Gósol - Ermita Sta Margarida - Coll de la Mola - Portell de l'Ós - Pla de la Font - Cap del Verd - Collada Belitres - Gósol

Una ruta amb raquetes de neu, amb una distància de 16,4 Km, que s’inicia a la cota 1354 i s’arriba a la màxima de 2290 metres, amb un desnivell acumulat positiu de 968 metres. La ruta es va fer en 6 hores i 7 minuts, dels quals en moviment en van ser 4 hores i 40 minuts.
S’arriba al poble de Gósol per la B400, després de deixar la C16 en el desviament que hi ha entre La Consolació i Guardiola de Bergadà. A l’arribar al poble trobem una rotonda a la qual donarem quasi tota la volta i agafarem la pista que surt cap El Verd, Càmping, Molí i Torrent de Santa, pel camí Peu de la Costa, fins la següent bifurcació que torna a portar al poble. Podrem deixar els cotxes allí que hi ha espai per no molestar.
Iniciem camí a peu per la pista que surt cap al Sud. A uns 500 metres trobarem un desviament a la nostre dreta cap un corriol (WP02) que hem d’agafar. Poc després tornem a trobar-ne un altre que també surt a la dreta i puja cap a l’ermita de Santa Margarida (WP03). Allí trobarem una fons abans d’arribar-hi (WP04).
Arribem a l’ermita (WP05) i continuem el camí de darrera. Ja no té pèrdua, ja que s’ha d’anar seguint les marques blanques i vermelles una bona estona del GR150, creuant pista la pista per seguir pel corriol (WP06, 07 i 09) o per seguir-la uns metres i tornar a deixar-la (WP08). Així fins arribar al Coll de la Mola, just després de passar per sota de les línies elèctriques (WP10).
Al Coll de la Mola trobarem un indicador cap El Verd. Un indicador ens dirigirà cap un camí que surt cap al costat mateix la basant S de la muntanya. Dons aquest no és. Hem d’agafar un que surt per la dreta d’aquest sentit S-SE, entre els arbres i que ens durà per la basant O-NO , per la pista força planera que porta al Portell de l’Ós (WP11).
Al Portell de l’Ós trobarem una barrera que impedeix el pas als vehicles. Seguim per aquella pista fins arribar a uns corrals. Allí el camí gira a l’esquerra (WP12).
Ara toca pujada fins al Pla de la Font, on arribarem després d’uns tres-cents cinquanta metres i superar un desnivell de 50. Si seguim el camí del Pla de La Font(WP13), abans d’arribar al punt més alt, podrem desviar-nos a la dreta, per encarar ja l’últim tram.
Aquest tram és el més exigent de pujada. Ens resta 1,6 Km on superarem un desnivell de 300 metres. Però mentre pugem, val la pena anar girant-nos a la nostra esquerra, on veurem anar trient els pollegons (mai millor dit) al Pedraforca i a la seva dreta, La Gallina Pelada.
Ja al cim del Verd (o al Cap del Verd) (WP14), penem-s’ho amb calma, ja que val la pena restar-hi una estona ... si el temps ho permet. Des del SO, passant pel Sud i cap al SE, podrem veurela Com i la Pedra del Port del Compte, la Torre del Enginyers, El Pedró, el Cap del Prat d’Aures (el més proper), el Cap d’Urdet, Cap de la Gallina Pelada i el Serrat del Voltor. Des de l’E passant pel N i fins a l’O, podrem veure el Balandrau al fons, Puigllançada i Torreneules, els dos pollegons del Pedraforca, el Calderer. També veurem tot el Cadí i molt propera l’estació d’esquí de Port del Compte.
Per baixar, reculem una mica des d’on hi ha la caseta de fusta del cim on es guarda el llibre de signatures i anem buscant els petjades cap al ‘est que ens baixaran fins a la Collada de Belitres (WP15). Des de allí si seguim recte podríem fer el Cap de d’Aubes, el Cap d’Urdet i el Gall. Com que la climatologia va empitjorar, varem decidir baixar. Així que des de la collada dels Belitres baixem cap a l’Est pel Torrent Forc. Una baixada força pronunciada, que em recorda a la inclinació de la tartera del Pedraforca. En una mica més de 1,15 Km, baixem 357 metres. Cap al fina les fa menys pronunciat i, després de passar per damunt d’una resclosa, agafem la pista seguint les marques verda i blanca (n’hi ha poques) fins arribar al WP3. A partir de allí ja sols queda desfer camí.