Pic dels Estanyons o de la Colilla per la bassa de Comabella i les Pollineres des del Fornell (Pirineu cerdà)
near Arànser, Catalunya (España)
Viewed 2949 times, downloaded 92 times
Trail photos
Itinerary description
Ascensió hivernal amb raquetes al Pic de la Colilla o dels Estanyons, situat a l'extrem nord-oriental de la Serra del Sirvent, al Pirineu Cerdà, un cim que per la seva ubicació és una magnífica talaia que ofereix panoràmiques extraordinàries en totes direccions. Una ruta linial de terreny, vegetació i paisatge variats (pistes, corriols i terreny d'alta muntanya, bosc de pi negre a la primera part...) que, com en aquest cas, es pot fer íntegrament amb raquetes pels relleus en general suaus i poc inclinats que hi trobarem, tot i que per a algun curt tram de la part final amb desnivells al voltant o superiors al 30% i depenent de les condicions de la neu, no està de més dur piolet i grampons.
La ruta parteix de l'antic refugi del Fornell, a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, on s'arriba per una carretera local que passa per aquesta petita i pintoresca localitat cerdana (si matinem, passat Aransa podem trobar-nos una tanca que barra el pas a la pista asfaltada d'accés a l'estació, que tanmateix es pot obrir sense problemes).
Des del Fornell prendrem en sentit nord-oest la ruta pintada amb el nº 1 que porta als Estanys de la Pera. Aquesta primera part del recorregut transcorre per una còmoda pista per bosc que passa a tocar de la Bassa de Comabella i després s'esdevé corriol, desviant-se en paral·lel al riu d'Arànser cap a l'àrea de les Pollineres, on conflueix amb la pista que puja des del Cap del Rec i el GR-11.
Travessant la pista que també porta al refugi i als Estanys de la Pera, progressarem per un corriol seguint els senyals grocs i de GR que, pel Clot de la Pera i en paral·lel al riu del Molí, travessa el Planell Gran, amb una bonic salt d'aigua, i es desvia després en sentit nord cap al refugi dels Estanys de la Pera, situat al centre del circ que delimiten la Serra Airosa, el Monturull, el Perafita i la Serra del Sirvent, en una magnífica balconada cap a la vall de pujada, la Cerdanya i les serres del Moixeró i del Cadí.
Reprenent la marxa, ara ja en un entorn de plena alta muntanya, convé dirigir-se inicialment cap als Clots del Port i el collet de Sant Vicenç, per desviar-se després en sentit est i començar a remuntar els lloms cap al Pic dels Estanyons, evitant així la part inicial més costeruda de l'ascensió. Amb la carena de la Tossa del Sirvent i el Pic dels Estanyons a la vista durant tota la pujada, i deixant la fondalada de les Canals de la Pera a la nostra esquerra, remuntarem fins als Rocs Blancs, on el desnivell se suavitza i des d'on encararem la pujada final al cim dels Estanyons (el nom li ve dels petits estanys situats al peus de l'espadat del vessant nord, ja a l'andorrana Vall de Madriu).
Les vistes de què gaudirem al cim són immenses, abastant cap al nord i el nord-oest bona part dels cims andorrans (des dels més allunyats, com el Comapedrosa o el Tristaina, fins els més propers, entre els quals els Casamanya, la Serrera, l'Estanyó...) i fins i tot les Maladetes i l'Aneto; cap al nord-est i l'est, els també andorrans Pessons, Envalires, Fontnegres... juntament amb el Puigpedrós de Lanós, el Carlit, el Puigpedrós de Campcardós, la carena cap al Tossal Bovinar, la Tossa Plana...; completant visualment el recorregut circular cap a l'est i el sud, també són visibles el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca, el Montseny, el Port del Comte, la Serra de Montsec... a més de bona part de les valls andorranes i de la Cerdanya i del preciós entorn nevat del circ dels estanys de la Pera (Monturull, Perafita, Serra Airosa...) i de l'escarpada cara nord de la carena.
Des del cim del Pic dels Estanyons es pot optar per acostar-se al Tossal Bovinar, seguint la carena en sentit est i perllongant la ruta -sumant anada i tornada- uns 3 km i 200 metres de desnivell positiu, o com en el nostre cas iniciar el retorn pel mateix camí per arribar al punt inicial 18'4 km i 1010 metres de desnivell positiu més tard, segons la informació aportada per la ibp, de dades més fiables que les del GPS.
Reportatge fotogràfic complet:
La ruta parteix de l'antic refugi del Fornell, a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, on s'arriba per una carretera local que passa per aquesta petita i pintoresca localitat cerdana (si matinem, passat Aransa podem trobar-nos una tanca que barra el pas a la pista asfaltada d'accés a l'estació, que tanmateix es pot obrir sense problemes).
Des del Fornell prendrem en sentit nord-oest la ruta pintada amb el nº 1 que porta als Estanys de la Pera. Aquesta primera part del recorregut transcorre per una còmoda pista per bosc que passa a tocar de la Bassa de Comabella i després s'esdevé corriol, desviant-se en paral·lel al riu d'Arànser cap a l'àrea de les Pollineres, on conflueix amb la pista que puja des del Cap del Rec i el GR-11.
Travessant la pista que també porta al refugi i als Estanys de la Pera, progressarem per un corriol seguint els senyals grocs i de GR que, pel Clot de la Pera i en paral·lel al riu del Molí, travessa el Planell Gran, amb una bonic salt d'aigua, i es desvia després en sentit nord cap al refugi dels Estanys de la Pera, situat al centre del circ que delimiten la Serra Airosa, el Monturull, el Perafita i la Serra del Sirvent, en una magnífica balconada cap a la vall de pujada, la Cerdanya i les serres del Moixeró i del Cadí.
Reprenent la marxa, ara ja en un entorn de plena alta muntanya, convé dirigir-se inicialment cap als Clots del Port i el collet de Sant Vicenç, per desviar-se després en sentit est i començar a remuntar els lloms cap al Pic dels Estanyons, evitant així la part inicial més costeruda de l'ascensió. Amb la carena de la Tossa del Sirvent i el Pic dels Estanyons a la vista durant tota la pujada, i deixant la fondalada de les Canals de la Pera a la nostra esquerra, remuntarem fins als Rocs Blancs, on el desnivell se suavitza i des d'on encararem la pujada final al cim dels Estanyons (el nom li ve dels petits estanys situats al peus de l'espadat del vessant nord, ja a l'andorrana Vall de Madriu).
Les vistes de què gaudirem al cim són immenses, abastant cap al nord i el nord-oest bona part dels cims andorrans (des dels més allunyats, com el Comapedrosa o el Tristaina, fins els més propers, entre els quals els Casamanya, la Serrera, l'Estanyó...) i fins i tot les Maladetes i l'Aneto; cap al nord-est i l'est, els també andorrans Pessons, Envalires, Fontnegres... juntament amb el Puigpedrós de Lanós, el Carlit, el Puigpedrós de Campcardós, la carena cap al Tossal Bovinar, la Tossa Plana...; completant visualment el recorregut circular cap a l'est i el sud, també són visibles el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca, el Montseny, el Port del Comte, la Serra de Montsec... a més de bona part de les valls andorranes i de la Cerdanya i del preciós entorn nevat del circ dels estanys de la Pera (Monturull, Perafita, Serra Airosa...) i de l'escarpada cara nord de la carena.
Des del cim del Pic dels Estanyons es pot optar per acostar-se al Tossal Bovinar, seguint la carena en sentit est i perllongant la ruta -sumant anada i tornada- uns 3 km i 200 metres de desnivell positiu, o com en el nostre cas iniciar el retorn pel mateix camí per arribar al punt inicial 18'4 km i 1010 metres de desnivell positiu més tard, segons la informació aportada per la ibp, de dades més fiables que les del GPS.
Reportatge fotogràfic complet:
Waypoints
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Hola Germinal! He vist les fotos de la sortida i em queden dubtes de si les raquetes són necessàries. Creus que si hi vaig demà les puc necessitar? Merci.
Hola,
Dissabte les vam utilitzar durant tot el recorregut. Només en algun curt tram, passat el refugi en direcció als clots del Port i abans d'iniciar la remuntada paral·lela a les canals de la Pera, hi havia poca neu, a més dels metres finals al cim. La neu en aquestes zones havia estat ventada i d'aquí que aflorés el terra. Però ni ens va caldre treure-nos-les.
El que no sé es si, amb les calors d'aquests tres darrers dies, s'hauran fos parts més àmplies amb neu.
En tot cas, jo les duria per si de cas, ja que previsiblement en les zones més obagues i boscoses la neu pot ser abundant i segurament bastant tova.
Si hi vas, que la disfrutis!
Salut.
Moltes gràcies, company!