La Carabassa (o Carbassa) pel Pla de Matons des de Guirul (Pirineu cerdà)

Ascensió amb raquetes a la Carbassa, al Pirineu Cerdà, una magnífica talaia del Prepirineu i del Pirineu orientals i de l'ampla vall cerdana. Per la seva forma la Carbassa més que un cim es podria considerar un ample altiplà de desnivell suau, tot i que per assolir la part final carenera ens haurem d'esforçar de valent per superar els més de 1100 metres de desnivell des del punt de partida. En aquest itinerari s'ascendeix pel vessant oriental des de prop de Guirul (també es pot fer des de Talltendre). El recorregut combina la progressió amb raquetes per pistes, zones boscoses i terreny obert. Per precaució, com sempre a la neu, convé dur grampons i piolet (1).

L'inici de la ruta el trobarem passat el llogarret de Guirul, en una pista secundària que surt a l'esquerra de la principal, que puja des de Meranges fins al refugi de Malniu. Hi trobarem un pal indicador al Pla de Matons i la Carabassa. Es tracta d'una pista tallada al trànsit que puja suaument pel vessant oriental de la muntanya cap al bosc de Meranges. La seguirem durant gairebé 2 km fins que la deixarem per una altra pista que surt a la dreta i que es va perdent a mida que ens enlairem (hi trobarem a la primera part pintura de la ruta 107 en alguns arbres) de manera que acabarem progressant pel mig del bosc sense camí definit, passant per la Pleta del Bosc fins a sortir a la pista del Bosc de Meranges que havíem deixat a la pujada.

Seguint novament la pista a l'esquerra uns quants metres l'abandonarem per continuar ascendint pel bosc fins al collet de Plaferrant -no s'arriba al Pla de Matons- on trobarem un petit estanyol per al bestiar. El bosc s'esclarissa en aquest part de la pujada fins que, amb un relleu més costerut, la ruta s'endinsa novament pel bosc -continuem sense camí definit- en un tram de progressió més feixuga.

Cap als 2200 metres, deixarem enrere el Bosc de la Font de Socàs i, amb un desnivell que es va suavitzant a mesura que pugem, arribarem a la carena de la Serra de Comaermada, entre panoràmiques impressionants en totes direccions. Resseguint en sentit nord l'ampla carena, remuntarem fins l'ampli cim de la Carabassa, on val la pena recrear-se en les extraordinàries vistes que s'hi albiren: cap al sud la vall cerdana, les Serres de Cadí i Moixeró, la Tossa d'Alp... en un pla més llunyà el Montseny, la Mola...; més cap a l'est, el Taga, el Puigmal, el Canigó...; en direcció nord, el Carlit, el Puigpedrós i el circ d'Engorgs, el Montmalús, el Pessons...; orientats a l'oest, la Muga, la Tossa Plana, el Perafita, el Monturull... Des del cim de la Carbassa, val la pena acostar-se també al proper 'cim nord', per acabar de gaudir de les magnífiques panoràmiques del cim principal, sobretot cap a la vall de la Llosa i les muntanyes septentrionals (Bonys Manyer...).

El retorn el farem pel mateix camí evitant la part alta de la carena per anar fent drecera. També es pot intentar escurçar la part baixa de la ruta des de la Pleta del Bosc seguint un camí que, arribats a un pal indicador, ens farà baixar per un barranc (el clot del Porc) amb fort pendent i força descompost. No l'aconsellem si hi ha neu: no hi ha camí definit i no és un terreny adient per raquetes. És preferible fer el camí més llarg de pujada, per la pista inicial, encara que haguem de fer 2 km més.

-------------

(1) En el nostre cas el risc d'allaus era 3 (marcat) i la situació del mantell va variar força entre els trams inicials i boscosos, amb neu més tova, i els de més alçada, amb neu ventada i endurida.