Llagunes - Les Piques

Ruta quasi circular sortint del veïnat de Llagunes (Soriguera-Pallars Sobirà) no vaig trobar cap ruta que sortint de Llagunes anés fins al cim de Les Piques (100 cims) així que faig servir dues rutes. La primera, de les rutes de la Vall de Siarb, per arribar fins dalt de la Serra de Freixa. La segona, una llarga que sortia del mateix Port de Cantó, anant a trobar la Serra de Freixa fins a enllaçar amb la Serra de Mollet i arribant al cim de Les Piques. Vaig tenir alguns contratemps, potser el primer va ser pensar que dalt estaria tot ventat i no trobaria neu, raó per la qual no serien necessàries les raquetes (es van quedar al cotxe), el segon conseqüència de la lenta progressió per la neu va ser arribar a les 14:00 al cim. Tenia previst tornar per on havia vingut, però això, a principis de febrer és garantia d'enganxar la nit, així que decideixo baixar "recte" fins al veïnat de Freixe, aquest cop sense track (sort de l'APP Catalunya OFLINE i la del ICC si es té cobertura) baixó carenejant fins a la Plana d'Aran on, no sense dificultats, enllaço amb una antiga pista, fins a Freixa, pujar fins dalt la Serra i enllaçar amb la ruta de pujada.
Com deia inicialment, surto de Llagunes, baixo per un enfangat camí al costat d'una granja de vaques, les quals tenen ben decorat el sol, trobo i passo el pont sobre el riu del Cantó, iniciam la pujada fins a dalt la Serra, passo per sota del Roc de Llagunes, des del pont ja trepitjo neu, però aquí el camí es estret i les raquetes (d'haver-les dut) tampoc haguessin ajudat gaire.Un cop dalt el sol ja dóna de ple, un cartell informa que aquell és l'antic camí de Llagunes a Freixa, giro a la dreta (oest) per a començar a carenejar, la neu tapa tota traça de camí, així que entre tack i intuició vaig fent camí. Passo un petit mur (waipont) amb una cabana de pedra més amunt, a partir d'aquí i gairebé fins el cim, les raquetes haguessin estat d'ajuda la ruta transcorre per pista, ara ben colgada per la neu. Arribats a la cruïlla amb la pista que puja de Sant Sebastià de Buseu comencem a girar cap a l'esquerra (est), la neu gairebé desapareix fins el cim. Aquest es fa esperar ja que passem una successió de "piques" fins a la coronada pel vèrtex geogràfic. Com deia abans, la intenció inicial era tornar pel mateix camí d'anada, però l'hora aconsella baixar fins a Freixa. Per sort ja havia estat mirant aquesta opció, així que més o menys tenia una idea de per on anar. Baixo a trobar una pista que queda per sota del cim direcció nord nord-oest, les raquetes haguessin estat un altre cop necessàries. Segueixo la pista fins un revolt tancat a l'esquerra, la deixo, sé que he de seguir recte, carenejant per on el bosc estigui més obert, sé que he d'arribar a un punt on a ma esquerra (oest) trobaré un camí que em portarà fins a Freixa. Carenjo, fins a arribar al Pla d'Aran, trobo una cadena que barra el camí, però no enllaço la pista aquí, si no que travesso el bosc en diagonal fins a trobar la dita pista, o el que queda d'ella, però amb camí més evident. Arribo a Freixa, entro i el travesso com qui diu per la porta de radera, no trobo altra opció millor. De seguida trobo el corriol, en força mal estat, que puja fins dalt la Serra. Un cop dalt ja només toca seguir el mateix camí de pujada, només amb una diferència, en passar el pont veig que no és el mateix que vaig creuar d'anada. De pujada ni l'havia vist, en tot cas, aconsello passar aquest pont en comptes del segon, així s'evita el conglomerat de fang i merda de vaca. La ruta l'he feta en solitari el 09/02/19. amb més neu de l'esperada però amb un dia magnífic, he estat de les 08:30 fins poc abans de les 18:00. Si teniu sort, des del cim podreu veure el Pedraforca (est) com el Turbón (Oest) així com molts altres cims.