada la carena, fins arribar al coll de la Creu d’Eixol. Des d’aquí segueix un divertit descens fins arribar a les pistes de l’estació d’Espot que ens portaran fins al pàrquing de sortida, posant punt i final a l’activitat.