Monturull

Hivernal circular per l’Alt Urgell, a frec del Principat d’Andorra i la Cerdanya. El Monturull (o Torre dels Soldats) és termenal entre el Principat d’Andorra (Sant Julià de Lòria), l’Alt Urgell (Les Valls de Valira) i la Cerdanya (Lles).
Amb el seu veí Perafita (o Tossal de la Truita) son els cims que més destaquen del cerdà circ dels Estanys de la Pera i el separen del de Claror, al vessant andorrà.
A diferència de l’estiu, amb neu, no hi ha cap aproximació curta al Monturull, s’hi pugi per on s’hi pugi. Però la ruta que us presento, treta d’un llibre d’en Manel Figuera, és de les llargues. La qualificació de difícil li he posat en consideració al desnivell acumulat afegit a la llargària. No pas per la dificultat tècnica: tal com vàrem trobar la neu nosaltres, solament va caldre piolet i grampons baixant del Monturull al Coll de Monturull, però això és tant variable... Vàrem renunciar a carregar les raquetes, però del Turó Punçó en avall, ens haguessin calgut.

Aproximació. A Bescaran prenem la pista de terra que mena a Arànser que, en un primer tram, és comú a la de Castellnou de Calcorze. És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. L’ideal és començar a caminar a l’alçada de la Barraca del Vaquer (1.927 m, 8 km.) però amb neu probablement haurem de deixar el vehicle al Corral de la Ingla (1.724 m, 5 km.) on surt la pista al Coll de Jovell, o fins i tot força abans[1]. Entre aquest dos punts surt un ramal a mà esquerra que creua el riu de Bescaran i, tot passant per les Bordes de Cintó, mena a la Rabassa pel Coll de Pimés i a Arcavell.

Barraca del Vaquer (1.927 m, 1h). Poc abans d’aquest punt hi ha l’aiguabarreig dels torrents de la Bassa i del de Port Negre, origen del Riu de Bescaran. Prenem el Camí de l’Orri de Pal, una pista que marxa vers mestral (NO) pel marge esquerre del torrent de Port Negre. L’abandonem precisament a l’Orri de Pal quan creua el torrent i s’enfila vers Calm Ramonet. Continuem, ja sense camí fressat, pel fons de la coma en direcció al coll evident. El pendent és tothora moderat, però llarg i constant.

Port Negre (2.615m, 3h 25’). Àmplia collada entre els pics Negre de Claror (esquerra en el sentit de la marxa) i Negre d’Urgell (dreta). El nom amb que han estat batejats queda ben evident, si la neu ho permet, pel color del terreny esquistós. Fins aquí arriba una pista procedent de la Massana per la Collada de Pimés i Calm Ramonet.
Seguint l’ampla carena[2] marxem vers xaloc (SE) enfilant-nos per pendent més fort al proper Pic Negre d’Urgell (2.700 m), davallant per emprendre desprès la pujada al Monturull.

Monturull o Torre dels Soldats (2.760 m, 4h15’). Cim planer i dilatat amb vèrtex geodèsic i fites termenals. Esquistós i rogenc. Gaudim d’una dilatada panoràmica. Vers el nord domina el Perafita o Tossal de la Truita, del que ens en separa el Coll de Claror[3]. Vers gregal els estanys de la Pera i el seu refugi a penes destaquen entre la neu, als peus de la Serra de Sirvent. Bona vista sobre les canals del Cadí.

Marxem del cim encara vers xaloc, seguint la carena, davallant primer al Coll de Monturull[4]. Desprès anem resseguint les suaus ondulacions de la Serra Airosa pujant, quasi imperceptiblement, als Pics Nord i del Coll de la Barra fins al Turó del Punçó on si que ens cal afrontar abans un curt però fort tram de pendent[5].

Turó Punçó (2.494 m, 5h 45’) Gaudim d’una bona perspectiva del camí recorregut i del que ens manca. Baixem vers garbí (SO) fins al Coll de les Fonts de Bescaran on localitzem la pista a Arànser que hem deixat a l’anada. La seguim a mà dreta revoltant per migdia, en el sentit de les busques del rellotge, el turó del Paluç fins a un refugi.

Refugi del Coll de Midós o de la Partida de la Múria (2.008 m, 6h 50’). Bon aspecte exterior. Font. Hem llegit que disposa de 45 places amb claus a la Pedania de Bescaran. En aquest punt se’ns ofereixen dues alternatives. La més curta i fàcil és continuar per la pista de Bescaran que, en poca estona i baixada, ens mena a l’alçada de la Barraca del Vaquer.
Nosaltres però marxem vers garbí (SO) emprenent la poc definida pista al Coll de Midós que ens mena a la del Coll de Jovell. Força més definida, la prenem a mà dreta en la mateixa direcció. Desprès d’un revolt molt pronunciat, marxa vers el nord fins a deixar-nos de nou a la de Bescaran a Arànser a l’alçada del Corral de la Ingla. Retrobem el punt d’inici a les 8h 5’ de marxa efectiva[6].

• [1] En el nostre cas comencem a caminar abans de la Ingla, trigant 1 hora fins a la Barraca del Vaquer.
• [2] Freqüents cornises que podem evitar fàcilment apartant-nos-en per l’ampli esquenall carener.
• [3] S’endevina un itinerari delicat per a fer-lo amb neu o glaç.
• [4] En aquest tram entre el cim i el coll –de fort pendent- ens cal calçar-nos els grampons i ens assegurem amb el piolet.
• [5] Pot resultar una bona alternativa per escurçar considerablement la ruta baixar, o be des del Coll de Monturull, o be des del Coll de la Barra, a buscar el torrent de la Bassa i seguir-lo fins a la Barraca del Vaquer.
• [6] Aquesta alternativa és poc recomanable per llarga i perdedora. La pista al Coll de Midós és força precària, poc definida i amb neu, difícil de seguir.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/AHaPPRSSy36n6VJK7