Parquing Estivella, Vulturó, Pedro Quatre Batlles

Abans d’explicar el recorregut permeteu-me una anotació prèvia. La muntanya és meravellosa, però fins i tot a la muntanya més humil se li ha de tenir respecte i més a l'hivern. Baixar sa i estalvi és més important que assolir el cim. No ens podem confiar i sempre hem de portar un bon material per superar les dificultats del camí, tan les previstes com les imprevistes.
Dic això perquè vam començar una excursió amb raquetes que es preveia còmoda i fàcil, però va canviar la meteorologia i després d’arribar al Pedró dels Quatre Batlles es va girar un vent huracanat i fred que va gelar la neu i va posar a prova el nostre equip.
Em principi vam pujar sense raquetes, la neu era dura però es caminava sense problemes, al baixar tot i que havia poca neu les congestes entre els pendents pedregosos eren difícils de superar sense relliscar, a tot això he d’afegir que el vent ens desequilibrava sovint.
Per superar petits trams gelats ens posaven les raquetes, que al poc temps ens triem per anar per les pedres. Aquesta operació la vam repetir varies vegades, la qual cosa va alentir la marxa i ens va produir una certa inseguretat, les raquetes no són per pujar pendents amb gel, el flanqueig és molt feixug i perillós, haguéssim anat millor amb grampons. Aquesta sortida supera turons suaus i arrodonits sense dificultat, pero ara no la recomano fins a una nova nevada !!!.

La ruta és circular, la iniciem a l'aparcament d'Estivella i pugem als cims del Vulturó (2.342m), Pedró dels Quatre Batlles (2.387m) i la Tossa Pelada (2.377m) la deixem per un altre dia degut al temps.
Des de l'aparcament de l'Estivella iniciem el recorregut seguint la pista del Prat de Bacies que surt a l’esquerra de l’aparcament. Al principi en les zones d’obaga la pista estava gelada, però anaven fem camí per les vores que encara tenien una mica de terra. Aquesta pista puja en suau pendent donant molta volta, per aquest motiu decidim tallar per la clotada d’un torrent seguint unes fites que pugen rectes sense gaire pendent, entre congestes, prats i pedres , fins a la pista que s’albira de nou més amunt. Novament en la pista, després d’un pronunciat revolt a l’esquerra arribem a plana del Portell del Llop (2114 m), girem a la dreta salvant el filat de vaques per una porta, on hi ha en una panell de fusta que amb anterioritat hauria de tenir alguna informació.
Pugem sense dificultat per una torrentera seguint les marques de la pista negra de raquetes fins al Vulturó. El dia clar ens permet tenir vistes magnífiques dels Rasos de Peguera, la Serra del Cadí, el Pedraforca, la Serra del Verd.
Des d'aquí, amb el Pedró del Quatre Batlles davant nostre cap al nord, iniciem un curt descens fins a creuar la Rasa de la Covil per anar a buscar el coll més accessible de la carena de la Gespeguera.
En arribar al coll, deixem a l'oest el cim de la Gespeguera (2.331 metres) i tirem cap a l'est en direcció al Pedró. Fins aquí la ruta l’hem feta seguint sempre camí marcat. Al cim del Pedró la vista és esplèndida, veiem perfectament les muntanyes des de Núria fins al Pallars, a més de les mencionades anteriorment. Hi ha una taula d’orientació als quatre vents, que encara que alteren el paisatge natural, serveixen per identificar els cims del voltat.
En aquest punt ha començat un vent huracanat i gèlid que ens ha obligat a deixat ràpidament el cim i desistir de pujar al cim de la Tossa Pelada. A partir d’aquí comencem un erràtic descens en direcció a la caseta d’Estivella, sempre em compte de cercar el descens més suau per superar els pendents gelats. Una mica abans d’arribar al Bar d’Estivella agafem la pista d´ esquí que ens portarà al aparcament, la pista està gelada i pelada a trossos, la qual cosa ens obliga a posar i treure raquetes. Arribem al cotxe a les 17’30 a punt de fer-se fosc, contents d’haver superat els inesperats entrebancs.