Pic de la Coma del Forn des de la Pleta del Prat (Tavascan)

Ascensió feta íntegrament amb raquetes al Pic de la Coma del Forn, a l'extrem més septentrional de la Serra de Mascarida, al Pirineu axial. Ruta molt recomanable per l'abundant neu que sol haver a la zona de la Pallaresa Nord; pels pendents que, segons l'estat de la neu, permeten fer la ruta íntegrament amb raquetes; per la bellesa de la zona de Mascarida, que recorrerem íntegrament, i per les magníques panoràmiques de què gaudirem en totes direccions.

Cal, però, com sempre que ens movem per l'alta muntanya en època hivernal, estar molt atents a l'estat de la neu (riscos d'allau, tipus de neu...) informant-nos adequadament, i anar equipats amb el material adequat (tot i no ser el nostre cas, segons l'estat de la neu pot ser necessari l'ús de piolet i grampons en les zones amb pendents més pronunciats).

La ruta comença a la petita estació d'esquí de la Pleta del Prat (1700 m), on s'arriba per una tortuosa i estreta carretera des de Tavascan (Vall de Cardós). Des de l'aparcament, després de passar el pont que travessa el Barranc de la Coma del Forn i el refugi de la Pleta del Prat, podem remuntar per la dreta de la pista i, quan portem uns 300 metres de pujada, desviar-nos cap a un pont que travessa el torrent de Mascarida.

Tot remuntant pel vessant dret del torrent (també podríem fer-ho per la pista d'esquí) seguirem ascendint en paral·lel al torrent fins acabar girant a la dreta, cap a la zona de Mascarida, per un costerut pendent que ens durà a la Pleta de Gavàs (2030 m).

Des de la Pleta de Gavàs reprendrem la marxa en paral·lel al braç principal del torrent de Mascarida per assolir un nou altiplà, on hi trobarem unes casetes de l'època de la Guerra Civil, si no és que estan colgades de neu com en el nostre cas. Després de recórrer aquest altiplà pel seu vessant oriental encararem un nou pendent que ens portarà a la cubeta de l'estany de Mascarida (2320 m), amb el diminut estany del Diable gairebé imperceptible al seu costat i voltat per les escarpades parets del Montforcado i la Serra de Cadius.

Superat l'estany de Mascarida, haurem de remuntar per un nou pendent fins arribar a la cubeta de l'estany de Mascarida de Dalt (2440 m): a partir d'aquí el nostre objectiu serà completament visible. Passat l'estany de Margarida de Dalt tindrem dues opcions a la vista: la primera, remuntar cap a la dreta per anar a buscar un llom (2600 m) des del qual progressar després més còmodament cap al cim (és l'opció de pujada nostra). La segona: ascendir cap a l'esquerra, en direcció a un visible coll (2580 m) des del qual carenar, tot passant per dues cotes secundàries, fins al cim (es l'opció de baixada nostra).

Seguint, doncs, la primera opció, la pujada és inicialment de perfil suau per tornar-se cada com més costeruda fins finalment assolir el llom (2600 m) que, girant a l'esquerra i per terreny més suau, ens portarà al cim del Pic de la Coma del Forn (2683 m).

Les vistes des del cim són corprenedores: cap al nord, propers i imponents, el Pic dels Tres Estanys i el Ventolau, amb el Mont-Roig i el Mont Valier més cap a l'est; cap a ponent, el Mauberme, Perdiguero, Posets, Maladetes, Besiberri i Comaloforno; més cap al sud, Subenuix, Peguera... entre altres cims d'Aigüestortes, i la Torreta de l'Orri i el Montsec a la llunyania; i cap a l'est, el proper Certascan, la Pica d'Estats, la Pica Roja, el Comapedrosa... a més de, als nostres peus, les magnífiques panoràmiques dels circs lacustres dels Tres Estanys, a l'oest, i la Coma del Forn i Mascarida, a l'est.

Després de gaudir de l'enorme espectacle podem completar-lo recorrent el tram carener que davalla cap a un ampli coll en sentit sud, tot passant per dues cotes secundàries (atenció a l'estat de la neu). Des del coll (2580 metres) descendirem per un fort pendent fins l'estany de Mascarida de Dalt, des del qual retornarem al punt de partida, amb dues variacions en el nostre cas respecte a la pujada per fer la ruta més variada: una, davallant més a la dreta des del Mascarida de Dalt fins arribar a l'estany de Mascarida; i dos, descendint la part final per les pistes d'esquí (desertes un cop aturats els remuntadors).

Tot plegat, en arribar a l'aparcament de la Pleta del Prat haurem recorregut amb raquetes poc més d'11 km i uns 1000 metres de desnivell positiu d'una esforçada, esplèndida i molt recomanable ruta hivernal d'alta muntanya.