Pic Fosser (2.743 m)

Aquesta ruta la classifico de difícil perquè l'ascens i el descens d'aquest pic es totalment vertical, per tant, l'esforç físic que s'ha de fer val la pena perquè les vistes que s'ofereixen des del seu cim són fantàstiques.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida, en direcció a Balaguer, a partir d'aquí agafar la c-13 en direcció Tremp/Pobla de Segur, arribats a la Pobla de Segur, agafar la N-260, en direcció Pont de Suert, arribats a Senterada , girem cap a la dreta per continuar per la carretera L-503, fins a Capdella i Embassament de Sallente.

Itinerari:

Sortim de l'Estació del Telefèric que hi ha al final de l'embassament de Sallente, ens dirigim cap al sender que transita pel darrera de la tanca metàl·lica que hi ha a la zona sense asfaltar, aquest sender té una marca groga, la qual, deixarem quan arribem al peu de la torre d'alta tensió que és el punt d'inici de la ruta que discórrer per la pala de Pedramala i propera al Torrent d'Estany Gento, el qual, ens menara fins al Refugi lliure d'Estany Gento. Nosaltres varem errar en trobar el punt d'inici del sender, per aquest motiu, vam que tenir que tornar endarrere i emboscar-nos una mica per poder-hi accedir.
Aquest sender es fàcil de seguir perquè hi ha força fites i el rastre es visible, aixi mateix, en els punts més dificultosos trobareu les antigues sirgues que feien d'agafadors.

Arribem al planell del camí del Carrilet, xalet de Fecsa i presa artificial d'Estany Gento, ens desviem a l'esquerra per dirigir-nos al Refugi lliure d'Estany Gento i l'Estació superior del Telefèric, seguim per l'itinerari que ens durà al trencall del sender que porta al Refugi Colomina i al Port de Rus. Nosaltres ens desviem a l'esquerra “Port de Rus”, l'itinerari segueix el GR 11-20, el qual, passa pel Fony de Fosser i pren direcció a la Collada de Font Sobirana, Estany de Morera i Tapat, etc.
A l'altura de l'Estany Fosser ens desviem a la dreta i prenem direcció a l'estany, a l'arribar-hi, aquest, es troba totalment gelat, ens calcem els grampons i comencem l'ascens per la costa de Carreu i en direcció a la Collada de les Arenes, la pujada, a mesura que ens anem apropant al coll s'endureix, a causa, de la gran quantitat de neu i la verticalitat de l'ascensió, poc a poc, arribem a la collada i girem cap a la dreta en direcció a l'objectiu del dia, el Pic Fosser. A partir d'aquí, l'ascensió se suavitza, seguim caminant propers a la carena, però, sense atansar-nos-hi, xino-xano, arribem al cim, el qual, està coronat per una petita fita, no obstant això, abans de ser-hi, trobem una quota secundaria que té una fita més gran, cosa que produeix una certa confussió, les vistes que s'albiren de l'entorn, són fantàstiques; Estanys de Tort, Neriolo, Cubesso, Eixerola, Morto, Colomina, Mar, etc, i, els pics Montsent de Pallars, Montorroio, Pala Pedregosa de Llessui, Mainera, Saburó, Peguera, Mar, Vidals, Tort, Morto, Subenuix... etc,

Admirat l'entorn i recuperat l'alè, comencem a davallar, aquesta davallada es força complicada per la gran quantitat de neu, cosa que no permet veure quin terreny hi ha a sota i perquè la pala de la Cinglera de Fosser és molt vertical, per tant, davallem amb aquestes premisses. L'inici es bo, però, a mesura que anem baixant, la cosa es va complicant, per tant, fem un replantejament de les intencions inicials. Deixem de baixar i ens anem desviant horitzontalment cap a la canal que dóna accés a la Collada de Nariola, la qual, tenim a la nostra esquerra, no hi arribem, però, quan veiem que la baixada vertical no té obstacles considerables, comencem a davallar en direcció a l'Estany de Tort i el Barranc de la Lara.
Per evitar aquesta angoixosa baixada, caldria seguir la carena en direcció al pic de Nariolo i un cop arribats a la collada, iniciar el descens en la mateixa direcció que la comentada d'antuvi, malgrat es faci més recorregut, s'estalvia temps i guanyem seguretat.

Dit això, poc a poc i amb molt precaució, arribem al fons del Barranc de la Lara, volíem pujar a l'estany de Tort per seguir el sender que ens retornaria al Refugi d'Estany Gento, però, com que no volem fer més pujada, decidim seguir el curs del barranc que ens portarà a enllaçar amb el GR 11-20, el qual, hem seguit a la pujada, el motiu de seguir el curs del torrent de la Lara, rau en el fet de què hem notat que el gruix de neu que hi ha ofereix la suficient resistència perquè hi puguem transitar sense cap dificultat. La decisió ha estat encertada perquè no hem trobat cap obstacle que ens barres el pas, excepte, un salt d'aigua artificial que es pot saltar sense cap dificultat utilitzant l'escala que hi varen construir, sense cap més incidència, enllacem amb el GR 11-20, a partir d'aquí desfem el camí de pujada