Montmalús per la Vall de la Llosa amb neu (Pirineu cerdà)

Itinerari llarg per una de les valls més interessants, pel seu paisatge i vegetació, del Pirineu de la Cerdanya, bellesa que es multiplica a l'hivern amb neu. Des del cim del Montmalús podrem gaudir, a més, d’unes excel•lents vistes dels principals cims del Pirineu andorrà i cerdà. Cal també tenir en compte però que, en tractar-se d’una ruta hivernal, la distància a recórrer és considerable si es vol fer en una sola jornada, més encara si, com en el nostre cas, les condicions de la neu (nova i distribuïda irregularment per l’acció del vent) alenteix el ritme de la marxa. Bona part del recorregut es pot fer perfectament amb raquetes quan la quantitat de neu ho permeti (per això hem classificat aquesta activitat per a raquetes, encara que nosaltres no les vam portar, pensant que la quantitat de neu seria més minsa), tot i que al tram final d’ascens al Montmalús es poden necessitar grampons atesa la inclinació del terreny.

La ruta arrenca a la pista que va de Viliella al mas de Cal Jan de la Llosa, on haurem d’aparcar en algun dels eixamplaments de la pista abans d’arribar-hi (temps enrere es podia aparcar en un prat del mateix mas). Després de travessar el mas i el riu de la Llosa per un pont, ens incorporarem a una pista amb el pas barrat per als cotxes que haurem de seguir fins el prat de Xuixirà, tot pujant en paral•lel al mateix riu. En aquest ampli prat hi trobarem un oratori i les ruïnes d’un antic refugi. Poc desprès, la pista s’acaba i hem de prendre un corriol que ens durà a la confluència dels rius Vallcivera i de la Llosa, on trobarem la cabana dels Esparvers i connectarem amb el GR-11, que ve de la Portella d’Engorgs i va cap al Port de Vallcivera.

Tot girant a l’esquerra, en direcció oest i avançant en paral•lel al riu Vallcivera, ascendirem fins el pla de Vallcivera, on deixarem el camí que ens portaria al Port de Vallcivera i girarem a la nostra dreta, en direcció nord, per pujar a l’ampli circ de muntanyes on es troben els estanys de Montmalús i diversos cims (es pot pernoctar en un refugi lliure, força ben equipat, situat en l’extrem septentrional de l’estany gran). Nosaltres avançarem per l’àmplia cubeta on es troben els estanys en direcció nord, en línia gairebé recta (en el nostre cas tot evitant les zones més fondes on l’acumulació de neu nova era més gran).

A diferència de la cara nord molt més escarpada, el vessant sud del Montmalús és de pendents més suaus de manera que, com en el nostre cas, es pot optar per evitar la pujada habitual per la collada de Montmalús (amb més neu) i pujar per l’esquerra del llom perpendicular al cim.

Les vistes des del cim són espectaculars: per la banda andorrana es poden veure els cims més alts (Coma pedrosa, Estanyó...), a més dels més propers (Pessons, Envalires, Fontnegres...), així com la Vall d’Incles, els circs dels Pessons i dels Colells... Pel que fa a la Cerdanya, s’albiren el Carlit, els Perics, el muntanyam del Puigpedrós i el circ d’Engorgs..., cap al sud la Tossa Plana, la Muga... així com la Vall de la Llosa o la Serra del Cadí a la llunyania.

El retorn es fa per la mateixa ruta, en el cas nostre aprofitant la petjada deixada a la pujada per accelerar la marxa encara que, tot i així, vam haver de recórrer a la frontal per fer el tram final de pista fins al cotxe.

Reportatge fotogràfic complet: